1. L’ AUTISME
Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials
Grau de magisteri d’educació primària
2013-2014
3er curs
Components:
Jaquelín Durán Gil
Brenda Mejías Durán
Miguel Angel Rodríguez Ruiz
Araceli Segura Mir
Esperança Sempere Pira

2. 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................4
2. DEFINICIÓ I ETIOLOGIA.........................................................................................................5
2.1 Definició....................................................................................................................................5
2.2 Etiologia....................................................................................................................................8
2.3 Prevalença............................................................................................................................ 10
2.4 Diagnòstic i pronòstic................................................................................................... 10
2.5 Tipus d’autisme................................................................................................................. 11
2.6 Graus de l’espectre autista........................................................................................ 12
3. ETAPES INICIALS DEL DESENVOLUPAMENT...................................................... 14
3.1 Etapes inicials del desenvolupament.................................................................. 14
4. SOCIETAT .................................................................................................................................... 16
4.1 Tractament social............................................................................................................. 16
4.2 Barreres socials: són ells o som nosaltres? ................................................. 18
5. FAMÍLIA......................................................................................................................................... 21
5.1 Primer contacte amb el trastorn. (Reaccions, acceptació) .................... 21
5.2 Fases per les que passen les famílies ................................................................ 22
5.3 Possibles repercussions............................................................................................. 23
5.4 Paper dels especialistes.............................................................................................. 28
5.5 Quina actitud hem de tenir com a especialistes?........................................ 29
6. ESCOLA......................................................................................................................................... 29
6.1 Responsables i especialistes que intervenen: .............................................. 29
6.2 Tipus d’escolarització ................................................................................................... 30
6.3 Família – centre (intervenció amb les famílies)............................................. 34
6.4 Materials i recursos didàctics .................................................................................. 35
7. CENTRES QUE TREBALLEN AMB PERSONES AUTISTES........................... 36
7.1 Associacions pioneres de l’autisme .................................................................... 36
8. GASPAR HAUSER................................................................................................................... 40

3. 3
8.1 Què és Gaspar Hauser?............................................................................................... 40
8.2 Quins són els seus objectius?................................................................................. 40
8.3 Història del centre........................................................................................................... 40
8.4 Activitats que ofereixen ............................................................................................... 41
9. SISTEMES ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ...................................................... 44
9.1 Definició................................................................................................................................. 44
9.2 Classificació de Lloyd i Parlan................................................................................ 45
9.3 Sistema alternatiu de comunicació amb ajuda.............................................. 45
9.4 Qui utilitza aquest sistema de comunicació?................................................. 46
9.5 Pictogrames ........................................................................................................................ 47
9.6 Sistemes alternatius de comunicació sense ajuda..................................... 49
9.7 L’Alfabet dactilològic..................................................................................................... 51
9.8 Sistema bimodal de comunicació.......................................................................... 51
10. CAS PRÀCTIC ......................................................................................................................... 54
10.1 Introducció ........................................................................................................................ 54
10.2 Resposta educativa...................................................................................................... 57
11. PROGRAMACIÓ D’AULA.................................................................................................. 61
11.1 Àrea: ...................................................................................................................................... 61
11.2 Títol:....................................................................................................................................... 61
11.3 Cicle i nivell: ..................................................................................................................... 61
11.4 Objectius:........................................................................................................................... 61
11.5 Continguts:........................................................................................................................ 61
11.5 Agrupament ...................................................................................................................... 62
11.6 Justificació........................................................................................................................ 62
11.7 Temporització.................................................................................................................. 63
11.8 Competències bàsiques............................................................................................ 63
11.9 Activitats............................................................................................................................. 63
11.10 Avaluació:........................................................................................................................ 67
11.11 Comentaris:.................................................................................................................... 69
12. CONCLUSIONS....................................................................................................................... 70
13. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.......................................................................... 74

4. 4
1. INTRODUCCIÓ
L'objecte d'estudi d'aquest treball queda limitat en un trastorn generalitzat del
desenvolupament: l'autisme, i per tant, en conèixer les necessitats educatives
que requereixen aquests infants. No obstant, aquest terme ha anat
evolucionant i actualment és conegut com a Trastorn de l´Espectre Autista
(TEA) ja que aquest col·lectiu es caracteritza per una heterogeneïtat tant en la
seva etiologia com en la diversitat de manifestacions de comportament que hi
trobam, emperò amb el denominador comú d'una afectació en diferents àrees
del desenvolupament personal.
No fa tan de temps, a principis del segle XX, les persones amb discapacitat
eren considerades com una amenaça per a la societat i per això eren excloses
de la societat. Més endavant, fruit d'una evolució d'una societat més
democràtica se'ls va incloure dins uns espais específics però sense una
interacció directa amb la resta dels ciutadans. La nostra proposta de treball té
com a eix vehiculador els principis que vetllen per una Educació Inclusiva la
qual s'orienta a donar una resposta educativa a la diferència dels éssers
humans sense que ningú quedi exclòs. Es tracta doncs d'una praxis educativa
que pretén garantir la igualtat d'oportunitats independentment de les seves
condicions personals derivades de trets genètics, culturals, socio-econòmics...,
i per tant, garantir la presència, participació i èxit de tot l'alumnat.
D'aquest model filosòfic-pedagògic per atendre al nostre alumnat hem partit per
realitzar la nostra programació d'aula, amb la finalitat d'aconseguir un entorn
educatiu natural i ordinari sota un model curricular obert i flexible perquè tothom
es pugui beneficiar, alhora que atenent de la manera més personalitzada a les
individualitats del nostre alumnat (inclòs el nostre nin autista), a través de les
diferents estratègies i metodologies didàctiques que hem reflectit en aquest
treball, ja sigui a través d'activitats obertes, reforços educatius, adaptacions
curriculars...

5. 5
La nostra proposta didàctica es centrarà en dos sistemes de comunicació que
consideram molt adients per l´alumnat amb trastorn generalitzat del
desenvolupament, i per tant, molt oportú pel que fa al nostre nin autista.
Presentarem dos recursos educatius molt alternatius com són els Pictogrames i
el Llenguatge Bimodal com a suport per facilitar la comprensió del seu món i
dels missatges del seu entorn.
El procés d´E-A del nostre proposta pràctica anirà encaminat a la formació
d´hàbits quotidians, tema cabdal en alumnes que inicien l´etapa de Primària.
Però a més a més, aquest procés de socialització permetrà al nostre nin autista
adquirir rutines i comportaments perquè pugui interactuar de manera el més
natural possible als diferents contextos de la seva vida diària.
Finalment, volem constatar que bona part de la informació en relació al cas
pràctic de la nostra investigació, l'hem obtingut a partir d'un nin autista de 5è
d´Educació Infantil escolaritzat al CEIP Sant Miquel de Son Carrió, gràcies al
material i experiències que ens han anat oferint tant l'equip docent com l'equip
de suport del centre.
2. DEFINICIÓ I ETIOLOGIA
2.1 Definició
“Tot i que sabem molt més de l'autisme ara que fa 50 anys, la seva naturalesa,
origen i fins i tot la concreció d'una definició exacte continuen essent debatudes
i desconegudes..., i l'ampliació dels criteris diagnòstics han duit inevitablement
a un increment dramàtic en el número de casos identificats”.
L'autisme es defineix com un conjunt de trastorns complexos del
desenvolupament neurològic caracteritzat per alteracions qualitatives en la
capacitat de comunicar (comunicació), en les relacions socials (socialització) i
en els patrons de conducta estereotipats, restringits i repetitius (comportament).

6. 6
Del concepte Autisme al de Trastorns del Espectre Autista
Les formes clíniques són molt diverses per la qual cosa el col·lectiu és molt
heterogeni. Això fa que el concepte d'autisme s'identifiqui actualment com un
“espectre” més que com un trastorn unitari amb trets clínics fixos.
Quan parlam d'autisme fem referència a un conjunt d'alteracions semblants
però amb diversitat de manifestacions pel que fa a la forma i grau d'intensitat
segons cada individu. Per tant, cal entendre l'autisme com un continu
(espectre) i no pas com una categoria única ja que s´utilitzen termes comuns
per referir-nos a persones molt diferents. Així dues persones amb el mateix
diagnòstic poden comportar-se de manera diferent i tenir aptituds distintes, és a
dir, no hi ha dos nins autistes iguals.
Per tant, el concepte d´Espectre Autista resulta útil per a comprendre aquesta
diferència manifesta en els quadres clínics, alguns de més profunds i d'altres
més lleus, sense deixar de considerar que, allò que els uneix, és que totes les
àrees del desenvolupament estan afectades amb diferents nivells d'alteració,
especialment pel que fa a la:
 La comunicació.
 La interacció social.
 La conducta.
L'autisme socialment parlant seria el més conegut dels trastorns generalitzats
del desenvolupament (TGD).
Definició d'autisme segons:
- EugeneBleuler (1912)
La paraula autisme, del grec auto - autós, significa “propi, un mateix”, van ser
emprada per primer cop pel psiquiatra suís EugeneBleuler a un tomo del
American Journal of Insanity, el 1912.

7. 7
- Leo Kanner (1943)
Leo Kanner, psiquiatra vienès, va ser qui posà el nom d'autisme el 1943,
agrupant els seus símptomes en 2 categories molt concretes:
 La soledat autista: dèficits socials i comunicatius.
 El desig de mantenir una invariança a l'ambient: ment
inflexible i adherència a determinats estímuls.
- LornaWing (1979)
LornaWing, psiquiatra anglesa i mare d'una filla autista, comença a introduir el
concepte “d´Espectre”, com a noció de continu per comprendre la idiosincràsia
de cada infant. Ella ens parla d'alteracions significatives en la comunicació, la
socialització i la imaginació.
DMS-V (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, 2011)
Defineix el trastorn autista complint els següents trets de comportament:
- Dèficits en la comunicació i la interacció social en diversos contextos
 Absència de reciprocitat emocional, alternança en la
conversació, carència d'iniciativa en la interacció social…
 Dèficits en les conductes de comunicació no verbal: contacte
visual, llenguatge corporal...
 Dèficits en l'adquisició de comportaments i aplicació de codis
socials: compartir jocs imaginatius, aplicar conductes
adequades segons els contextos socials...
- Patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives
que es manifesten almenys en dos dels següents casos:
 Parla, moviments o manipulació d'objectes estereotipada o
repetitiva.
 Excessiva fixació amb les rutines o excessiva resistència al
canvi.
 Interessos fixos d'intensitat desmesurada.
 Hiper o hipo reactivitat a determinats estímuls sensorials.

8. 8
- Els símptomes han d'estar presents en la primera infància però és
possible que no arribin a manifestar-se plenament fins que les
demandes socials excedeixen les capacitats de l´infant.
- La conjunció de símptomes limita i dificulta les tasques quotidianes
diàries.
A més a més el nin autista es caracteritza per:
- Els dèficits en la comunicació i el comportament social són inseparables.
- L'adaptació a l'entorn, la interacció i les conductes responen a un conjunt
de símptomes amb especifitats ambientals i contextuals.
- Els retards del llenguatge no són únics ni universals.
El TEA al Currículum de les Illes Balears
Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i
l’orientació educativa (LOE, 2006)
Capítol IV (Article 19) Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport
Educatiu (NESE).
a) Necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat, de
trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de
desenvolupament:
Transtorn generalitzat de desenvolupament (TGD):trobam els Trastorns de
l´Espectre Autista (TEA). Altres exemples serien Síndrome d´Asperger,
Síndrome de Rett, Trastorn de Desintegració Infantil i Trastorn Generalitzat del
Desenvolupament no especificat.
2.2 Etiologia
Es desconeixen amb exactitud les causes de l'autisme, però és probable que
tant el factor genètic com l'ambiental siguin els elements fonamentals d'aquesta
malaltia.

9. 9
La etiologia és multifactorial, la majoria amb una base genètica i en alguns
casos s'explica per malalties específiques.
D'acord a la seva etiologia l'autisme pot ser classificat en:
- Primari: evidència de factors genètics, principalment al cromosoma
15q11- q13.
- Secundari: diversitat de patologies amb conductes autistes amb
etiologia desconeguda.
Desordres i trastorns com per exemple Síndrome del X fràgil, esclerosis
tuberosa, rubeola congènita, Síndrome de Prader-Willi, fenicetonuria no
tractada..., i fins i tot l´esquizofrènia, podrien provocar comportaments autistes.
En aquest sentit, existeixen moltes línies d'investigació que corresponen amb
distintes teories que explicarien l'origen de l'autisme. Algunes amb una base
genètica, d'altres explicarien el trastorn sota criteris psicològics, emocionals, de
gestió de la informació...
Les resumim de la següent manera:
- Cervell social: recentment ha estat identificada l'àrea del cervell
coneguda com FFA (FusiformFaceArea) en el processament i
discriminació de les cares, determinant per a la cognició social. Menor
activitat en les persones amb autisme.
- Coherència central: amb base clínica i per la qual les persones
autistes tendeixen a fixar-se més en els detalls i en les parts que no pas
en l'obtenció d'una visió global pel que fa a la percepció, l'atenció o
processos lingüístics.

10. 10
- Teoria de la ment: psicòlegs cognitius han trobat evidències d'unes
dificultats específiques de les persones amb autisme en el sistema
conceptual i mecanisme d'inferència en la comprensió i predicció dels
estats mentals.
- Intersubjetivitat: diversos investigadors focalitzen el trastorn en
l'anomenada “dimensió afectiva i emocional”. Aquests experts
suggereixen que l'autisme pot ser el resultat d'alteracions en els
processos d'adaptació emocionals als contextos.
- Funcions executives: les persones amb autisme mostren un dèficit en
les funcions específiques responsables del control i inhibició del
pensament i l'acció.
- Genètica: només alguns dels trastorns de l'espectre autista tenen una
base genètica identificada. Les darreres investigacions persegueixen la
identificació del grup de gens implicats.
2.3 Prevalença
Les estadístiques mundials assenyalen que 5 de cada 10 mil persones nates
tenen autisme, existint quatre vegades més possibilitats d'aparició entre els
homes, sense distinció de races, nivell socioeconòmic o àrea geogràfica.
2.4 Diagnòstic i pronòstic
Si bé es sabut que l'autisme es manifesta generalment durant els 3 primers
anys de vida, la seva heterogeneïtat etiològica dificulta el seu diagnòstic
prematur que permetin establir decisions preventives per tal de garantir una
millor qualitat de vida dels infants. Tot i així, diversos estudis demostren que un
diagnòstic i intervenció precoç milloren la qualitat de vida i el pronòstic a llarg
termini dels pacients.

11. 11
Actualment no existeix cura immediata per als TEA. Els tractaments educatius i
els nous models de qualitat de vida esdevenen la millor intervenció els quals
han d'anar sempre orientats a aconseguir que la persona amb TEA arribi a la
màxima independència i benestar personal.
L'evolució del trastorn variarà en cada persona, amb diferent grau de
dependència al llarg de la seva vida. El pronòstic serà pitjor en infants amb un
CI baix i en aquells que no siguin capaços de parlar de manera comprensible
abans dels 5 anys.
2.5 Tipus d’autisme
El diagnòstic diferencial entre els diversos trastorns s'estableix atenent
aspectes com el grau d'adquisició del llenguatge, l'edat d'aparició dels primers
símptomes, tipus de símptomes o la severitat del trastorn. Per tant, no
existeixen proves mèdiques específiques que determinin concretament alguns
dels següents trastorns o síndromes:
- Síndrome d´Asperger: S'engloba dins de l'espectre autístic de manera
que la persona afectada presenta dificultats en la interacció social i la
comunicació. Per altra banda, s'observa un interès extrem en
determinades tasques o accions convertint-se la persona en experta de
l'activitat.
- Síndrome de Rett: Es caracteritza tant per una deficiència en la
coordinació motriu com en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge.
Té una major afecció en les dones, en general durant el 2n any de vida.
El procés de deteriorament cognitiu és persistent i progressiu limitant
l'autonomia de l'individu.
- Trastorn de desintegració infantil. Apareix de manera súbita i crònica
de regressió profunda i desintegració conductual després de 3-4 anys de
desenvolupament cognitiu i social correctes. Període inicial de

12. 12
símptomes del tipus irritabilitat, inquietud, hiperactivitat amb alteracions
progressives en les relacions personals, llenguatge i estereotipació en
les conductes.
- Trastorn del desenvolupament no especificat: Es diagnostica a
infants que presenten dificultats de comunicació, socialització i
comportament però que no compleixen els criteris específics per al
diagnòstic de cap de la resta de trastorns generalitzats del
desenvolupament.
2.6 Graus de l'espectre autista
Al parlar d´Espectre hem de poder diferenciar els graus d'autisme d'un infant, la
qual cosa ens permetrà reconèixer que en cadascú d'ells hi ha possibilitats i
necessitats tant educatives com terapèutiques diferents i que en cada cas es
requereix d'una intervenció específica.
A partir del treball que realitzà el Dr. Ángel Rivière, catedràtic de la Universitat
Autònoma de Madrid, l´anomenat Inventari de l´Espectre Autista (IDEA), en el
qual es detalla les dimensions alterades a l´Espectre Autista que responen a
una distinció entre els diferents graus que es presenten dins l'autisme.
Aquesta distinció es refereix a aspectes específicament diagnòstics, no
persegueix etiquetes sinó que permet una avaluació adequada per determinar
en què punt del llenguatge, social, cognitiu, acadèmic i altres àrees
específiques, l´infant queda afectat en el seu Desenvolupament.
Una descripció general d´aquestes gradacions és la següent:
- TRASTORN AUTISTA (TA-1r Grau)
Grau més profund del trastorn, conegut com el Trastorn de Leo Kanner, qui va
descriure el trastorn per primera vegada el 1941.
Característiques principals:

13. 13
 Evitar mirar els ulls.
 Manca de Desenvolupament del llenguatge
 Tendència a l'aïllament
 Moviments repetitius recurrents
 Absència de comunicació alternativa
- AUTISME REGRESSIU (AR- 2n Grau)
Es diu regressiu per la pèrdua de capacitats adquirides.
Es considera com el prototip d'autisme més característic de la nostra societat.
Pèrdua progressiva de les capacitats:
 Pèrdua i evitació del contacte ocular
 Pèrdua del llenguatge
 Pèrdua del joc i la interacció social
 Aïllament progressiu
 Aparició de conductes repetitives
- AUTISME D´ALT FUNCIONAMENT (AAF- 3r Grau)
Es caracteritza perquè les primeres manifestacions es confonen amb Dèficit
d'Atenció o trastorns d'altres tipus ja que es presenten els símptomes aguts del
trastorn des de l´inici.
Entre les principals característiques destaquen:
 Llenguatge aparentment normal
 Descoordinació motora generalitzada
 Aprenentatge “quasi” normal
 Idees obsessives
 Conductes rutinàries
 Gran capacitat de memòria
 Rigidesa mental
 Dificultat per expressar emocions

14. 14
- SÍNDROME D´ASPERGER (SA- 4t Grau)
Aquestes persones passen desapercebudes entre la gent. Només en el seu
entorn es manifesten “estranys”, s'aïllen, parlen sempre dels seus interessos,
són freds i de vegades fan comentaris molt durs i directes sense que
aparentment els afecti. Algunes de les seves característiques són:
 Llenguatge aparentment normal
 Aprenentatge normal amb dificultats d'atenció
 Dificultat per expressar i entendre emocions
 Són rutinaris, solitaris i tenen idees obsessives
 Poden ser molt intel·ligents a un àrea del desenvolupament
(més que la mitja)
 Són literals.
 "Torpesa" motora generalitzada.
3. ETAPES INICIALS DEL DESENVOLUPAMENT
- Període perlocutiu
- Període ilocutiu
- Període Locutiu
3.1 Etapes inicials del desenvolupament
Kanner (1943) i Asperger (1944) pensaven que l’autisme es manifestava des
del naixement de l’infant, però investigacions dutes a terme més recentment,
van demostrar que no era així.
Durant el primer any es poden presentar alteracions, però el que és més
probable és que l’autisme es manifesti en el segon any de vida, entorn als 18
mesos.
Es poden diferenciar tres etapes o períodes inicials en el desenvolupament
humà.

15. 15
El primer període és l’anomenat període perlocutiu, que correspon al primer
subperíode sensoriomotor de Piaget. Compren els primers 9 mesos de vida.
En aquesta fase s’estableixen els fonaments de la intersubjectivitat primària,
és a dir, el “sentir amb” que s’expressa en l’infant mitjançant somriures,
vocalitzacions i gestos.
- A partir dels 3 mesos es manifesten els jocs circulars.
- Als 6 mesos, es presenten els vincles amb les figures de criança.
- I ja és als 7 o 8 mesos que s’interessen pels objectes.
En el cas dels nins amb TEA, una de les característiques que solen presentar
en aquesta primera fase, és una tranquil·litat excessiva, la qual cosa fa pensar
que és un tret temperamental de l’infant i no una mostra d’alteració del seu
desenvolupament.
Durant el primer any de la seva vida, l’únic fet significatiu que es pot observar
és l’absència de la conducta d’assenyalar.
El segon període, l’anomenat període il·locutiu, està comprès entre els 9 i 18
mesos. Aquí s’inicien els mecanismes que donen pas al desenvolupament de
la intersubjectivitat secundaria. Aquesta és fonamental perquè es pugui dur a
terme la comunicació i la teoria de la ment entre d’altres.
Un fet important que caracteritza als nins amb autisme durant aquest període,
és que no es duen a terme conductes intencionades de comunicació.
Finalment, el darrer període, l’anomenat període locutiu, és el que va des dels
18 mesos cap endavant. Aquí es formen les bases per el pensament simbòlic.
En aquesta fase, ja es poden observar canvis en la maduració mental i
comportament al de l’infant amb TEA. A més es evident l’absència de
llenguatge.

16. 16
Des dels 18 als 36 mesos es poden presentar símptomes tals com:
- Sordesa aparent, ja que no atén a les cridades ni reacciona quan se’l
crida per el seu nom.
- No assenyala amb el dit
- Ignora a les persones
- Evita les interaccions
- No somriu
- Quan cau no plora ni cerca el consol d’un adult
- És excessivament independent, la qual cosa fa que prefereixi jugar tot
sol.
- No sap dir adéu.
A partir dels 36 mesos es pot observar:
- El seu joc és repetitiu, i no sap utilitzar els objectes i els jocs
adequadament.
- Pot fer moviments de manera repetida, com per exemple el balanceig,
caminar de puntes, aletejar amb les mans..
- El llenguatge és inexistent, o repetitiu i sense significat. El seu to de veu
no sol ser apropiat.
- Evita el contacte i la mirada.
- La imitació no hi té cabuda a aquest tipus d’infants.
- S’enrabien molt
- Té una afecció inusual a certs objectes.
4.SOCIETAT
4.1 Tractament social
Com veu la societat les persones amb autisme? El percentatge de persones
que coneix què és l'autisme és una minoria. Algunes persones n'han sentit a
parlar, "els hi sona" però no saben ben bé per què es caracteritza aquest

17. 17
trastorn ni saben com tractar amb una persona amb autisme. Per altra banda hi
ha un tercer grup de persones que directament no saben què és l'autisme.
Per tant si parlam de tractament social hem de tenir en compte aquests tres
grups d'entre els qual predomina el grup que "els hi sona". Així doncs, la
majoria de gent sap que és un trastorn però no saben ben bé què caracteritza a
les persones autistes ni, com dèiem abans, com relacionar-se amb una
persona amb autisme en el cas d'haver-ho de fer de manera diferent que amb
la resta de persones. Tot hi així volem remarcar que en els darrers anys s'han
fet molts avanços ja que si fem la vista enrere i demanam als nostres padrins
què és autisme...pot ser n'hi haurà ben pocs que ho saben i fins i tot pocs als
quals "els hi soni". Anys enrere, a la nostra societat, el fet de tenir un fill amb
algun trastorn o discapacitat era considerat moltes vegades com una deshonra,
i com a motiu de vergonya per a la família, fins al punt que de vegades
"amagaven" el fill o la filla a casa seva perquè l'altra gent no el veies. Aquesta
situació es donava sobretot en pobles petits on tothom es coneixia. Es podia
arribar a tenir un fill amagat molts anys, sense que aquella pobra personeta
veiés la llum del sol. Per sort aquesta situació ha canviat molt en els darrers
anys; de cada vegada hi ha més centres específics, associacions, professionals
que s'hi dediquen... Podem dir que, encara que ens queda un llarg recorregut,
hem avançat molt.
En l'actualitat el més habitual (que no vol dir que sigui el més correcte ni
normal) és que les persones etiquetin a les persones autistes com a
discapacitats, ficant-los al sac. No tothom pot saber ni tenir estudis de tots els
trastorns, tipus de discapacitats que hi ha, etc, això ho sabem, però si que hi ha
diferenciacions que s'haurien de fer; s'hauria de tenir una mínima cultura. Per
ser realistes hem de dir que un no s'interessa pel tema fins que no li afecta
directament o bé perquè sigui un tema vocacional com és el cas dels
professionals que s'hi dediquen. Nosaltres creiem que, de la mateixa manera
que per fer una feina s'ha de saber un mínim d'idiomes, un mínim d'informàtica
o un mínim de titulació acadèmica no estaria de més que les persones
sabessin com tractar i ajudar d'alguna manera a una persona amb autisme o

18. 18
amb algun altre trastorn. Pensam que no és cap disbarat ja que és un
percentatge prou alt de la població el que es veu afectada per aquests trastorns
i amb un poc d'ajuda podríem millorar la seva vida i la de tots.
Creiem que el tractament social depèn moltes vegades del bagatge personal
de cadascú: la formació que hagi rebut cadascú, el seu entorn familiar, la seva
cultura, etc.
Més endavant (al punt 4.3.) , citarem alguns punts importants per conèixer una
mica més les persones amb autisme i que ens poden ajudar a conviure amb
elles i estar bé tant elles com nosaltres.
4.2 Barreres socials: són ells o som nosaltres?
Quan diem que una persona amb autisme no pot fer les mateixes coses que
una altra persona, realment és així o som nosaltres que ho creiem així?
Estem d'acord en que una persona amb autisme no és igual a una persona
sense autisme i que no poden fer igual les coses, però les poden fer a la seva
manera. Necessitaran més ajuda, més comprensió i més recursos que una
persona sense autisme però si proporcionam a aquella persona aquestes
ajudes por aconseguir a fer les mateixes activitats que una altra persona; ho
farà a la seva manera però ho farà. Pot ser una persona amb autisme, no serà
mai un campió olímpic de natació, però si des de petit el portam a una piscina i
li ensenyam a nedar amb l'ajuda d'un monitor i sobretot amb molta paciència
aquella persona aconseguirà aprendre a nedar. I ho pot arribar a fer molt bé.
Pot ser la metodologia d'ensenyament que hem tingut amb ell ha estat diferent
a la que hem tengut amb una altra persona i hem hagut de necessitar molta
més paciència, però haurem aconseguit que aquell nin o nina aprengui a nedar.
A la pàgina web del centre Gaspar Hauser ens parlen d'uns punts fonamentals
per comprendre i conviure amb persones amb autisme:

19. 19
- Ajudar a comprendre. Organitzar el món i facilitar que anticipi el que
passarà. Donar ordres clares i estructurades, no caòtiques.
- No ens angustiem. Hem de respectar el seu ritme. Sempre podrem
relacionar-nos amb ell si comprenem les seves necessitats i la seva
manera especial d'entendre la realitat. No hem de deprimir-nos, el més
normal és que avanci i es desenvolupi cada vegada més.
- No parlis massa ni massa aviat. Les paraules no pesen per a
nosaltres però per una persona amb autisme pot ser molt pesada. De
vegades no són la millor manera de relacionar-nos amb ells.
- Com la resta. Els agrada compartir el plaer i fer les coses bé encara
que no sempre ho aconsegueixin. És important fer-los saber quan han
fet les coses bé i ajudar-los a fer-les correctament.
- Resulta difícil comprendre el sentit del que se'ls demana. És
important que els ajudem a entendre-ho. Hem d'intentar demanar-los
coses que puguin tenir un sentit i que siguin desxifrables per a ells. No
hem de permetre que s'avorreixin o estiguin inactius.
- No invadir excessivament. De vegades, les persones som massa
imprevisibles, estimulants... Hem de respectar les distàncies que
necessita la persona sense deixar-lo sol.
- Lo que fan no és en contra nostra. Quan tenen una rabieta o es fan
cops, si rompen alguna cosa o es mouen en excés, quan els és difícil
atendre o fer lo que se'ls demana, no estan tractant de fer-nos mal.
Tenen un problema d'intencions. No els hem d’atribuir encara més
intencions.
- El seu desenvolupament no és absurd encara que no sigui fàcil
d'entendre. Té la seva pròpia lògica i moltes de les conductes a les que
anomenam "alterades" són formes d'afrontar el món des de la seva

20. 20
especial manera de ser i de percebre. Hem de fer un esforç per
comprendre'ls.
- Les altres persones ens complicam massa. El seu món no és
complex i tancat, és simple.
- No hem de demanar-los sempre les mateixes coses ni exigir-los
sempre les mateixes rutines. No hem de ser autistes per ajudar-los.
Els autistes són ells, no nosaltres.
- No només són autistes. Són abans de res persones; un adolescent,
un nin, un adult...
- Val la pena viure amb ells. Poden donar-nos tantes satisfaccions com
una altra persona encara que no siguin les mateixes. Poden arribar en
un moment en la nostra vida en què ells, que són autistes siguin la
nostra major i millor companyia.
- No hem d'agredir-los químicament. Si ens diuen que han de prendre
medicació hem de procurar que sigui revisada periòdicament per un
especialista.
- Ningú té la culpa d'allò que els passa: ni els seus pares ni ells
mateixos. Tampoc la tenen els professionals que l'ajuden.
- No serveix de res que ens culpem els uns amb els altres. De
vegades, les seves reaccions i conductes poden ser difícils de
comprendre o afrontar, però no és per culpa de ningú.
- No s'ha de demanar res per damunt de les seves possibilitats.
S'han de demanar coses que puguin fer. Hem d'ajudar-los a ser més
autònoms per comprendre millor però no donar-los ajuda de més.
- No hem de canviar completament la nostra vida pel fet de viure
amb una persona autista. A ells no els serveix de res que nosaltres
estiguem malament, que ens tanquem i deprimim. Necessiten estabilitat
i benestar emocional al seu voltant per estar millor. Hem de pensar que

21. 21
la nostra parella tampoc en té la culpa.
- L'hem d'acceptar com és. No condicionem la nostra acceptació a que
deixi de ser autista. Hem de ser optimistes sense inventar-nos històries.
La seva situació normalment millora encara que, per ara, no té cura.
- Encara que sigui difícil comunicar-se o no entenguin les sutileses
socials, tenen algunes avantatges en comparació amb els que
denominam "normals". Els costa comunicar-se, però no solen
enganyar. No comprenen les sutileses socials però tampoc participen
en dobles intencions o els sentiments perillosos tan freqüents el la vida
social. La seva vida pot ser satisfactòria si és simple, ordenada i
tranquil·la. Si no se'ls demana constantment i només allò que més els
costa. Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui el normal.
5. FAMÍLIA
5.1 Primer contacte amb el trastorn. (Reaccions, acceptació)
Quan les famílies saben que el seu infant té trets autistes és una situació molt
complicada per a ells. Cada família és un món i cada moment del procés dels
membres de la família és diferent.
Hem de partir de la idea que quan la dona està embarassada tota la família
espera un nadó sa, sense cap tipus de dificultat ni trastorn i, durant els nou
mesos d'embaràs s'imaginen constantment com serà la seva vida amb aquella
nova persona; les coses que podran fer plegats, com serà quan sigui gran, les
seves primeres passes, quan anirà a l'escola...
Quan neix el nadó i la família s'assabenta que té autisme aquell nadó que
idealitzaven i esperaven mor. Ara tenen un nou infant que poc té a veure amb
l'infant que esperaven i que molt possiblement canviarà les situacions que
esperaven viure amb ell. És el que anomenam "pèrdua d'idealització o pèrdua

22. 22
d'idea d'un nin sà". És per això que la majoria de famílies que tenen un fill
autista han hagut de fer un gran esforç de readaptació i algunes no ho han
aconseguit.
Un factor important a l'hora d'afrontar la situació són les característiques de
cada família. Cada persona té un bagatge personal diferent; una manera de
pensar diferent, uns estudis diferents, una cultura diferent, etc.
Així doncs, no serà el mateix el treball que s'haurà de fer amb una família
totalment desinformada d'aquest trastorn, la qual no sap a què es pot sotmetre
que el que s'haurà de fer amb una família que ja té nocions sobre el trastorn.
Com hem comentat anteriorment, també afectaran els factors econòmics i
culturals. Una persona amb una economia precària tendrà més dificultats per
poder tractar el seu fill amb autisme, ja que li costarà més poder pagar
especialistes o recursos específics. Pel que fa al tema cultural, no totes les
cultures accepten igual a una persona amb autisme. Hi ha persones que
pensen que tenir un fill "no normal" (així és com solen anomenar a les persones
amb alguna necessitat específica) suposa un motiu de vergonya, o una
càrrega, etc.
5.2 Fases per les que passen les famílies
Quan es comunica a les famílies que els seus fills tenen autisme, aquestes
passen per un seguit de fases:
- Atordiment. El primer impacte els suposa un estat de shok (recordem
que ells idealitzaven un nadó sense cap discapacitat ni necessitat
específica), això els provoca un estat de crisis; no saben què fer. En un
primer moment moltes persones opten per la negació, el rebuig. Ells
volien el seu nadó perfecte, com la majoria dels infants.
- Allau de sentiments. En una segona etapa és molt comú que les
famílies es sentin confoses, i pensin que ells són els culpables de que

23. 23
l'infant tengui aquell trastorn; què hem fet malament? què vam fer durant
l'embaràs perquè l'infant ens hagi sortit així? és culpa de la nostra
genètica?
Volen una explicació, necessiten trobar qui té la culpa; si ells ho han fet
bé, com pot ser que l'infant sigui així? Són nombroses qüestions que es
plantegen en aquesta segona fase.
- Posició d'adaptació. Una vegada han passat per les dues fases
anteriors i gràcies a l'ajuda d'especialistes s'arriben a fer a la idea o no.
La durada d'aquesta tercera fase és molt relativa, algunes persones ho
accepten més aviat i altres tarden més. Hem de pensar que han estat 9
mesos pensant amb el sen nadó perfecte, ara els costarà un temps
també adaptar-se a la nova situació.
Malauradament hi ha persones que mai arriben a aquesta tercera fase i
no s'adapten, no poden suportar la idea que el seu fill no sigui "normal".
Aquestes són etapes que poden tornar a passar. És possible que quan ja s'han
adaptat a la situació i pareix que l'han normalitzat, tenguin una recaiguda a les
fases anteriors.
Això és molt comú quan és hora d'escolaritzar l'infant i han de triar un centre
d'educació especial o ha d'anar a una aula diferent de la resta d'infants, quan
es fan actes en societat; anar al parc, reunions, etc.
Cal tenir present que s'ha de saber si es té una adaptació realista o no al
dèficit. Hi ha pares que neguen el trastorn dels seus fills, fan afirmacions del
tipus "el meu fill es tímid" negant la realitat.
5.3 Possibles repercussions
El fet de tenir un fill amb autisme sol venir associat a un seguit de
repercussions:

24. 24
- Pèrdua de l'esperança. Com hem comentat anteriorment, el fet de que
un fill tengui autisme normalment implica una pèrdua de l'esperança per
part de les famílies, una decepció. El que intenten els professionals i
hem d'intentar nosaltres com a mestres és que recuperin l'esperança.
Aquestes persones ja saben els aspectes negatius que implica tenir un
fill amb algun tipus de discapacitat, per tant, hem de procurar que vegin
els aspectes positius. És important que comentem totes les coses que
poden fer amb el seu fill o filla, que els expliquem com poden fer-ho,
facilitar-los informació sobre recursos útils, etc.
D'aquesta manera poc a poc podran anar veient que poden fer moltes
coses que podrien fer igualment amb un fill sense discapacitat, pot ser
amb una mica més de paciència i amb algunes adaptacions però ho
arribaran a aconseguir i podran estar satisfets del seu fill o filla.
Per això és realment important que com a professionals remarquem molt
els avanços d'aquests infants i els comentem a les famílies. Han de
veure que el seu fill també pot progressar com a persona igual que un
altre, que aprèn coses noves i que hi ha moltes persones que estan
orgulloses d'ell. Hem de donar molt suport a les famílies.
- Ferida personal. És molt comú que els pares es culpin de la situació del
seu infant. Es culpen a si mateixos i a la parella. És important la feina
que fan els professionals per treballar amb l'autoestima de les famílies.
Hi ha molts pares i mares que quan saben que el seu fill o filla té autisme
cauen en un estat de tristesa i desesperança. En moltes ocasions el
pare o la mare pot arribar a caure en depressió.
Una vegada que han arribat a la tercera fase i s'han adaptat a la nova
situació moltes vegades tendeixen a la sobreprotecció de l'infant. Una
família que té un infant sense discapacitat normalment ja protegeix molt
al seu fill, així doncs no ens és d'estranyar que una família que saben

25. 25
que el seu fill té algun tipus de discapacitat i no pot ser autosuficient
sigui sobreprotectora. De vegades fins i tot arriben a qüestionar-se si són
bons pares, si ho estan fent bé... Són preguntes molt freqüents entre les
famílies que tenen algun membre amb autisme ja que una persona amb
autisme tendeix molt a l'aïllament i a no donar feedback. Així doncs, com
els pares difícilment reben resposta del seu fill o filla costa saber si estan
realitzant una bona tasca.
- Pressió de l'entorn. Per moltes famílies amb fills amb discapacitat el fet
de fer "vida social" els és complicat. Saben que el seu fill no és com la
resta i de vegades els preocupa molt com reaccionarà el seu fill i com
reaccionarà la resta de la societat.
Un acte tan simple com és anar al parc, per una mare o un pare que té
un fill amb autisme pot sé un fet molt important; sobretot les primeres
vegades. Saben que quan vagin al parc la resta d'infants i adults
s'adonaran que el seu fill no és com la resta i el miraran només per
aquest simple fet. Això hi ha moltes persones que no ho duen bé, el fet
de ser observats per les característiques del seu infant és dur per un
pare o una mare. En aquests casos s'ha de ser fort i donar la passa. Una
vegada la gent conegui a aquell infant s'hi acostumaran i l'estimaran. És
normal que la resta de persones el mirin les primeres vegades, és
diferent ens agradi o no, però si la família no normalitza la situació i fa
que l'infant faci les mateixes coses que una persona "normal" mai
arribarà a viure en una situació normalitzada i no es podrà integrar.
Un altre aspecte que pot arribar a pressionar a les famílies és els
"consells" que dona la gent externa. És molt fàcil dir des de fora "jo
faria...", "jo el duria...", "jo no faria cas de...", etc. No pareix tan complicat
quan ho veiem des de fora, quan no som nosaltres qui conviu dia rere
dia amb aquella personeta tan especial... I sobretot no pensam en com
es senten els pares quan els donam aquests brillants consells, no és tan

26. 26
fàcil. Això fa que es sentin pressionats i que es plantegin la pregunta que
esmentàvem abans "som un bon pare?", "som una bona mare?".
- Sentiment de no fer mai prou. Són tantes les necessitats que tenim
pes persones... Algunes les resolem per nosaltres mateixos i altres amb
ajuda. Una persona amb autisme necessita més ajuda per satisfer-les
que una persona que no té autisme. És per això que per molt que facin
les famílies sempre tenen el sentiment de no fer mai prou.
- Competència entre membres de la família. Una altra repercussió que
pot tenir el fet de tenir un fill amb autisme és el fet de deixar de banda a
altres germans.
Com aquella personeta necessita tantes atencions i afecte, de vegades
es deixa de banda o es fa menys cas a altres germans. Això pot
provocar sentiment d'inferioritat o de manca d'importància per als altres
germans.
- Percepció de la fragilitat del fill. Com hem anat comentat abans, és
normal que els pares tendeixin a la sobreprotecció de l'infant amb
autisme perquè realment aquella persona la requereix. Totes les
persones necessitam atenció però les persones amb autisme encara en
necessiten més. No ens ha d'estranyar com a mestres trobar al pati una
mare o un pare d'un nin amb autisme que mira des de fora què fa el seu
fill. Aquella persona realment es preocupa pel seu fill i té la necessitat de
saber que està bé. Necessiten informació constantment per saber que el
seu fill està bé. Una vegada han acceptat el fet que el seu fill és diferent i
necessita més atenció que la resta ho "assumeixen" i constantment
estan pendent d'ells. Estan tan acostumats a haver d'anar darrere ells
que quan no estan amb ells s'han d'assegurar que estiguin bé i que
reben totes les atencions necessàries.

27. 27
- Preocupació per un futur incert. Un dels temes que més preocupa a
les famílies amb fills amb alguna discapacitat és saber què farà el seu fill
o la seva filla quan ells faltin. És per això que intenten ensenyar rutines i
intenten que siguin lo més independents possible perquè el dia de demà
pugui viure sense dependre d'ells. Normalment quan els pares falten és
algun altre familiar (germà, cosí, etc) qui es fa càrrec d'aquesta persona
o bé un centre especialitzat.
- Por de tenir més fills. Quan es té un fill amb autisme o amb algun altre
trastorn els pares de vegades creuen que si tenen més fill també tendran
el mateix problema. Això els causa por i de vegades els frena a tenir
més fills.
- Discussions de parella. Si una parella corrent ja té les seves
discussions quan té fills; qui acompanya el nen, qui s'encarrega de...,
etc, i costa posar-se d'acord, amb un fill amb alguna discapacitat les
discussions encara són més freqüents¸ necessita més atencions i per
tant més coordinació per part de la família. A més, de vegades es culpen
l'un amb l'altre si un no ha fet alguna cosa bé i l'altre ho faria millor, es
retreuen coses, etc.
- Augment aïllament social. Com hem comentat anteriorment, en
ocasions, a les famílies amb algun membre amb autisme els costa
relacionar-se en societat. Els pares deixen d'anar a actes socials perquè
pensen que dur el seu fill o la seva filla pot ser incòmode o no podran
gaudir igual, no fan activitats d'oci perquè la gent del carrer no miri al seu
infant diferent, deixen de quedar amb els seu grup d'amics tots amb "fills
normals" perquè es senten diferents... Són moltes les causes que
provoquen l'aïllament de les famílies amb algun membre autista. Parlam
en aquest cas de famílies que els costa normalitzar la seva situació. N'hi
ha d'altres, que han aconseguit normalitzar-la i segueixen fent la seva

28. 28
vida amb les adaptacions corresponents perquè el seu fill o la seva filla
es senti bé, i les persones amb qui es relacionen també.
5.4 Paper dels especialistes
Els especialistes juguen un paper clau en la relació de la persona amb autisme
i la seva família. Quan parlam d'especialistes fem referència a totes aquelles
persones que treballen directa o indirectament amb persones autistes (no
necessàriament només amb persones autistes) i poden ajudar a les famílies
(mestres, psicòlegs, pedagogs, PT, etc). La seva feina es basa principalment
en:
- Ajudar a entendre. Seran les persones que donaran la informació
pertinent a les famílies. Ajudaran a entendre en què consisteix el
trastorn, els donaran nocions de com actuar, els orientaran quan sigui
pertinent... Són les persones que els ajudaran a entendre el trastorn del
seu fill o la seva filla i que els ajudaran a saber a què s'enfronten.
- Ajudar a refer. Ajudaran a les famílies a refer la seva vida, tornant a
creure que tenir un fill és un bé de la naturalesa i no un càstig. Els
especialistes han d'ajudar a les famílies a que segueixin endavant amb
la seva vida, recuperant l'esperança i fent-se la idea que aquesta és la
seva nova vida i poden ser feliços.
- Acompanyar. Els especialistes són les persones que acompanyaran a
les famílies en tot moment de manera que no es sentin tot sols. Quan
tenguin algun dubte podran acudir a ells i estaran allà per ajudar-los i
aconsellar-los.

29. 29
- Atendre patiment. Un altre paper importantíssim que tenen els
especialistes és el de comprendre. Comprendre a les famílies és
fonamental, saber que hi ha algú que els entén, al que poden acudir, a
qui poder demanar consell... És fonamental.
5.5 Quina actitud hem de tenir com a especialistes?
- Els pares necessiten més informació. Si un pare amb un fill sense
cap necessitat específica necessita informació, el pare d'un nin autista
més.
- Ser positius. Les famílies ja han sentit prou coses negatives dels seus
fills, hem de procurar parlar dels seus progressos, les seues virtuts i les
seves destreses.
- Ser comprensius. No només hem de dir-los el que han de fer, ells
esperen que entenguem el seu dolor. Ells pensen que ningú no els
entén, no els hi hem de corroborar.
6.ESCOLA
6.1 Responsables i especialistes que intervenen:
Per fer referència als professionals que intervenen en el món educatiu d’un
infant amb espectre autista hem de dir que n'hi ha que es troben dins el propi
centre, i d' altres que no pertanyen al centre educatiu.
Si feim referència als especialistes que trobam dins el centre educatiu hem de
dir que són aquells que formen part de l’equip pedagògic del centre. Hem de
destacar els següents:
- Professorat especialitzat en educació especial o pedagogia.
- AL; especialista en audició i llenguatge o logopeda
- PT; especialista en pedagogia terapèutica.

30. 30
Els especialistes que formen part de l’educació d’un infant amb TEA però que
són externs al centre educatiu són aquells que duen programes de valoració i
detecció, aquests actuen en diversos centres a la vegada; són els següents:
- EOEPS (Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica): aquests són
els encarregats de fer una avaluació al nin i al seu entorn; això es fa per
poder determinar les necessitats que té aquest nin i així poder donar
resposta a les qüestions que poden existir al voltant de la seva
escolarització, de les possibles adaptacions curriculars i a les diverses
ajudes d’ especialistes que pot necessitar.
Una vegada feta dita avaluació, l’ EOEP tindrà el treball de coordinar,
supervisar i facilitar el procés d’integració d’aquest nin a l’escola.
- Orientadors com a psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs.
- Treballador o educador social.
- Altres possibles especialistes externs que són independents dels equips
d’orientació: especialista en llenguatge bimodal...
6.2 Tipus d’escolarització
- Centre ordinari amb integració total a temps complet:
És considerada la més adequada, ja que en ella s’atén l' alumnat que pot
seguir el desenvolupament del currículum amb ajudes d’accés o amb mesures
d’adaptació curricular i/o reforçament positiu. És la que millor afavoreix
l’adquisició de les habilitats socials bàsiques.
Algunes comunitats estableixen el tipus d’alumnat amb NEE (Necessitats
Educatives Especials) que podrà ser escolaritzat dins aquesta modalitat.

31. 31
- Centre ordinari amb integració amb assistència a aula de suport amb
períodes variables:
A aquesta modalitat s’atén a aquell alumnat que requereix una atenció
personalitzada i que es pot integrar de forma parcial en els grups ordinaris.
Aquesta integració a l’aula ordinària depèn de les necessitats, les
competències curriculars, les adaptacions curriculars i dels mitjans i materials
necessaris.
Per aquest tipus d’alumnat el currículum que es té en compte té com a
referència el PC (Projecte Curricular) i la PA (Programació d’aula) del grup de
referència, adaptat a cadascun dels nivells.
- Centre ordinari amb aula especifica:
Aquest tipus d’escolarització a les Illes Balears és més conegut amb el nom d’
ASCE, que vol dir aula substitutòria de centre específic.
Aquí trobam al alumnat que té unes necessitats educatives especials i un
desfasament curricular que requereix un currículum adaptat significativament.
Actualment existeixen aules especifiques només als nivells d’educació infantil i
d’educació primària, encara que en diverses comunitats comencen a existir a
l’escolarització secundaria obligatòria.
Algunes de les característiques que més podem destacar d’aquest tipus
d’escolarització són:
 Han de tenir una programació individualitzada per a cada
alumne i que estigui adaptada al currículum ordinari.
 Han de tenir una estructura ben organitzada, però que a la
mateixa vegada en determinats moments de la jornada escolar
sigui flexible.

32. 32
 Els alumnes que formen part d’aquest tipus d’aula, en
determinats moments assistiran als altres contextos ordinaris,
com per exemple; determinades assignatures dins l’aula
ordinària amb el seu grup-classe de referència, les activitats
extraescolars, el menjador…
- Centre específic:
En aquest tipus de centre, els nins, podran ser escolaritzats quan les seves
condicions de discapacitats requereixen adaptacions curriculars en un grau
extrem referint-se al currículum que el correspon i que es consideri que
possibilita el desenvolupament de les capacitats personals d’aquests alumnes,
que precisen unes mesures extraordinàries i/o especifiques, uns recursos
humans i tècnics que no hi són disponibles per un centre educatiu ordinari.
L’organització d’aquest tipus de centre es pot dir que és pràcticament la
mateixa que pot tenir un centre d’educació primària ordinari.
Alguns dels aspectes que s’han de tenir en compte en un centre específic són:
 Que cada mestre ha de tenir un grup d’alumnes
considerablement reduït. La ràtio ha d’oscil·lar entre els 3-5
alumnes per mestre.
 Cada alumne ha de tenir una planificació personalitzada en
front dels objectius.
 Han de tenir un material adequat que proporcioni activitats en
les àrees de comunicació i llenguatge, socialització,
desenvolupament cognitiu i habilitats motrius.
 Dins aquest tipus de centre han de contar amb un servei
mèdic i psiquiàtric.

33. 33
 Han de tenir uns plans de cooperació amb les famílies.
A les Illes Balears el centre específic més destacable reb el nom de Gaspar
Hauser.
- Unitat volant de suport a la integració (UVAI)
Són equips itinerants especialitzats en alumnes amb TEA i que es desplacen
als centres ordinaris en els que podem trobar alumnes que necessitin aquest
tipus de suport especial.
Perquè això es pugui realitzar és necessari que el centre ordinari disposi dels
recursos necessaris per fer front a les necessitats d’aquests alumnes, de forma
que les UVAI siguin un punt més als recursos del que es poden disposar.
També és molt important que existeixi una coordinació dels diversos
professionals, tant del centre com de la UVAI, igual que per part de la família
de l’alumne, això és importantíssim per poder dur a terme la perfecta
planificació dels horaris per fer front de la millor manera possible a les
necessitats d’aquests infants.
- Centre específic i centre ordinari; integració combinada:
És una forma d’escolarització poc comuna.
Aquesta modalitat està formada per dos tipus de centre: l’ordinari i l' específic.
Per a que aquest tipus d’escolarització es pugui dur a terme ha d’existir una
coordinació entre els equips educatius d’ambdós centres.
Dins aquest tipus d’escolarització existeixen dues possibilitats:
 Dins la primera opció ens trobam que l’alumne realitzi
qualques hores-assignatures-activitats a un centre ordinari i
que altres hores-assignatures-activitats les realitzi en el centre
d’educació especial.

34. 34
 A la segona opció el que trobam és, que dins el centre escolar
hi hagi un aula ASCE i que l’alumne realitzi unes hores-
assignatures-activitats dins l’aula ordinària i les altres a l’aula
ASCE del centre.
Aquesta escolarització és òptima per a aquells alumnes que es puguin
beneficiar de les característiques de l'entorn d´un centre ordinari, però alhora
necessiten un tipus de programació o adaptacions específiques que són molt
més adient dur-les a terme en un centre específic.
6.3 Família – centre (intervenció amb les famílies)
És molt important que existeixi una estreta relació entre l’escola i els familiars
d’aquests tipus d’alumnat, ja que un dels principals objectius es que tant a
l’escola com a la seva casa tengui les mateixes pautes d’educació i
comunicació per seguir. Això, en un començament és un poc complicat de
realitzar, però poc a poc i amb paciència, els pares poden aprendre les formes
més adequades d’actuació davant les accions que poden fer els seus fills;
aquest aprenentatge és convenient que es realitzi amb l’ajuda dels
especialistes que es robem en contacte amb l’infant. La participació per part
dels pares i dels familiars ha de ser constant.
Algunes de les pautes que es poden realitzar per part dels especialistes per
ajudar a la formació i la conscienciació de dites famílies són:
- Que les famílies estiguin presents en algunes de les intervencions o si
això no és possible, que tenguin la possibilitat de veure un vídeo que
mostri el desenvolupament del nin a la sessió.
- Que els familiars comprenguin les característiques que presenta aquest
tipus de trastorn i conèixer les formes que hi ha per poder afavorir el
procés educatiu del seu nin.
- Que els professionals els aconsellin sobre els materials que són més
recomanables emprar o aquelles tècniques que poden posar en pràctica

35. 35
i que solen ser més efectives. A la vegada que és molt important que
se’ls expliqui com emprar-ho.
- Els familiars han de ser capaços d’identificar tot tipus de barreres socials
que es poden trobar i han de ser capaços de dissenyar estratègies per
disminuir els seus efectes.
- Recomanar en tot moment que aquest infant tengui contacte amb altres
persones, ja siguin de la seva família més externa, nins del seu entorn...
com horaris establerts de reunions organitzades que permetin al nin
aprendre determinats coneixements indispensables per al dia a dia.
Un punt molt important és que ha d’existir una actitud d’acollida cap a aquesta
família amb la intenció de conèixer-la, acceptar-la i poder ajudar-la, ja sigui de
forma educativa, informativa, fins i tot psicològica i social.
6.4 Materials i recursos didàctics
Els nins amb espectre autista solen donar més atenció als objectes que a les
persones i és per aquest motiu que és molt important la selecció d’objectes,
preferent que nosaltres observem que el criden l’atenció, i que facilitin la
interacció social. Encara que també s’ha de dir que aquests infants perden
l’interès per aquests objectes realment ràpid i per aquest motiu és important
que quan això succeeixi, hem de substituir-los per altres immediatament.
Algunes de les característiques i exemples que poden trobar són:
- Crear interès en el nin: així com els instruments musicals com per
exemple les maraques, els tambors; juguetes amb renou, globus...
- Facilitar la interacció amb els altre: jocs amb pilota, globus.
- Facilitar la comprensió i l’ús de la comunicació: hem d’intentar que el nin
arribi a demanar ajuda, això és pot realitzar posant objectes que el cridin
l’atenció fora del seu abastament, juguetes amb corda de difícil

36. 36
manipulació..., i per afavorir la comunicació podem emprar revistes,
vídeos, dibuixos...
També és molt important tot el material que pugui ser visual i manipulable ja
que els infants amb autisme comprenen millor els conceptes si el veuen
visualment, i fins i tot, si el poden tocar, que si només se’ls dona la lliçó feta.
Per aquest motiu els materials visuals i manipulables que més podem destacar
són les lamines, pictogrames, i fins i tot, els vídeos i la mímica.
Les làmines són, quasi es podria dir, una eina imprescindible per afavorir el
aprenentatge i la comunicació de nins autistes. Aquestes làmines el que fan és
ajudar-lo a comprendre la informació d’una forma més ràpida, ja que les
imatges pertanyen en la seva memòria mes temps que les paraules. Altre punt
molt destacable és afavorir l’organització del dia a dia d’aquests nins, i això el
podem fer mitjançant les làmines també ja que es poden crear activitats i
situacions quotidianes, a més que el nin a través d´elles sigui capaç de
seqüenciar-les en el ordre que tenen lloc. Per altre banda, destacar una altra
funció rellevant de les làmines és que el nin si no és capaç de comunicar-se de
forma verbal, almenys ho pugui fer mitjançant aquestes làmines. Tot el que s’ha
mencionat crea en el nin autista un estat de seguretat i confiança, cosa que
contribueix considerablement en el seu aprenentatge i en el seu bon
comportament.
Un punt a aconseguir amb els nins amb TEA és que aprenguin a jugar ja que
per ells, cosa diferent de la resta d’infants, jugar és un objectiu que hem
d’aconseguir i no una metodologia o estratègia per l’aprenentatge.
7. CENTRES QUE TREBALLEN AMB PERSONES AUTISTES
7.1 Associacions pioneres de l’autisme
1. APNA de Madrid.
2. APAFAC de Catalunya.
3. GAUTENA del País Basc.

37. 37
- FESPAU: Federació Espanyola d’Associacions de Pares i/o Tutors de
Persones amb Autisme.
Aquesta és una entitat federativa que inclou 27 associacions de pares de
persones amb TEA de totes les comunitats autònomes d’Espanya.
El seu objectiu és actuar com a interlocutor davant els poders públics perquè
les persones amb autisme puguin viure en un entorn el més normalitzat
possible atenent a la seva educació, oci i sanitat entre d’altres.
- AE: Confederació Autisme Espanya
Autisme Espanya, que és la confederació de pares de persones amb autisme
de l’estat espanyol, representa 69 entitats d’Espanya que fan feina amb
persones amb TEA.
Es va crear l’any 1994 amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les
persones amb autisme. Per fer-ho, dur a terme accions de sensibilització,
investigació, programes i serveis per a la inclusió social, desenvolupament i
implantació de models d’intervenció i formació, i assessorament als
professionals i les famílies de persones amb TEA.
- APNA: Associació de pares de persones amb autisme. (Madrid)
Aquesta associació es va crear l’any 1976 i va sorgir com a iniciativa dels pares
i mares amb fills que tenien un símptoma totalment desconegut per a ells.
A partir d’aquesta, es va crear un moviment professional, formatiu i de serveis
en autisme que es pioner a Espanya.
APNA lluita per millorar la qualitat de vida de les persones amb autisme, així
com també respondre a les necessitats d’aquestes persones i les seves
famílies, entre d’altres, amb activitats i serveis especialitzats.
L’objectiu principal d’aquesta associació és la inclusió a la comunitat de les
persones amb TEA i les seves famílies.
Els serveis que ofereix APNA són els següents:
 Programa d’oci compartit
 Programa cultural
 Programa de vacances

38. 38
 Programes esportius
 Escola de pares i germans
 Programes específics
- ASPAU: Associació projecte autisme. (València)
Aspau es va crear l’any 2008 a la comunitat Valenciana, com a iniciativa dels
pares de persones amb autisme.
A ASPAU es promou la participació de les persones amb TEA a diferents
entorns (família, escola, societat). A més es duen a terme campanyes de
detecció precoç perquè es produeixi un diagnòstic de qualitat.
- GAUTENA: Associació Guipuzcoana d’autisme. (País Basc)
GAUTENA es va crear l’any 1978.
El seu objectiu és aconseguir la inclusió de les persones amb autisme a la
societat.
Duen a terme programes de diagnòstic i tractament, escolarització, atenció de
dia, vivenda, oci i suport familiar.
- APAFAC Associació de pares de fills amb autisme de Catalunya.
(Catalunya)
Aquesta associació es va fundar l’any 1976 però no va ser fins l’any 1978 que
va ser declarada d’utilitat pública.
Els serveis que presta APAFAC són:
 Residències terapèutiques, on es du a terme un servei de
residència temporal o permanent depenent de les necessitat
de les persones amb TEA.
 Activitats esportives: es duen a terme activitats per a les
persones amb autisme amb la finalitat de desenvolupar i
millorar la seva capacitat física.

39. 39
 Acompanyament especialitzat: la seva funció és acompanyar a
les persones amb TEA i a les seves famílies a les proves i
tractaments que necessitin.
A més APAFAC és fundador de:
1. L’ Organització Mundial de l'Autisme (WAO)
2. L’ Associació Internacional Autisme-Europe
3. La Confederació Autisme-Espanya
4. I la Federació Autisme-Catalunya
- APNAB Associació de pares de nins autistes de Balears- Gaspar Hauser
(Illes Balears)
Varen ser tres pares amb nins amb TEA que varen decidir seguir les passes
d’APNA, GAUTENA i AFATAC creant aquesta associació.
Els serveis que ofereix Gaspar Hauser són els següents:
Servei d’atenció primerenca, educació, vida adulta, serveis d’oci i temps lliure,
altres serveis extraescolars (habilitats socials), formació, investigació i
divulgació.
- AUTISM EUROPE: Associació Internacional Autisme Europa.
Aquesta, com totes les altres associacions, té com a principal objectiu millorar
la qualitat de vida de les persones amb autisme i les seves famílies.
La seva seu és a Brussel·les, i la seva funció és coordinar el sacrifici de 77
associacions internacionals i regionals de pares de persones amb TEA a 30
països d’Europa.
A més, organitza activitats amb l’objectiu de que tots els seus membres es
reuneixin i puguin intercanviar experiències i coneixements.

40. 40
8. GASPAR HAUSER
8.1 Què és Gaspar Hauser?
Gaspar Hauser és un centre educatiu on a cada nin/a es du a terme una
programació individualitzada a curt i llarg termini.
Les classes estan formades per dos o tres alumnes amb un/a mestre/a.
En aquest centre s’utilitzen totes les ajudes físiques, verbals, visuals, etc., que
puguin ser necessàries per ensenyar-los a aprendre. Les àrees que treballen
són les següents:
- Cognitiva
- Socialització: habilitats bàsiques, hàbits d'autonomia, joc i cooperació
- Comunicació: llenguatge verbal i comunicació tota
- Motricitat: gruixuda i fina
8.2 Quins són els seus objectius?
Només té un únic objectiu general que és proporcionar una educació i atenció
especialitzada a les persones amb trastorns de l'espectre autista i a les seves
famílies.
8.3 Història del centre.
El centre de Gaspar Hauser es va crear a l’any 1978 gràcies a la iniciativa de
tres famílies que tenies fills amb autisme, nins de entre 8 i 9 anys d’edat.
Aquestes famílies varen seguir els passos d’altres que ja havien creat algunes
associacions, les quals varen ser pioneres. El nom de les associacions són les
següents:
- APNA de Madrid
- APAFAC de Catalunya
- GAUTENA del País Basc
Les famílies es varen associar i el primer que varen fer va ser contractar a un
professional perquè pogués donar un tractament individualitzar a cada un dels

41. 41
seus fills dins la seva casa. D’aquesta manera aniran fent camí per a la creació
d’un centre educatiu especialitzat en el tractament de l’autisme.
Gràcies al tractaments individualitzats duts a terme al nins amb autisme a ca
seva, i que es va fer possible amb l’ajuda de les beques que l’antic SEREM va
posar a la disposició de les famílies; es va poder crear una aula d’educació, es
varen poder admetre més nins i es va dur a terme la contractació de més
personal. I així, fins que es va convertir en l’associació que és avui en dia.
8.4 Activitats que ofereixen
- Servei d’Atenció Primerenca:
Aquest servei ofereix intervenció en sessions individualitzades i estructurades
en el Gabinet Psicològic d’APNAB, al domicili familiar o dins de la modalitat
coneguda con UVAF (Unitat Volant de Suport a la Família), que es du a terme
de forma intensiva i precoç.
L’Escola de Pares els ajuda a preparar a les famílies en l’aspecte psicològic i
tècnic i a comprendre i formar part activa del tractament del seu fill/a.
El seu enfocament actual consisteix en poder col·laborar en la formació de
personal sanitari per poder arribar a participar en els programes de
garbellament i Detecció Precoç que es duen a terme en algunes Comunitat
Autònomes de l’Estat espanyol.
- Educació:
APNAB, a través de la seva Xarxa Educativa i Assistencial “Gaspar Hauser”,
oferta quatre Modalitats Educatives:
 Centres Específics:
Són aquells centres per a alumnes amb major necessitat de Suports
Generalitzats.
 ASCEs:
Aquestes sigles signifiques Aules d’Integració ubicades en Centres Ordinaris.
Actualment hi ha deu Aules d’Integració ubicades en distintes escoles de
Palma:
o La Salle (1)

42. 42
o Sagrado Corazón (3)
o Scal de Magaluf (3)
o Sant Josep Obrer (1)
o Corpus Christie (1)
o San Vicente de Paúl del coll d'En Rabassa (1)
o Santa Maria (1)
En les quals els suports, intermitents i limitats, fan possible la inclusió en
l’escola.
 UVAIs:
Les UVAIs, Unitats Volants d’Ajuda a la Integració, són suports puntuals i
específics per a l’alumnat amb TEA escolaritzats en aules ordinàries.
APNAB també realitza la tasca d’assessoraments al col·legis actuant com a
Centres de Recursos en aquells centres que necessiten optimitzar la seva
informació i adequació a les accions per als alumnes susceptibles d’emmarcar-
se dins de l’autisme.
 Escolaritat Combinada:
És un servei per a aquells alumnes que per les seves característiques i
necessitats poden necessitar compartir contexts educatius diferents que li
proporcionin una major gamma de suports.
- Vida Adulta:
APNAB ofereix el servei de Centre de Dia on es duen a terme diverses
activitats sempre en grups reduïts amb uns sis o set usuaris per cada dos
monitors. Aquesta activitats són:
 Treball amb ceràmica
 Realització de telars
 Ensenyament de pautes comunicatives
 Fomentar les relacions socials i l’autonomia de l’adult
 Habilitats de vida a la llar
 Autonomia personal

43. 43
 Activitats socials dins de la pròpia comunitat i amb l’entorn
proper
A més tenen planejat crear un Centre Ocupacional i un Centre Especial
d’Ocupació on es continuarà implementant els Programes d’Ocupacions amb
Suport , com també la creació d’un Habitatge Tutelat on es pugui atendre en un
règim normalitzat i inclusiu a aquells persones amb autisme susceptibles de
rebre suport de menor intensitat.
- Servei d’oci i temps lliure:
APNAB oferta aquest servei des de fa quinze anys.
Les seves instal·lacions estan obertes durant els mesos de juliol i agost per a
tot aquells usuaris i les seves famílies que considerin oportú continuar acudint
al centre per a realitzat, en període de vacances, aquelles tasques o activitats
que puguin contribuir al desenvolupament personals de cada alumne.
Varen crear Escoles d’Estiu per a aquells nins/es i joves amb autisme que al
llarg de tot l’any estaven escolaritzats en modalitats inclusives poguessin
continuar sent atesos en aquest mateix tipus de context. Aquestes escoles es
troben ubicades en el Centre Sagrat Cor, al Campus de Sant Josep Obrer, el
Centre Educatiu i de Lleure de la localitat de Santa Eugènia, el Poliesportiu de
San Fernando, entre altres.
- Habilitats socials:
Des de fa dos anys treballen de forma constant i “a la carta” el
desenvolupament d’Habilitats Socials en grups reduïts, ja sigui en edat escolar
com en edat adulta.
APNAB vol crear un Taller de Teatre i un altre de Música i Dansa, també en
horari extraescolar, per millorar i augmentar les capacitats comunicatives,
cognitives i socials del nins atesos en al Red Educativa i Assistencial “Gaspar

44. 44
Hauser”, i augmentar el conjunt d’activitats que puguin donar un major sentit i
meta a la seva vida personal.
- Formació, investigació i divulgació:
Des de fa quinze anys Gaspar Hauser du a terme Seminaris de Formació, en
els que en grup reduir i al llarg de tot el curs, es formen estudiants i
professionals per poder comprendre i intervenir en el desenvolupament i millora
de les persones amb autisme.
També, es col·labora i participa en xerrades, conferències, Congressos,
Jornades en l’Estat Espanyol i Llatinoamèrica, sent una importació
especialment rellevant d’APNAB l’edició de material audiovisual, en el qual el
seu objectiu principal és la divulgació i millora de forma pràctica i assequible
d’aquells coneixements sobre les persones amb autisme i les seves famílies.
APNAB, té la intenció de posar en marxa aquells mecanismes necessaris per
permetre accedir a aquells programes de I+D, posant la seva experiència i
coneixement al servei de la ciència i la investigació, i col·laborant d’aquesta
manera que la Comunitat Balear millori la qualitat d’atenció, detecció i
intervenció de les persones amb autisme i les seves famílies.
9. SISTEMES ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ
9.1 Definició
Els sistemes alternatius de comunicació són sistemes que en lloc d’utilitzar la
capacitat per comunicar-se oralment amb els altres utilitza altres mitjans que
permetin la comunicació.
El seu origen és degut a que la llengua oral no es troba desenvolupada,
deteriorada o que no es va dur a terme per part del nin.
Aquestes sistemes de comunicació es divideixen en dos grups:
1. Els sistemes de comunicació amb ajuda.

45. 45
2. Els sistemes de comunicació sense ajuda.
9.2 Classificació de Lloyd i Parlan.
Els sistemes sense ajuda, també anomenats sistemes de comunicació no
assistida, són aquells sistemes que no necessiten cap aparell, material ni cap
altre tipus d'ajuda. Els codis que utilitzen aquests sistemes no necessiten cap
element físic, extern a l'emissor d'aquest codi, per realitzar-ho.
Alguns exemples serien: la parla, llenguatges de signes, ocupació de gestos
indicatius, utilització de gestos de sí i no, gestos de comprensió fàcil, paraula
complementada (CuedSpeech).
Els sistemes de comunicació amb ajuda o sistemes de comunicació assistida,
són aquells en els quals els codis que utilitzen requereixen un suport físic, un
material, una ajuda externa, físicament independent de l'emissor que realitza
una activitat comunicativa mitjançant un sistema d'aquest tipus.
Alguns exemples serien: un llapis i paper (en el cas de l'escriptura), o un tros
de cartolina amb símbols gràfics dibuixats (com en el cas del Bliss i dels
sistemes pictogràfics), altres exemples serien els que utilitzen com a elements
per a la comunicació objectes reals en miniatura, fotografies, formes
simbòliques derivades del treball de Premack amb ximpanzés, el Braille, altres
codis vibrotàctils i la parla a través de sintonitzadors de veu.
9.3 Sistema alternatiu de comunicació amb ajuda.
En aquest sistema, perquè l’emissor pugui emetre els seus missatges
composts per codis no verbals necessita un suport físic extern a ells.
Els codis no vocals que utilitzen per transmetre la informació són símbols
gràfic-visuals per la qual cosa requereix d'un suport extern.

46. 46
L'objectiu d’aquests sistemes és dotar a la persona que no parla o amb parla
poc intel·ligible d'un instrument útil i eficaç de comunicació, que li permeti
desenvolupar habilitats bàsiques de representació i comunicació funcional i
espontània fins que adquireixi la parla o com a complement o substitut
d'aquesta durant tota la vida.
Els elements de representació són:
- Representatius, com per exemples objectes, fotos, etc., els quals l'usuari
assenyala amb finalitats comunicatives.
- Símbols, pictogràfics i ideogràfics, els quals mantenen una relació
gràfica o conceptual amb l'element al que representen.
- Arbitraris, no mantenen cap semblança amb el seu referent.
- Complexos, utilitzen les paraules impreses o codificades a través del
sistema Braille o Morse.
Amb aquest tipus de sistemes de comunicació, és normal que la paraula escrita
acompanyi al dibuix al qual fa referència per tal de fer més fàcil la comprensió
als usuaris d’aquests sistemes. D’aquesta manera, no és necessari que hagi
d’aprendre els símbols per poder comunicar-se.
9.4 Qui utilitza aquest sistema de comunicació?
Les persones que necessiten el sistema alternatiu amb ajuda són aquelles
persones que per les seves dificultats motores tinguin afectat l'aparell
bucofonador, les persones amb dificultats motores, persones amb retard
mental, disàrtria, apràxia verbal, glosectomia, persones amb discapacitats
adquirides com a traumatismes cranials, accidents vasculars cerebrals, etc.,
persones amb malalties neurològiques progressives com a malaltia de
Parkinson, distròfia muscular, esclerosi múltiple, etc.

47. 47
9.5. Pictogrames
- Definició:
Un pictograma és un signe clar i esquemàtic que representa un objecte real,
figura o concepte. Sintetitza un missatge que pot senyalar o informar
sobrepassant les barreres de les llengües.
És un recurs comunicatiu de caràcter visual que els podem trobar en diferents
contexts de la nostra vida diària i els quals ens donen informació molt útil.
- Pictogrames com a recurs comunicatiu:
Els pictogrames són un recurs capaç d’adaptar-se a diversos propòsits
comunicatius en l’ensenyança, especialment per als alumnes amb necessitats
educatives especials i aquells que tenen la parla afectada. Per tant, són un
gran suport que facilita la comprensió del seu món i dels missatges del seu
entorn.
Els pictogrames són perceptibles, simples i permanents i això fa que siguin de
gran ajuda per qualsevol personal.
- Utilitats dels pictogrames:
Els pictogrames serveixen per:
 Estructurar la jornada escolar: existeixen molts tipus de panels
informatius que indiquen seqüències de les activitats que duen
a terme al llarg del dia. Això dóna molta seguretat i tranquil·litat
a l’alumne, ja que el permet estructurar-se i poder anticipar
que ve desprès.

48. 48
 Per facilitar la comprensió dels missatges que transmeten
diàriament: com per exemple escriure les notícies del dia, els
càrrecs, etc., amb pictogrames, d’aquesta forma el missatge
queda visibles i pot fer-se referència a ell sempre que sigui
necessari.
 Per desenvolupar activitats cognitives com la memòria,
l’anticipació, l’ordenació espacial-temporal, l’adquisició de
conceptes, la capacitat d’abstracció, etc. Un exemple seria l’ús
de calendaris.
 Per desenvolupar habilitats lingüístiques com:
o Adquirir i classificar nous conceptes i paraules.
o Iniciar indirectament el procés de lectura globalitzada.

49. 49
o Adquirir estructures correctes del llenguatge.
o Facilitar l’expressió de l’alumne.
 Per regular conductes disruptives i fomentar l’autoregulació
emocional.
- Avantatges dels pictogrames:
 Són individuals.
 Són senzills.
 Els podem emprar qualsevol persona: pares, mestres i
alumnes.
 Són més funcionals i naturals, i poden ser consultats quan les
persones vulguin.
 En cas de fer-los servir com a agendes, el/la nin/a poden
planificar el que volen fer.
 Quan s’usen per eliminar conductes són una alternativa fàcil
d’intervenció.
9.6 Sistemes alternatius de comunicació sense ajuda
Els sistemes alternatius de comunicació sense ajuda són els següents:
- Llenguatge de signes: és una modalitat no vocal del llenguatge verbal
humà, desenvolupat de forma natural pel col·lectiu de persones sordes.

50. 50
- La Paraula Complementada: les persones sordes necessiten
informació visual que els ajudi a comprendre als seus interlocutors. Un
dels mitjans visuals més usats per les persones sordes en els seus
intercanvis comunicatius és la lectura labial o llavi-facial.
No obstant això, el llenguatge oral està només parcialment representat en la
modalitat visual, ja que hi ha un conjunt de sons que no es veuen.
Això a fet que els mestres amb alumnes amb discapacitat auditiva hagin
desenvolupat sistemes d’ajuda a la lectura labial. Actualment el més difós es la
Paraula Complementada (PC) o Cued-speech.
Els complements manuals, també anomenats Kinemas, no tenen cap significat
al marge de la lectura labial. És un complement al parla i per tant adquireix
significat en combinació amb ella.
És un mètode a emprar principalment per part dels pares i educadors.
Es tracta d'un sistema sil·làbic, ja que, generalment, acompanya les síl·labes
parlades. És molt important la simultaneïtat exacta de la producció vocal i del
seu complement manual.
La PC és un sistema complementari a la lectura llavi facial, que facilita la
lectura labial en visualitzar els fonemes no visibles i suprimir les ambigüitats.
Consta de vuit configuracions de la mà que prenen la seva forma en tres llocs

51. 51
diferents. Sempre es precisa la simultaneïtat boca-rajo. Les posicions manuals
no ofereixen, per si mateixa, informació suficient per comprendre el missatge.
9.7 L’Alfabet dactilològic
En aquest tipus d’alfabet hi ha una correspondència entre una forma concreta
de la mà i una lletra de l'alfabet escrit. La dactilologia és una forma d'escriptura
“en l'aire”.
Els alfabets manuals són emprats per les persones amb discapacitat auditiva
per lletrejar noms propis, termes orals que no tenen correspondència exacta
amb un signe concret, etc. Com també són utilitzats en contextos educatius
amb la finalitat de servir de facilitador per a l'aprenentatge de la llengua oral.
Els alfabets dactilològics són sistemes d'escriptura manual. La seva ocupació
simultània amb la parla és conegut amb el nom de Mètode Rochester.
9.8 Sistema bimodal de comunicació
Sistema desenvolupat, principalment en els últims 30 anys, en el marc del la
filosofia de la comunicació total.
És una ocupació simultània de signes i parla que té com a fi el facilitar els
intercanvis comunicatius entre els alumnes amb discapacitat auditiva i els seus

52. 52
pares i educadors, i possibilitar d'aquesta manera un millor aprenentatge del
llenguatge oral.
- Característiques de la comunicació bimodal
Bimodal va ser introduït per Schlesinger (1978) per designar l'associació de
dues modalitats: signada i parlada.
La comunicació és bimodal quan es dóna una ocupació simultània del parla al
costat de signes; això és, d'una modalitat oral-auditiva al costat d'una modalitat
visual-gestual. El missatge s'expressa en dues modalitats al mateix temps, però
la llengua base, la que marca l'ordre de la frase i la que determina la sintaxi de
les produccions, és la llengua oral.
El terme bimodal fa referència a la característica de certs intercanvis
comunicatius basats en una llengua (l'oral), encara que emprant dues
modalitats diferents d'expressió (vocal i gestual).
Tots aquests sistemes tenen en comú l'ocupació d'ambdues modalitats, tots
ells són bimodals. No obstant això trobem importants diferències entre ells
basades en:
 Les característiques dels signes que empren: alguns sistemes
prenen prestats els signes de la llengua de signes
corresponent, mentre que en altres casos només alguns
signes tenen aquest origen, sent uns altres completament
artificials.

53. 53
 El grau d'ajust existent entre la parla i els signes que ho
acompanyen: hi ha una gran varietat degut a l’objectiu amb el
qual són utilitzats.
En el llenguatge bimodal no totes les paraules van acompanyades d’un signe
com és el cas dels termes “la”, “els”, “em” i “el”. Això és degut a què el
vocabulari de la llengua de signes no compta amb signes concrets per a
aquests termes orals.
- Com solucionar aquest problema?
Possibles solucions:
 No incloure'ls en el missatge.
 Utilitzar la dactilologia ,és a dir, el lletrejo manual per als
articles.
 Inventar un signe artificial per a aquests articles.
Per tant, el sistema de comunicació bimodal fa referència a l'ocupació de dues
modalitats, l'acústic-vocal i la visuo-gestual, en la producció i comprensió dels
missatges. La cerca d'un major o menor ajust entre el missatge oral i els signes
que els acompanyen està relacionada amb el tipus d'objectius que es
persegueixin amb l'ocupació del sistema.

54. 54
10. CAS PRÀCTIC
10.1 Introducció
- Dades personals:
Alumne d’infantil que té 5 anys i que l’any que ve anirà a 1r de Primària.
- Informació relativa a l’aprenentatge:
 Estils d’aprenentatge:
En quant a les estratègies d’aprenentatge d’aquest alumne podem dir que al
poc temps d’iniciar una activitat es cansa, sols inicïa i continua l’activitat si té la
presència de l’adult a prop, normalment comença a realitzar la tasca sense
pensar ni planificar i sols necessita alguna consigna individual abans o durant
la realització de la tasca.
En quant al seu nivell d’atenció , es distreu molt fàcilment quan les tasques no li
interessen.
Pel que fa a la participació, se li fa participar en tot moment però sempre al seu
nivell.
El nivell de motivació és mitjà en cara què li agrada la feina que fa a l’escola.
El seu ritme d’aprenentatge és lent.
 Condicions personals.
Aquest alumne presenta NEE associades a un TDG, rep suport extern a
Gaspar Hauser i SDIAP Aproscom. Se li fa un seguiment mèdic de forma
periòdica.
Des del curs 2011/2012 rep suport per part de l’UVAI Gaspar Hauser, dues
sessions setmanals.
- Aspectes rellevants del procés d’E-A i en el context escolar:
 Aspectes que afavoreixen:
o És un alumne ben acceptat pels companys.
o Dins la classe està ben integrat, i els companys
l’accepten i el protegeixen molt.

55. 55
o Si sap que pot tenir confiança amb el mestre li dóna
molta seguretat.
o El motiva molt sentir-se reforçat (i apreciat) pel
professor/a, i respon positivament.
o Dins l’aula és capaç de realitzar amb autonomia (però
amb supervisió de l’adult) exercicis mecànics adequats
al seu nivell de competència: pegar gomets, pintar,...
o El seu grup classe és reduït, i se li pot dedicar una
atenció més individualitzada.
o La metodologia de l’aula permet adaptacions a les
característiques del nin/a.
o La programació de l’aula permet l’aplicació d’una
adaptació curricular.
o El motiva molt poder participar a activitats de la seva
classe.
o L’organització de l’aula facilita la interacció dels
alumnes.
o L’organització de la classe permet diferents agrupacions
dels alumnes.
o L’escola facilita la seva participació en totes les
activitats escolars, extraescolars i a les sortides de
l’escola.
o El centre té una ATE (ajudant tècnic educatiu) que el
pot ajudar en els desplaçaments i en els hàbits
d’alimentació i higiene.
o La tutora participa en l’aplicació de l’ACI i es coordina
periòdicament amb el professor/a de suport.
o Existeix coordinació entre la tutora i la mestra de suport
a l’hora d’avaluar l’alumne/a.
o Pot seguir les ordres generals de la classe.

56. 56
 Aspectes que dificulten:
o Li agrada que l’adult estigui pendent d’ell/a.
o Si la classe no està ben estructurada amb normes
clares i concretes pot presentar problemes conductuals:
distorsions.
o A vegades no vol fer activitats que és capaç de fer.
o Necessita l’atenció constant de l’adult per fer la feina.
o Quan no sap fer algun treball a vegades es rendeix.
o Li costa seguir les explicacions degut a que es despista.
o Necessita de consignes individuals per començar la
tasca que li correspon.
o A vegades li costa estar assegut molt de temps.
- Aspectes rellevants del medi socio-familiar:
 Aspectes que afavoreixen:
o La família es mostra col·laboradora, el que resulta
importantíssim per a la millora del desenvolupament
de l’infant.
o La família és conscient de les característiques del seu
nin.
o Intenten seguir les pautes de l’aula i s’impliquen en els
que se’ls demana.
o Hi ha una bona comunicació de tot el que fa referència
a l’alumne: malalties, situacions noves, ...
 Aspectes que dificulten:
o Sembla ser que la mare és la que porta el pes de
l’educació del seu fill i que el pare no es mostra tan
implicat.

57. 57
10.2 Resposta educativa
- Identificació de les necessitats educatives especials:
 Necessitats educatives especials:
Relacionades amb les
capacitats bàsiques:
Relacionades amb el
currículum:
Relacionades amb l’entorn:
- Augmentar la capacitat
d’atenció.
- Verbalitzar sempre quan
faci activitats.
- Desplaçar-se amb
autonomia a les
dependències i activitats
dins i fora l’escola.
- Incrementar la seva
autonomia i la seva
responsabilitat.
- Incrementar la capacitat
de concentració en
l’execució de les feines.
- Incrementar la seva
autonomia i la seva
responsabilitat.
- Adquirir un autocontrol
de les seves reaccions i
regulació del seu propi
comportament.
- Adquirir hàbits d’higiene
corporal i postural.
- Treballar els continguts
que no té superats o li
manquen.
- Avaluar els progressos
aconseguits al seu
nivell.
- Desenvolupar o
augmentar el llenguatge
oral i el vocabulari bàsic.
- Conèixer i utilitzar les
formes bàsiques de
comunicació.
- Estructurar correctament
frases oral i/o escrites.
- Adquirir els concepte
bàsics d’orientació
espacial.
- Realitzar sèries.
- Adaptar, simplificar o
eliminar les activitats,
que siguin necessàries,
al seu nivell de
competència.
- Fer-li participar a totes
les activitats que es
diguin a terme en el
centre.
- Participar en activitats
comuns dins l’aula.
- Contar amb un entorn
familiar preocupat per la
seva evolució escolar.
- Accedir a la informació
del centre, de l’aula
ordinària i d’aules
especialitzades.
- Tenir un model dins
l’aula.
- Ser valorat positivament
pel seu professor.
- Treballar al seu nivell i
ritme dins l’aula.
- Tenir unes pautes
educatives molt clares.

58. 58
 Tipus d’adaptacions a les diferents àrees:
NO SIGNIFICATIVES SIGNIFICATIVES
- Afegiment de continguts
de nivells inferiors: àrea
d’identitat o autonomia
personal, àrea de
coneixement del medi i
àrea de comunicació i
representació.
- Adaptació de les activitats
d’aprenentatge
diferencials: àrea
d’identitat o autonomia
personal, àrea de
coneixement del medi i
àrea de comunicació i
representació.
- Activitats d’aprenentatge
diferencial: àrea d’identitat
o autonomia personal,
àrea de coneixement del
medi i àrea de
comunicació i
representació.
- Eliminació de continguts
essencials: àrea d’identitat
o autonomia personal,
àrea de coneixement del
medi i àrea de
comunicació i
representació.
- Eliminació d’objectius
generals: àrea d’identitat o
autonomia personal, àrea
de coneixement del medi i
àrea de comunicació i
representació.
- Modificació de criteris
d’avaluació: àrea
d’identitat o autonomia
personal, àrea de
coneixement del medi i
àrea de comunicació i
representació.
 Elements facilitadors de l’aprenentatge:
o Adaptar, simplificar o eliminar a cada moment les
activitats que calgui al seu nivell de competència.
o Adaptar les activitats que es facin a l’aula ordinària.
o Reforçar positivament els seus avanços escolars.
o Col·locar l’alumne de manera que pugui accedir
fàcilment al material de l’aula.

59. 59
o Treballar dins el grup gran els continguts actitudinals.
o Introduir els aprenentatges nous en situacions
significatives adequades a la seva edat.
- Propostes curriculars.
 Organització de l’atenció a l’alumne:
o Horaris:
Suport amb la PT: 4 sessions setmanalment (tres d’elles dins
l’aula i un fora per reforçar aprenentatges tal com continguts
instrumentals, psicomotricitat fina, sobretot manipulativa, i
multisensorial/experimental).
Suport amb l’AL: 3 sessions setmanalment (dues individual i una
grupal).
Suport UVAI: 2 sessions setmanalment.
Suport amb l’ATE: durant tota la jornada escolar, de dilluns a
divendres.
o Recursos materials:
Utilitza el pictogrames (té una agenda diària, també un control
d’esfínters per saber si ho ha fet bé o no), però empra els
mateixos materials que els seus companys malgrat alguns estan
adaptats com és el cas del llapis que per ell és més gruixat com
també el plastifiquen tot, també utilitzen coses molt visual perquè
ell les entengui.
o Recursos humans:
Els recursos humans que disposa el col·legi per a aquest alumne
són: PT, AL, ATE, UVAI Gaspar Hauser i suport a psicomotricitat.
o Assignatures que rep suport:
Rep suport en totes les àrees de coneixement.

60. 60
 Seguiment:
La tutora i la PT es reuneixen setmanalment , cada dimecres, i tenen una
comunicació constant per comentar que tal va evolucionat l’alumne, quines
mancances té, si ha millorat o empitjorat, etc.

61. 61
11. PROGRAMACIÓ D’AULA
11.1 Àrea
Coneixement del medi.
11.2 Títol
Hàbits quotidians
11.3 Cicle i nivell
Primer cicle a 1r de Primària
11.4 Objectius
- Treballar els hàbits quotidians.
- Valorar la higiene personal.
- Identificar les principals tasques que han de fer com a membres d'una
comunitat.
- Prendre consciència dels drets i deures que tenen com a ciutadans.
- Prendre consciència de les nocions bàsiques del temps.
- Aprendre a treballar amb pictogrames.
- Aprendre a treballar amb llenguatge bimodal.
11.5 Continguts
Al llarg d'aquesta programació d'aula treballarem els següents continguts
d'acord al Currículum de Coneixement del Medi de les Illes Balears:
Bloc 3. La salut i el desenvolupament personal
- Valoració de la higiene personal, el descans, la bona utilització del
temps lliure i l'atenció al propi cos, i adopció d’hàbits d'higiene i neteja
personal.
- Adopció d’hàbits de prevenció de malalties i accidents domèstics.
- Identificació i expressió d’emocions i sentiments propis i respecte

62. 62
davant els dels altres.
Bloc 4. Persones, cultures i organització social
- Identificació de les principals tasques i responsabilitats dels membres
de la comunitat educativa, valorant la importància de la participació de
tots en tots els àmbits: familiar, escolar, al barri o a la localitat.
- Consciència dels drets i deures de les persones en el grup. Utilització
de les normes bàsiques de l’intercanvi comunicatiu al grup, elaboració
de normes de manera consensuada i respecte pels acords adoptats.
- Iniciació a la reconstrucció de la memòria del passat pròxim a partir de
les fonts familiars: fonts orals, imatges, objectes i materials.
Bloc 5. Canvis en el temps
- Utilització de les nocions bàsiques de temps (abans-després, passat-
present-futur, durada), de les seves unitats de mesura (dia, setmana,
mes i any) i del calendari per assenyalar fets de la vida quotidiana.
- Iniciació a la reconstrucció de la memòria del passat pròxim a partir de
les fonts familiars: fonts orals, imatges, objectes i materials.
11.5 Agrupament
És una programació d'aula destinada a una classe de 24 infants d'entre els
quals un és autista i n'hi ha 3 que tenen dificultats específiques d'aprenentatge.
11.6 Justificació
Pensam que el tema d'hàbits quotidians és un bon tema per treballar amb els
infants de primer cicle ja que és important que des de ben petits adoptin rutines
i aprenguin com s'han de comportar en diferents contextos. És un tema que
normalment treballen a casa seva en menor o major mesura, però treballant-lo

63. 63
a l'escola ens asseguram que els tots alumnes han rebut explicacions de com
s'han de comportar en cada situació.
A més pel que fa al nostre alumne amb autisme serà una temàtica que li
ajudarà molt, ja que és molt important treballar hàbits i sobretot establir rutines
a les persones amb autisme.
11.7 Temporització
Les diferents activitats d'aquesta programació d'aula les realitzarem al llarg d'un
mes. No dedicarem totes les sessions de coneixement del medi a seguir
aquesta temàtica, dedicarem una o dues sessions a la setmana. Hem de dir
que són activitats de les quals es podrà fer ús la resta del curs perquè es
penjaran després a l'aula. Per tant una vegada realitzades sempre disposarem
del material.
11.8 Competències bàsiques
- Competència en comunicació lingüística
- Competència amb el coneixement i interacció amb el món físic.
- Competència social i ciutadana.
- Competència cultural i artística.
- Competència per aprendre a aprendre.
- Autonomia i iniciativa personal.
11.9 Activitats
- Sessió 1:
La primera sessió la dedicarem a penjar les cartolines amb fotografies i fitxes
que haurem creat com a mestres.
El mestre o la mestra prèviament haurà fotografiat els infants realitzant les
activitats que fan al seu dia a dia: arribar a classe, asseure's, berenar, anar al
pati... Ho farà amb la finalitat de, posteriorment imprimir les fotografies,

64. 64
ordenar-les i enganxar-les a una cartolina. Aquesta tasca té com a objectiu
remarcar la rutina dels nins i nines, seqüenciar-la i que la tenguin present en tot
moment. D'aquesta manera si hi ha algun alumne que un dia no està actuant
com toca podem indicar-li el comportament correcte.
Així doncs, la primera sessió la dedicarem a penjar conjuntament les cartolines
amb les seqüències fotogràfiques i comentar-les. És una activitat que resultarà
atractiva per als infants ja que es veuran reflectits a les fotografies i això els
motivarà.
A més aquesta activitat tan simple ajudarà moltíssim al nostre infant amb
autisme, ja que recordem que una de les dificultats més grans de les persones
amb autisme és saber què ha de fer en cada moment, recordar com
actuar...Per tant d'asta manera ho podrà veure de manera molt més visual i
comprendre-ho millor.
- Sessió 2:
Aquesta segona sessió la realitzarem amb pictogrames. La mestra o el mestre
haurà elaborat prèviament uns pictogrames amb la imatge de diferents accions
que un infant pot realitzar al llarg del seu dia (jugar, nedar, rentar-se les dents,
dormir, estudiar, cuinar...). Per altra banda haurà elaborat també uns altres
pictogrames amb la fotografia de diferents llocs de la vida propera als infants
(cuina, gimnàs, piscina, dormitori, bany...). El que hauran de fer els alumnes és
relacionar els pictogrames que representen una acció amb els que tenen una
fotografia d'un espai concret. Els pictogrames duran un adhesiu de belcro al
darrere i s'enganxaran a una cartolina que haurà preparat el mestre o la
mestra. D'aquesta manera quedaran emparellades les accions amb el lloc on
es duran a terme.
Cada vegada que els infants formin una parella, es comentarà conjuntament si
és correcta o no i per què.