Diplomàtica de la Diputació del General

754 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
754
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
14
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Diplomàtica de la Diputació del General

  1. 1. DIPLOMÀTICA MODERNA Sistema i tipologies documentals de la Generalitat de Catalunya (1411-1714)
  2. 2. ELEMENTS CONTEXTUALS <ul><li>Sistema executiu: La Diputació del General. </li></ul><ul><li>Context de producció: Les tres escrivanies. </li></ul>
  3. 3. SISTEMA EXECUTIU <ul><li>La Diputació del General de Catalunya </li></ul>
  4. 4. LA GENERALITAT <ul><li>Universitat o comunitat de tots els súbdits. </li></ul><ul><li>El regnum que dialogava i pactava amb el rex , tot romanent-li sotmès, es materialitzava amb el nom de “General” o “Generalitat”. </li></ul><ul><li>Comunitat de súbdits. </li></ul><ul><li>Barons, eclesiàstics i laics. </li></ul><ul><li>Municipis reials. </li></ul><ul><li>Representats a les Corts Generals pels Braços. </li></ul>
  5. 5. DIPUTACIÓ DEL GENERAL <ul><li>Recaptava un “donatiu” directament adreçat al rei. </li></ul><ul><li>1289: es nomena una comissió per a recollir aquest donatiu. </li></ul><ul><li>Aquestes comissions es dissolien quan finalitzava la recaptació. </li></ul><ul><li>Altres: 1292, 1300, 1323 </li></ul>
  6. 6. DIPUTACIÓ DEL GENERAL <ul><li>Corts de 1358-1359: Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera. </li></ul><ul><li>Alt cost de l’enfrontament contra castellans a l’Aragó i València: Guerra contra Pedro el Cruel. </li></ul><ul><li>Es crea una Dotzena de diputats amb atribucions exclusives en matèria fiscal sota la coordinació de Berenguer de Cruïlles (1er president de la Generalitat). </li></ul><ul><li>Representants dels tres braços, nascuda per a recollir i administrar l ’ajuda concedida al monarca. </li></ul><ul><li>Facultada per actuar amb total independència del rei i dels seus oficials </li></ul>
  7. 7. DIPUTACIÓ DEL GENERAL <ul><li>Cort de 1363: es creen uns impostos pròpiament dits “drets del General o generalitats”. </li></ul><ul><li>Fogatges. </li></ul><ul><li>Dret de bolla de plom: marcatge de les robes autòctones i estrangeres. </li></ul><ul><li>Dret d’entrades i eixides: gravar la importació i l’exportació de mercaderies. </li></ul>
  8. 8. DIPUTACIÓ DEL GENERAL <ul><li>Canvi de dinastia 1411-1413: es reglamenta aquesta institució de manera detallada. S’inicien els Dietaris de la Generalitat. Es desvincula de les Corts. </li></ul><ul><li>La capacitat econòmica de la nova institució, d’una banda, i el fet que sovint els monarques passaren llargues temporades fora del país –principalment durant el segle XV– convertiren la Generalitat en la màxima autoritat de Catalunya que assumí la salvaguarda de les constitucions i lleis pròpies de Catalunya, el manteniment de l’ordre i fins i tot en molts moments la defensa del país mitjançant la convocació de l’exèrcit i de l’armament d’estols. </li></ul>
  9. 9. DIPUTACIÓ DEL GENERAL <ul><li>Sistema burocràtic propi i nou. </li></ul><ul><li>Diputats i oïdors de comptes. </li></ul><ul><li>Notaris, advocats, porters, massers, collidors d’impostos, drassaners, etc. </li></ul>
  10. 10. CONTEXT DE PRODUCCIÓ <ul><li>Escrivania pròpia </li></ul>
  11. 11. ESCRIVANIES <ul><li>Aquests departaments o escrivanies eren designats pel nom del càrrec dels funcionaris superiors que les regien: </li></ul><ul><li>L’escrivania major: l’escrivà major. </li></ul><ul><li>L’escrivania del regent dels comptes. </li></ul><ul><li>L’escrivania del racional o Arxiu de la Diputació. </li></ul>
  12. 12. ESCRIVANIA MAJOR <ul><li>A l’escrivania major es donava “caràcter fefaent a certs actes, requisits, contractes i diligències que es practicaven a la Diputació, els quals, per llur naturalesa, comportaven la garantia d’autenticitat.” </li></ul><ul><li>Les funcions que tenia assignades feien d’aquesta escrivania una veritable “oficina notarial.” </li></ul><ul><li>Exigien que al seu davant hi hagués un funcionari investit del títol de notari públic. </li></ul><ul><li>Els documents que s’hi autoritzaven eren enregistrats, seguint l’estil i les formes de les notaries, en un protocol anomenat Manual. </li></ul>
  13. 13. ESCRIVANIA MAJOR <ul><li>La confecció del Manual, tal com s’esdevenia a les notaries públiques i tal com s’esdevenia també a la Cancelleria Reial amb els Registres, no era obra exclusiva i directa del notari titular. </li></ul><ul><li>Escrivans, algunes vegades encara aprenents de l’art de notaria, que, sota la direcció i responsabilitat del cap, tenien cura de redactar o bé de copiar els documents en els corresponents llibres o registres. </li></ul><ul><li>El Manual serà conegut com el Dietari. </li></ul>
  14. 14. ESCRIVANIA MAJOR <ul><li>L’escrivà major disposava de dos o tres funcionaris subalterns anomenats ajudants ordinaris de l’escrivania. </li></ul><ul><li>Ajudant primer: portar el Llibre d’àpoques, on es feien constar les sumes de diners cobrades per la Diputació dels seus creditors. </li></ul><ul><li>Ajudant segon: Portava un registre que s’anomenava de Lletres i albarans. </li></ul>
  15. 15. REGÈNCIA DE COMPTES <ul><li>El regent dels comptes era el caixer de la Diputació del General: enregistrar els ingressos i abonar i anotar les despeses de la institució. </li></ul><ul><li>La seva escrivania corresponia, doncs, a la caixa. Aquest oficial no era notari sinó que generalment el càrrec era exercit en aquesta època per un mercader pèrit en el maneig de llibres de comptes i dotat de sentit financer i comercial. </li></ul><ul><li>En l’exercici de les seves funcions s’auxiliava d’un escrivà o notari. Sovint disposava també d’un ajudant que l’auxiliava en les seves funcions de comptabilitat. </li></ul>
  16. 16. RACIONAL <ul><li>El Racional era la persona de confiança de qui se servien els oïdors en la seva funció de supervisió del moviment econòmic del General; la seva funció correspondria a l’actual interventor. </li></ul><ul><li>El seu departament, anomenat arxiu o escrivania del racional, custodiava els llibres majors de comptes de la casa. La designació d’aquest oficial requeia generalment en un ciutadà prestigiós i a vegades també en un notari. </li></ul><ul><li>Per a la seva tasca s’auxiliava d’un escrivà adjunt, generalment amb el títol de notari. </li></ul>
  17. 17. ELEMENTS FORMALS <ul><li>Tipologies documentals: Dietaris, etc. </li></ul>
  18. 18. DIETARIS DE LA GENERALITAT <ul><li>Es conserven 109 volums entre 1411 i 1713. </li></ul><ul><li>302 anys d’aquesta institució. </li></ul><ul><li>Se cenyeix a ésser una crònica diària que enregistra tot allò d’important que s’esdevenia a la Casa de la Diputació del General o bé que estava relacionat amb la institució. A més, però, els seus redactors no descuraren d’anotar, perquè hi estaven immersos, el clima social, amb totes les manifestacions de l’esperit, que vivia la Barcelona de cada època, així com els fets més destacables ocorreguts al Principat i arreu del món. </li></ul>
  19. 19. DIETARIS DE LA GENERALITAT <ul><li>Volum I.– Anys 1411-1539 </li></ul><ul><li>Volum II.– Anys 1539-1578 </li></ul><ul><li>Volum III.– Anys 1578-1611 </li></ul><ul><li>Volum IV.– Anys 1611-1625 </li></ul><ul><li>Volum V.– Anys 1625-1640 </li></ul><ul><li>Volum VI.– Anys 1640-1649 </li></ul><ul><li>Volum VII.– Anys 1649-1673 </li></ul><ul><li>Volum VIII.-Anys 1673-1689 </li></ul><ul><li>Volum IX.– Anys 1689-1701 </li></ul><ul><li>Volum X.– Anys 1701-1714 </li></ul>
  20. 20. DIETARIS DE LA GENERALITAT <ul><li>http://www20.gencat.cat/portal/site/DOGC/menuitem.9a993e15fa3303a1f22c5b10b0c0e1a0/?vgnextoid=c5ff3e3b65f1b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c5ff3e3b65f1b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default </li></ul>

×