SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
Javier Eugenio Díaz
5è de Primària
PREHISTÒRIA
EDAT
ANTIGA
EDAT
MITJANA
EDAT
MODERNA
EDAT
CONTEM-
PORÀNIA
Paleolític
Fa
5,000,000
Primers
humans
Neolític
Fa 10,000
anys
Agricultura
Edat
dels
metalls
Fa 7000
Invent de
l’Escriptura
• Segle X aC Apogeu de
la democràcia
• Segle I aC Formació de
l’Imperi Romà
• Segle I dC Difusió del
cristianisme
• Segle V dC Caiguda de
l’imperi Romà
• Segle VII Sorgiment de
L’Islam
• Segle X
Desenvolupament del
Feudalisme
• Segle XII Ressorgiment
urbà i comercial
• Segle XV-XVI. Expansió
europea a Amèrica i
altres continents.
• Segle XVI Reforma
religiosa
• Segle XVII
Desenvolupament
monarquia absolutes
• Segle XVIII.
Desenvolupament
de la revolució
francesa i
industrial.
• Segle XIX. Difusió
del liberalisme
• Segle XIX-XX.
Gran
desenvolupament
científic i tecnològic
Línia del temps
HISTÒRIAPREHISTÒRIA
EDAT
ANTIGA
EDAT
MITJANA
EDAT
CONTEMPO-
RÀNIA
EDAT
MODERNA
EDAT
DE
PEDRA
EDAT
DELS
METALS
Paleolític 2,5
milions a 10.000
anys aC.
Neolític
10.000 a
2.500 anys
aC.
Agricultura i ramaderia
Coure 2.500 a
1.800 anys aC.
Bronze 1800 a
800 aC.
Ferro 800 a
218 aC.
Caiguda
de l’imperi
Romà
(476)
Descobriment
d’Amèrica
(1492)
Revolució
Francesa (1789)
Escriptura
Diverses etapes de la Història
Origen de
l’escriptur
a
 Se suposa que els primers en inventar l’escriptura
van ser els sumeris, els quals habitaven al sud de la
Mesopotàmia. El primer còdec d’escriptura va
aparèixer allí a l’any 3100 aC i poc després
l’escriptura va tornar a ser inventada a quasi 1600
quilòmetres de distància, en Egipte.
 La Pedra Rosseta és una pedra de color fosc que va
ser encontrada en 1799 en Egipte i donaria la clau
als científics per interpretar l’escriptura jeroglífica
egípcia. Té tres franges horitzontals amb el mateix
text gravat en tres formes. A la part superior en
jeroglífic, a l’intermedi en egipci demòtic i a la inferior
en grec.
Pobles, cultures i
civilitzacions a l’Edat Antiga
Cronologia
civilitzacions
Edat Antiga
Edat Antiga
(Europa)
Grècia RomaA l’antiga Grècia i a Roma es van
col·locar els ciments de molts
aspectes de la civilització europea.
Sociedad
Organización SocialPoder Expansió
CulturaArt Religió
A Grècia, sobretot a Atenes, s’encontren els
orígens de la tradició democràtica, el esperit
d’investigació científica i la recerca del
significat i la bellesa de les coses.
Devem mirar a Roma per trobar els orígens del
pensament legal i l’aplicació pràctica de les
idees en l’art e governar, en la enginyeria i en
la construcció.
Grècia
 Grècia, al sud-est d’Europa, està formada per una península i un gran nombre de illes.
 La civilització grega va sorgir al segle VIII aC.
• Societat:
- Els grecs vivien en ciutats anomenades polis com Atenes o Esparta.
- Amb el pas del temps fundaren colònies pel mediterrani com Empúries o Marsella.
- La societat es dividia en ciutadans que participaven en la política i no ciutadans.
- Els atenesos es reunien en una plaça pública (àgora) on passejaven, compraven i debatien.
- A Atenes va sorgir una nova forma de govern, la democràcia o govern del poble: els ciutadans es
reunien i votaven les decisions polítiques.
• Cultura
- Religió. Eren politeistes, tenien molts deus (Zeus, Afrodita, Apolo…) La mitologia grega
va tenir una gran transcendència en cultures posteriors.
- Escriptura. Naixement de l’Alfabet grec sil·làbic.
- Teatre: El teatre va estar vinculat a les celebracions de determinats festivals i rituals de
caràcter religiós.
- Art. A l’arquitectura crearen temples i en la escultura representaren al cos humà amb
una gran precisió.
- Jocs Olímpics. Van ser els inventors dels primitius Jocs Olímpics i la marató.
- Personatges rellevants: Alejandro Magne, Aristòtil, Platón i Pitàgores
Mite de la marató: El mite diu
que la “marató” prové de la
llegenda de Filípides, un
missatger grec que va ser
enviat des de Marató a
Atenes per anunciar la
victòria del seu exèrcit enfront
als perses en la Batalla de
Marató (490 aC)
Roma
 Al començament del segle VIII aC. Roma només era un
petit llogaret del centre de la península Itàlica.
 Va tenir una bona organització política i militar.
 800 anys més tard l’Imperi Romà va dominar tot el
mediterrani (Mare Nostrum) i la romanització es va
estendre per part d’Europa, Àsia i Àfrica.
Societat:
o La societat romana estava formada per el emperador, els patricis, que podien formar part del
Senat, i els plebeus i els esclaus.
• Emperador. Durant l’imperi dictava les lleis, dirigia el exèrcit i era considerat un deu.
• Patricis. Ciutadans lliuren propietaris de les Terres i ocupaven els alts càrrecs del Senat i de
l'exèrcit romà.
• Plebeus. Ciutadans lliures. Comerciants, camperols i artesans.
• Esclaus. No eren considerats ciutadans sino que eren propietats d’altres persones. Ocupen
els treballs més durs.
o El Senat, durant l’Imperi, es limitava a debatre i assessorar a l’emperador.
o L'exèrcit, format per ciutadans, s’originava en legions (5000 soldats) dirigits per un general.
Cultura:
• Religió. Eren politeistes i els seus deus tenien un aspecte humà com els dels grecs. Al segle IV
dC l’emperador Teodosio adoptà el cristianisme com religió oficial de l’Imperi.
• Diversions. Van mantenir el teatre com els grecs i a més a més, acudien a les termes on es
banyaven, a l'amfiteatre on veien lluites de gladiadors i al circ, on celebraven curses de
carruatges.
• Escriptura: van crear el llatí, origen de la nostra llengua.
• Arquitectura i enginyeria: Van construir magnífics edificis i obres d’enginyeria.
• Personatges rellevants: Julio Cèsar, Teodosio, Vigilio
Deus i
deesses
GRECS ROMANS
Espanya en l’Edat Antiga
Pobles Preromans Hispània Romana
En l’edat dels
metalls vivien els
celtes i ibers.
Celtes
Ibers
Celtibers
Colònies
Fenicis
Grecs
Cartaginesos
Els romans van
fundar Hispània
Edat dels metalls: Pobles
Prerromans
 Celtes. Habitaven al nord i oest de la península. Se
agrupaven en petits poblats anomenats castres.
 Ibers. Habitaven a l’est i sud de la península. Teíen un
alfabet molt complexe.
 Celtibers. Vivien en el centre de la península. Tenien
característiques dels celtas i dels ibers.
Colonizacions
Molt pobles procedents del Mediterrani fundaren en la península les seues
pròpies colònies.
 Fenicis: Provenen de l’est del Mediterrani. Es van instal·lar en el sud de
la península. Fundaren colònies que van donar lloc a les ciutats com
Cadis o Màlaga. La seua colonització va tindre un caràcter comercial.
 Grecs: Provenen de les polis gregues i es van instal·lar en el sud i este
de la península portant-nos costums de la cultura grega. La seua
colonització va tindre un caràcter comercial.
 Cartaginesos: Procedien de Cartago, nord d’Àfrica. Es van assentar al
sud-est de la península. La seua colonització va tindre un caràcter
militar.
Hispània Romana
 La romanització a Hispània va portar aspectes rellevants i
crucials:
 Dret romà. Conjunt de lleis que organitzaven l’Imperi.
 Construccions. Edifici i infraestructures com aqüeductes, calçades,
teatre...
 Creació de ciutat. En elles s’encontrava les principals institucions
de govern.
 El llatí. Era la llengua de l’Imperi i se va convertir en la llengua dels
pobles que habitaven Hispania.
Poblats
Ibers
Celtes
Roma
Recopilació de material
 Història dels llibres: els egipsis
http://goo.gl/nAdP5h

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romansalope3752
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat AntigaMAICA CIMA
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu alfredmata
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaanuchagi
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigamflore22
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSAssumpció Granero
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )ciclesuperior56
 

La actualidad más candente (20)

L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
Els Ibers 2
Els Ibers 2Els Ibers 2
Els Ibers 2
 
FENICIS I GRECS
FENICIS I GRECSFENICIS I GRECS
FENICIS I GRECS
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 

Destacado

La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
L´edat antiga a la panínsula ibèrica
L´edat antiga a la panínsula ibèricaL´edat antiga a la panínsula ibèrica
L´edat antiga a la panínsula ibèricajosemanuelcremades
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementHistòria de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementTecnoAlex
 
Activitats Ibers
Activitats IbersActivitats Ibers
Activitats Ibersalfredmata
 
TEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONSTEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONSEVAMASO
 
Instruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanaInstruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanapauettt
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaJosep Gracia
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaitapana66
 
Inventos edad antigua
Inventos edad antiguaInventos edad antigua
Inventos edad antiguaramonaaraya
 
Temas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - GreciaTemas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - Greciacherepaja
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 

Destacado (20)

Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
L´edat antiga a la panínsula ibèrica
L´edat antiga a la panínsula ibèricaL´edat antiga a la panínsula ibèrica
L´edat antiga a la panínsula ibèrica
 
Edat antiga power
Edat antiga powerEdat antiga power
Edat antiga power
 
Art edat antiga
Art edat antigaArt edat antiga
Art edat antiga
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Invents!
Invents!Invents!
Invents!
 
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementHistòria de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
 
Activitats Ibers
Activitats IbersActivitats Ibers
Activitats Ibers
 
TEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONSTEMA 4: FRACCIONS
TEMA 4: FRACCIONS
 
Instruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanaInstruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjana
 
Dioses de-egipto
Dioses de-egiptoDioses de-egipto
Dioses de-egipto
 
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Els celtes
Els celtesEls celtes
Els celtes
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Inventos edad antigua
Inventos edad antiguaInventos edad antigua
Inventos edad antigua
 
Temas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - GreciaTemas 12 y 13 - Grecia
Temas 12 y 13 - Grecia
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 

Similar a Edat antiga (20)

Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
30075466 romans
30075466 romans30075466 romans
30075466 romans
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'EuropaUnitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
Ud 11
Ud 11Ud 11
Ud 11
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 

Más de JavierEugenio

Un nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índiaUn nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índiaJavierEugenio
 
Era de l'analfabetisme
Era de l'analfabetismeEra de l'analfabetisme
Era de l'analfabetismeJavierEugenio
 
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústriaUnitat 9 de l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústriaJavierEugenio
 
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaJavierEugenio
 
Unitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesUnitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesJavierEugenio
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Ud 3 regions climàtiques teoria
Ud 3 regions climàtiques teoriaUd 3 regions climàtiques teoria
Ud 3 regions climàtiques teoriaJavierEugenio
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraJavierEugenio
 
Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?JavierEugenio
 
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústriaUnitat 9 De l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústriaJavierEugenio
 
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaJavierEugenio
 
Unitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesUnitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesJavierEugenio
 
Rutes del rius simulador de vol
Rutes del rius simulador de volRutes del rius simulador de vol
Rutes del rius simulador de volJavierEugenio
 
Rius d’espanya fitxes
Rius d’espanya fitxesRius d’espanya fitxes
Rius d’espanya fitxesJavierEugenio
 
Simulador de Vol- Google Earth
Simulador de Vol- Google EarthSimulador de Vol- Google Earth
Simulador de Vol- Google EarthJavierEugenio
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesJavierEugenio
 

Más de JavierEugenio (20)

Un nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índiaUn nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índia
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
Era de l'analfabetisme
Era de l'analfabetismeEra de l'analfabetisme
Era de l'analfabetisme
 
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústriaUnitat 9 de l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 de l'espardenyer a la indústria
 
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
 
Unitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesUnitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàries
 
Ud 5 solquem rius
Ud 5 solquem rius Ud 5 solquem rius
Ud 5 solquem rius
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Ud 3 regions climàtiques teoria
Ud 3 regions climàtiques teoriaUd 3 regions climàtiques teoria
Ud 3 regions climàtiques teoria
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
 
Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?Ud1 Donem la volta al món?
Ud1 Donem la volta al món?
 
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústriaUnitat 9 De l'espardenyer a la indústria
Unitat 9 De l'espardenyer a la indústria
 
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
 
Unitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàriesUnitat 7 línies imaginàries
Unitat 7 línies imaginàries
 
Rutes del rius simulador de vol
Rutes del rius simulador de volRutes del rius simulador de vol
Rutes del rius simulador de vol
 
Rius d’espanya fitxes
Rius d’espanya fitxesRius d’espanya fitxes
Rius d’espanya fitxes
 
Ud 5 Solquem rius
Ud 5 Solquem rius Ud 5 Solquem rius
Ud 5 Solquem rius
 
Simulador de Vol- Google Earth
Simulador de Vol- Google EarthSimulador de Vol- Google Earth
Simulador de Vol- Google Earth
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Edat antiga

  • 2. PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA EDAT MODERNA EDAT CONTEM- PORÀNIA Paleolític Fa 5,000,000 Primers humans Neolític Fa 10,000 anys Agricultura Edat dels metalls Fa 7000 Invent de l’Escriptura • Segle X aC Apogeu de la democràcia • Segle I aC Formació de l’Imperi Romà • Segle I dC Difusió del cristianisme • Segle V dC Caiguda de l’imperi Romà • Segle VII Sorgiment de L’Islam • Segle X Desenvolupament del Feudalisme • Segle XII Ressorgiment urbà i comercial • Segle XV-XVI. Expansió europea a Amèrica i altres continents. • Segle XVI Reforma religiosa • Segle XVII Desenvolupament monarquia absolutes • Segle XVIII. Desenvolupament de la revolució francesa i industrial. • Segle XIX. Difusió del liberalisme • Segle XIX-XX. Gran desenvolupament científic i tecnològic Línia del temps
  • 3. HISTÒRIAPREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA EDAT CONTEMPO- RÀNIA EDAT MODERNA EDAT DE PEDRA EDAT DELS METALS Paleolític 2,5 milions a 10.000 anys aC. Neolític 10.000 a 2.500 anys aC. Agricultura i ramaderia Coure 2.500 a 1.800 anys aC. Bronze 1800 a 800 aC. Ferro 800 a 218 aC. Caiguda de l’imperi Romà (476) Descobriment d’Amèrica (1492) Revolució Francesa (1789) Escriptura Diverses etapes de la Història
  • 4. Origen de l’escriptur a  Se suposa que els primers en inventar l’escriptura van ser els sumeris, els quals habitaven al sud de la Mesopotàmia. El primer còdec d’escriptura va aparèixer allí a l’any 3100 aC i poc després l’escriptura va tornar a ser inventada a quasi 1600 quilòmetres de distància, en Egipte.  La Pedra Rosseta és una pedra de color fosc que va ser encontrada en 1799 en Egipte i donaria la clau als científics per interpretar l’escriptura jeroglífica egípcia. Té tres franges horitzontals amb el mateix text gravat en tres formes. A la part superior en jeroglífic, a l’intermedi en egipci demòtic i a la inferior en grec.
  • 5. Pobles, cultures i civilitzacions a l’Edat Antiga Cronologia civilitzacions Edat Antiga
  • 6. Edat Antiga (Europa) Grècia RomaA l’antiga Grècia i a Roma es van col·locar els ciments de molts aspectes de la civilització europea. Sociedad Organización SocialPoder Expansió CulturaArt Religió A Grècia, sobretot a Atenes, s’encontren els orígens de la tradició democràtica, el esperit d’investigació científica i la recerca del significat i la bellesa de les coses. Devem mirar a Roma per trobar els orígens del pensament legal i l’aplicació pràctica de les idees en l’art e governar, en la enginyeria i en la construcció.
  • 7. Grècia  Grècia, al sud-est d’Europa, està formada per una península i un gran nombre de illes.  La civilització grega va sorgir al segle VIII aC. • Societat: - Els grecs vivien en ciutats anomenades polis com Atenes o Esparta. - Amb el pas del temps fundaren colònies pel mediterrani com Empúries o Marsella. - La societat es dividia en ciutadans que participaven en la política i no ciutadans. - Els atenesos es reunien en una plaça pública (àgora) on passejaven, compraven i debatien. - A Atenes va sorgir una nova forma de govern, la democràcia o govern del poble: els ciutadans es reunien i votaven les decisions polítiques.
  • 8. • Cultura - Religió. Eren politeistes, tenien molts deus (Zeus, Afrodita, Apolo…) La mitologia grega va tenir una gran transcendència en cultures posteriors. - Escriptura. Naixement de l’Alfabet grec sil·làbic. - Teatre: El teatre va estar vinculat a les celebracions de determinats festivals i rituals de caràcter religiós. - Art. A l’arquitectura crearen temples i en la escultura representaren al cos humà amb una gran precisió. - Jocs Olímpics. Van ser els inventors dels primitius Jocs Olímpics i la marató. - Personatges rellevants: Alejandro Magne, Aristòtil, Platón i Pitàgores Mite de la marató: El mite diu que la “marató” prové de la llegenda de Filípides, un missatger grec que va ser enviat des de Marató a Atenes per anunciar la victòria del seu exèrcit enfront als perses en la Batalla de Marató (490 aC)
  • 9. Roma  Al començament del segle VIII aC. Roma només era un petit llogaret del centre de la península Itàlica.  Va tenir una bona organització política i militar.  800 anys més tard l’Imperi Romà va dominar tot el mediterrani (Mare Nostrum) i la romanització es va estendre per part d’Europa, Àsia i Àfrica. Societat: o La societat romana estava formada per el emperador, els patricis, que podien formar part del Senat, i els plebeus i els esclaus. • Emperador. Durant l’imperi dictava les lleis, dirigia el exèrcit i era considerat un deu. • Patricis. Ciutadans lliuren propietaris de les Terres i ocupaven els alts càrrecs del Senat i de l'exèrcit romà. • Plebeus. Ciutadans lliures. Comerciants, camperols i artesans. • Esclaus. No eren considerats ciutadans sino que eren propietats d’altres persones. Ocupen els treballs més durs. o El Senat, durant l’Imperi, es limitava a debatre i assessorar a l’emperador. o L'exèrcit, format per ciutadans, s’originava en legions (5000 soldats) dirigits per un general.
  • 10. Cultura: • Religió. Eren politeistes i els seus deus tenien un aspecte humà com els dels grecs. Al segle IV dC l’emperador Teodosio adoptà el cristianisme com religió oficial de l’Imperi. • Diversions. Van mantenir el teatre com els grecs i a més a més, acudien a les termes on es banyaven, a l'amfiteatre on veien lluites de gladiadors i al circ, on celebraven curses de carruatges. • Escriptura: van crear el llatí, origen de la nostra llengua. • Arquitectura i enginyeria: Van construir magnífics edificis i obres d’enginyeria. • Personatges rellevants: Julio Cèsar, Teodosio, Vigilio
  • 12. Espanya en l’Edat Antiga Pobles Preromans Hispània Romana En l’edat dels metalls vivien els celtes i ibers. Celtes Ibers Celtibers Colònies Fenicis Grecs Cartaginesos Els romans van fundar Hispània
  • 13. Edat dels metalls: Pobles Prerromans  Celtes. Habitaven al nord i oest de la península. Se agrupaven en petits poblats anomenats castres.  Ibers. Habitaven a l’est i sud de la península. Teíen un alfabet molt complexe.  Celtibers. Vivien en el centre de la península. Tenien característiques dels celtas i dels ibers.
  • 14. Colonizacions Molt pobles procedents del Mediterrani fundaren en la península les seues pròpies colònies.  Fenicis: Provenen de l’est del Mediterrani. Es van instal·lar en el sud de la península. Fundaren colònies que van donar lloc a les ciutats com Cadis o Màlaga. La seua colonització va tindre un caràcter comercial.  Grecs: Provenen de les polis gregues i es van instal·lar en el sud i este de la península portant-nos costums de la cultura grega. La seua colonització va tindre un caràcter comercial.  Cartaginesos: Procedien de Cartago, nord d’Àfrica. Es van assentar al sud-est de la península. La seua colonització va tindre un caràcter militar.
  • 15. Hispània Romana  La romanització a Hispània va portar aspectes rellevants i crucials:  Dret romà. Conjunt de lleis que organitzaven l’Imperi.  Construccions. Edifici i infraestructures com aqüeductes, calçades, teatre...  Creació de ciutat. En elles s’encontrava les principals institucions de govern.  El llatí. Era la llengua de l’Imperi i se va convertir en la llengua dels pobles que habitaven Hispania.
  • 17. Recopilació de material  Història dels llibres: els egipsis http://goo.gl/nAdP5h