Presencia

Cent anys de la Farinera
Una exposició reuneix els projectes de Masó i Jujol
Núm.2017.■Del22al28d’octubredel2010.■AnyXLV.www.presencia.cat

Un somni de
Masó i Jujol
a Girona
DOSSIER
a Farinera Teixidor compleix enguany
un doble aniversari: cent anys com a
edifici i deu com a seu del diari El Punt i
d’aquest setmanari.
L’arquitecte Rafael Masó, format en els
primers anys del segle XX, va començar
l’activitat professional en un moment de
transformació del gust, que basculava entre
el modernisme i el noucentisme. Aquest
procés es fa evident en la seva primera obra
cabdal, la Farinera. Aquí, encara sota l’om-
bra de Gaudí, s’hi descobreixen els intents
de trobar un llenguatge propi. Aquí, a més,
es consolida la que serà una constant de
l’obra de l’arquitecte-poeta: la participació
d’un estol d’artesans experts en els diversos
rams de les arts aplicades: la fusteria, la ce-
ràmica, la forja, el vitrall. Gràcies a la inte-
gració d’aquests bells oficis s’aconsegueix
L un conjunt harmònic de formes i volums
que esdevindrà una fita urbana indefugi-
ble. Les pàgines que segueixen evoquen el
context històric en què va néixer l’immo-
ble i n’expliquen la significació arquitectò-
nica, la trajectòria industrial i familiar i la
reconversió en una factoria del món de la
comunicació.
Molts dels edificis de Masó han desapa-
regut, menystinguts per la incomprensió o
directament engolits per l’especulació.
D’altres han estat grollerament manipulats
o resten desprotegits i progressivament de-
gradats. D’altres, per sort, han estat reivin-
dicats i han rebut l’atenció merescuda. És
el cas de la Farinera: adquirir-la i rehabili-
tar-la ha estat la millor manera de salvar-la
com a peça única del patrimoni i de donar-
li un ús adequat als interessos col·lectius.
Aquesta connexió feliç entre l’arquitec-
tura i la societat enllaça de ple amb el com-
promís cívic i patriòtic dels millors artífexs
del modernisme i del noucentisme que,
com ha escrit Francesc Fontbona : «no eren
uns simples fabricants de cases sinó que es
plantejaven l’arquitectura amb una alta
transcendència: la de col·laborar a la re-
construcció nacional». També Masó, quan
-ara fa cent anys- va començar a construir
la Farinera, se sentia cridat a redefinir i mi-
llorar la silueta física i espiritual de la seva
ciutat. I aquest mateix designi és el que -ara
fa deu anys- va estimular el desig de recu-
perar-la i va inspirar els criteris de la seva
nova utilització. És en aquesta conjunció
de voluntats on els valors del passat i els
projectes de futur conflueixen amb les ne-
cessitats i les il·lusions del present.
NARCÍS-JORDI ARAGÓ
President del Consell Editorial d’El Punt i Presència
President d’Honor de la Fundació Rafael Masó
100 anys, 10 anys

JORDI FALGÀS (*)
L’exposició que commemora el centenari de la Farinera
Teixidor de Girona presenta per primera vegada el projecte de
l’arquitecte Josep Maria Jujol i un dibuix inèdit de Rafael Masó
a Farinera Teixidor va ser el
projecte d’edifici de nova
planta més ambiciós i complex
que RafaelMasó havia assumiten
la seva curta carrera i encara avui
és un dels edificis més emblemà-
tics que va dur a terme a la seva
ciutat natal –ell el considerava
«revolucionariperGirona»–,enel
que aleshores eren els afores cap
on creixia la ciutat moderna. Es
tractava d’un conjunt inicial-
ment format per dos cossos d’edi-
ficació units per un pont, desti-
nats un a habitatge del propietari
delafàbrica,AlfonsTeixidor,il’al-
treaoficines.
Masó va dissenyar l’edifici al
principide1910ilaconstruccióes
vaduratermeentreelsetembrede
1910 i el novembre de 1911. A
continuació,finsalmaigde1912,
Masóvadissenyarelsmagatzems,
els tallers i la fàbrica de farina. En
fases posteriors, el 1915-16 i el
1923-24, ell mateix va dissenyar
sengles ampliacions de l’edifici
original amb nous magatzems i
una segona planta tant a la casa
com al pont i a l’edifici d’oficines
–sempre en un creixement orgà-
nic que va anar guanyant terreny
abandaibandaialapartposterior
delsedificisoriginals–.AlaFarine-
L
Les dues
farineres
Masó, segurament pel fet que era
gironí i perquè en aquells mo-
mentsjaestavatreballantperaell
enlaremodelaciódetrescasesen-
tre mitgeres per convertir-les en
les escoles de Sarrià de Ter. Segons
va dir el net d’Alfons Teixidor
anysméstard,tambéelvaescollir
perquèerael«menyseixelebratde
tots». L’expressió de Teixidor pot
semblartrivial,peròenrealitatde-
mostraqueentreclientiarquitec-
ra Teixidor Masó hi va poder fer
uncompendidelessevesideesar-
quitectòniques i decoratives gai-
rebé sense restriccions ja que, tal
comvaescriurealasevafuturaes-
posa, Esperança Bru, «l’amo
d’aquesta casa o fàbrica (primer co-
mensarem per la seva casa) és un fa-
bricant ben ric de Sarrià, al que li
agradenmoltlescosesnovesidegust,
sap lo que és guanyar cuartos i sap
com s’ha de fer per gastarlos, de ma-
neraque’msemblaquenos’hauràde
pas d’anar am miserias. ¡Gràcies a
Déu!, potser si que a l’ultim aquesta
Gironas’aniràdesvetllant».
Teixidor va voler escollir entre
més d’un projecte i com a mínim
va encarregar una proposta a Jo-
sep M. Jujol, segurament recoma-
nat pel mateix Masó. Jujol i Masó
eren companys de promoció i
sentien una gran admiració per
Gaudí, però mentre que el primer
es va quedar a Barcelona treba-
llantsovintalessevesordresides-
envolupant una obra personal a
partir de l’organicisme gaudinià,
l’obra de Masó ja anava per altres
camins. És interessant comparar
les dues propostes per comprovar
com partint de la mateixa planta
van arribar a edificis tan diferents
undel’altre.
Teixidorfinalmentvaoptarper
La proposta de Josep M.
Jujol, fins ara inèdita, plan-
tejava la construcció d’una
residència per a la família
Teixidor de dimensions im-
ponents, amb grans corni-
ses i teulats inclinats que
coronaven enormes ga-
blets amb nombrosos fi-
nestrals, i una gran torre
en punxa al centre de la
casa que feia el doble d’al-
çada que l’edifici. Els dibui-
xos de Jujol permeten ob-
servar que l’arquitecte ja
treballava amb la intenció
de deformar i emmotllar la
geometria dels volums que
esdevindria tan caracterís-
tica de la seva obra, sobre-
tot als teulats i les cornises,
que en aquest cas tenen la
forma d’una superfície to-
va. Si s’hagués arribat a
construir, anys més tard
hauria delectat Dalí.
Aquests dibuixos, junta-
ment amb plànols, docu-
ments i objectes originals
de l’edifici, es podran veu-
re a Girona, del 23 d’octu-
bre al 8 de gener, a la sala
d’exposicions de la Pia Al-
moina, seu del Col·legi
d’Arquitectes.
El projecte
de Jujol
8 • PRESÈNCIA • Del 22 al 28 d’octubre del 2010
DOSSIER CENT ANYS DE LA FARINERA

directes a formes i colors de la na-
tura, sobretot l’espiga i la farina,
base de l’activitat que s’havia de
fer a l’edifici. Així doncs, va disse-
nyar unes estilitzades espigues de
blat de ceràmica blanca per al pi-
nacle que sobresurt de l’edifici,
que es repeteixen sobre la tribuna
de l’edifici d’oficines, a les reixes i
les portes de ferro forjat, a dife-
rents vitralls, i envoltant les ini-
cials«A.T.» delpropietarienelvi-
trall col·locat a la tarja de la porta
d’entrada.
Pel que fa al cromatisme, la
principalreferènciaeraelblancde
la farina. En unaaltra cartaa la se-
va promesa, afirmava: «Lo que
també farà molt hermós es veurer tot
lo demés complertament blanc. Res
de coloraines, Esposa meva, fins i tot
ra centreeuropea del principi de
segle i que no tenia precedents en
l’arquitecturacatalanadel’època.
ElplantejamentdeMasóalaFa-
rineraTeixidorestavaemparentat
amb l’organicisme biomòrfic de
Gaudí i d’Hector Guimard pel fet
que va concebre alguns elements
de l’edifici a partir de referències
tehihaviaunacordperferunedi-
fici «nou i de gust» però gens ex-
travagant, al contrari, havia de
respondre als seus valors de tre-
ball,civilitatifeinabenfeta,iaixò
nopodiacoincidirmésambelsin-
teressosestèticsdelanovagenera-
ció noucentista, de la qual Masó
era el cap més visible a Girona.
Tanmateix, com veurem, és un
edifici que traspua una moderni-
tat comparable amb l’arquitectu-
Dibuix de Rafael Masó, fins ara inèdit, que mostra el seu projecte per
als primers edificis de la Farinera Teixidor: Projecte de casa habitació i
oficines per a una farinera de D. Alfons Teixidor, 1910.
Col·lecció particular, Girona. / JORDI PUIG
Del 22 al 28 d’octubre del 2010 • PRESÈNCIA • 9

les teulades i la cúpula seran blan-
ques. ¡Tot nevat! Vull que sia real-
mentlacasadelesfarines.»L’efecte
s’havia d’aconseguir estucant les
façanes de color blanc i utilitzant
ceràmica blanca dissenyada ex-
pressament per fer ressaltar les
obertures, resseguir les cornises,
recobrirsuperfíciesivolumsdeles
façanes, i sobretot remarcar el pi-
nacle–quegràciesalasevamarca-
da verticalitat indica i destaca on
viuelpropietariionéslapartmés
nobledel’edifici.
Aquests elements els va combi-
nar amb alguns detalls historicis-
tes, però tot plegat integrat en un
conjuntqueésmoltméspròxima
l’organicisme estructural, o sigui,
a les propostes modernes de l’es-
cola de l’austríac Otto Wagner.
Aquesta tendència deixava de
banda l’ús literal de referències
floralsivegetalstípicdel’ArtNou-
veauiveiaenlanaturaunaestruc-
tura racional més profunda que
podia ser la font de noves formes
orgàniques en tant que utilitza-
venlalògicadelcreixementnatu-
ral. La multiplicació i la divisió
d’un nombre predeterminat de
cèl·lules arquitectòniques era la
baseamblaqualespodiaarribara
edificar grans conjunts. Aquesta
concepció és la que va permetre a
Masó fer unconjunt harmoniósa
partir d’una gran varietat de for-
mes i volums combinats subtil-
ment i, sobre aquesta base, fer
igualment
les successives ampliacions amb
els elements estructurals que ja
haviadefinitenelsdosedificispri-
migenis.
A la part baixa de l’edifici hi va
col·locarunsòcoldegranscarreus
de pedra poc treballats que s’aixe-
quen fins a 2,30 metres d’altura,
suggerint que el conjunt reposa
sobreunabasesòlidaiencontacte
directe amb la terra, al mateix
tempsquelidónaunairedeforta-
lesa. L’ús de la pedra sense polir al
sòcol es combina amb grans car-
reusdepedrapolidailareixadela
tanca, amb els quals es fan ressal-
tar les entrades a l’edifici. La con-
notació medievalistaestàreforça-
da per la utilització de l’arc trevo-
latalaportadelatanca,alesgrans
finestres de la façana, i a la porta
d’accés a la casa. Aquesta, a més,
vaprecedidaperduescartel·lesen
formad’arcescocèsque,igualque
elsarcs,estantractadesdemanera
més sinuosa i arrodonida que els
seusprecedentsmedievals.
Tractant-sed’unedificidenova
planta,Masóelvapoderconcebre
pensant en les tres dimensions
dels volums dels dos cossos de
l’edifici, i basant-se en una sime-
tria compositiva i la repetició
d’una sèrie de plans i formes –so-
bretotutilitzanteljocentreelbuit
i el ple– que li donen la
«noblesaidistinció»iel«classicis-
me dins l’equilibri» que buscava.
Per exemple, en el buit i ple que
formen el pinacle i l’obertura
d’accés a la casa; així com en la re-
petició de l’arc de catenària –una
clara citació de Gaudí– quevauti-
litzarpercrearelfinestralielpont
que connecta els edificis, i a les
voltes dels dos cossos de la casa. I
tambéenlasèriedeplansperpen-
dicularsque formenla tribuna iel
pinacle de la casa, que semblen
desacoblats del xamfrà creat per
les façanes de l’edifici d’oficines, i
que perquè ressalti també està re-
cobert de ceràmica blanca. En
aquests mateixos cossos els recur-
sos estructurals que hi destaquen
sónlarepeticiódelesformesdeles
cornises en diferents plans i ni-
vells, el contrapunt que crea la re-
petició de les cartel·les que supor-
ten la tribuna i les del xamfrà, la
verticalitatdelesfinestresencon-
trastamblapesanthoritzontalitat
delsòcoldepedra,ieljocdesime-
tria i inclinacions entre la teulada
deceràmicaverdailescornisesde
ceràmica blanca al xamfrà de
l’edifici d’oficines. El conjuntque
formen la intersecció de plans del
xamfrà,elcontrastdecolorsverdi
blanc,ilaquadrículadelvitrallde
la finestra inferior són un exem-
ple de la confluència de Masó cap
apropostesmoltsimilarsalesque
Joseph Maria Olbrich havia fet,
perexemple,alaCasaDeiterdela
Colònia d’Artistes de Darmstadt.
AlaFarinera,Masóvacomençara
utilitzar l’arc d’inflexió rebaixat
en coronaments de façanes, por-
tes, i finestres, un tipus d’arc que
Olbrich havia fet servir en alguns
coronaments de cases a Darms-
tadt, com la Casa Glückert Gran, i
que acabaria essent distintiu dels
edificisdeRafaelMasó.
Un dels primers esbossos de la
Farinera, en una carta de Masó
a la seva promesa (4 de juliol
de 1910). FAMÍLIA MASÓ
BRU, GIRONA / JORDI PUIG
Fotografies de la Farinera,
Estudi Mas, 1916. ARXIU
HISTÒRIC DEL COL·LEGI
D’ARQUITECTES DE CATALUNYA -
DEMARCACIÓ DE GIRONA. © ARXIU MAS /
INSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC.
Jujol i Masó
eren companys
de promoció i
sentien una gran
admiració per
Gaudí
Entre client i
arquitecte hi
havia un acord
per fer un edifici
«nou i de gust»
però gens
extravagant
La Farinera
Teixidor és un
edifici de
transició, un
híbrid, i per això
és notable

Per als interiors de la Farinera,
sobretot la part residencial, Masó
també tenia unes idees molt cla-
res,tantpelquefaaladistribuciói
funcionalitat com a la decoració i
atmosfera dels espais, i el seu mo-
del eren els interiors Arts & Crafts
anglesos. El 5 de juliol de 1910,
abans de començar les obres, l’ar-
quitecte ja escrivia a Esperança
Bru: «Al entrar te trovaràs amb una
immensa habitació dita Hall... Els
inglesos li donen una gran preferèn-
ciaiésallíontlamestressadelacasa
hi demostra el seu gust amb el mobi-
liari, flors, ordenació, etc.». També
destaca el seu interès per crear pe-
tits espais d’ús individual a les ha-
bitacions, els famosos «racons»
decorats de forma senzilla on Eu-
geni d’Ors assegurava que es tro-
bavenelspetitsplaersdelavidaila
bellesa quotidiana: «Ficsat que
tant en aquesta com en el menjador
hiquedenunsreconsambunesfines-
trelles a dins d’ells. ¡Son aquells re-
cons que jo tant estimo i que poden
servir per recullirs-hi prop de la llar o
de un escriptoriet per a llegir i escriu-
re!Elmenjador téademésungranfi-
nestral de colors... Tots els vidres de
dalt podrien ser acolorits però amb
una gran discreció per a que resulti
unallummésamable».
En el conjunt de la carrera de
Masó, la Farinera Teixidor és un
edifici de transició, un híbrid, i
precisament per això és notable.
El seu hibridisme deixa entreveu-
rela tensióentretradicióimoder-
nitat que distingeix no només la
millor arquitectura de Masó, sinó
també tot el noucentisme, i inau-
gura el llenguatge de maduresa
que el convertirà en un dels mà-
xims exponents de l’arquitectura
catalanamoderna.
(*) Director de la Fundació
Rafael Masó i cocomissari de
l’exposició del centenari de la
Farinera Teixidor
El projecte de Josep M. Jujol per
a la Farinera Teixidor, fins ara
inèdit. Perspectiva del conjunt,
Façana principal i Façana lateral.
© ARXIU JUJOL, ELS PALLARESOS /
JORDI PUIG

Una
exposició
sobre un
edifici viu
exposició del centenari
de la Farinera Teixidor
s’haconcebutcom unintentde
mostrar diverses obres, docu-
ments i objectes originals rela-
cionats amb l’edifici, no només
per donar-les a conèixer a tot-
hom que estigui interessat en
un dels exemples més represen-
tatiusdel’arquitecturacatalana
de principis del segle XX, sinó
també per explicar els últims
centanysdelahistòriadelaciu-
tat de Girona. L’exposició fa un
recorregut molt ràpid per la vi-
da de l’edifici:des del primer es-
borrany de la planta que Masó
vadibuixarenunraconetd’una
carta a la seva futura esposa fins
a la profunda restauració i re-
modelació que en va fer Arcadi
Pla i Masmiquel ara fa poc més
de deu anys. Per a mi, com a es-
tudiósdel’obradeRafaelMasói
director de la fundació que por-
ta el seu nom, ha estat especial-
ment gratificant poder presen-
tar un magnífic dibuix a tinta
de l’alçat de la façana original,
així com els dibuixos del pro-
jectedeJosepM.Jujolperalafa-
rinera, que fins ara no s’havien
exposat.
L’
JORDI FALGÀS
Però la Farinera Teixidor és
molt més que el contingut
d’aquesta exposició. Només la
seva construcció, per exemple,
va ser una tasca molt més com-
plexadelquedemostrenelsplà-
nolsiobjectesquehemaplegat.
Del treball de molts professio-
nals, artesans i operaris –alguns
coneguts, la majoria anònims–
que van treballar per fer realitat
la visió de Rafael Masó, els mi-
llors exemples no són a l’expo-
sició,sinóalamateixaFarinera.
D’altres, malauradament,
s’han perdut. El més difícil, en
realitat, és no quedar-nos en la
contemplació superficial dels
objectes o de l’edifici, sinó
aconseguir fer presents i home-
natjar les vides dels centenars
d’homes i dones que durant dè-
cades van treballar dia rere dia
en una fàbrica com aquesta.
L’admiració de les grans obres
de l’arquitectura industrial,
com és aquest cas, té el perill
d’oblidar que darrere els colors,
les formes i els espais que un dia
va concebre el geni d’un arqui-
tecte van venir moltes vides
que de manera directa o indi-
recta van conviure diàriament
amb aquesta arquitectura.
L’exposició és, en definitiva,
una oportunitatper reflexionar
sobre l’entorn urbà que ens en-
volta a través d’una sèrie
d’obres d’art i artesania. Com
passa amb les grans obres d’art,
contemplant-les amb la distàn-
cia d’un segle tenen la capacitat
d’evocar un passat que va ser, o
que hauria pogut ser (el somni
del títol), i ens ajuden a enten-
dre el present. Amb els dibui-
xos, peces de ceràmica i foto-
grafies que exposem, sense ser
un recull exhaustiu de tot allò
que existeix sobre la Farinera, sí
que podem reviure la visió i la
capacitat que tenien aquells ar-
quitectesiempresarispertrans-
formarla ciutatambla intenció
de fer-la millor. I en aquest cas,
jaquejustdavantipersotadela
Farinera en aquests moments
s’està construint una infraes-
tructura ferroviària que serà
una peça claude la ciutatdelfu-
tur, l’exposició també es una
ocasió per prendre més cons-
ciència del llegat patrimonial
que hem rebut i de com volem
que sigui el que deixarem. Per
sort, la Farinera és un edifici viu
i en serà testimoni –la seva vida
i la seva transformació segur
que no s’acabaran aquí.
Esbossos per a l’ampliació del
pont de la Farinera Teixidor,
c. 1923, de Rafael Masó.
COL·LEGI D’ARQUITECTES DE
CATALUNYA-DEMARCACIÓ DE
GIRONA, ARXIU HISTÒRIC

ROSA MARIA GIL TORT (*)
uan Rafael Masó va rebre
l’encàrrec d’Alfons Teixi-
dordeprojectarunafàbricadefa-
rinesaGirona,el1910,arquitecte
ifabricantjahaviencoinciditfeia
uns mesos quan Teixidor havia
deciditrehabilitarunescasespro-
pietatsevaaSarriàdeTerpercon-
vertir-les en escola. La filantropia
Q
La Farinera Teixidor
neix com una
fàbrica moderna
en una Girona en
plena expansió
deTeixidor,quetrobemrecollida
i celebrada a la premsa d’aquells
dies, va seduir Masó i alhora va
enfortir la imatge de patrici que
Teixidor s’anava forjant. Fill de
Sant Julià de Ramis i fabricant
amb farineraa Campdorà,onha-
via format companyia amb Josep
Ensesa, seguiria els passos del seu
soci sarrianenc i planificaria l’ex-
pansió del seu negoci i la seva
projecció social a Girona. Per ai-
xò encarregaria una farinera de
nova planta i el seu habitatge an-
nexaRafaelMasó.
Precisament Masó ja havia in-
tervingut en uns magatzems a la
carreteradeBarcelona,embrióde
lafuturafarineraMontserratiCa-
sa Ensesa, per al’antic socide Tei-
Vista del pla de Girona des de les Pedreres./ FOTOTÍPIA THOMAS, 1905. ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA-GIRONA
Teixidor, Masó i la

xidor, Josep Ensesa. Teixidor
va recórrer a Masó per
construir un edifici forta-
ment representatiu, en
uncontexturbàalsafores
de la ciutat, però amb cla-
res expectatives d’expan-
sió que l’olfacte de nego-
ciant de Teixidor va saber
aprofitar.
El 1910 Girona era una ciu-
tat de 17.000 habitants, re-
closa en les seves muralles,
les portes de les quals orde-
navenlasevavialitatidesen-
volupament. Tot just l’any
anterior s’havia aprovat un
pla d’eixampla que havia
d’ajudar a superar la cotilla de la
fortificació i afrontar el desenvo-
lupament urbà del segle XX. Des
del portal d’Àlvarez, que fins al
1896tancaval’actualcarrerNoui
aleshorescarrerdelProgrés,finsa
lescasesdelaRodona,llunyàbar-
ri a mig camí del poble de Santa
Eugènia, existien uns terrenys
erms, considerats terra de ningú
però amb un valor expectant cla-
rament favorable. No hem
Girona de 1910

d’oblidar que la franja de ter-
renys situats a 400 metres del pe-
rímetredelamurallaeraconside-
rada«zonapolèmica»,icomatal
teniamoltlimitatselsusosil’edi-
ficabilitat.
Els terrenys on s’emplaçaria la
Farinera Teixidor havien estat,
fins feia ben poc, sotmesos a ju-
risdicció militar. Un plànol de la
zona datat el 1881 encara fa pas-
sar per aquest punt la línia de de-
limitació del Polígono azul de la
R.O. de 19 de abril de 1879. L’alli-
berament d’aquests terrenys, se-
guint la dinàmica estatal de des-
mantellament d’estructures de-
fensives considerades ja obsole-
tes, va ser un procés que es va ini-
ciar en els anys de canvi de segle.
No és casual que les infraestruc-
tures ferroviàries de tren i carri-
lets quees bastirenen aquellmo-
ment ocupessin bona part dels
terrenys alliberats en aquesta
partdelaciutat.
L’emplaçament d’aquestes in-
fraestructures,d’unvalorestratè-
gic transcendental, no va passar
desapercebuda als contactes del
patrici Alfons Teixidor. Seguint
un procés paral·lel, l’exsoci de
Teixidor, Josep Ensesa, havia es-
collit els terrenys veïns a les vies
del carrilet de Sant Feliu com a
lloc idoni per situar la farinera i
l’habitatge,alavoradelacarrete-
radeBarcelona.
El solar de la Farinera Teixidor
era un terreny prou allunyat del
centre de la ciutat, creuat per la
carretera que des de la plaça del
Marquès de Camps –que no s’ur-
banitzaria fins al 1925– menava
cap als pobles de Santa Eugènia i
Salt,uncopsuperatelpasanivell
deltren.ElprojectedeMasóesva
aixecar enmig de les hortes i les
primeres instal·lacions ferrovià-
ries, en unes terres que sovint
s’inundavenperlescrescudesdel
Güell i que a poc a poc van ser
ocupades per les vies i els magat-
zems i tallers del ferrocarril MZA,
que feia poc havia arribat a la
frontera amb França; i l’estació i
les vies del carrilet d’Olot, que
justament el 1911 va arribar a la
capital de la Garrotxa. L’esdeve-
nidor de la zona com a nucli es-
tratègic no podia ser més prome-
tedor.
Teixidor i la farinera
Alfons Teixidor era fill d’un mo-
linerdeSarriàdeTer.Haviaaprès
l’oficidelamòltaambmolestra-
dicionalsmogudesperunaforça
motriu. Aquest sistema mil·le-
nari es va mantenir fins a mitjan
segle XIX, quan la invenció del
molí de cilindres a Budapest el
1837 va marcar un canvi que
portaria un augment de la pro-
duccióiunaparticularrevolució
industrial del ram.
Nascut a Sant Julià de Ramis el
1865, Teixidor va assumir la mo-
dernització de la manufactura
familiarivaanaraTarragonaper
aprendre el nou sistema de mòl-
ta per cilindres, conegut com a
austrohongarès. Tornant de Tar-
ragona va formar amb altres so-
cis la companyia Vilaplana, En-
sesa i Teixidor, llogant l’antiga
farinera Vinyals de Flaçà. El ne-
goci va prosperar, però a la fi els
socis van decidir establir-se pel
seu compte. El 1891 Alfons Tei-
xidor es va instal·lar a la farinera
Maria de Campdorà, on va con-
tinuar fent farina durant els vint
anys següents. Després d’aques-
taetapa,AlfonsTeixidorjahavia
esdevingut un pròsper fabricant
enclaraascensiósocial:membre
de la Lliga Regionalista, de la
Junta del Centre Catalanista, i
de la Cambra de Comerç, el seu
desembarcament a la capital era
el pas següent que es va materia-
litzarenl’encàrrec aRafaelMasó
de construir un habitatge i fàbri-
ca que fossin representatius del
Alfons Teixidor amb el seu fill Salvador. / COL·LEGI D’APARELLADORS,
ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE GIRONA
Projecte de magatzem en el solar de la carretera de Santa Eugènia propietat d’Alfons Teixidor:
Façana pral., c. 1923 (detall). / Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-
Demarcació de Girona. Fons Rafael Masó
Les Escoles de
Sarrià de Ter,
el primer
encàrrec
d’Alfons
Teixidor a
Rafael Masó, es
van inaugurar
el 5 de juny de
1910.
Arxiu Històric
del Col·legi
d’Arquitectes de
Catalunya-
Demarcació de
Girona.

A l’esquerra, la
part posterior de
la Farinera
Teixidor, anys
setanta. Josep M.
Oliveras. Arxiu
Històric del Col·legi
d’Arquitectes de
Catalunya-Girona.
A la dreta, la
Farinera el 1920,
després de la
primera
ampliació.
Carles Batlle.
Ajuntament de
Girona, Centre de
Recerca i Difusió de
la Imatge.
rang social que havia adquirit.
La Farinera Teixidor es va con-
cebre com una fàbrica moderna
modèlica, dissenyada en clau
modernista per Masó, i va co-
mençar a funcionar el 1912.
Eren anys de prosperitat indus-
trial que es van beneficiar de la
neutralitat espanyola en la Pri-
meraGuerra Mundial,fetqueva
propiciar l’ampliació de la fàbri-
ca pel mateix Masó el 1915 i el
1923,iperJosepEsteveCorredor
el 1944 i 1950. La presència dels
Teixidor com a urbanitzadors de
la zona es va completar amb
l’encàrrec d’una casa de pisos de
lloguer al número 19 del mateix
carrer, que avui es coneix com la
Punxa, i l’ordenació de tota l’illa
restant amb el conjunt de xalets
de la Urbanització Teixidor,
construïts a partir de 1928 i en-
derrocats el 1973.
Alfons Teixidor va morir el
1936 i el va succeir el seu fill Sal-
vador, el qual va haver d’afron-
tar l’etapa de la Guerra Civil,
amb la col·lectivització de l’em-
presa, i els durs temps d’autar-
quia de la postguerra. Durant la
postguerra, el 1943, Salvador
Teixidor va escometre una nova
ampliaciódelafàbrica.Vaserun
salt endavant que el va portar a
construir un annex en el pati
posterior que donava a la sèquia
Monar i un edifici torre que, se-
gons la memòria del projecte
que es guarda a l’Arxiu Munici-
pal de Girona, havia de donar al
conjunt «el aspecto industrial que
corresponde a esta construcción».
Amb aquest argument, sembla
com si l’arquitecte, Josep Esteve
Corredor, es justifiqués per in-
tervenir en un projecte de Masó
que, per les necessitats de la fà-
brica el 1910, havia conservat
un caràcter manufacturer que
ara es transformava radicalment
amb la nova ampliació. El 1950
la fàbrica es va reformar de nou,
en part a causa d’un canvi en els
subministraments que fins ales-
hores havien arribat per tren i
que ara arribaven en camions.
Va ser el moment de la construc-
ció de les darreres naus de l’ala
esquerra de l’edifici, també obra
de l’arquitecte Esteve. El 1969 es
van instal·lar les grans sitges de
la part posterior, que van tornar
a canviar la fesomia del conjunt.
La fàbrica va subsistir fins l’any
1990, en què els canvis globals
en el mercat dels cereals i les ne-
cessitats d’inversió per a moder-
nització van portar a tancar-la.
La Farinera va començar aquí
un trist període d’edifici aban-
donat, que en va propiciar l’es-
poli i la destrucció i va obrir
molts interrogants sobre el seu
futur. Finalment, l’any 1990
l’empresariJoanBoschvaadqui-
rir l’immoble amb la intenció de
restaurar-lo i convertir-lo en re-
dacció i seu central del grup edi-
torial El Punt. El 1993 l’arquitec-
te Arcadi Pla i Masmiquel va re-
bre l’encàrrec de rehabilitar
l’edificideMasóiretornar-lil’es-
perit que havia inspirat el seu
promotor i el seu creador.
(*) Arxivera del Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya
Demarcació de Girona
cocomissària de l’exposició
del centenari de la Farinera
Teixidor
Rafael Masó, «Plano de
Emplazamiento», Farinera
Teixidor, 1910. ARXIU HISTÒRIC.
DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES
DE CATALUNYA-GIRONA. FONS
RAFAEL MASÓ.

ARCADI PLA I MASMIQUEL
Memòria íntima
de Rafel Masó
vantdelafaçana,nopodiadeixar
de passar la mà sobre la ceràmica.
Recordo, com si fos ara, la vibra-
ció i el soroll de la meva mà acari-
ciant aquella ondulada i sensual
superfície.
Tornant a aquelles imatges,
vull esmentar la casa Corominas,
laCasaGispert-Sauch,lacasaCo-
lomer i, òbviament, la Farinera
Teixidor, amb els seus volums
plens de fantasia, així com la
punxa de la casa Teixidor. També
rememoro altres records d’infan-
tesa: la casa Batlle, Can Cendra,
d’Anglès,ilesarquitecturesd’ori-
genmasonià de les cases de la cos-
ta en els estius de la meva adoles-
cència. La memòria d’aquestes
L’arquitecte que va restaurar la Farinera Teixidor per transformar-la en la seu del
Grup El Punt, evoca la figura de Rafael Masó i la seva relació amb l’arquitecte i la
seva obra des de la infantesa fins que, el 1991, va rebre l’encàrrec
ots tenim una memòria del
moment en què començà-
rem a descobrir el món i l’entorn
onensvatocarnéixer.Vullreme-
morar en aquest escrit els meus
records en relació a Masó i la seva
arquitectura que, des de la igno-
rància arquitectònica de la meva
infantesa, no quedaren exempts
d’emocions. En els primers anys
delamevavida,nascutalaronda
del Pare Claret de Girona, els es-
pais urbans més propers eren el
mateix carrer, la plaça Marquès
de Camps, la carretera de Santa
EugèniailadeBarcelona,laplaça
de l’Estació i la Gran Via. En
aquest entorn hi havia una sèrie
d’edificisqueenelmeure-
cord constituïen el món
immediat, amb els espais
urbans, les façanes, les
composicions, els mate-
rials i els colors que van
conformar la meva me-
mòria visual d’aquells
anys.
Entre totes elles, vull
destacar la casa Omedes, a
la vora de casa; jo tenia la
sensació i la convicció, de
molt petit, que aquella ca-
sa representava una ma-
nera diferent de fer arqui-
tectura. En caminar da-
T
imatges conforma les meves ar-
rels i, probablement, part de la
meva vocació neix de reconèixer
en elles la capacitat de l’arquitec-
tura de contribuir al benestar de
lagentialprogrés delasocietat.
Peròelqueemvaaproparmésa
Rafael Masó és l’experiència de
l’encàrrecderestaurariampliarla
Farinera Teixidor, una història
apassionant que comença l’any
1991 i culmina amb la inaugura-
ciódelanovaseudeldiariElPunt
el mes de maig de l’any 2000.
Obradelicadaidifícil,enquèvaig
plantejar l’aplicació d’experièn-
cies adquirides en altres restaura-
cions i que, per a mi, representa
una etapa altament enriquidora.
L’obra de la Farinera Teixi-
dor es basa en aquests trets
fonamentals.
–Remarcarquesi,enarqui-
tectura, la consciència del
lloc és la base sobre la qual
calestructurarelsplanteja-
ments més adequats, en el
cas de la intervenció sobre
els edificis històrics, l’es-
mentada condició neix de
lapresènciadelpropiedifi-
ci i de la seva història, que
cal preservar, no solament
en les formes mes destaca-
bles, sinó prolongant els
criteris estratègics del pro-
Restituir un
edifici
El projecte i l’obra va ésser
un procés llarg i meticu-
lós, però al mig de totes
les dificultats i esforços,
sempre vaig tenir la con-
vicció que fèiem una feina
transcendent i apassio-
nant, no només per la im-
portància col·lectiva de la
empresa que el propicia-
va, El Punt, sinó també en
el sentit més estricte de
restitució a la ciutat d’un
edifici i una història que es
mereixia no perdre.
La Casa Teixidor (la Punxa), a l’esquerra, i les cases de la Urbanització Teixidor, a primer
terme. /ARXIU HISTÒRIC DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES - DEMARCACIÓ DE GIRONA

jecteoriginal.
–Entendre el conjunt com una
sèrie d’edificis de diverses èpo-
ques imbricats amb la ciutat. Per
això es va plantejar l’accés i el cre-
uament lliure de la gent, passant
així a ésser un edifici públic, en el
sentit que els vianants poden ac-
cedir-hitravessantpersotaelpont
d’accés. Per reforçar això, calgué
modificar urbanísticament el car-
rer posterior, previst en forma de
cul-de-sac, perquè passés a ésser
uncarrerdevianants.
–Proposar una volumetria que
integrés el vell i el nou en un nou
conjunt que, tot articulant-se en
el pati central, ajudés també a
emmascarar, dintre del possible,
l’entorn més immediat. El pati
central,queconstitueixrealment
el nou accés a l’edifici, contrapo-
sa el vell i el nou amb llenguatges
de compromís i complicitat sen-
se necessitat de massa mimetis-
meformal,amblavoluntatd’ob-
tenir un nou conjunt unitari de
major dimensió que integra to-
tes les parts i les diferents èpo-
ques de construcció. Els mate-
rialsielscolorscerquenl’harmo-
niade l’ordrenou queplantejael
projecte.
–Formular una organització
interna coherent amb els nous
usos, concentrant la part admi-
nistrativaalapartmodernailare-
presentativa al’edificihistòric.
Del resultat final vull destacar
especialment dues coses: d’una
banda, que molta gent que passa
per davant i admira l’obra pensa
quenoméshemrestauratl’edifici
vell, i que no hem fet res més que
això; de l’altra, per a mi molt gra-
tificant, és que tothom ha fet seu
l’edifici, tant els usuaris com els
ciutadans en general, acomplint-
se aquell objectiu tan important
enlaidead’arquitecturacomabé
social,endefinitivacomunfetde
culturacol·lectiva.
A dalt, l’espiga que corona l’edifici un cop acabada de restaurar. A la
dreta, un esbós del pati central. A baix, l’estat de l’espiga abans de les
obres, i un dibuix d’Arcadi Pla de la façana./ ESTUDI ARCADI PLA

ARCADI PLA I MASMIQUEL
exposició dedicada als 100
anys de l’edifici vol expli-
car el seu origen, història, i evo-
lució al llarg del segle; però tam-
bé hem preparat un comple-
ment destinat a fixar la figura de
Masó en el context canviant del
moment arquitectònic en què es
va concebre. Tot comença amb
l’ambicióilavoluntatdeprogrés
d’Alfons Teixidor, que cerca en-
tre dues grans figures del mo-
ment, Masó i Jujol, la manera de
fer visible el seu somni en forma
d’un edifici agosarat que fos la
imatge de la seva indústria. Ra-
fael Masó s’insereix, en aquell
moment, en els dubtes i canvis
radicals que s’estan produint en
la cultura arquitectònica mun-
dial. Paral·lelament a la descrip-
ciódelescircumstànciesdel’edi-
fici, que són la base de l’exposi-
ció, hem volgut remarcar les
connexions variades, tangen-
cials, contraposades i radicals
que pateixen els arquitectes de la
seva generació, amb la voluntat
d’inserir Masó en aquell convuls
context internacional i de re-
ivindicar la seva vàlua i el seu co-
neixement del que estava pas-
sant en relació amb el poderós
trencament que es produeix en
el traspàs entre el modernisme i
la radicalitat del racionalisme.
Podrem veure les connexions
formals i intel·lectuals entre ell i
un grup nombrós d’arquitectes
d’edats diverses, que es replante-
gen el seu llenguatge en la recer-
ca de sintonia amb les transfor-
macions sociopolítiques i cultu-
rals de la societat. L’arquitectura
ésunreflexdelasocietatquelafa
L’
Masó en el
context
arquitectònic
internacional
possible; des d’aquest punt de
vista, Masó, format en la manera
clàssica, adscrit fervorosament
al modernismeenun momentja
de transició, viu en primera per-
sona aquell moment, i l’edifici
de la Farinera Teixidor represen-
ta la culminació deles seves aspi-
racions formals dintre el context
modernista. Però també li ser-
veix per posar en dubte moltes
de les seves il·lusions i, coneixe-
dor de l’obra de molts arquitec-
tes en evolució, intenta repensar
el seu món en la recerca de nous
camins.
En el context de la Girona
d’inicis del segle XX, petita en la
dimensió, austera en la seva vida
decadadiaperòambvoluntatde
progrés, la figura de Masó repre-
senta un gran puntal de recolza-
ment intel·lectual en relació
amb els esdeveniments artístics i
culturals del món. Masó i el seu
entorn obren la porta de la ciu-
tat, tant en les influències exter-
nes com en la capacitat de sugge-
rir coses des de dintre.
Però els arquitectes són també
els seus encàrrecs, no només allò
que voldrien realitzar. En aquest
aspecte, la figura de Teixidor,
que més tardli encarregarà altres
projectes, és molt important.
Malgrataixò,lagrancapacitatde
Masó queda una mica frenada
per les característiques dels seus
encàrrecs. No serà fins als anys
vintqueJosepEnsesalidonaràla
oportunitat de proposar un cor-
pus unitari d’interacció entre ar-
quitectura i natura, en forma de
la nova urbanització de s’Agaró,
on podrà, ja llavors en el context
noucentista, fer una aproxima-
ció moderna a les arrels populars
dels país; malgrat aquesta ads-
cripció localista, Masó connecta
amb l’arquitectura d’ordre i clas-
sicisme despullat que han desen-
volupat altres insignes arquitec-
tes,comaraLoos,Tessenow,Pleç-
nik, Taut, Saarinen, Hoffmann,
Perretialtres, totsells entre els30
i 40 anys d’edat el 1910. Aquesta
relació amb l’avantguarda més
influent del món arquitectònic,
deixant de banda la nova genera-
cióquelideraràelscanvisradicals
que es concretaran en el movi-
ment modern o racionalisme,
ensdemostraqueRafaelMasóul-
trapassa l’àmbit local, deixant de
ser un tardomodernista/noucen-
tistaperpassaraserunarquitecte
integrat en l’avantguarda arqui-
tectònica.
De dalt a baix: l’església de l’Esperit Sant de Viena (1910-13), de Jože
Plecnik; l’Institut Dalcroze de Hellerau (1911), de Heinrich
Tessenow, i el pavelló Ernst Ludwig de la Colònia d’Artistes de
Darmstadt (1901), de Joseph M. Olbrich. Masó va visitar Hellerau i
Darmstadt a principi de 1912.

PAU LANAO
Aixecada com un munt de farina per un industrial espavilat
que tenia les arrels a Sarrià de Ter, la Farinera Teixidor, que
va néixer tocada pel groc or del blat, avui és una fàbrica de
notícies on es barallen les tecnologies digitals amb el paper
l4dejunydel1910,Sarriàde
Ter, municipi que patia i
gaudiadelasevaproximitataGi-
rona, va viure una festa que la
premsa va definir com de cultu-
ra, però en realitat era una exal-
tació de la figura d’Alfons Teixi-
dor i Saguer, industrial amb do-
micili a Campdorà (Gironès)
que, «sense subvencions i utilit-
zant els recursos propis», havia
aixecat un nou edifici escolar
que, projectat per Rafael Masó,
demostrava que aquest home
que era fill de moliner, entenia
enfarinesis’haviafetasimateix,
volia assolir nous reptes, entre
altres, traslladar a la capital, a la
perifèrica carretera que anava a
Santa Eugènia, un negoci que
juntament amb Ensesa i Vilapla-
na havia iniciat a la farinera d’en
Vinyals –funcionava amb la for-
ça generada per un saltant d’ai-
gua–, coneguda com fàbrica Ma-
ria, tocant a Celrà. L’avinença
entreelssocisesvamantenirfins
que una crisi de creixement va
fer que, per traslladar-se a Giro-
na, on va obrir una farinera co-
neguda com Montserrat, Ensesa
E
Espiga de
paper i or
setes, a la feina dels artesans i els
trasllats. Un capital considera-
ble, al qual es van afegir
107.625,39 pessetes en maqui-
nària.
En una entrevista feta l’any
1999, Alfons Teixidor i Forgas,
nét del fundador de la nissaga,
explicava que el seu avi va ser un
dels primers que van entendre
que si volia competir en una in-
dústria tan especialitzada com
era la de la farina no tenia altra
sortida que apostar per la inno-
vació i, ja que en tot l’Estat no va
busqués nous socis i Teixidor es
convertís en administrador únic
d’una fàbrica que, segons els
contractes, va arrendar l’any
1891 i va treballar-hi fins al 3
d’abril del 1912, quan el tenidor
deCelrà,JeroniBosc,va tancarel
llibre de comptes de la fàbrica
Maria de Campdorà.
Pel mig, Alfons Teixidor es va
casar amb Maria Martos Martí,
una dona valenta i estalviadora,
filla d’un andalús de Jaén radicat
a Tarragona, que no es va espan-
tarquanvahaverdeviurealguns
anys apartada de la societat –si
algú coneix l’espai on està situa-
da la fàbrica Maria entendrà el
perquè de l’afirmació– i va ser el
ferm suport d’un home que fins
que no va veure que era econò-
micament viable no va decidir
construir una nova fàbrica a la
ciutat. Els llibres de Jeroni Bosch
recullenquelacasafàbricadeGi-
rona va costar 143.020,20 pesse-
tes, de les quals 30.505,50 es van
destinar a la compra i el condi-
cionament del solar; 82.080,70,
a les obres de construcció;
16.832,05, a la nòmina de pale-
tes i manobres, i 13.591,95 pes-
En una entrevista publica-
da l’any 2000, Joan Bosch
i Roure, president d’Her-
mes Comunicacions, ex-
plicava que volia que
l’empresa de comunicació
fes la seva expansió des de
Girona. Assegurava: «És
per això que quan vam
preveure que el procés de
creixement ens portaria a
canviar de local, vam
creure que, tot i que po-
díem construir una seu
nova, el millor seria buscar
un edifici emblemàtic que
estigués íntimament lligat
amb la ciutat [Girona].
Vam estudiar diferents so-
lucions, però finalment i
per determinades cir-
cumstàncies ens vam de-
cantar per la Farinera Tei-
xidor». Després d’un llarg
procés de reconstrucció i
amb la gran complexitat
de l’obra, avui, tot i que
acull les necessitats d’una
empresa moderna, a la Fa-
rinera es respira l’esperit
de Rafael Masó.
Un edifici
emblemàtic
a Girona

fàbrica de Farines, desitja bastir-hi
un edifici magatzem de tres naus
quinadisposicióiformatsonposats
de manifest en els planols de la
planta de planta i alsat que conjun-
tament se faciliten. La part poste-
rior al magatzem ó sia l’espai res-
tant entre la paret de testa i la ace-
quia serà aprofitada per a instal·la-
cions relacionades amb el servei de
tràfec, tal com garatge per a ca-
mions, dipòsit de carros, cuadra,
etc., etc.». Una obra important i
alhora la demostració queaquell
burgès definit per Rafael Masó
com «un fabricant ric de Sarrià
que li agraden molt les coses bo-
nes i degust» no tan solssabia fer
diners, sinó que també tenia un
paper fonamental en la Girona
d’abans de la Guerra Civil, ja fos
subvencionant colònies escolars
oacollint figuresde la música ca-
talana com la pianista Paquita
Madriguera,queel4defebrerdel
1919 va fer un concert al menja-
dor principal de la Farinera o, en
vista de l’escassetat de blat, reac-
cionava viatjant a Madrid per
acompanyar el seu amic i col·le-
tatus de neutralitat va convertir
l’Estat espanyol en proveïdor de
matèries primeres, les farineres
hovanaprofitarpervendreal’al-
tra banda de la frontera i els
guanys es van traduir en amplia-
ció de la fàbrica, primer cons-
truint uns nous magatzems els
anys 1915 i el 1916 i després, el
1923isegonsinstànciapresenta-
da el vuit de març a l’Ajunta-
ment: «Alfons Teixidor Saguer..
exposa que en el solar de sa propie-
tatemplassatenlacarreteradesan-
ta Eugènia i colindant amb la seva
trobar maquinària de molineria
avançada, la va anar a comprar a
la casa Robinson de Rochdaile
(Anglaterra), d’on va importar
un mecanisme que funcionava
amb cilindres estriats –no xafa-
ven el blat, sinó que l’obrien–
que va ser una innovació i, «com
totes les innovacions, si funcio-
nen, li van donar uns rèdits im-
portants».
Teixidor es va arriscar i va gua-
nyar.ElsanysdelaPrimeraGuer-
ra Mundial van portar prosperi-
tat i oportunitats de treball. L’es-
La redacció d’El Punt a
Girona i Presència ocupa una
de les naus de la Farinera. /
JORDI SOLER

ga en la competència Ensesa i
Gruart i visitar el ministre
d’Abastaments perquè ordenés
fer arribar a Catalunya el gra que
estava immobilitzat per les auto-
ritats. Nomenat president de la
secció d’indústria de la Cambra
de Comerç, Alfons Teixidor, jun-
tament amb Josep Pérez Xifra,
Miquel de Palol o Emili Comadi-
ra, era designat com un dels ma-
jors contribuents de Girona (26
de febrer de 1930) i també estava
subscrit a La Caridad, l’organit-
zació benèfica que volia apaiva-
gar la pobresa a la ciutat. Quan,
al principi del 1936, Alfons Tei-
xidor i Saguer va morir i es va fer
càrrec de la companyia l’hereu,
Salvador Teixidor i Martos, a qui
ajudava el seu germà Fe-
lip, la República estava a
punt de deixar enrere el
Bienni Negre, el Front
Popular tocava el poder
i la dreta i l’esquerra ca-
talanes es preparaven
per a la batalla final que
desembocaria en la
Guerra Civil.
Fàbrica
col·lectivitzada
L’estiu de l’anarquia del
1936 va rebatejar Santa
Eugènia de Ter com Pla
deTerila «Farinera d’Al-
fons Teixidor Saguer»
com «Farinera Teixidor
Empresa Col·lectivitza-
da», la qual cosa no tan
sols va comportar un
canvi en la propietat de
la companyia, sinó també que
els antics propietaris, els ger-
mans Salvador i Felip Teixidor i
Martos, presentessin recurs d’al-
çadacontraelprocésdecol·lecti-
vització.LarespostadelDeparta-
ment d’Economia de la Genera-
litat, que va arribar el 31 de de-
sembre del 1937, entre altres
puntualitzacions recollia: «Re-
sultant que per resolució
d’aquest Departament d’Econo-
mia del 20 d’agost darrer es va
donar com a bona la col·lectivit-
zació ja efectuada, de la Farinera
Teixidor de Girona (carretera de
Santa Eugènia 42), els germans
Salvador i Felip Teixidor i Mar-
tos, d’acord amb els preceptes de
l’article 39 del decret de 24 d’oc-
tubredel1936iesdeterminaque
dits expatrons devien entrar a
formarpartdelanòminadelper-
sonal de l’empresa d’acord amb
l’article 7è del mateix text legal.
Resultant que els germans Teixi-
dor en l’escrit de referència fan
observar que no abandonaren
l’empresa i que si posteriorment
es traslladaren a Barcelona fou
degutaquèelComitèdeControl
Obrer els allunyà amb vacances i
baix condició que això serví més
tard per donar a la col·lectivitza-
ciódelaFarinera,encaranoefec-
tuada aleshores, un caire de lega-
litat i com a conseqüència con-
fienqueaquestacol·lectivització
serà anul·lada; Atès l’article 39
del Decret de Col·lectivitzacions
dedata del 24d’octubredel 1936
[...] decideixo: desestimar el re-
curs presentat pels germans Sal-
vador i Felip Teixidor Martos en
el seu escrit del dia 28 d’agost
darrer que sigui anul·lada la col-
lectivització de la Farinera Teixi-
dor de Girona».
Obligats a integrar-se en un
comitè format per tres represen-
tants dels treballadors de pro-
ducció i dos d’administració,
que en un primer moment, i se-
gons l’ordre 1617 del Departa-
ment d’Economia de la Genera-
litat, va ser presidit per Joaquim
Massa Servitjà, nomenat el 24 de
juny del 1937 i destituït el 9 de
desembre del mateix any, quan
provisionalmentvasernomenat
director Nicolau Bonet i Casade-
mont,domiciliatalaplaçaDídac
Tarradell de Girona (avui Mar-
quès de Camps). El 27 de juliol
del 1938, una notificació del Ne-
gociat de Legalitzacions perta-
nyent al Departament d’Econo-
miadelaGeneralitatsignadaper
Martí Esparbé i González com a
cap de negociat, ratificava Bonet
en el càrrec, mentre que Jaume
Balmanya Campistol i Josep Fo-
rasté i Soler, que van substituir
Josep Cairol, Pere Ferrer i Joan
Bardera, tenien firma
per fer cobraments.
Pujada i
decadència
Alfons Teixidor i For-
gas recordava que des-
prés de la guerra el seu
pare va recuperar la
propietat: «Tot i que el
meuavihaviadeixatla
Farinera amb un capi-
tal, amb blat i la ma-
quinària funcionant,
quan vam tornar va re-
sultar que no hi havia
res, la fàbrica havia es-
tat bombardejada i en-
cara que aquí s’havia
fet farina fins al darrer
moment, hi hagueren
alguns clients que van
aprofitarelcanviderè-
gim per no pagar, altres ho van
fer amb moneda de la República
que Franco havia abolit i va ser
així com ens vam trobar sense
gènere i sense capital. Tornar a
començarvasercomplicat,nohi
hagué gra fins que gràcies a l’es-
traperlo vam poder operar una
mica. Si no, no hauríem pogut
arrencar». Després d’uns princi-
pis incerts que van donar pas als
complicatstempsdel’autarquia,
quanelServicioNacionaldelTri-
gomarcavalesprioritatsielsem-
presarisfarinersestrobavenamb
la intervenció d’un Estat que no
tan sols tergiversava el mercat,
Potser l’element més emble-
màtic de la façana dissenya-
da per Rafael Masó és el pi-
nacle que, aguantat sobre
espigues de ceràmica, inten-
tava compendiar en una
imatge la força d’una famí-
lia. La recuperació del que es
va conèixer com l’Espiga va
ser una de les feines compli-
cades amb què es va haver
d’enfrontar el mestre
d’obres Josep Johé, que amb
una filosofia clara, «una res-
tauració ben feta és una
combinació de pràctica, ha-
bilitat i temps», va refer el
símbol de la Farinera Teixi-
dor.
La
recuperació
de l’espiga
Els treballadors de la Farinera Teixidor l’any 1910. / ARXIU FAMÍLIA TEIXIDOR

Va passar de
fabricar farina
a ser factoria
de notícies
Les espigues
d’or de Rafael
Masó decoren
la façana
nits sense dormir, finalment Tei-
xidor no va tenir altra sortida
queplegar.Lafàbricavatancarel
mes d’abril del 1990, Teixidor va
ferunexpedientderegulacióiva
buscar una sortida per a l’edifici
modernista: «Primer el vaig ofe-
rir a Caixa Catalunya, però em
van dir que ja tenien la Pedrera,
després, a l’Ajuntament, però
emvandirquenoesvolienmou-
re de la plaça del Vi». Finalment,
el 10 de desembre del 1988 es va
vendreuna de lesnausaSaurina,
el 16 de març del 1989, una altra
a Campllong SA i el gener del
1990, Viaforma SA, una empresa
administrada per Joan Bosch i
Roura va comprar la casa pairal
dels Teixidor i les naus de Camp-
llong SA i va unificar la finca.
La reconstrucció
LacompradelaFarineraperJoan
iJordiBoschiRouravaserunpas
definitiu en la lluita per la recu-
peració d’un edifici reivindicat
per una part important de la so-
cietatcivilgironina.«Jonohavia
pensat mai que acabaria com a
seu d’un diari», manifestava Al-
fons Teixidor, després de veure
com,seguint unpla molt pensat,
els nous propietaris havien con-
vertitl’antigafàbricadefarinaen
laseucentrald’HermesComuni-
cacions, entre altres publica-
cions editora d’El Punt i Presèn-
cia. Al principi del 1990 es va
comprar la finca, el 1991 es va
parlarambl’alcaldeJoaquimNa-
dal i, després d’obrir un concurs
en el qual van participar tres es-
tudis d’arquitectura, un d’inte-
grat per Tarrús, Bosch, Vives i
Comadira, l’altre per Falcó Deu-
lofeu i Falcó i el tercer l’equip,
d’Arcadi Pla, finalment va ser
aquest últimel que es vaencarre-
gar de la reconstrucció d’un edi-
ficiquevarenéixerdesprésqueel
14 de febrer del 1995 l’Ajunta-
ment de Girona va donar llum
verd al pla especial de l’illa de la
Farinera Teixidor i el 20 d’agost
del 1996, amb un seguit d’ender-
rocs selectius van començar les
obres. Adequant els espais al di-
namisme d’una empresa dedica-
da al periodisme, l’arquitecte Ar-
sinó que fins que no hi hagué lli-
bertat de comerç, a la meitat dels
cinquanta, no podia cobrir les
necessitats i molts forners no te-
nien altra sortida que comprar
gènere de sotamà. Els responsa-
bles de la farinera de Santa Eugè-
nia, entre altres, un treballador
en Pere Prat, es van deixar les ba-
nyes per tirar endavant una em-
presaquedesprésde ferunplade
modernitzacióquevaimplicarla
liquidaciódelramaldetrenil’ar-
ribada de la mercaderia en ca-
mions, va remuntar fins a tenir
trenta-cinc treballadors. A l’any
1969,quanamblainstal·lacióde
sis sitges arribades d’Anglaterra
s’havia fet un pas de gegant per
afrontar els canvis d’un mercat
cada cop més líquid i fluctuant,
un desgraciat accident va dictar
sentència. El 30 de setembre una
de les sitges –de deu metres de
diàmetre, vint-i-tres d’alt i d’una
capacitat de 800tonesdeblat– es
va esquarterar de dalt a baix i va
morir Jesús Portal, encarregat de
magatzem i pare de tres fills. Va
esdevenirunactemésdelatragè-
dia en què es veien immersos els
amos d’unacompanyia que, tot i
ser treballadors i perseverants,
veien com la globalització del
mercat i la concentració empre-
sarial no tan sols havien con-
demnat a mort les farineres mit-
janesipetites–primervantancar
la de Campdorà, la de la Bisbal
d’Empordà, la de Torroella de
Montgrí o l’Ensesa de Girona–,
sinó que, tot i vendre’s parts im-
portants del patrimoni –els xa-
lets i la Casa de la Punxa– no po-
dien aturar una sagnia definida
molt clarament per Alfons Teixi-
dor: «A mi em feia mal el cor
veientcomnoespodiaferresper
salvar la fàbrica, però com que hi
estàvem embarcats i havia rebut
l’herència del meu pare, vaig ti-
rar endavant sabent que no hi
havia manera de sortir-se’n».
Buscant una solució desespera-
da, el 7 d’octubre del 1970 i amb
un capital inicial d’un milió de
pessetes,elspropietarisvancrear
l’Harinera Teixidor Sociedad
Anónima, però tot i els molts es-
forços per ampliar mercat i les
cadi Pla va intentar buscar un
equilibri entre la passió cons-
tructiva de Masó i la funcionali-
tat d’un edifici destinat a acollir
no tan sols les persones, sinó
també tot un procés de produc-
ció en el qual tenen un paper fo-
namental les noves tecnologies.
Després de quatre anys d’obres,
eldivendres26demaigdel2000,
l’aleshores president de la Gene-
ralitat, Jordi Pujol, acompanyat
pel que era alcalde de Girona,
Joaquim Nadal, i els consellers
de Política Territorial, Pere Ma-
cias; de Benestar Social, Irene Ri-
gau, i de Cultura, Jordi Vilajoa-
na, i més de mil convidats, van
inaugurar la seu central d’un
grup de comunicació que treba-
lla per consolidar-se com el més
important dels escrits en llengua
catalana.Lesespiguesd’ordibui-
xades per Rafael Masó a la façana
i als forjats exteriors han deixat
pas a la fàbrica de notícies que
avui habita al seu interior.
Avui la Farinera
Teixidor és la
seu central del
Grup El Punt
131793-1013330A

Presencia

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (19)

Destacado

Destacado (9)

Similar a Presencia

Similar a Presencia (20)

Más de Jaume Satorra

Más de Jaume Satorra (20)

Presencia