2. PREHISTÒRIA
EDAT
ANTIGA
EDAT
MITJANA
EDAT
MODERNA
EDAT
CONTEM-
PORÀNIA
Paleolític
Fa
5,000,000
Primers
humans
Neolític
Fa 10,000
anys
Agricultura
Edat
dels
metalls
Fa 7000
Invent de
l’Escriptura
• Segle X aC Apogeu de
la democràcia
• Segle I aC Formació de
l’Imperi Romà
• Segle I dC Difusió del
cristianisme
• Segle V dC Caiguda de
l’imperi Romà
• Segle VII Sorgiment de
L’Islam
• Segle X
Desenvolupament del
Feudalisme
• Segle XII Ressorgiment
urbà i comercial
• Segle XV-XVI. Expansió
europea a Amèrica i
altres continents.
• Segle XVI Reforma
religiosa
• Segle XVII
Desenvolupament
monarquia absolutes
• Segle XVIII.
Desenvolupament
de la revolució
francesa i
industrial.
• Segle XIX. Difusió
del liberalisme
• Segle XIX-XX.
Gran
desenvolupament
científic i tecnològic
Línia del temps
4. Origen de
l’escriptur
a
Se suposa que els primers en inventar l’escriptura
van ser els sumeris, els quals habitaven al sud de la
Mesopotàmia. El primer còdec d’escriptura va
aparèixer allí a l’any 3100 aC i poc després
l’escriptura va tornar a ser inventada a quasi 1600
quilòmetres de distància, en Egipte.
La Pedra Rosseta és una pedra de color fosc que va
ser encontrada en 1799 en Egipte i donaria la clau
als científics per interpretar l’escriptura jeroglífica
egípcia. Té tres franges horitzontals amb el mateix
text gravat en tres formes. A la part superior en
jeroglífic, a l’intermedi en egipci demòtic i a la inferior
en grec.
6. Edat Antiga
(Europa)
Grècia RomaA l’antiga Grècia i a Roma es van
col·locar els ciments de molts
aspectes de la civilització europea.
Sociedad
Organización SocialPoder Expansió
CulturaArt Religió
A Grècia, sobretot a Atenes, s’encontren els
orígens de la tradició democràtica, el esperit
d’investigació científica i la recerca del
significat i la bellesa de les coses.
Devem mirar a Roma per trobar els orígens del
pensament legal i l’aplicació pràctica de les
idees en l’art e governar, en la enginyeria i en
la construcció.
7. Grècia
Grècia, al sud-est d’Europa, està formada per una península i un gran nombre de illes.
La civilització grega va sorgir al segle VIII aC.
• Societat:
- Els grecs vivien en ciutats anomenades polis com Atenes o Esparta.
- Amb el pas del temps fundaren colònies pel mediterrani com Empúries o Marsella.
- La societat es dividia en ciutadans que participaven en la política i no ciutadans.
- Els atenesos es reunien en una plaça pública (àgora) on passejaven, compraven i debatien.
- A Atenes va sorgir una nova forma de govern, la democràcia o govern del poble: els ciutadans es
reunien i votaven les decisions polítiques.
8. • Cultura
- Religió. Eren politeistes, tenien molts deus (Zeus, Afrodita, Apolo…) La mitologia grega
va tenir una gran transcendència en cultures posteriors.
- Escriptura. Naixement de l’Alfabet grec sil·làbic.
- Teatre: El teatre va estar vinculat a les celebracions de determinats festivals i rituals de
caràcter religiós.
- Art. A l’arquitectura crearen temples i en la escultura representaren al cos humà amb
una gran precisió.
- Jocs Olímpics. Van ser els inventors dels primitius Jocs Olímpics i la marató.
- Personatges rellevants: Alejandro Magne, Aristòtil, Platón i Pitàgores
Mite de la marató: El mite diu
que la “marató” prové de la
llegenda de Filípides, un
missatger grec que va ser
enviat des de Marató a
Atenes per anunciar la
victòria del seu exèrcit enfront
als perses en la Batalla de
Marató (490 aC)
9. Roma
Al començament del segle VIII aC. Roma només era un
petit llogaret del centre de la península Itàlica.
Va tenir una bona organització política i militar.
800 anys més tard l’Imperi Romà va dominar tot el
mediterrani (Mare Nostrum) i la romanització es va
estendre per part d’Europa, Àsia i Àfrica.
Societat:
o La societat romana estava formada per el emperador, els patricis, que podien formar part del
Senat, i els plebeus i els esclaus.
• Emperador. Durant l’imperi dictava les lleis, dirigia el exèrcit i era considerat un deu.
• Patricis. Ciutadans lliuren propietaris de les Terres i ocupaven els alts càrrecs del Senat i de
l'exèrcit romà.
• Plebeus. Ciutadans lliures. Comerciants, camperols i artesans.
• Esclaus. No eren considerats ciutadans sino que eren propietats d’altres persones. Ocupen
els treballs més durs.
o El Senat, durant l’Imperi, es limitava a debatre i assessorar a l’emperador.
o L'exèrcit, format per ciutadans, s’originava en legions (5000 soldats) dirigits per un general.
10. Cultura:
• Religió. Eren politeistes i els seus deus tenien un aspecte humà com els dels grecs. Al segle IV
dC l’emperador Teodosio adoptà el cristianisme com religió oficial de l’Imperi.
• Diversions. Van mantenir el teatre com els grecs i a més a més, acudien a les termes on es
banyaven, a l'amfiteatre on veien lluites de gladiadors i al circ, on celebraven curses de
carruatges.
• Escriptura: van crear el llatí, origen de la nostra llengua.
• Arquitectura i enginyeria: Van construir magnífics edificis i obres d’enginyeria.
• Personatges rellevants: Julio Cèsar, Teodosio, Vigilio
12. Espanya en l’Edat Antiga
Pobles Preromans Hispània Romana
En l’edat dels
metalls vivien els
celtes i ibers.
Celtes
Ibers
Celtibers
Colònies
Fenicis
Grecs
Cartaginesos
Els romans van
fundar Hispània
13. Edat dels metalls: Pobles
Prerromans
Celtes. Habitaven al nord i oest de la península. Se
agrupaven en petits poblats anomenats castres.
Ibers. Habitaven a l’est i sud de la península. Teíen un
alfabet molt complexe.
Celtibers. Vivien en el centre de la península. Tenien
característiques dels celtas i dels ibers.
14. Colonizacions
Molt pobles procedents del Mediterrani fundaren en la península les seues
pròpies colònies.
Fenicis: Provenen de l’est del Mediterrani. Es van instal·lar en el sud de
la península. Fundaren colònies que van donar lloc a les ciutats com
Cadis o Màlaga. La seua colonització va tindre un caràcter comercial.
Grecs: Provenen de les polis gregues i es van instal·lar en el sud i este
de la península portant-nos costums de la cultura grega. La seua
colonització va tindre un caràcter comercial.
Cartaginesos: Procedien de Cartago, nord d’Àfrica. Es van assentar al
sud-est de la península. La seua colonització va tindre un caràcter
militar.
15. Hispània Romana
La romanització a Hispània va portar aspectes rellevants i
crucials:
Dret romà. Conjunt de lleis que organitzaven l’Imperi.
Construccions. Edifici i infraestructures com aqüeductes, calçades,
teatre...
Creació de ciutat. En elles s’encontrava les principals institucions
de govern.
El llatí. Era la llengua de l’Imperi i se va convertir en la llengua dels
pobles que habitaven Hispania.