1. Els casos dels nens El passat 9 de maig a l’Arxiu de Terrassa es va pro-
robats i el paper dels posar una jornada que portava per títol “Els nens
robats: la circulació il·legal de menors al segle XX” ,
arxius
organitzada juntament amb el Centre d’Estudis His-
_
tòrics de Terrassa. S’hi aglutinaren la perspectiva
històrica, la legal, l’arxivística i la veu dels afectats.
Joan Soler Jiménez
L’objectiu de la jornada va ser donar una visió com-
Director de l’Arxiu Històric
pleta i exhaustiva de la problemàtica del robatori de
de Terrassa
nadons a l’Estat espanyol durant el Franquisme i
els primers deu anys de la Transició Democràtica.
Uns límits cronològics que ben aviat es van mos-
trar massa estrets, atès que es va demostrar que el
robatori de nadons ha estat una circumstància vis-
cuda en el passat, i des de molt abans del Franquis-
me, i que en l’actualitat encara es viu en societats haver redactat de manera insuficient o directament
com la xinesa o l’índia. no s’ha fet, poden haver-se intercanviat nadons en
Un procés sempre fonamentat en fortes convic- les hores immediatament posteriors al naixement
cions ideològiques i religioses que han marcat so- per negligència. El més important: claredat, trans-
cietats de tot tipus i origen. Una mare embarassa- parència, demostrar que no hi ha documentació o
da fora dels patrons que la societat exigeix com a demostrar que la que existeix no és completa o és
“correctes” Persones que, d’altra banda, tenen la
. imperfecta. Mostrar-la.
ferma convicció de representar i protegir les nor- En la sessió de tarda l’advocat Enrique J. Vila, ex-
mes morals d’aquesta societat. La tensió existent pert en aquests casos i ell mateix “nen” presump-
entre uns comportaments i uns altres que porten tament “robat” aporta els arguments legals a què
,
a justificar, en nom d’una presumpta “moralitat” la , es poden acollir els afectats per donar seguiment
sostracció d’un nadó de les mans de la mare bio- a una possible causa. Sol·licita més informació per
lògica i que prejutgen el que és “correcte” i el que part de les administracions públiques o centres pri-
“no ho és” Un debat i una realitat plens de càrrega
. vats on es demanen antecedents. Sol·licita que el
emotiva i que necessiten una aproximació ètica i delicte no sigui descrit com a “sostracció” sinó com
professional des del món dels arxius, sobretot per a “robatori” Un detall semàntic que pot implicar o
.
un motiu principal: molts dels arguments que les només una sanció mínima econòmica o una sanció
persones utilitzen en el moment en què s’aixeca la de presó. Justícia ajustada a la gravetat del delicte i
sospita d’un presumpte robatori de nadons es fona- no perdre’ns en eufemismes. Parla de trames a Va-
menten en documents escrits, molts d’ells conser- lència, on ell exerceix, però de les altres que s’estan
vats encara en els arxius hospitalaris però també detectant a Astúries, Madrid, Catalunya. Parla d’una
en altres arxius públics i privats. Aquest tipus de ca- xarxa, basada en un fort component ideològic, que
sos, al marge de la façana mediàtica que tenen en s’allarga fins a finals dels anys vuitanta del segle
l’actualitat, entren de ple en el debat sobre l’accés XX. Però el més decebedor continuen sent les tra-
als arxius i la necessitat de transparència en les ves en l’accés a la documentació existent, el silenci
nostres administracions. administratiu, els recels i la sensació de participar
La jornada s’inicia amb la ponència d’Elena Ràfols, de manera còmplice en un tema que fa por als polí-
membre del grup de recerca CIRCARE, que exposa tics, que sembla abocat a un silenci “social” que es
els resultats de les seves investigacions sobre els vol evitar. Per aquest motiu reclama justícia, que la
centres de protecció de menors de l’època fran- gent parli i no tingui por, i que els afectats vagin fins
quista. Els resultats, malgrat el silenci de les perso- al final, que no perdin el coratge.
nes i els buits en la documentació conservada, són Finalment, Patrícia Lloveras, arxivera de l’Arxiu Cen-
especialment clarividents. Nens i nenes que viuen tral Administratiu del Departament de Salut de la
una infantesa fosca. Pressió ideològica implacable. Generalitat, explica quina és la informació que po-
Acolliment de nadons separats de les seves mares dem sol·licitar d’un expedient clínic, la fortalesa de
amb l’excusa d’una vida millor. Banc d’infants per la legislació... però només a partir de l’any 2000, i
a pares amb dificultats per concebre. Legalització de les dificultats per recuperar fons de centres clí-
de pràctiques fraudulentes mitjançant documents. nics privats dels anys seixanta als vuitanta. Demos-
En segona instància Ana Maria Escabia aporta la tra que no hi ha mala fe en els arxius públics que no
veu dels afectats. Com a presidenta de l’associació aporten informació, és que no la tenen. En definiti-
SOS Bebés Robados de Catalunya parla de la tasca va, planteja que les portes dels arxius han d’estar
d’ajuda als possibles afectats, obrint portes, gene- obertes, malgrat que, de manera descoratjadora, es
rant xarxes de contactes i assessorant els movi- fa palès que la documentació és escassa.
ments legals possibles. Parla del cas personal del I és que la documentació, en aquests casos, és la
seu pare, de la seva mare i de la seva germana per- prova més feble. Si hi ha voluntat de frau, el més
duda, o robada. Us cas esfereïdor. Però sobretot el normal és que no hi hagi registre del robatori. Si
seu clam és precisament contra els centres hospi- es vol legalitzar, cal detectar contradiccions en la
talaris que donen el “no” per resposta o un menys documentació. Contrastar els expedients de defun-
rotund “no tenim res” però igualment decebedor.
, ció del nadó, amb el registre dels avortaments al
El contrast entre les informacions contradictòries Registre Civil i l’enregistrament de l’enterrament
que reben molts dels afectats genera incertesa i al cementiri. En aquestes sèries documentals es
sospita. No tots els casos són reals, poden haver pot detectar el frau. S’hi suma la mala praxi proce-
succeït altres coses: el nadó pot haver mort per dimental de les administracions del segle XX, els
malaltia seva o de la mare, la documentació es pot errors de forma, els registres incomplets, fets de

2. pressa, de manera poc sistemàtica. No és excusa. la protecció de dades personals i el dret a l’accés a
Però no hi ha gaire més. Davant d’això, des dels registres i documents. Hi ha moments en què cal
arxius hem de demostrar la nostra funció social. Ca- prendre decisions que afavoreixin l’Administració
len professionals que trobin un bon equilibri entre de justícia, si escau. En definitiva, no s’ha de servir
les exigències legals i el seu codi deontològic, que exclusivament al procediment, sinó sobretot a les
no s’arronsin o dubtin davant l’evident tensió entre persones. Hi tenim coses a dir.
Notícies
XVIII Jornades Els passats 24 i 25 de maig van tenir lloc les XVIII lloc la presentació d’empreses sobre casos d’èxit en
d’Arxius Universitaris Jornades d’ rxius Universitaris, amb el títol “La pre-
A projectes relacionats amb la implantació de sistemes
_ servació dels documents electrònics: estratègies i de gestió electrònica i preservació digital.
planificació” . Les conclusions de les Jornades reflecteixen la ne-
Eva Roca Marquès En el marc de les celebracions del bicentenari de la cessitat dels arxius universitaris de dotar-se d’eines
Secretaria del Comitè Constitució del 1812, la seu triada per la Conferència d’arxiu digital per garantir la preservació i l’accés al
Executiu de la CAU d’ rxivers de les Universitats Espanyoles (CAU)1 per
A patrimoni documental. En aquest sentit, els arxivers
celebrar les Jornades del 2012 va ser la Universitat de universitaris destaquen com a cas d’èxit el projecte de
Cádiz.2 les Universitats Públiques Catalanes de creació d’un
La conferència inaugural, a càrrec de Ramon Alberch3, Servei Consorciat d’ rxiu Digital.
A
exposava un decàleg per a la preservació de la docu-
mentació digital a llarg termini. 1. Conferència d’Arxivers de les Universitats Espanyoles (CAU),
El matí del dia 24 es va destinat a un taller d’experiències http://cau.crue.org/
dels arxius universitaris en preservació de documents 2. Per obtenir més informació, consulteu la web de les Jornades:
http://www.uca.es/area/biblioteca/archivo/cau/presentacion
electrònics, moderat per Severiano Hernández, subdi- 3. Ramon Alberch i Fugueras, “Organizando el rompecabezas: La
rector de Archivos Estatales. Durant la tarda, van tenir preservación digital como reto ineludible” XVIII Jornades d’Arxius
.
Universitaris. Cádiz, 23 de maig de 2012.
Fotògraf: Jesús Heredia Luque
De l’arxiu a l’arxiver
L’experiència En un moment econòmicament molt complicat, en El mes de maig de 2009, abans d’acabar l’ESAGED,
d’un arxivera novell què les ofertes de feina a l’Administració pública va sortir una oferta de feina a través de l’AAC. LArxiu
’
en el context de crisi són escasses i precàries, hi ha arxivers novells que Municipal de l’Hospitalet de Llobregat sol·licitava
actual. assumim el repte diari de continuar lluitant per la un autònom per fer el tractament arxivístic de la
Scheherazade nostra professió. sèrie de Serveis Militars, unes 800 capses. Un bon
Bermejo Barba Fa cinc anys vaig decidir cursar el Graduat Superior repte per començar la meva etapa professional. La
_ en Arxivística i Gestió de Documents pensant que confiança i els consells que em va donar el que era
l’arxivística podia ser una bona alternativa a la do- en aquell moment el director de l’Arxiu, Josep Co-
cència com a historiadora. nejo, van ser imprescindibles per fer una bona feina.
Només començar les classes el setembre de 2007 Així va ser com es va iniciar un període de
ja vaig estar interessada a fer pràctiques, i al llarg col·laboració amb l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet
dels dos anys d’estudi vaig optar a dues beques. La de Llobregat que va durar fins el 2011, treballant
primera a l’arxiu de la presó de dones de Wad-Ras cada any uns mesos com a autònoma i duent a
i la segona, la més profitosa, a l’Arxiu Municipal de terme diferents tractaments arxivístics: sèrie “Co-
Molins de Rei, dirigida per David Lobato. Aquesta rrespondència General” (1931-1939), “Informes
última va ser essencial per al meu aprenentatge, ja politicosocials” (1936-1950), “Fons d’empresa Can
que es tractava d’una veritable beca l’objectiu de la Trinxet” elaboració del Manual d’organització dels
,
qual era que jo pogués aprendre les tasques arxivís- arxius de les oficines de la Secció de Logística i Per-
tiques pel funcionament d’un arxiu municipal. sonal de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, realit-