1. L’arbre a la ciutat. Per què, quan i com?
Àlex March i Raurell
Tècnic de jardineria de l’Ajuntament de Mollet del Vallès
alexmarch@confluencia.net
Per què?
La plantació d’arbres a la ciutat es fa per diverses raons (rarament per una de
sola) que a vegades són complementàries i altres vegades contradictòries.
Habitualment hi ha motivacions complementàries que poden tenir prou pes per
elles mateixes individualment o bé en el seu conjunt. La presència d’arbres
incrementa la humitat ambiental, però si no es forma una arbreda d’una certa
densitat aquest increment és gairebé imperceptible. Segurament serà difícil que
plantem un arbre només per aquesta raó, però si ens plantegem la suma de
diversos factors tan petits com aquest ben segur que en el seu conjunt seran
suficients.
Poden ser contradictòries, per exemple, perquè en ocasions es poden plantar
arbres per facilitar la seguretat viària i en altres es poden eliminar arbres per
exactament la mateixa raó. La plantació d’una alineació d’arbres pot constituir
una eficaç pantalla antienlluernament o per contra es pot haver d’eliminar un o
més exemplars per incrementar la distància a la qual els conductors veuen les
persones que estan a punt de travessar el carrer.
Hi ha molts autors que han llistat les principals raons per les quals es poden
plantar arbres a la ciutat. Malgrat això sempre poden aparèixer noves raons,
fins i tot de pes, per plantar arbres. Cadascú, cada ciutat i cada espai poden
generar nous arguments que no tindrien raó de ser en un altre lloc. Fins i tot un
cop els arbres estan ben establerts, les percepcions que cada persona tindrà
seran substancialment diferents per raons culturals, econòmiques o socials.
Algunes de les raons més habitualment exposades per plantar arbres al medi
urbà són:
• Fer ombra a l’estiu
• Filtrar i fixar elements contaminants
• Crear microclimes agradables
• Fer bonic
• Crear fragàncies agradables
• Actuar com a tallavents
• Suavitzar pics climàtics
• Disminuir els sorolls
• Crear riquesa ecològica
• Preservar o afavorir corredors biològics

2. • Actuar com a element conformador del paisatge
• Donar valor a la propietat
• Atribuir identitat als llocs
• Conservar la vegetació preexistent d’un cert valor.
• [...]
A la presència dels arbres se li atribueixen un seguit de beneficis sobre les
persones, tant des del punt de vista del benestar físic com psíquic.
Desgraciadament, aquests no es produeixen de la mateixa manera ni en la
mateixa quantitat en totes les persones.
Ara bé, plantar arbres a la ciutat segur que té molts avantatges, però també té
un seguit de costos i inconvenients que hem de valorar. No ens podem
permetre plantar els arbres a qualsevol preu.
Quan?
La resposta a aquesta pregunta pot ser tan senzilla com vulguem o tan
complicada com tinguem capacitat de plantejar-nos.
La resposta més senzilla és: Quan els beneficis que s’obtenen de la presència
dels arbres a la ciutat són superiors als costos que hem d’assumir per
gestionar-los.
A mesura que entrem en detall sobre aquests costos la qüestió es va
complicant.
Els costos que hem d’assumir més habitualment per la presència de l’arbrat a
la ciutat els podem diferenciar en costos socials, econòmics i un seguit de
costos de naturaleses diverses.
Podem considerar costos socials, entre altres, els següents:
• Al·lèrgies.
• Possibilitat d’accidents (fractures de branques, caigudes d’arbres,
caigudes en escocells, impactes en branques i tronc).
• Molèsties per insectes.
• Reducció de la visibilitat en finestres i balcons.
• Interferències amb escomeses de serveis (aigua, gas, electricitat,
drenatges i telecomunicacions).
• Brutícia (caiguda de fulles i fruits).
• Molèsties en les operacions de manteniment.
• Interferències en la senyalització i la il·luminació.
• Deteriorament de paviments.
• [...]
Com a costos econòmics es poden considerar les despeses derivades de la
gestió en totes les seves fases:

3. • Planificació (estudi de l’arbrat existent, les condicions locals,
planificació dels criteris de gestió, plans de substitució…).
• Projecte (definició d’objectius, elecció de l’espècie, determinació de
les condicions de subministrament i plantació, determinació de les
condicions de manteniment…).
• Execució (selecció dels exemplars, subministrament, plantació,
aspratge, reg…).
• Conservació i manteniment (reg, poda, tala, desherbatge, control
fitosanitari, arrabassada, substitució…)
Hi ha un altre grup de costos que cal tenir en compte, encara que sovint no
tenen una incidència gaire notable en els costos econòmics i socials:
• Possibilitat de propagació d’espècies invasores en el medi natural.
• Possible vectorització i importació de plagues i malalties envers altres
espècies.
• Necessitat de crear grans superfícies de cultiu per a la producció
d’arbres.
• Extracció de sòls per a la creació de substrats de plantació o en la
formació de pans de terra.
• [...]
La principal dificultat consisteix en objectivar i homogeneïtzar la importància de
cada un d’aquests costos. Molts d’aquests no només no es poden quantificar
numèricament sinó que a més a més poden tenir uns valors molt divergents
entre diferents persones.
Com?
Per tenir arbres a la ciutat hi ha tres grans premisses que són irrenunciables.
Els arbres han de ser:
• Sans
• Segurs
• Funcionals
Que els arbres siguin sans vol dir que han de disposar d’un bon grau de
vitalitat. Per disposar d’aquesta vitalitat és necessari que tinguin unes mínimes
condicions d’habitabilitat en l’emplaçament on els hem plantat o que els les
facilitem per a la seva subsistència. Alguns dels requisits mínims són:
• Disposar d’un espai aeri i subterrani (volum de sòl disponible)
suficient i mínimament proporcionat amb l’espècie.
• Tenir accés a una font d’energia suficient per a la seva fotosíntesi.
• Disposar d’una quantitat d’aigua adequada (ni excés ni defecte).
• Disposar d’un sòl adequat (textura, composició en MO i nutrients).
• Garantir la integritat de les seves parts (mutilacions per operacions
mal efectuades, accidents, afectacions per obres…).

4. • Adequació de l’espècie al clima i al microclima del lloc, així com una
certa tolerància a l’estrés causat pel medi urbà.
• […]
Quan es donin totes les característiques anteriors, durant algunes fases de la
vida de l’arbre, els arbres seran majoritàriament segurs. Al final de la vida de
l’arbre, però, malgrat trobar-se en les millors de les condicions possibles, la
seguretat dels ciutadans que circulin prop dels arbres serà qüestionada.
Els arbres al final de la seva vida, en la fase de senescència, en general tenen
una certa tendència al retrocés. El volum de la capçada va decreixent,
redueixen el nombre i vigor de les brotacions, broten de punts més basals
respecte les branques, tenen una major incidència de podriments i,
especialment important expulsen branques seques que suposen un cert perill.
A mesura que s’acosta el final de la seva vida aquest comportament es va
accentuant, suposant un perill la seva conservació en l’espai públic. En
determinats casos, el més aconsellable és la reposició o la substitució i quan
l’exemplar té un valor que ho justifica especialment, cal prendre mesures per
evitar que si es produeixen fractures puguin ocasionar danys personals o
operacions especials de poda, aspratge de branques, control fitosanitari. Els
arbres tenen una vida útil a la ciutat molt inferior a la que tindrien si es trobéssin
al medi natural.
Cal tenir en compte que, fins i tot quan els arbres són joves o adults, presenten
uns certs riscos de caiguda o fractura que molt difícilment es poden eliminar
totalment. Els factors que intervenen són molt quantiosos i no es poden
estudiar individualment en tots els individus que es troben plantats a la ciutat.
També, malgrat els avenços tècnics i científics, els coneixements que tenim de
molts d’aquests factors és limitat i per tant insuficients per fer diagnostics amb
una fiabilitat total. Hi ha molts factors efímers que intervenen en l’estabilitat dels
arbres, volum de capçada i densitat d’aquesta (efecte vela), càrrega a que es
troba sotmesa per pluja o neu, velocitat i direcció del vent, quantitat d’aigua al
sòl, etc.
Els arbres es planten al medi urbà amb unes determinades finalitats. Si per la
causa que sigui no les poden complir deixen de ser funcionals. Sovint la pèrdua
de la funcionalitat dels arbres es pot associar a la seva vitalitat i a la seva
seguretat, encara que també en molts casos el que canvia són les funcions que
han de complir.
En la ciutat moderna els espais canvien a un ritme molt elevat d’usos i de
funcionament mentre que la capacitat d’adaptació i de resposta dels arbres és
molt lenta i limitada. Desgraciadament no tots els canvis de l’espai públic poden
ser assumits per la vegetació existent. En els casos que no és possible aquesta
adaptació cal plantejar o bé no modificar l’ús de l’espai o bé l’eliminació de
l’arbrat existent, ja sigui mitjançant la tala o bé la trasplantació a un millor
emplaçament, sempre que l’exemplar ho justifiqui i ho permeti.
Fins i tot en el cas que es consideri possible l’adaptació caldrà prendre
mesures específiques que facilitin aquesta adaptació dels arbres al canvi que
s’ha de produir i si aquestes es prenen amb una certa antelació a que aquest
esdevingui les mesures seran segur més efectives.

5. Hi ha un seguit de criteris generals que és aconsellable respectar:
• Diversificar les espècies.
• Selecció d’espècies adaptades a les condicions locals i urbanes.
• Condicionar les plantacions a les bones condicions del lloc.
• Conservar els arbres amb port natural.
• Tendir a disminuir el control químic de plagues i malalties.
Aquests criteris es poden considerar generals i orientatius. El que cal, en
qualsevol cas, és que quan no s’acompleixin es tingui un coneixement suficient
del que impliquen les actuacions que es prendran, tant a nivell de costos com
de les conseqüències.
Hi ha uns altres criteris que s’han d’acomplir en tots els casos:
• Protegir de les agressions l’arbrat de la ciutat.
• Planificar l’estratègia a seguir per a les noves plantacions per a
conciliar en desenvolupament de l’arbre amb el de la ciutat.
• Informar i sensibilitzar el públic pel desenvolupament amb harmonia
de l’arbre a la ciutat.
Terrassa, maig de 2005