Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012

581 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
581
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
13
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012

  1. 1. DIPLOMÀTICA DOCUMENTS MEDIEVALS, MODERNS I CONTEMPORANIS 01/10/11 Diplomàtica
  2. 2. Diplomàtica 01/10/11 FONAMENTS DE DIPLOMÀTICA - I Joan Soler Jiménez Curs 2011-2012 Màster - ESAGED
  3. 3. DIPLOMÀTICA VS. DIPLOMÀCIA <ul><li>La Diplomàcia pot ser entesa com: </li></ul><ul><li>L'art i la pràctica de conduir les negociacions entre nacions. </li></ul><ul><li>La carrera de qui s’ocupa en aquestes negociacions. </li></ul><ul><li>El tacte, habilitat, a portar un afer delicat. </li></ul><ul><li>Un dels membres de la diplomàcia d'un país es pot anomenar Diplomàtic o Diplomàtica . </li></ul><ul><li>Els estudiosos de la Diplomàtica són els Diplomatistes . </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  4. 4. DIPLOMA <ul><li>Del verb  (= duplicar) i del llatí duplo . </li></ul><ul><li>Ús extrany: no representa la realitat, pocs documents reben aquest nom. </li></ul><ul><li>Roma: un tipus de document compost d’una làmina de bronze doblegada que també rep el nom de díptic . </li></ul><ul><li>No significa per res el gruix real de la documentació pública produïda en cap època. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  5. 5. DIPLOMA <ul><li>Tipus documentals de caire militar emanats pel Senat o per l’Emperador de caire militar: </li></ul><ul><li>Permissos de circulació del CURSUS PUBLICUS (servei postal personal de l’Emperador). </li></ul><ul><li>Els decrets que servien per reconèixer els veterans l’anomenat IUS CIVITATIS (dret de ciutadania) i l’ IUS CONUBII (dret a contreure matrimoni, i per tant, a transmetre la ciutadania romana als seus descendents i familiars directes). </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  6. 6. Diplomàtica Diploma militar de Seulo (Sardenya) del 13 de maig del 173 dC 01/10/11
  7. 7. DIPLOMA <ul><li>En època medieval: RAR, i només per a designar alguns PRIVILEGIS REIALS. </li></ul><ul><li>DIPLOMA OTTONIANUM o PRIVILEGIUM OTTONIANUM (962). De presumpta falsetat durant alguns anys però acceptat com a còpia autèntica a l’actualitat. L’elecció papal s’hauria d’esdevenir només amb el consens de l’Emperador del Sacre Romà Imperi. Otó tindrà drets militars sobre la ciutat de Roma. Joan XII accepta i jura el pacte al l’emperador. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  8. 8. DIPLOMA <ul><li>DIPLOMA HEINRICIANUM , confirmació del 1020 del Diploma Ottonianum. Entre Enric II i Benet VIIII a Bamberg. El document ha estat sobrevalorat i semblaria més d’interès del papa que no pas del propi emperador que ho trobaria com un inconvenient. El papa es vol protegir militarment, i l’Emperador no tindria operatiu suficient per a poder-lo assegurar. Revocats l’any 1059 pel papa Nicolau II al Concili de Laterà. </li></ul><ul><li>La denominació de Diploma és, també en aquests casos, una raresa i potser aportada en època posterior a la seva redacció. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  9. 9. DIPLOMA <ul><li>Humanistes: qualsevol document emanat per una autoritat sobirana o alguna alta jerarquia (eclesiàstica o senyorial) carregat de certa solemnitat. </li></ul><ul><li>No correspon a la denominació precisa del propi document. </li></ul><ul><li>El nom de la disciplina perviu com una raresa, tot i que està acceptada i ja no es posa en dubte. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  10. 10. DIPLOMA <ul><li>No designa un tipus documental precís = permet l’ús generalitzat. </li></ul><ul><li>Catalunya = sinònim de PRECEPTE O PRIVILEGI reial d’època carolíngia o, de manera més genèrica, de document solemne. </li></ul><ul><li>Concepte DIPLOMATARI per a l’edició de pergamins documentals. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  11. 11. DIPLOMA <ul><li>DIEC2: </li></ul><ul><li>Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi. </li></ul><ul><li>[BB] Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  12. 12. DIPLOMÀTICA <ul><li>DIEC 2: </li></ul><ul><li>[BB] [LC] La disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics . </li></ul><ul><li>Definició que no recull les competències d'aquesta disciplina de manera exhaustiva. </li></ul><ul><li>Oblida el seu ús en l'estudi de la producció documental moderna i contemporània. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  13. 13. 01/10/11 Diplomàtica
  14. 14. 01/10/11 Diplomàtica ORIGENS
  15. 15. TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL <ul><li>NOVELLAE LXXIII (538dC): De instrumentorum cautela et fide parla de la Collatio litterarum . </li></ul><ul><li>Innocenci III (s.XII): “En els diferents casos es veurà la falsetat per l’estil del text , per la forma de l’escriptura , per la qualitat de la pell , per la unió dels fils, per la forma de lligar-se la butlla, etc.” </li></ul><ul><li>Alfonso X (s.XIII): “ Haber homes sabidores et entendudos consigo que sepan bien conoscer et entender las formas, et las feguras de las letras e los variamientos d·ellas ”. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  16. 16. TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL <ul><li>Analitzar la datació si s’advertia contradicció amb els fets que adduïa el document. </li></ul><ul><li>Simple sospita activava comprovacions sobre la seva autenticitat. </li></ul><ul><li>Decisió final sempre en mans de jutges i/o sacerdots. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  17. 17. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA <ul><li>FRANCESCO PETRARCA l’any 1361 demostra a Carles IV la falsetat d’uns privilegis concedits por Juli Cèsar i Neró a la Casa dels Àustria. </li></ul><ul><li>LORENZO VALLA (principis segle XV) demostra que una carta a Abgar V, rei de Mesopotàmia (15-50 dC), atribuïda a Jesús, era un apòcrif. </li></ul><ul><li>Aixeca l’ombra del dubte sobre l’autenticitat d’altres documents espuris i posa en discussió la pròpia vida monàstica fonamentada en més d’un presumible engany. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  18. 18. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA <ul><li>1440, durant el pontificat de Eugeni IV, Lorenzo Valla escriu el text (publicat només el 1517): De falso credita et ementita Constantini donatione . </li></ul><ul><li>Amb arguments filològics i històrics, demostra la falsedat de la Donació de Constantí ( Constitutum Constantini ), document apòcrif a partir del qual l'església justificava la seva aspiració al poder temporal. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  19. 19. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA <ul><li>D'acord amb aquest document, l'emperador Constantí, en el moment de transferir la seu de l’Imperi a Constantinoble, havia deixat la resta del territori de l’Imperi Romà a l'Església. I això, no era cert. </li></ul><ul><li>La demostració de Valla era correcta. El Constitutum és un escrit del s.VIII o s.IX. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  20. 20. ESTUDI HISTÒRIC MODERN <ul><li>JOHANNES THURMAIR (AVENTINUS) (1477-1534): considerat un dels primers historiadors professionals de la Història. </li></ul><ul><li>Descobreix moltes falsetats a diferents cròniques (documents d’ordre narratiu). </li></ul><ul><li>En canvi dóna per autèntics molts documents jurídics clarament falsos (documents de natura jurídica). </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  21. 21. BELLA DIPLOMATICA [S.XVII] <ul><li>Conflictes jurisdiccionals sorgits a Centre Europa a la fi de la Guerra dels Trenta Anys (1648). </li></ul><ul><li>La bellum més antiga (1633-1638) s’esdevé entre l’arquebisbe de Trier i el monestir de Sant Maximí al voltant d’una suposada antiga dependència del dit monestir a la ciutat i no a l’Imperi. </li></ul><ul><li>NICOLAUS ZYLLESIUS , defensor del monestir, analitzant els documents aportats per Trier formulà observacions crítiques. </li></ul><ul><li>P. ex: A la cancelleria dels reis merovingis no es coneixia encara la datació segons l’era cristiana i el llatí no era d’acord al d’aquella cancelleria. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  22. 22. BELLA DIPLOMATICA [S.XVII] <ul><li>HERMANN CONRIG el 1672 preparà un ampli estudi amb el títol Censura diplomatis quod Ludovico imperatori fert acceptum coenobium Lindaviense (Lindau Heider). </li></ul><ul><li>Es considera el primer tractat escrit de Diplomàtica entesa com a disciplina científica. </li></ul><ul><li>Els errors lingüístics, per si sols no constitueixen prova contra la genuïnitat d’un document original. </li></ul><ul><li>Si l’ortografia i la llengua d’un document són propis d’un temps o d’una cancelleria, aleshores aquest element constitueix un signe de manca de genuïnitat. </li></ul><ul><li>Estudi Filològic + Raons Històriques + Coneixement del Context de Producció. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  23. 23. VERI AC FALSI DISCRIMEN [S.XVII] <ul><li>DANIEL PAPEBROCH , jesuita Bollandista (de JEAN BOLLAND ) publicà el 1675 el Propylaeum antiquarium circa veri ac falsi discrimen in vetustis membranis. </li></ul><ul><li>Estudia un únic diploma, un presumpte document de Dagobert a favor del monestir d’Oeren a Trier. </li></ul><ul><li>El seu estudi no es produeix per interessos pràctics sinó per un interès només científic. </li></ul><ul><li>El mètode seguit era el de CONRIG … però no el cita. </li></ul><ul><li>També considerà falsos certs documents del monestir de Saint Denis prop Paris … </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  24. 24. MAURISTES (S.XVII) <ul><li>A Saint-Denis, des de 1618, la congregació de Sant Maur es dedicava a l’estudi de la documentació medieval sota la guia de dom GREGÓIRE TARISSE i després de dom LUC D’ACHÉRY . </li></ul><ul><li>Sens dubte Papebroch buscava la confrontació i lluir la seva sapiència davant la congregació. Els mauristes van sentir-se agredits. </li></ul><ul><li>S’encarrega a dom JEAN MABILLON la refutació de les opinions de Papebroch. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  25. 25. 01/10/11 Diplomàtica NEIX LA DIPLOMÀTICA
  26. 26. DIPLOMÀTICA [S.XVII] <ul><li>El 1681 apareix el De Re Diplomatica libri VI . </li></ul><ul><ul><li>I. Nocions generals de Diplomàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>II. L’estil i fórmules documentals. </li></ul></ul><ul><ul><li>III. Anàlisi de documents particulars. </li></ul></ul><ul><ul><li>IV. Diferents procedències documentals. </li></ul></ul><ul><ul><li>V. Història de l’escriptura antiga. </li></ul></ul><ul><ul><li>VI. Col·lecció diplomàtica amb comentaris. </li></ul></ul>Diplomàtica 01/10/11
  27. 27. DIPLOMÀTICA [S.XVII] <ul><li>Quod observationes nostrae non tantum muniant viam contra falsariorum imposturas , sed etiam privatis publicisque personis atque ecclesiis non parum conferant adjumenti ad sinceras litteras, chartasque suas vindicandas adversus pseudocriticos nonnullos . </li></ul><ul><li> De Re Diplomatica, Liber I, p.2. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  28. 28. DIPLOMÀTICA [S.XVII] <ul><ul><li>Avaluar la falsetat o l’autenticitat dels documents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Determinar la validesa del testimoni des d’un punt de vista científic , no influenciat per cap interès parcial. </li></ul></ul><ul><ul><li>La seva utilitat serà la preservació i la defensa dels drets manifestats en els documents , a fi i efecte que els seus possessors puguin reinvindicar-ne la seva validesa i oportunitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Definició d’un mètode que permet una aproximació formal i no necessàriament jurídica o filològica, a l’autenticitat documental. </li></ul></ul><ul><ul><li>La forma serà l’element d’anàlisi fonamental. </li></ul></ul>Diplomàtica 01/10/11
  29. 29. DIPLOMÀTICA [s. XVIII] <ul><li>Els maurins René Prosper Tassin i Charles François Toustain : Noveau Traité de Diplomatique (1750-1765). </li></ul><ul><li>És un veritable tresor per a paleògrafs i diplomatistes encara avui dia. </li></ul><ul><li>Mètode de Mabillon i font interessantíssima de documents de monestirs francesos. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  30. 30. DIPLOMÀTICA [s.XIX] <ul><li>Revolució Francesa: la necessitat de recórrer als documents per a justificar drets del passat es perd definitivament. </li></ul><ul><li>Els drets d’ordre feudal i rendatari queden abolits, de manera que l’estudi diplomàtic perd gran part de la seva funció originària. </li></ul><ul><li>L’estudi diplomàtic queda com un estudi erudit i científic , allunyat de les necessitats jurídiques dels seus inicis.  </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  31. 31. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>La Societas aperiendis fontibus rerum Germanicarum , inicià l’edició i estudi dels diplomes dels sobirans alemanys. És l’origen dels Monumenta Germaniae Historicae (1819) </li></ul><ul><li>Es funda l’École de Chartes com a escola per a l’estudi científic dels documents medievals, la qual encara avui en dia funciona (1821).  </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  32. 32. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>JOHANN FRIEDRICH BÖHMER comença a editar els Regesta Imperii , que serviran de mètode de treball a JAFFÉ , POTTHAST i WIEDERHOLD per a l’edició dels Regesta Pontificum Romanorum , és a dir, el registre, la localització i l’edició crítica dels documents de la cancelleria papal (1831). </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  33. 33. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>Problemes d’aquestes iniciatives: </li></ul><ul><li>Aproximació centrada només en la forma. </li></ul><ul><li>Concepció del DOCUMENT-MONUMENT. </li></ul><ul><li>No hi ha CONTEXT que permeti la seva correcta interpretació, i a vegades, que faciliti l’edició. </li></ul><ul><li>Simple enumeració de documents i en el millor dels casos una edició, però sense entendre el seu motiu de ser. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  34. 34. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>JULIUS FICKER (1877-1878): Moltes de les dates errònies o les localitzacions imprecises, poden ser fonamentades en la no comprensió de la manera com el document s’ha produït. </li></ul><ul><li>Això fa que, per primera vegada, es plantegi la necessitat d’estudiar la GÈNESIS documental: les diferents parts i moments de la producció, el PROCEDIMENT. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  35. 35. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>THEODOR VON SICKEL (1861-1882) </li></ul><ul><li>DIPLOMA = QUALSEVOL DOCUMENT i no només de document emanat per una entitat sobirana o institució. </li></ul><ul><li>Introdueix l’estudi del DOCUMENT PRIVAT . </li></ul><ul><li>Forma documental, documents públics o de grans institucions, comprendre la gènesis i el procediment de creació, no és suficient. </li></ul><ul><li>Estudiar els AUTORS dels documents. I per fer això, caldrà estudiar les PERSONES que intervenen directament en la seva confecció, però també la INSTITUCIÓ que acaba dotant de credibilitat i autoritat el producte final. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  36. 36. DIPLOMÀTICA [S.XIX] <ul><li>A principis de 1890 disposem d’una ciència Diplomàtica plenament definida. </li></ul><ul><li>L’estudi del CONTEXT DE PRODUCCIÓ: </li></ul><ul><ul><li>INSTITUCIÓ </li></ul></ul><ul><ul><li>GÈNESI I PROCEDIMENT </li></ul></ul><ul><ul><li>PERSONES </li></ul></ul><ul><ul><li>TIPUS DOCUMENTAL. </li></ul></ul><ul><li>L’avaluació de L’AUTENTICITAT: </li></ul><ul><ul><li>TRADICIÓ DOCUMENTAL </li></ul></ul><ul><ul><li>FORMA. </li></ul></ul>Diplomàtica 01/10/11
  37. 37. DIPLOMÀTICA [S.XIX] Diplomàtica 01/10/11
  38. 38. DIPLOMÀTICA [s.XX] <ul><li>ARTHUR GIRY i ALAIN DE BOÜARD , tots dos professors de l’École de Chartes són els primers a realitzar un estat de la qüestió sobre la Diplomàtica al tombant del segle XIX i XX. </li></ul><ul><li>En àmbit alemany HARRY BRESSLAU realitza un tractat sobre Diplomàtica de les cancelleries papal i imperial (1912-1932). </li></ul><ul><li>CESARE PAOLI renova la Diplomàtica a Itàlia. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  39. 39. DIPLOMÀTICA [s.XX] <ul><li>AUTENTICITAT DOCUMENTAL </li></ul><ul><li>= </li></ul><ul><li>VERACITAT HISTÒRICA </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  40. 40. DIPLOMÀTICA [S.XX] <ul><li>La resposta és NO. </li></ul><ul><li>L’autenticitat documental permet determinar la capacitat del document per ser un testimoni d’un fet o acte. </li></ul><ul><li>Però això no vol dir que aquell fet s’esdevingués realment en el passat. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  41. 41. DIPLOMÀTICA [S.XX] <ul><li>Historiador o Jurista pot determinar la veritat històrica, … si és que n’és capaç. </li></ul><ul><li>Diplomatista verifica que el document és cert, s’ha realitzat d’una manera determinada, prové d’on diu que prové i segueix una forma adequada. </li></ul><ul><li>Historiador, en canvi, avaluarà el contingut del document, la seva informació. </li></ul>Diplomàtica 01/10/11
  42. 42. 01/10/11 Diplomàtica
  43. 43. DIPLOMÀTICA.CAT

×