Ud5 part 1

1.606 visualizaciones

Publicado el

ppt del tema 5 de filosofia 1r bat

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.606
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
671
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ud5 part 1

  1. 1. UD5: La filosofia coma racionalitat pràctica:ètica i filosofia política.
  2. 2. Esquema UD5La filosofia com a racionalitat pràctica:ètica i filosofia política.1. La dimensió moral de l’ésser humà. 1. Morals per naturalesa. 2. Moral i ètica: normes i principis. 3. L’origen de la capacitat moral: raó, emocions, natura. 4. El desenvolupament de la capacitat moral.2. Fonamentació de la moral. 1. Fonamentacions extrínseques. 2. Fonamentacions intrínseques.3. Filosofia política: 1. Naturalesa social. 1. El contracte social. 2. Poder i autoritat: 1. L’exercici del poder. 2. La regulació de l’autoritat. 3. Els fonaments del dret: 1. El iusnaturalisme. 2. El positivisme jurídic. 3. El convencionalisme jurídic.
  3. 3. Activitats prèvies:• Hem inventat nosaltresels nostres valorsmorals?• Pot canviar la meua vida si canvien elsmeus criteris o normes morals?
  4. 4. “Què diferent seria tot –diuen- si elsperiodistes i els publicistes no entenguéssim lainformació i la publicitat només com amercaderia, si els empresaris i els treballadorstinguéssim l’empresa com un servei cooperatiua la societat, si els polítics aprenguéssim que lanostra raó de ser és la defensa d’interessosuniversalitzables, si el personal sanitari ensprenguéssim seriosament que el bé del pacientés el nostre deure principal, si algun dia elsdocents creguéssim de debó que la qualitat del’ensenyament és un valor prioritari…! Quèdiferent seria tot –en definitiva- si visquéssimmoralment!” Adela Cortina: 10 palabras clave en Ètica
  5. 5. “Viure èticament no és conformar-se amb allò que ens passa –la fam, la pobresa, les promeses incomplertes, la mentida com ainstitució-, és decretar allò que hauria de passar.” Adela Cortina: 10 palabras clave en Ètica
  6. 6. Classifica en tres columnes els conceptes que,al teu parer, tenen a veure amb aquestes tresbranques de la filosofia: ètica, política i dret. bondat – convivència – acció – justícia – govern – ciutadania - lleis – equitat– democràcia – llibertat – tribunal – estat – jurat - responsabilitat – constitució – legalitat – valors – decisió ÈTICA POLÍTICA DRET
  7. 7. 1. La dimensió moral de l’ésser humà.
  8. 8. 1. La dimensió moral de l’ésser humà L´ésser humà és constitutivament moral: Nosaltres no som simplement en el món, sinó que ens toca construir-lo i construir-nos.
  9. 9. 1.2 Moral i ètica• La vida humana es desenvolupa en dos universos diferenciats:• Pla fàctic  els fets: Allò que hi ha, el que és, el que percebem, el que ens passa, el que fem, allò que la ciència pot investigar.• Pla normatiu  els valors: El que hauria d’haver, el que valorem, el que ens mereixem, el que hauríem de fer, el que la moral aspira a regular.
  10. 10. DIMENSIÓ DE LA PERSONA HUMANA:ÈTICA: MORAL:TEORIES ÈTIQUES NORMES DE CONDUCTAGrec: ethos Llatí: moresestatge, lloc on hom habita, costum, repetició d’actes,caràcter, creació d’hàbits. normes que han de regir les accions.Ètica  moral pensada: Moral  moral viscuda:Reflexió que els filòsofs hanfet sobre la moral. Allò que les persones i les societats vivim en laQuè és allò moral? nostra vida quotidiana.Com es fonamenta? Es refereix a la vida.Com s’aplica. Llenguatge quotidià.
  11. 11. LA CAPACITAT MORALTERMIMOLOGIA DE LA MORALITAT: consciència moral deuremoral immoral amoral desmoralitzat
  12. 12. 1.3 L’origen de la capacitat moralRaó: Emocions:Intel·lectualisme moral, Emotivisme moral,defensat per Sócrates i defensat per Hume.Plató. Els fets no són ni bonsEls valors morals són ni dolents; els judicisobjectius, el bé es pot de valor es formen aconèixer i aquest partir dels sentimentsconeixement ens de grat o desgrat queimpulsa a fer-ho. generen en nosaltresNo hi ha dolents sinó els fets.ignorants.
  13. 13. 1.3 L’origen de la capacitat moralEsperit: Matèria:La capacitat moral és la La capacitat moralmostra més palpable de només pot provenir dela nostra condició la natura.espiritual, la moral està La moral com arelacionada amb mecanisme del’ànima i la llibertat supervivència.humana. Lorenz: fruit deEl món de la natura i el l’evolució  mecanismemón de la moralitat són inhibidor.dues realitats denaturalesa diferent.
  14. 14. Lorenz defensa quela capacitat moral ésun fruit evolutiu percompensar la nostracapacitat destructiva.
  15. 15. 1.4 El desenvolupament de la capacitat moral: KohlbergIndependentment de l’origen, la capacitat moral es va desenvolupant al llarg de la vida.L. Kohlberg distingeix sis estadis en el desenvolupament moral, distribuïts en tres nivells:• Estadi preconvencional: interès propi.• Estadi convencional: normes, regles.• Estadi postconvencional: valors.
  16. 16. a)HeteronomiaLa llei moral és imposada a lapersona per altres, des de fora.Correspon als cinc o sisprimers anys de vida.El nen no sap el que està bé iel que està malament: hointenta tot fins que li paren elspeus.Hi ha adults que viuen enaquest estadi, són elsdelinqüents.
  17. 17. b) IndividualismeComença cap als 6 anys,quan els nens i nenesdescobreixen les normesdel joc.També es regeix per la “lleidel talió”“Et tracto com tu emtractes”En aquest estadi pot haver-hivenjança però no agressiócapritxosa i gratuïta.
  18. 18. c) Expectatives interpersonalsCoincideix normalment amb l’adolescència:Hi ha un fort desig d’agradar, de ser acceptat i la necessitat de pertànyer a un grup que ja no és només la família.“faig el que esperes de mi, perquè vull que m’acceptis, que m’estimis”Molts adults es queden per sempre en aquest estadi: són persones agradables i servicials, però depenen massa de la opinió dels altres, de la moda i el consumisme.
  19. 19. d) Sistema social i consciènciaAquí comença l’autonomiamoral: la persona que arribaa aquest estadi ésmoralment un adult.Un es fa responsable d’allòa què s’ha compromès.Fa el bé i evita el mal, peròno per la por, ni per agradarals altres, sinó perquè s’hacompromès amb sí mateix iamb els altres, encara que La seva única limitació ésno hi hagi recompensa ni que es cenyeix al seu cercle:testimonis. el seu treball, la seva família, els seus amics.
  20. 20. e) Contracte socialEs supera el cercle de família i amics i un s’obre al món sencer.És reconèixer AMB FETS i no tan sols amb PARAULES que tots els homes i dones del planeta tenen dret a la vida i a la llibertat.Farà tot el que estigui a les seves mans, encara que sigui poc, per a que tots puguin tenir aquests drets.De les persones que arriben al 4t, 5è i 6è estadi, un 85% es queda en el 4t i només un 15% arriba al 5è o 6è.
  21. 21. f) Principis ètics universalsCreuen sincerament que tots som iguals.Fan per qualsevol el que farien per un germà seu.Regla d’Or: fer per als altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi.Exemples: Gandhi, M.Luther King, però també gent normal, anònima.
  22. 22. 2. Fonamentació de la moral.
  23. 23. 2.1 Fonamentacions extrínseques:  Referència objectiva: Només l’existència d’uns valors independents de nosaltres legitimaria el projecte de cercar- los i de parlar de veritat moral, és a dir, els valors morals no són relatius. PLATÓ al s.IV a.C proposa que existeixen veritats morals independents de la nostra opinió, veritats absolutes i objectives a les quals només s’accedeix mitjançant la raó (l’intel·lecte)
  24. 24. 2.1 Fonamentacións extrínseques: Revelació divina: una pauta moral és bona si respon a la voluntat de Déu; les religions monoteistes defensen un únic déu i, per tant, un únic codi moral.Condueix a una posició universalista, a la legitimació d’uns valors únics amb validesa universal, als quals s’accedeix per la revelació i es preserven en els seus llibres sagrats.Problema: quina és la religió vertadera?
  25. 25. 2.1 Fonamentacións extrínseques:El fonament en la natura: font d’inspiració, model de bellesa i bondat. Aristòtil: invitava a imitar la natura. Edat mitjana: la natura apareix com a manifestació de la voluntat divina. Filòsofs racionalistes s. XVII i il·lustrats del s. XVIII: es refereixen a la naturalesa humana i als drets naturals com la pauta a seguir quelcom és bo si és natural, si respon a les lleis de la natura.
  26. 26. La natura va esdevenir font d’inspiració, la culminacióva ser amb el Romanticisme del segle XIX.
  27. 27. 2.1 Fonamentacións extrínseques:El fonament en el dret: equiparació entre moralitat i legalitat. Bo és simplement allò que marquen les lleis.Problema: per defensar la modificació de les lleis cal un criteri valoratiu exterior a la mateixa llei.
  28. 28. 2.2 Fonamentacións intrínseques:Ètiques teleològiques (del grec τέλοϛ, finalitat): intenten justificar les morals en funció de l’objectiu.Tothom vol aconseguir la felicitat: cal reflexionar sobre què és allò que fa més feliç a l’ésser humà, i quina és la millor manera d’aconseguir-ho.
  29. 29. La tradició aristotèlica “Quin és el bé suprementre tots els que podemassolir per mitjà de l’acció? Gairebé tothom estàd’acord en el seu nom, ja quetant la gent com les personescultivades diuen que és lafelicitat, i admeten que viurebé i obrar bé és el mateix queser feliç.”ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.
  30. 30. La finalitat última  la felicitat•Aristòtil (s. IV a.C) considera que la finalitat últimade l’ésser humà és la felicitat.•Per naturalesa estem dotats de logosraó.•Allò que ens caracteritza és la nostraracionalitatPodem triar amb intel·ligència elsmitjans que condueixen a la felicitat.•La raó-logos ha de canalitzar els nostres desitjosper assolir la felicitat.•Qui actua d’aquesta manera exercita la virtut de laprudència.
  31. 31. La persona prudent:•És aquella que en cada situació en què ha detriar té en compte el que li convé per al conjunt dela seva vida.•Estableix una jerarquia per assolir el major bépossible: •Es proposa sempre finalitats bones. •Domina l’art d’aplicar els principis morals als casos concrets. •Sap destriar quins desitjos han de ser satisfets i quins no.•Obra amb prudència que tria el terme mitjà.
  32. 32. El terme mitjà “Anomeno termemitjà duna cosa allòque està igualmentallunyat de cadascundambdós extrems: ésun terme mitjà entrelexcés i el defecte. »ARISTÒTIL, Ètica aNicòmac
  33. 33. “Així, doncs, qualsevol entès evita tant lexcéscom el defecte, busca el terme mitjà i lelegeix,però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu anosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé laseva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà iguiant les seves obres cap a ell (...); si, daltrabanda, la virtut -com també la naturalesa- és mésexacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà detendir directament vers el terme mitjà. Parlo de lavirtut ètica, perquè ella es refereix a passions iaccions, i en aquestes hi ha excés i defecte i termemitjà.” ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac
  34. 34. Hedonisme (del grec Ἡδονή) Jeremy Bentham, s.XVIII dCEpicur de Samos, s. IV-III aC John Stuart Mill, s.XIX dC
  35. 35. El plaer com a metaTots els éssers viusbusquen el plaer i fugen “Si coneixem bédel dolor. aquests desitjos, sabrem relacionar cada elecció oLa felicitat consisteix a cada rebuig a la salut delassolir el màxim plaer i el cos o a la tranquil·litatmínim dolor. de l’ànima, ja queSha de fer un càlcul de aquesta és la finalitatplaers i triar els més d’una vida feliç.”equilibrats.El màxim plaer serà EPICUR, Carta a Meneceulespiritual.
  36. 36. “Per això diem que el plaer és el principi i el fi dela vida feliç, perquè l’hem reconegut com a béprimer i connatural, a partir del qual iniciem totaelecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els bénssegons la norma del plaer i del dolor.(…) Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és unbé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixamanera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’hand’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses ambuna justa mesura en vista dels guanys i delsperjudicis, ja que de vegades ens servim del bé comd’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.” EPICUR, Carta a Meneceu
  37. 37. EPICUR: Hedonisme individualDiferents tipus de plaers: Plaers estables: harmonia produïda per l’absència de dolor en el cos i la pertorbació a l’ànima. Plaers positius: superiors, satisfacció mesurada de les necessitats i serenor d’esperit amb l’ajut de la filosofia.Areté (virtut): ataraxia, per arribar-hi ésnecessària l’autarquia  l’autosuficiència, nodependre dels altres.Per aconseguir la tranquil·litat de l’anima,Epicur que dóna gran importància a l’amistat,proposa allunyar-se de la vida pública.
  38. 38. Utilitarisme: J. Bentham i J.S.Mill, Hedonisme socialL’ésser humà està dotat de sentiments socials: Simpatia: capacitat de posar-se al lloc de l’altre. “L’home arriba com per instint a ser conscient de sí mateix com un ésser que, per descomptat, para esment en els altres. Arriba a resultar-li el bé dels altres una cosa que naturalment i necessàriament s’ha d’atendre, en igual mesura que les necessitats físiques de l’existència. Ara bé, qualsevol que sigui el grau de desenvolupament d’aquest sentiment en una persona, aquesta es veu forçada per motius més forts, tant d’interès personal com la simpatia, a demostrar-ho i a intentar-ho amb totes les seves forces de promoure’l en els altres.” J.S. MILL, L’Utilitarisme
  39. 39. UtilitarismePrincipi moral utilitarista: “la màxima felicitat (el plaer més gran)per al major nombre de persones”.J. Bentham (s. XVIII): aritmètica de plaers tots els plaers són iguals en qualitat, noen quantitat.J.S.Mill (s. XIX): els plaers es diferencienper la qualitat, hi ha plaers superiors i plaersinferiors.
  40. 40. “Certament, (…) hagi o no una base d’obligaciómoral distinta de la felicitat, els homes desitgen lafelicitat, i, per imperfecta que sigui la seva pròpiaconducta, volen i lloen que els altres observin versells mateixos la mena de conducta per la qualcreuen que es promou la felicitat. (…) La doctrina utilitarista estableix que lafelicitat és desitjable, i que és la única cosadesitjable com a fi; totes les altres coses sóndesitjables només com a mitjans per aquest fi.” J.S. MILL, L’Utilitarisme
  41. 41. Felicitat i plaerconsisteix a consisteix a obtenirautorealitzar-se, dur una satisfaccióa terme el propiprojecte de vida. sensible.
  42. 42. Ètiques deontològiques: (del grec δέον, deure) Allò que prima en l’acte moral no és la felicitat sinó el deure. Hi ha accions que hem de fer, que cal fer-les, que tenim obligació moral de fer-les, amb independència de si ens beneficien o no. Un acte és bo si el fem perquè és el nostre deure, és el que cal fer. El criteri moral de les ètiques deontològiques és la pròpia consciència.
  43. 43. Immanuel Kant, el deure moralRebutja els principis utilitaristes.Prioritza les accions que ens humanitzen: SER PERSONA ÉS UN BÉ PER SI MATEIX DIGNITAT HUMANA:les persones no tenim preu, no som mitjans, són un fi últim.La virtut moral consisteix a tenir bonavoluntat.
  44. 44. Ètiques formals. Es refereixen a l’estructura que ha de complir qualsevol acció o norma moralment correcta. L’ètica formal està mancada de contingut determina la manera com hem d’actuar segons l’imperatiu categòric. Immanuel Kant (Königsberg 1724-1804)
  45. 45. Ètiques formals.L’imperatiu categòric, que es basa en:1.-principi d’universalitat: Llei moral: aquella que tots els éssers humans hande complir perquè respecta la dignitat humana, serpersona és un bé en sí mateix, no sóm un mitjà, sinó unfi, ens porta a actuar de manera desinteressada.2.-principi d’humanitat: els únics éssers que sónfinalitats en si són els éssers racionals, la llei moral hade protegir-los.3.-principi de legalitat: ha de valer com a norma per auna legislació universal en un regne de les finalitats: “Actua de tal manera que la teva manera de fer esdevingui una norma universal”
  46. 46. Ètiques procedimentalsEl compromís amb eldeure i l’exigènciad’universalització nogaranteixen sempre lesaccions correctes.
  47. 47. Ètica discursiva: la tradició dialògica. Karl-Otto Apel Jürgen Habermas (Düsseldorf, (Düsseldorf, 15 de març de 1922) 18 de juny de 1929)
  48. 48. Ètiques discursives.L’ètica discursiva proposasotmetre a un diàleg entre elsafectats per la norma que rebràel nom de discurs.Per discurs entenem, no unaxerrada o debat, sinó un diàlegbasat en el respecte mutu iarguments pertinents obert atothom que pugui utilitzar elllenguatge i actuar.
  49. 49. Els principis del discurs (I) I.- principi d’universalització: es correspon amb l’imperatiu kantià de la universalitat, però en el context de la situació del discurs: “una norma serà vàlida quan tots els afectats per ella puguin acceptar lliurement les conseqüències i els efectes secundaris que se seguirien del seu compliment general per a la satisfacció dels interessos de cadascun”.
  50. 50. Els principis del discurs (II) II.- principi de l’ètica del discurs: es correspon amb l’autonomia kantiana, reformulada dialògicament: “només poden pretendre validesa les normes que troben acceptació per part de tots els afectats, com a participants en un discurs pràctic”.
  51. 51. Comunicació, no estratègiaLa norma es declararà correcta si tots els afectatsdonen el seu consentiment perquè satisfà, no elsinteressos de la majoria o d’un individu, sinóinteressos universalitzables.Racionalitat instrumental: en un pacte estratègic elsinterlocutors s’instrumentalitzen recíprocament peraconseguir cadascun les seves metes individuals.Racionalitat comunicativa: un consens o acordcomunicatiu és el resultat d’un diàleg, on els participants esreconeixen recíprocament com a interlocutors igualmentcapacitats i tracten d’arribar a un acord que satisfaci elsinteressos de tots.
  52. 52. COMUNICATIVA INSTRUMENTALINTERESSOS DE INTERESSOS TOTS PARTICULARS CONSENSOS PACTESCOMUNICATIUS ESTRATÈGICS

×