EXPOSICIÓN ORAL

1. El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió
cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen
els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa
el segle XVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de
pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins
al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-
artística. El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent
reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la
reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini
d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana.
Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser
humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme
El Renaixement representa una nova concepció de l' home i de la naturalesa
del que s’havia tingut fins a l' Edat Mitjana. Els dos trets més característics
del Renaixement són l’ Antropocentrisme per el que tot s 'estudia amb
referència a l' home, L’home és la mesura de totes les coses, i
l’Individualisme en que l' home es defineix per la seva individualitat
enfront de la idea de col·lectivitat de l' Edat Mitjana. El nou ideal humà és l'
home complert, harmònicament desenvolupat.
Es produeix una primera separació entre el cristianisme i la cultura laica
encara que això no suposa que hi hagi una reacció anticristiana ja que és
dóna la convivència de temes cristians amb temes mitològics Es valora
també el naturalisme, entès com a valoració de la Naturalesa en si
mateixa, no en quant creada per Déu.
1

2. L'humanisme, en sentit ampli, és un corrent de pensament enfocat en
l'ésser humà que va néixer a Itàlia al segle XV.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de
retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar
a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics
Moviment literari del segle XIV en el qual es deixa de banda el
teocentrisme i es va més cap a un centralisme de l'home. L'home comença a
ser l'eix de totes les coses. Datació i característiques del moviment Es va
produir al XIV i va acabar cap a mitjans del XV amb el renaixement que
tronava a buscar les arrels clàssiques de tot. Les característiques de
l'Humanisme literari són el rebuig a tot el que tingui a veure amb
ideologies teocentristes o classicitzant, i la recerca d'allò nou i sota el
domini de l'home.
El seu estil tal com ell mateix diu deixa de ser el dels trobadors i passa a ser
una particular visió de l'amor. Tot i això encara conserva dels trobadors les
formes poètiques que no són cançons, però sí, cants i els senyals amb els
quals s'adreça a les seves dames.
2

3. Al final del segle XIV i durant el segle XV es produeixen diversos canvis
en la societat catalana: l’ascens de la burgesia comercial, la difusió dels
clàssics llatins i grecs, la crisi del teocentrisme, la invenció i difusió de
l’imprenta (1450).
També hi hagueren canvis polítics i econòmics.
Martí l'Humà mor el 1410 sense descendència i al Compromís de Casp
(1412) es decideix que ocupi la corona el primer rei de la dinastia
castellana dels Trastàmara, Ferran I d'Antequera. La llengua castellana
s'introdueix per primera vegada a la cort i s'inicia un procés de
castellanització progressiva de l'aristocràcia i la burgesia, que culminarà al
segle XVI.
Després d'una guerra civil al Principat entre 1462 i 1472, Barcelona perd
l'hegemonia de la corona catalanoaragonesa i la cort es trasllada a València.
Per aquest motiu, la majoria dels escriptors d'aquest segle van néixer o
estaven relacionats amb aquesta ciutat. Així doncs, la literatura viu una
època de gran esplendor.
3