Teatre que entre al examen

1. El teatre de postguerra: Joan Oliver i Salvador Espriu SílviaFontanet Alba Pons Júlia Ros

4. ReflexióJoan Oliver  Introducció  Obres, fets, figura pública Conclusió

5. ContextHistòric

6. Una desfeta per a Catalunya Guerra Civil espanyola Procés d’espanyolització Decaïment literatura catalana Anul·lació programa iniciat en la Renaixença Continuïtat pel Modernisme i Noucentisme

7. El franquisme Règim franquista Supressió organismes catalans Pohibició de l’ús de la Llengua Catalana Ridiculització del català FINAL GUERRA CIVIL  INTEL·LECTUALS  EXILI

9. Anys 70 Mort del General Franco Proclamació Príncep Joan Carles I com a rei d’Espanya Implantació sistema democràtic Restauració Generalitat Constitució del 78 Llibertat http://www.youtube.com/watch?v=yRUppeq9AY0

10. El teatre

11. Es recupera el teatre 1975 Recuperació gènere teatral Orientacions teatrals Tradicional Renovador

12. Característiques del teatre Implantació sistema democràtic Situacions polítiques i socials Personatges sense psicologia Absurd Europeu Incapaços de comunicar-se Situacions absurdes Crítica a la societat

13. Salvador Espriu

14. Introducció a Salvador Espriu Espriu neix a Santa Coloma de Farners el juliol de 1913 El 1933 visita Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, aquests països tenen un paper important en la seva obra Espriu es relaciona amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i amb Carles Riba Escriu obres de teatre com “Primera història d’Esther” “Les cançons d’Ariadna” o “Ronda de mort a Sinera”

15. Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'algunes de les seves obres contribueixen a la popularització d’Espriu Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona

16. Els seus espais geogràfics tenen com a noms: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). Mor el 1985 a Barcelona

17. Reflexió d’Espriu http://www.youtube.com/watch?v=4gyRdWYVIyQ&feature=related

18. JoanOliver Narrador, dramaturg, traductor, periodista i poeta.

19. Introducció : Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell. Forma part d’una família de la burgesia industrial i del món dels intel·lectuals. Estudia el batxillerat i més tard Dret a la Universitat de Barcelona. Era una persona inquieta i rebel, i no estava a favor dels codis socials burgesos. Estableix una forta amistat amb escriptors benestants i forma l’anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. També organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i creen la editorial La mirada per tal de difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès.

20. Primeres obres : A partir del 1923, escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell. El 1928 publica , Una tragèdia a Lil·liput El 1934 publica el seu primer poemari, Les decapitacions. Signa amb un pseudònim poètic : Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).

21. Fets durant la seva vida: Durant el conflicte de la guerra civil espanyola s’implica intensament en: - la lluita antifeixista - presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans - la Unió General de Treballadors (UGT) - organitza el Servei de Biblioteques del Front. El 1939 s’exilia a França, Buenos Aires i Santiago de Xile on resideix nou anys. Torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme. Poc després d’arribar, la policia registra casa seva i el posen a la presó. Uns mesos ,més tard mor la seva dona.

22. Contribueix a la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs .Més tard dirigeix l’editorial Proa. Publica les seves traduccions d'obres d’escriptors francesos,italians... Partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté l’èxit esperat com a dramaturg. La seva obra més important es considera que és Ball robat.

23. Figura pública. Es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta i contestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista. És com una mena de "patriarca" per als més joves i participa activament en actes de protesta com els de "La caputxinada" (1966) —una tancada de diversos intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona—.

24. Finalment : L’any 1970 és distingit amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes. Finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l’extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Mor el 19 de juny de 1986 a Barcelona.

25. Conclusió

26. Conclusió Durant els anys de postguerra i a conseqüència de la dictadura de Franco, a Catalunya es produeix una caiguda de la cultura, de la literatura i del teatre català, el qual comença a iniciar la seva recuperació després de la mort del dictador al 1975. El teatre de postguerra critica a la societat de la época i presenta situacions absurdes. Els dos grans dramaturgs del teatre català són Joan Oliver i Salvador Espriu