Diplomàtica Visigòtica

560 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Viajes, Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
560
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
15
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Diplomàtica Visigòtica

  1. 1. DIPLOMÀTICA VISIGÒTICA SISTEMA I TIPOLOGIES DOCUMENTALS
  2. 2. ELEMENTS CONTEXTUALS • Sistema Jurídic: Totum Ius en declivi. • Sistema Legislatiu: Leges Wisigothorum. • Context de Producció: Cancelleria Regia i Notariat. • Agents: Autors, destinataris i rogataris.
  3. 3. SISTEMA JURÍDIC ELEMENTS CONTEXTUALS
  4. 4. SISTEMA JURÍDIC • No apliquen el Totum Ius, de caràcter abstracte, sinó que opten per una aproximació particularista a fi i efecte de tractar de cada cas de manera separada. • El resultat és una legislació casuística. • D’entrada no aplica cap sistema documental, com qualsevol poble germànic. • Només coneixien la prova testifical i el procediment oral. • Des de la Pau d’Euric (475dC) fins la conquesta carolíngia d’inicis del segle IX.
  5. 5. SISTEMA LEGISLATIU ELEMENTS CONTEXTUALS
  6. 6. SISTEMA LEGISLATIU • Vigència territorial impedeix l’existència de profesiones legum, imprescindibles per a que existís un règim de lleis personals. • Predomina l’interès per les RES, tal com passa a partir del s.IIIdC a l’Imperi Romà. • Un sistema que sincretitza el llegat consuetudinari hispano-romà, el visigot primitiu, la legislació romana existent a Hispania i d’altra vinguda de fora. • Leges Wisigothorum (recollides per Karl Zeumer als MGH, principis del s.XX).
  7. 7. SISTEMA LEGISLATIU • Codi d’Euric (c.476 dC): Compost per 350 capítols, es limita a regular els problemes més urgents derivats de l’apropiació de la Hispània, tot respectant, pel que sembla, el fons romà post-clàssic. • Breviari d’Alaric II, fill d’Euric (506 dC): Es recull de manera més concreta el fons romà post-clàssic. Pren el nom de Lex Romana Wisigothorum.
  8. 8. SISTEMA LEGISLATIU • Codex Revisus de Leovigild (c.572 dC): Posada al dia i reforma substancia del codi d’Euric en molts aspectes. El codi no es coneix directament però es pot reconstituir a partir de lleis posteriors rubricades com Antiquae. • Es coneixen altres lleis esparses de Khindasvint, Recesvint, sorgides dels Concilis de Toledo, sempre a partir de compilacions posteriors.
  9. 9. SISTEMA LEGISLATIU • Liber Iudiciorum de Recesvint (654 dC): Aprovat solemnement s’imposa com a codi legal únic per a tota la població del regne, amb expressa i contundent prohibició d’aplicar tota altra norma no continguda en aquell i de manera concreta de la Lex Romana. • Liber Iudiciorum d’Ervigi (681 dC): Revisió del Liber de Recesvint, actualitzant el seu contingut i imprimint una major claredat en bona part de les lleis recipulades. És la recensió oficialment definitiva.
  10. 10. SISTEMA LEGISLATIU • Aquestes dues recensions configuren el clàssic Liber Iudiciorum, estructurat sistemàticament per ordre de matèria en 12 llibres, subdividits en 53 títols, que agrupaven una massa de 500 lleis i escaig amb constància de la seva respectiva procedència règia. • Novellae de Ègica (c.693 dC): Noves lleis emeses pel successor d’Ervigi però sense aribar a conformar una recopilació.
  11. 11. SISTEMA LEGISLATIU • A finals del s.VII i inicis del s.VIII juristes anònims completaren pel seu compte la redacció ervigiana en la reproducció dels seus exemplars amb la inclusió d’aquelles noves lleis posteriors a aquesta i, a més, amb la reintroducció d’algunes altres anteriors a la recensió de Recesvint, així com les excloses d’aquesta per la compilació d’Ervigi. • Així mateix encapçalaren la redacció privada amb un Llibre I nodrit de fragments de les obres de sant Isidor, de marcada índole doctrinal i retòrica. • Aquesta redacció fou batejada per Zeumer com a Vulgata amb la sigla V atenent a la seva major divulgació, per raó del major nombre de manuscrits coneguts, ben superiors als derivats de les recensions oficials de Recesvint i d’Ervigi.
  12. 12. CONTEXT DE PRODUCCIÓ ELEMENTS CONTEXTUALS
  13. 13. CONTEXT DE PRODUCCIÓ • Cancelleria Règia ubicada dins de l’Officium Palatinum, per a la confecció de documentació pública. • Notariat al servei del rei al voltant de la mateixa Cancelleria. • Notariat al servei de particulars.
  14. 14. AGENTS ELEMENTS CONTEXTUALS
  15. 15. COMES NOTARIORUM • Al capdavant l’anomenat Comes Notariorum, secretari d’estat i cap de cert nombre de treballadors subalterns. • Igual al Magister Officiorum romà. • La seva funció és redactar, editar i autenticar documents. • Editar = realitzar còpies autèntiques que esdevenen públiques. • Elegit lliurement pel rei, membre de qualsevol classe i condició. • Títols pomposos: vir inluster, nobilis, sublime, spectabilis, etc. • Al càrrec d’escrivans de palau.
  16. 16. NOTARII • Notarii publici ac proprii nostri. • Al servei del rei “proprie regie celsitudinis”. • Al servei dels seus fills “eorumque pueros”. • Al servei de particulars. • Al servei de les assemblees sinodals. • El notariat adreçat a particulars quina mena de fides publica acredita en els documents que redacten? • Malgrat que el nom existeix, no està clar que tinguin les funcions que tenien en l’Imperi Romà.
  17. 17. AGENTES • Autor: redacten o fan redactar els documents dispositius. • Destinatari: provoca la redacció dels documents probatoris. • Rogatari: redacta el document per encàrrec de l’autor o el destinatari, actua en oficines o estudis, o simplement per ser lletrat atén ocasionalment la petició d’un analfabet.
  18. 18. ELEMENTS FORMALS • Tipologies: Reials, Episcopals, Judicials i Privades. • Procediment: Actio et Conscriptio. • Forma física: Suports i tipus escriptura. • Forma intel·lectual: Formularia. • Tradició: Authentica et Exemplares.
  19. 19. TIPOLOGIES ELEMENTS FORMALS
  20. 20. TIPOLOGIES REIALS • Legislatius: Leges, Precepta. • Executius: Mandata, Iussiones. • Comunicats a les assemblees conciliars: Tomi.
  21. 21. TIPOLOGIES EPISCOPALS • Actes de sínodes: Constitutiones Synodales. • Sentències conciliars: Decreta, Statuta, Synodalia. • Epístoles decretals: Mandata.
  22. 22. TIPOLOGIES JUDICIALS • Actes d’informació: Mandata iudicum. • Procures: Procurationes, Iniunctiones. • Declaracions: Declarationes in iudicio. • Denúncies: Libelli accusatorii. • Juraments de dret consuetudinari: Conditiones sacramentorum. • Sentències: Sententiae.
  23. 23. TIPOLOGIES PRIVADES • Referents a l’estatut personal: – Emancipació filial (Cartulae emancipationis) – Traspàs onerós de drets sobre persones ( Cartulae oblationis). – Manumissions (Cartulae Libertatis). • Obligacions contractuals: Mutus, Vendes, Permutes, Precàries, Pactes. • Disposicions hereditàries: Testaments, Divisió d’Heretats, Donacions mortis causa. • Donacions: Pures, Donacions esponsalícies. • Inventaris: Breves, Inventaria, Descriptiones, Políptics fiscals.
  24. 24. PROCEDIMENT ELEMENTS FORMALS
  25. 25. FORMA FÍSICA ELEMENTS FORMALS
  26. 26. FORMA FÍSICA • Escriptura visigòtica: evolució hispànica de la cursiva romana (s.VI-s.IX, … s.XIII). • Suport: taules cerades, pissarres, bronze, papir, … .
  27. 27. FORMA INTEL·LECTUAL ELEMENTS FORMALS
  28. 28. FORMULARIA • Formulae Wisigothicae: 46 fórmules pressumptament recuperades per Ambrosio de Morales al segle XVI i que encara són discutides. • Àngel Canellas López (1979) Diplomática Hispano-Visigoda. • La documentació altmedieval que les usa a vegades.
  29. 29. DATACIÓ • Kalendació romana. • Era Hispànica: – 38 anys abans del naixement de Jesucrist, any de la pacificació d’Hispania per part d’Octavi August. – Era la datació emprada en la Hispania romana. – Aera Hispanica = Nova imposició que s’aplicà al territori des d’aleshores. – Era 680 = 680 – 38 = any 642.
  30. 30. TRADICIÓ ELEMENTS FORMALS
  31. 31. AUTHENTICA • Els originals emanats per la cancelleria del rei no es lliuren al destinatari: es guarden a l’arxiu reial, i s’extenen còpies autèntiques per aquell. • El perill d’un sòl dipòsit. • Els originals privats, escrits per notaris o bé de manera autògrafa, només podien ser verificats per jutges o bonshomes. • Els testaments s’haurien insinuat en registres públics “apud principales, curatorem et magistros”, durant el segle V.
  32. 32. EXEMPLARES • Autenthicorum ipsorum exemplaria manus sui epistula roborata. • Exteses per jutges quan redacten un iuditium que envien a un col·lega una còpia o exemplar fideliter translatum suaque manu subscriptum atque signatum.
  33. 33. CONFIRMACIONS I REPARACIONS • Alguns exemples de confirmació de lleis que tornaven a ser escrites. • Reparationes scripturarum: es realitzaven si els documents s’haven perdut per negligència, poca cura o a causa d’un robatori. • Testimonis que hagin vist el document en el passat i puguin ser verificats per un jutge. • El jurament del destinatari de la reparatio, i/o dels testimonis que apareixien al document perdut.
  34. 34. FALSIFICACIONS • Aquells que canviïn, alterin, sostreguin o interpolin quelcom en els mostres drecrets; aquells que en canviïn el temps o el dia; aquells que el signin o que hi gravin o estampin una signatura espúria. • Que perdin la mà (si és persona inferior). • Que perdina la meitat dels seus béns (si és noble).
  35. 35. ELEMENTS ESSENCIALS • Fiabilitat: datació, signatures, testimonis i juraments.
  36. 36. FIABILITAT ELEMENTS ESSENCIALS
  37. 37. QUATRE ELEMENTS BÀSICS • La Datació. • La Signatura. • La Subscripció i presència de testimonis. • El Jurament.
  38. 38. DATACIÓ • Seran vàlides les escritures que portin el dia i l’any clarament expressats (Lib. II, 5,1). • Els pactes (Pacta) i els compromisos (Placita) que hagin estats fets per escrit de manera justa i legítima, si porten expressats clarament el dia i l’any, no permetem de cap manera que siguin reformats (Lib.II, 5,2).
  39. 39. DATACIÓ • El Dia del Senyor no és lícit que ningú sigui obligat a comparèixer a judici, perquè la religió ha de deixar de banda totes les causes. (Lib II, 1,12). • Tampoc els dies Pasqua, és a dir, durant 15 dies: els 7 que precedeixen la Pasqua i els 7 que la segueixen. (Lib II, 1,12). • Tampoc els dies de Nadal, de la Circumsició, de l’Epifania, de l’Ascensió i de la Pentecosta. (Lib II, 1,12).
  40. 40. DATACIÓ • Respecte pels temps de sega: 15 kal. agost al 15 kal. setembre. (Lib II, 1,12). • Respecte pels temps de verema: 15 kal. octubre al 15 kal. novembre. (Lib II, 1,12). • No té perquè ser atès en el cas de la datació de documents, però sí en aquells que derivin de causes judicials: juraments, sentències, placita, etc. (Lib II, 1,12).
  41. 41. SIGNATURA • Seran vàlides les escriptures que siguin corroborades amb la signatura o subscripció del [testador]. (Lib. II, 5,1) • La signatura o subscripció ha de ser de pròpia mà [hològrafa]. (Lib. II, 5,1) • En els testaments s’admet la subscripció delegada. (Lib. II, 5,1)
  42. 42. SIGNATURA • La signatura, en absència de les persones que l’han realitzat, pot ser confrontada i peritada amb d’altres escriptures on s’hi comprovi la mateixa (Lib.II, 5,15). • Davant la signatura, l’afirmació d’un testimoni preval sobre la mateixa. Si diu que no és certa o no la reconeix, cal verificar perquè el testimoni ho asevera. (Lib. II, 5,17)
  43. 43. TESTIMONIS • Seran vàlides les escriptures que siguin corroborades amb la subscripció de testimonis. (Lib II, 5,2). • Poden subscriure i signar els majors de 14 anys (nois i noies). (Lib II, 4,12). • Qualsevol testimoni que subscriu un document pot ser interpelat en tot moment sobre aquest. Per tant, ha de conèixer el document i l’acció jurídica. (Lib.II, 5,3). • Els testimonis poden ser contrastats amb altres testimonis. (Lib II, 5,3)
  44. 44. TESTIMONIS • Els testimonis, abans d’ésser interrogats, han d’ésser constrets mitjançant jurament. (Lib II, 5,3) • El Capbreu dels béns d’un pare o mare difunt ha de ser subscrit per tres o cinc testimonis. (Lib II, 5,3) • Els béns donats pel marit a la muller, que els subscriguin dos o tres testimonis. (Lib II, 5,3) • El pacte d’elecció d’un jutge per dirimir una causa ha de ser subscrit per tres testimonis. (Lib II, 5,3) • Sense poder confrontar testimonis o escriptures, que tot quedi tal com està. (Lib II, 5,3)
  45. 45. JURAMENT • Reservat als judicis i en la fase d’autenticació de documents per a considerar-los com a prova. • Els testimonis no poden ser creguts si, en un judici, no juren primer (Lib II, 5,3). • Es dóna més crèdit a les persones de condició més elevada fins al punt que el testimoniatge d’un de condició més baixa, encara que sembli il·lustre i idonia, no ha de ser escoltat. (Lib II, 5,3). • La fiabilitat dels serfs, actuant com a testimonis, haurà de ser autoritzada per escrit d’un sacerdat o jutge, que també els subscriuran. (Lib II, 5,13).
  46. 46. ORDRE DE PRELACIÓ 1. La paraula del sacerdot i el jutge que subscriuen un acte escrit. 2. Els documents datats, segons llei, subscrits per l’autor i per testimonis [+ segells si els documents són públics]. 3. La paraula dels testimonis constrets sota jurament. 4. La validesa del jurament (si es posa en dubte; si hi ha contradicció amb el que diu el document).

×