1. Factors de localització turística i recursos turístics
Idea de partida: El turisme no es distribueix en l’espai de forma
homogènia o aleatòria, sinó que es localitza en llocs concrets.
Pregunta inicial: Què fa que un territori sigui un espai turístic i
en canvi, un altre no o ho sigui en menor mesura? Tot territori és
potencialment turístic però perquè ho acabi sent s’ha de tenir en
compte els factors de localització turística.
Quins factors? Clima, recursos turístics (atractius), factors de
tipus econòmic, cultural, polític “tècnic”, accessibilitat i imatge.
A mesura que el turisme va a més, els recursos es revaloritzen,
es posen al “mercat” recursos abans no considerats. Procés de
“turistificació” del territori o de “globalització” del turisme.

2. 1. Clima
Fonamental en el desenvolupament de tota activitat humana i,
per descomptat, també en el turisme. Es pot dir que existeix
un “determinisme” climàtic.
Clima com a factor de localització
turística de primer ordre: el cas
del turisme de litoral és evident.
El sol té connotacions positives i
això afavoreix les regions amb sol
i
temperatures
càlides
i
agradables El mapa de fluxos de
turisme internacional vers les
principals destinacions en seria
una prova.

3. El clima a Catalunya.
Isotermes

4. El clima a Catalunya.
Precipitacions

5. Esquema del
mapa turístic
de Catalunya
Pregunta:
Què passa a la
Depressió
Central?

7. Clima com factor de localització turística de primer ordre: en el
cas del turisme d’esquí això és encara més evident. Sense les
condicions naturals perquè nevi, l’esquí és, gairebé, impossible.
Dos conceptes clau
en el turisme de neu:
aptitud climàtica i
canvi climàtic
Influència del clima
en altres tipus de
turismes? Depèn!
(veure següent diapositiva)

8. Quines d’aquestes activitats turístiques és més
vulnerable al canvi climàtic?

9. 2. Recurs turístic
És tot aquell element d’origen natural o humà que pot esdevenir
una atracció o element d’interès perquè la gent deixi el seu
domicili habitual i es desplaci temporalment a un altre lloc amb
finalitats turístiques.
Patrimoni turístic: conjunt de potencialitats turístiques d’un
territori (els recursos turístics potencials).
Recursos turístics = patrimoni turístic + intervenció humana
Alguns conceptes clau: element d’interès, intervenció humana
(iniciativa empresarial, creure en el potencial turístic, inversió,
adeqüació, promoció, serveis, voluntat institucional, modes i
motivacions del turista, etc.

10. Des d’aquest punt de vista, quina és la
diferència entre aquests recursos turístics?
CAP!

11. Classificacions dels recursos turístics
1. Segons la seva naturalesa (1). (Pierre Defert)
RECURSOS TURÍSTICS
D’origen natural
HIDROM
FITOM
RECURSOS TURÍSTICS
D’origen humà
LITOM
ANTROPOM
ACTIVITATS TURÍSTIQUES

12. 1. Segons la seva naturalesa (2). (López Olivares)
Recursos naturals i paisatgístics (hidrom + fitom)
• Recursos històrico-monumentals, tècnics, etnològics i artístics
(litom)
• Recursos artesans i gastronòmics (antropom)
• Folklore, festa i esdeveniments programats (antropom)
•
1. Segons la seva naturalesa (3). UNESCO
• Patrimoni material (recursos tangibles)
• Patrimoni immaterial (recursos intangibles)

20. 2. Segons la seva utilització
• Recursos actuals: són el suport de l’activitat turística i
disposen de tota una infraestructura d’equipaments que
fan possible la seva explotació.
• Recursos potencials: no es troben encara incorporats al
mercat turístic ni compten amb cap tipus d’infraestructura
de recolzament.
3. Segons la seva importància
• Recursos bàsics: els que atrauen realment la demanda
turística. Justifiquen les inversions.
• Recursos complementaris o d’interès local: no tenen gaire
poder d’atracció i fixació de la demanda per justificar per
sí mateixos la dotació d’infraestructures i equipaments.

21. 4. Segons la seva creació
• Recursos existents prèviament a la implantació turística: p.
ex. els recursos naturals -una platja, volcà- i culturals -una
catedral, barri històric, etc.
• Recursos creats per a l’explotació turística: p. ex. un parc
temàtic, balneari, festival musical, fira gastronòmica, etc.
5. Segons la seva complexitat
• Recursos simples: un únic element (p. ex. un monument).
• Recursos complexos: un conjunt d’elements (p. ex. el nucli
antic d’una ciutat).

22. 6. Segons la temporalitat de la seva disponibilitat
• Recursos permanents: disponibles durant tot l’any.
• Recursos estacionals: només estan operatius durant la
temporada turística.
• Recursos ocasionals o efímers: només funcionen o estan
oberts al públic en moments puntuals de l’any o en dates
concretes (p. ex. molts esdeveniments).
7. Segons les seves característiques espacials
• Recursos puntuals: concentren els visitants en un punt.
• Recursos lineals: p. ex. una platja, riu, itinerari turístic, via
verda, etc. Concentració lineal.
• Recursos zonals: permeten la dispersió de visitants en una
zona més àmplia (p. ex. parc natural).

23. 8. Segons la seva raresa
• Recursos convencionals: la majoria, sobren les paraules.
• Recursos rars: elements que ara són turístics per diversos
motius i de vegades, inversemblants.
9. Segons el seu formalisme
• Recursos formals: no plantegen cap mena de dubte sobre
la seva legalitat o idoneïtat per ser explotats turísticament
(la majoria dels recursos).
• Recursos informals: els agents turístics no els promouen,
almenys de forma oficial, per temes d’imatge.
10. Segons la seva propietat o els responsables d’explotació
• Recursos de propietat pública i gestió pública o privada.
• Recursos de propietat privada i gestió pública o privada.

24. Es podríen elaborar altres classificacions de recursos en funció
d’altres criteris. I per descomptat, un recurs pot incloure’s en més
d’una classificació (veure l’exemple de la Sagrada Família).
El que és més important no és tant establir classificacions com sí
adonar-se de la importància del recurs (la “matèria primera”) en
fer possible l’activitat turística en un territori. I després ja vindrà la
resta de factors …
Una altra qüestió és valorar després l’interès real del recurs. De
vegades es tendeix a l’exageració i altres no ens adonem de la
seva veritable importància entre la gent forana (la “quotidianitat”
del recurs versus el caràcter “extraordinari” del recurs).
Cal, doncs, un bon exercici d’inventariat i avaluació de recursos. I
de ben segur que ens en podríem trobar sorpreses.

25. Patrimoni material
Recurs monumental
Recurs actual
Recurs bàsic
Recurs previ
Recurs simple
Sagrada Família (BCN)
Recurs permanent
Recurs puntual
Recurs formal
Recurs convencional

26. Cardona
C55
Prats de Rei
C25
Moià
C1412
A2
Lleida
C59
Cervera

Recursos immaterials
(memòria històrica)

Ruta 1714
Itinerari per cinc
Seu Vella de Lleida
Universitat de Cervera
Torre de la Manresana
Castell de Cardona
Casa Rafael Casanova
Itinéraire à travers
C25

27. Balneari de La Puda
Castell de Castellar
Recursos potencials i
recurs actual

28. Conjunt d’esglésies romàniques de Terrassa
Monestir de Montserrat
Recurs complementari
i recurs bàsic

29. Volcà de la Garrotxa
Romànic Vall de Boí
Recursos previs i
recurs creat

30. Castell de Ratera
Castell de Llordà
Nucli antic de Besalú
Recursos simples i
recurs complex

31. Camp Nou
Recurs permanent,
recurs estacional i
recurs efímer
Patum de Berga

32. Fira del Torró i la xocolata,
Agramunt
Recurs efímer: esdeveniment
programat i creat
www.firadeltorro.com

33. Via verda Olot-Girona
Recurs lineal
Recurs zonal
Catedral de Girona
Recurs puntual

34. Recursos rars
http://www.youtube.com/watch?v=a-rJDy-RR_o

35. Recurs
formal i
recursos
informals
Amsterdam

36. Sagrada Família
Ciutat de les Arts i Ciències


Recurs públic de
Recurs privat de
gestió pública
gestió privada

Recurs públic de (futura)
gestió privada

37. Altres factors de localització turística
3. Accessibilitat: hi podem distingir la ...
•Accessibilitat física: depèn sovint de la infraestructura existent.
•Proximitat als mercats emissors: temps i
cost de desplaçament, qualitat i mitjà de
transport.
4. Factors econòmics: cal tenir en compte la …
•Capacitat de la zona per invertir en turisme.
•Capacitat d’obtenir economies d’escala.
•Polítiques monetàries i fluctuacions del canvi de moneda.
•Context econòmic del països emissors.
5. Factors culturals: s’ha de considerar aspectes com …
•Increment de l’accés a la cultura de molta gent (en general).
•Modes, canvis en les preferències dels turistes.

38. Catalunya: tres exemples de millora de l’accessibilitat
Túnel del Cadí
Túnels de Bracons
Desdoblament de l’Eix Transversal

39. 6. Factors polítics: cal tenir en compte que …
•Poden afavorir o dificultar el turisme en un territori.
•Actes terroristes en general i contra interessos turístics.
•Règims de govern que veuen el turisme negativament ... o
•Per contra, polítiques de govern que fomenten el turisme.
•Darrerament, situacions locals de “turismefòbia”.
7. Factors tècnics: dins el territori turístic, cal considerar aspectes
com …
•La capacitat de mobilitat dins el territori turístic.
•Equipaments d’allotjament.
•Serveis turístics: restauració, diversió, informació, etc.
•Infraestructures bàsiques (llum, gas, telefonia, neteja, etc.).
A un nivell més genèric ...
•Mecanismes d’informació i venda.
•Mecanismes de formació i direcció.

40. Turisme a Corea del Nord? Intenta-ho!
Atemptat terrorista a Bali (2002)
Menorca

41. 8. Imatge
Expressió del coneixement, impressions, prejudicis i saber
emocional que té el turista d’una destinació concreta. La imatge
turística recull tots els elements que associem a un determinat
lloc, siguin visuals o no.
Òbviament, en la configuració de la imatge d’una destinació hi
intervenen molts factors i encara més avui dia, s’ha de donar un
paper destacat als nous mitjans de comunicació, xarxes socials,
Internet, etc. Turisme 2.0 , Turisme 3.0 etc. El turisme canvia, el
context també i per força, també la manera com es difonen les
imatges.
Per exemple: pregunteu-vos quina pot ser la imatge col·lectiva
de la Índia? I la selva amazònica? I dels Pirineus? I de Galícia?

42. Tipus d’imatges d’una destinació turística
1. Imatges emeses: tenen origen en l’espai receptor i recullen els
elements singulars de la destinació.
• Imatges universals: símbols bàsics de la destinació, que són
reconeguts pel visitant. No difereixen gaire entre la gent (sigui
d’on sigui) i les podem identificar sense ni tan sols haver estat
al lloc. Amb prou feines varien amb el pas del temps.
• Imatges induïdes o promocionals: produïdes per la destinació
amb l’objectiu de vendre el “producte” (atreure turistes). Poden
canviar amb el temps (depèn de la campanya) i ser diferents
segons el tipus de mercat ones dirigeixen. De vegades, però,
no compleixen l’objectiu.
• Imatges accidentals: derivades d’esdeveniments puntuals de
naturalesa diversa (atemptat, pel·lícula, Jocs Olímpics, algun
personatge cèlebre ...). Poden ser efímeres o bé romandre en
l’imaginari col·lectiu si tenen èxit.

43. Bruges
Hermosillo

44. Exemple d’imatges
induïdes. Andorra

45. Pregunta: veieu aquí la icona del comerç?

46. Exemples d’imatges accidentals
Dràcula
Zona zero de NY
Platges de Normandia

47. 2. Imatges percebudes: Són percepcions individuals, úniques,
subjectives, que es construeixen en la ment dels visitants. La
manera com cada individu interioritza les imatges emeses.
• Imatge a priori: construcció mental que fa un individu d’un lloc
sense que hi hagi anat. Els turistes ho són abans que “visitin”
el lloc d’interès (guies, documentals, Internet, etc.).
• Imatge in situ: es forma a la destinació; el turista contrasta el
que ha imaginat prèviament amb el que realment percep. El
turista difícilment arriba a un lloc amb una percepció neutra o
nul·la, sinó que sempre existeix una imatge prèvia. La
importància de l’experiència turística.
• Imatge a posteriori: l’experiència turística no acaba després
del viatge de tornada, sinó que els espais turístics són
consumits al lloc d’origen, el quotidià. Allò que queda en la
memòria. Les fotografies i les pel·lícules capten experiències
efímeres per ser retingudes.

48. Un exemple d’imatges percebudes. El cas de Girona
Font: Núria Galí i José A. Donaire (2006), “La imagen percibida por los turistas de la ciudad de Girona”, revista
Estudios Turísticos, 168, pp. 123-139.
Valoració general positiva derivada d’una imatge percebuda de
bona part dels turistes: gratament sorpresos perquè esperaven
trobar-la pitjor.
Les apreciacions dels turistes tenen un component psicològic (a
base d’intangibles), del tipus “recorregut agradable”, “experiència
interessant”, més un altre funcional (aspectes més materials com
la netedat de l’entorn, grau de conservació dels monuments, etc).
L’adjectivització, forma més comuna per valorar una experiència.
Tres categories de conceptes que agrupen adjectius: antiguitat
(històrica, monumental, medieval ...), domini (gran, magnífica,
impressionant ...) i singularitat (original, única, increïble ...).

49. (per a Girona)