1. 22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Isma Vidal
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 1 d’Octubre de 2.012
LECTURA I REFLEXIÓ (amb posicionament) de:
http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
(M. Area Moreira)
En aquest article, Manuel Area, fa un anàlisi i planteja diferents perspectives en relació
al nou context social, econòmic i cultural que està sorgint arrel de les noves tecnologies
de la informació i comunicació. També ens aporta nous reptes per a l’educació actual i
de les properes generacions, amb un replantejament i reestructuració dels models
formatius, tant a l’escola com a propis docents i persones en general.
Les perspectives que M. Area, menciona són les següents:
“Tercera Revolució Industrial”: demanda de serveis de consum
terciari, amb les conseqüències de l’esgotament de recursos materials.
En aquest apartat sorgeix el gran debat si les noves tecnologies (al llarg
del temps), determina el model de societat o a la inversa, però és evident,
que tenen un impacte important, condicionen el desenvolupament i estan
en constant relació tecnologia i societat, anomenada també digitalització
de la informació.
Globalització o mundialització: ja des de la revolució industrial, els
avanços tècnics, industrials, socials, econòmics, ... cap una superació de
límits espaials, de fronteres locals o nacionals, ha marcat les tendències a
una ruptura de la societat, cap a models capitalistes. Encara s’agreuja
més amb el model cap una societat de la informació, on alguns països no
poden “competir” amb aquesta estructura de caire molt ideològica i
política. Encara que es pot dir que “les tecnologies no són la causa de la
globalització (així ho exposa l’autor d’aquest article), sinó que actuen
com a motors acceleradors”.
En aquesta perspectiva, mencionar també que hi ha els seus detractors,
crítics, com explica des de diferents perspectives J. Echevarria (1999).
Per tant després d’aquesta primera aproximació de M. Area, evident i bastant continua
en el procés de civilització de la cultura humana, és J. Echevarria (1999) qui des de
diferents perspectives, però ja des de la posició globalitzadora, ressalta els següents
apartats:
- Discurs mercantilista: la societat de la informació com un gran fenomen
comercial, amb major benestar material i “felicitat” dels individus.
- Discurs crític-polític: encapçalats per moviments antiglobalitzador o de
globalització alternativa. Aquests defensen les tecnologies a l’abast de la societat i no
controlats pels interessos culturals i polítics.
- Un tercer discurs tecnocentrista: on les noves tecnologies són el centre del
canvi social i cultural cap a un ciberespai, un mon artificial amb nous models.

2. 22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Isma Vidal
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 1 d’Octubre de 2.012
- El discurs apocalíptic: on es denuncia que les noves tecnologies de la
comunicació i informació estan minvant en els valors i creences de la societat, cap a una
ideologia digital.
La meva opinió personal, amb el recorregut d’aquesta història i diferents perspectives
analitzades per aquests dos autors, és que cap dels extrems és beneficiós ni equilibrat a
favor de la societat (els extrems creen diferencies socials, lògiques en aspectes
ideològics, de valors i creences), per tant, una vegada més, crec que la base principal per
afrontar aquestes creences culturals i polítiques, estan en l’educació de les persones.
Saber conèixer i diferenciar els diferents models i aprofitar de cada un d’ells les seves
avantatges en favor d’un mon igualitari i amb uns drets idèntics per tots els humans,
sigui quina sigui la seva condició cultural, racial, ...
Amb aquestes perspectives assenyalades anteriorment i com a conseqüència els seus
efectes poden ser d’avantatges i inconvenients (la cara amable, llums i ombres) que
mencionaré de manera breu:
o Avantatges (llums):
- permeten i faciliten major comunicació
- rompen fronteres d’espai i temps
- es pot accedir des de casa a qualsevol tipus d’informació
- milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis amb major rapidesa
- noves formes d’activitat productiva
- augmenta el coneixement i contacte cultural
- en definitiva noves formes de participació social.
o Inconvenients (ombres):
- un model de societat menys democràtic i amb més diferencies socials i
econòmiques
- no millora el benestar de les persones
- destroça mediambiental
- modificacions genètiques en aliments i essers vius
- amenaça per l’espècie humana
- pèrdua de sentit i significat (identitat cultural)
Tots aquests efectes ens poden dur, amb un mal ús a una societat dependent de les
tecnologies de la comunicació i informació, un uniformisme cultural, deixant de banda
la diversitat cultural, evidentment unes desigualtats culturals i econòmiques i la
transformació de les persones en clients o usuaris. Tot això amb un major control per
part de les grans classes polítiques i socials en detriment i pèrdua de la nostra privacitat.
Reflexionant amb totes aquestes qüestions plantejades fins ara, dir que molts de
nosaltres som conscients de totes aquestes avantatges i inconvenients, i així i tot, ens
endinsem, si se’m permet l’expressió, “com a bens”, en aquesta societat de les noves
tecnologies de la informació i comunicació, de manera consumista i globalitzadora.

3. 22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Isma Vidal
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 1 d’Octubre de 2.012
Poso com exemple, qui no té internet a casa?, molts fins i tot canals digitals de
televisió?, del mòbil ja ni en parlaré ... amb watsapp, internet incorporat, etc. I tot això,
per tenir accés ràpid, còmode, en qualsevol espai i moment, creant-nos “dependències
inconscients”. Amb aquesta reflexió no vull dir que no es pugui tenir, sinó que de
vegades és més per interès socials que per necessitat. Estic molt a favor, que les
persones que realment ho necessiten perquè poden facilitar el treball (laboral o d’altres
tipus) amb aquestes noves tecnologies, per ells és imprescindible. Però una vegada més,
de l’ús a l’abús, hi ha un camí a elegir i educar. Tema que es tracta a continuació.
Després de la meva aportació i reflexió, sorgeix una pregunta principal i primordial,
Com educar en un ús adequat, beneficiós pel desenvolupament humà, equilibrat i
igualitari per les diferents cultures i classes socials?
En aquest article, M. Area ens aporta certa informació, conductes, reptes per la
consecució.
Primerament evidencia els problemes educatius arrel de les noves tecnologies, on la
readaptació, reajustaments, el reciclatge constant, per fer front aquests canvis tant
accelerats, serà una de les principals eines. Adquirir competències instrumentals,
cognitives i actitudinals mitjançant la formació continua del professorat i societat en
general.
Un concepte que considero imprescindible anomenar, és el d’alfabetització
tecnològica, on hem d’aprendre i ensenyar a cercar informació, seleccionar-la, elaborar-
la i difondre-la. Amb aquesta referència tant elemental, el com fer-ho serà de vital
importància.
Els nous reptes educatius estaran encaminats a aquest concepte i els seus principis:
L’escola i els recursos humans d’aquesta, hauran d’estar en constant formació,
titulats i qualificats de coneixements de les noves tecnologies de la comunicació
i informació.
Les ideologies escolars han de ser conduïdes a un model d’ensenyament
democràtic, igualitari en equitat d’oportunitats i redistribució de la riquesa, per
un desenvolupament social solidari.
Els continguts i currículums escolars han d’integrar les noves tecnologies,
reestructurant el que s’està fent fins ara. Estimulant la innovació docent. Un
model d’ensenyament molt més global.
Fer usuaris (alumnes) conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura:
o Aprendre a aprendre
o Saber enfrontar-se a la informació
o qualificat per un futur laboral
o i amb consciència de tots aquestes efectes i conseqüències
Revisar, avaluar, replantejar i seguir formant (amb accions no formals), seran premisses
indispensables per un bon desenvolupament, per estar en constant progrés i canvis que
la societat pugui afrontar.

4. 22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Isma Vidal
Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 1 d’Octubre de 2.012
Per acabar amb tot aquesta part teòrica i d’anàlisi, dir que sí que les noves tecnologies
són molt ràpides, accelerades, ens aborden en poc temps i moltes vegades ens superen.
Jo diria que en som conscients, que bastants d’aquests conceptes rellevants estan en el
dia a dia de les nostres vides, com humans i com a futurs docents. La meva part crítica
al sistema educatiu, és que tots una o una altres vegada ens posem a reflexionar sobre
aquests temes, ho “discutim i compartim” amb altres, amistats, companys/es
universitaris, en tertúlies informals, ... som molt conscients d’aquests fets, però
igualment ens posicionem amb “errors d’acció”, és a dir, en la comoditat del que s’està
fent, en les excuses que les condicions de les escoles encara no tenen la disposició per
treballar en aquesta línia, etc. en qualsevol pretext que ens dona una major comoditat i
confiança d’ensenyar i aprendre amb una certa seguretat i certesa. Per tant, crec que ha
arribat el moment d’actuar, de fer aquests canvis, de posar-los en pràctica.
Jo crec que si un/a té aquests coneixements (que els tenim) i vol, pot contribuir (encara
que sigui mínimament), a un canvi de model escolar, educatiu i social.
De la teoria ... a la practica !!!