1. Per cultura Maia entenem…..
El significat de la paraula Maya en el seu idioma que es el Maia és “el sediment”.
L’origen dels maies
El seu origen és de Mèxic i Guatemala. Es poden trobar a les penínsules Yucatán a
la regió de mesoamèrica: Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua, Belize i El
Salva. El nombre d’habitants és 2.31.602 aproximadament. La seva terra és
pedregosa, te molta vegetació i bastantes muntanyes.
Historia maia
El període anomenat Període Agrícola,comença en l'any 1000 a. C. i acabaria al
320 dC. Durant aquest període es desenvolupa l'idioma maia. No van formar
ningun imperi sinó que eren *ciutats estats* que dominaven certs territoris i que
podien associar-se en la seva lluita contra altres. No van tardar molt en estendre’s
en altres poblacions i arriba a la zona de Champoton, en la llacuna de Carmen, on
esta establert un altre grup de Toltecas. Davant la oposició primitiva d’aquella zona
les tres ciutats de Chichén-Itzán, Uxmal i Maiapán, es van unir mitjançant un pacte,
amb el que van aconseguir el ple domini de la península de Yucatán. Victoriosa
Maiapán, va dominar durant e període de 1200 a 1450 tot el nord de Yucatán i va
constituir un petit imperi. En 1697 va ser quan van arribar els espanyols i van
destrossar tot al seu pas.
La conquesta als maies
La conquesta es va produir des de 1527 a 1547. Van desembarcar en Yucatán en
1527 i van ser molt ven rebuts per els caps de les tribus. Els espanyols van patir
dues epidèmies i molts homes van morir. Francisco de Montejo que es feia dir
l’Avançat va arribar a Salamanca (es diu així en el seu honor) i es va esta un parell
de dies. Desprès va partir cap a Conil i fent una expedició els maies van atacar,
però els espanyols van poder combatre’ls. Van continuar explorant fins arribar al
lloc on es va produir un dels primers intents de conquesta dels espanyols i van
guanya. Des d’aquell dia els maies van evitar mes enfrontaments. Va tornar a
Salamanca, des de Salamanca Montejo va fer una expedició al Sud i es va dividir
en dos grups amb els seus homes. L’estiu de1528 l’expedició estava gairebé
abandonada, molts homes havien mort per les malalties, alguns familiars seus van
poder ajudar a seguir amb l’expedició. Però els maies van enxampa alguns i els
van mata. Durant 4 mesos els espanyols van lluitar fins que al Març de 1547 van
derrotar a l'últim poble maia rebel i gent de càrrecs importants va ser executada.
El menjar dels maies
Salbutes i Panotxos
Es compon de ceba, vinagre, llimona, frèjols, all i truita.

2. Els trets físics
Principalment tenen el cap gros però varia segons d’on siguin poden tenir-lo ample
o estret, llarg o alt , el nas com el bec d’una àliga, quan eren mes grans es
deformaven les dents i es posaven pedres, el cabell negre i molt llis, les galtes
sortides, el front també ample amb el contrast del cap i els ulls amb forma
d’ametlla, i per acabar tenen el coll curt i les espatlles també molt amples.
La vestimenta maia
Els materials bàsics eren el cotó i la llana, en les diferents maneres de cosir el
teixit, alpaca i vicunya.
Home: Utilitzaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment, era teixit
en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred, utilitzaven una capa, que
es deia yacolla, s’afegia un drapet (wara cicoy) entre les cames. Els homes
portaven accessoris, que variaven segons el rang i l'ocasió en què els utilitzaven:
pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i agulles de coure, plata i or.
Dona: Se les podia diferenciar segons la seva classe. La roba típica era una túnica
rectangular que es col·locava pel cap, ampla que se cenyia a la cintura amb un llaç
i l'extensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida
d'alpaca. Les dames de la noblesa tenien el privilegi de portar teles més
sofisticades i acolorides, com així també capes de vicunya.
Les construccions maies
Existien cases unifamiliars, vivien els pares, els fills, qui adoptaven a membres vells
o joves de la família o fora (Tulum). També havien edificis multi familiars habitades
per persones de la mateixa sang (Kohunlinch). Dormien sobre unes plataformes
baixes arrambades als murs on col·locaven matalassos farcits de cotó. (Les
hamaques van ser una adaptació de les reixes de pesca que va ser un invent dels
indígenes de l’Haití. Encara existeixen però molt més resistents amb ciment, morter
i algunes parts de fusta.
Costums maies
Tenen moltes costums entre elles:
- Posar-li 4 noms als resen nascuts
- Lis penjaven coses als ulls
- Lis deformaven el crani
- Lis obrien de cames per que s’agafesin al cos de la seva mare fins que les
cames tinguessin forma arquejada
Religió maia
La religió maia està relacionada amb les forces naturals que influeixen el dia a dia.
Era molt important a la quotidianitat dels maies i per la satisfacció de les
necessitats més bàsiques. La divinitat creadora i principal s'anomenava ITZAN
NA, present als 4 rumbs, i també al cel i a la terra. Hi ha també altres éssers

3. relacionats amb els sol el els seus diversos aspectes, ascendents i descendents,
amb la lluna o amb venus, amb fenòmens atmosferics com la pluja, la sequera o el
vent, amb activitatso productes alimentaris, amb la caça, el blat de moro…, amb
oficis… inclús amb la vida i la mort. Creien en el diluvi i en la fi del món: el
Cristianisme no els va aportar novetats grans. La descomposició religiosa va
començar amb la colonització. La religió catòlica en solitari va assimilar alguns
aspectes màgics i totèmics de la religió maia, per la seva vana temptativa de
sotmetre la fe Indígena a la ideologia dels conqueridors. L'aixafament de la
cultura original, va obrir pas al sincretisme, i així es recullen, per exemple en
l'actualitat, testimonis de la involució que fa aquella religió. Els maies quichés
creien en un sol déu, practicaven el dejuni, la penitència, la avançada: «Don volcà
necessita carn Humana bé torradeta".
Profecies maies
Els antics maies, tenien unes curioses profecies, producte de les seves
investigacions i dels estudis científics, profecies que assenyalen que, en aquests
precisos moments, la humanitat es troba en una era realment desastrosa, i que es
apunt de canviar a un altre era què no hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona
harmonia entre la gent. Van predir els mals prediren com a mals que assotarien el
món actual, però tot el mon parla de la predicció del maies de que la fi del mon
arribaria aquest any. Tenien 3 calendaris, el calendari Tzoolkin de 260 dies, el
Haab de 365 dies, exactament igual al nostre calendari gregorià, i el calendari maia
del compte llarg com era. Els antics maies van fer 7 profecies importants les quals
algunes d'aquestes parlen ara tothom.
Per cultura inca entenem.......
La paraula inca vol dir en el seu idioma que es Quechua“el principal” així es com es
tradueix el seu nom.
L’origen dels inques
Els inques van ser un imperi molt gran que va ocupar els territoris dels països d’ara
Perú, Brasil, Xile, Bolívia, Equador
Història
Els inques van ser els caps d'Estat de l'Imperi incaic, persones que van estar en
l'occident d'Amèrica del Sud durant els segles XV i XVI. El domini és va estendre al
principi al curacazgo Inca i després al Tahuantinsuyo. L'últim inca al govern va ser
Atahualpa. La residència dels inques es trobava a Cuzco. La reconstrucción del
Cuzco va ser como una ciutat gegant. A Cuzco es van instalar grans almacens de

4. barris, un complex sistema de regs i depósits de tot tipus. Els temples i
els pucarás (construccions militars) van ocupar un lloc molt important en la ciutat.
La construcció de Machu Pichu va ser un clar exemple de ell. Segons la llegenda
van ser 4 germans els que van fundar la familia inca. A partir de Manco Capac es
van succeir 13 inques en el govern,l'últim va ser Atahualpa qui regnava quan van
arribar els espanyols. Els inques van constituir un poderós imperi que va
aconseguir l'expansió territorial. Els inques eren un poble originari de les serres y
des de allí van dominar, mitjançant la guerra de conquesta, als pobles de les altres
zones. Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco. L'imperi, que ells
anomenaven Tahuantinsuyo - que vol dir les quatre parts del món -, estava dividit
en quatre regions.
La conquesta als inques
Els espanyols van trobar un imperi que estava una mica debilitat degut a les
guerres civils entre Atahualpa i Huascar per el dret de ser sobirà. És van reunir a la
plaça de Ayacuho amb Atahualpa, quan els espanyols li van dona una bíblia i la va
tirar a terra per que no sàvia llegir, van aprofitar per a capturar-lo per mentider com
excusa. Atahualpa al veure l’obsessió dels espanyols per l’or els va prometre una
habitació plena d’or i plata, quan va complir el pagament el van matar. Va nombrar
a un altre inca i el van utilitzar com a titella, però va ser assassinat en la expedició
dels espanyols cap a Cuzco, llavors van nombra a Maco Inca com sobirà, al principi
ell també va ser un dels titelles, però es va donar compte dels seus interessos i va
escapar-se amb els seus exèrcits i revelar-se. Però la resistència no va ser suficient
per als espanyols, qui anava guanyant territoris molt ràpidament aconseguint
eliminar la resistència.
Trets físics
Homes: Eren de mitja alçada, tenien mans grans amb nines estretes, pit
desproporcionadament ampla (adaptat per respirar a les grans altures), cames ben
desenvolupades i peus amples. Tenen el cap àmplia, pòmuls sortints i llarga nas
aguilenc, els seus ulls són petits i ametllats, tenen una inclinació mongòlica,
produïda per un plec epistàtic sobre els ulls.
Dones: Són més petites i de físic més delicat, però són capaços de fer ardus
esforços físics.
La vestimenta inca
La vestimenta servia per diferenciar les ètnies i els territoris i les classes socials.
Les classes més altes portaven la insígnia reial que estava feta per serrells agafats
amb un cordó multicolor, adornat a la part superior amb plomes d'aus. Els materials
bàsics eren el cotó i la llana, en les seves diferents variants, alpaca i vicunya.

5. Els homes comuns usaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment,
era teixit en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred, usaven una capa,
també teixida, que es deia yacolla. A aquesta indumentària es sumava un taparabo,
el wara cicoy, entre les cames.
Les dones vestien de manera senzilla. El que les diferenciava a una d'altra era
segons la seva classe. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locava
pel cap, ampla, que se cenyia a la cintura amb un llaç i l'extensió arribava fins als
turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida d'alpaca. Els pentinats anaven
coberts amb un petit mantell anomenat ñañaca o pancpacuna.
El menjar dels inca
Yacón
Són arrels usades per calmar la set, abans els missatgers portaven sempre a
sobre arrels d’aquest tipus per satisfer les seves necessitats de beure.
Les construccions inques
Vivien en cases senzilles, moltes d'elles d'una sola habitació principal i molt poc
mobiliari. Les casa inques eren de pedra o de tova.
El tipus més corrent de casa inca, tant si era de tova com de pedra, era rectangular,
amb sostre de palla i normalment d'una sola habitació. A les cases inques no hi
havia mobiliari. Els blocs de pedres emprats en la construcció de les cases estaven
tallats de manera que encaixaven perfectament uns amb els altres i no calia fer
servir ciment.
A la regió andina podia reconèixer la posició d'una persona pel tipus de vas que
utilitzava per beure. Els camperols bevien en atuells de ceràmica. Algunes
persones acabalades bevien en atuells d'or o plata.
Costums inques
Eren una comunitat de camperols amb 1 parcel·la cadascun, on i treballaven, però
no se’ls pagava per la feina ni rebien res a canvi. El governado Inca s’havia de
casar amb la seva germana o amb la parenta mes proxima per a poder continua
amb la sang noble.
Religió
La religió Inca respectava les creences i costums de cada comarca, però també
exigia que se li rendís homenatge al Inti, Déu principal, i que es lliuraran els deguts
tributs. El més famós dels seus temples era el Coricancha, a Cuzco, que brillava
sobretot per tot l'or que tenia, encara que la seva construcció estructural no
presenta massa refinació.

6. Viracocha era el deu creador. Pachacamac era un altre versió del deu Viracocha,
era el deu dels terratrèmols de terra.
Mama Quilla era la mare i la dona del
deu Inti. Era la patrona del firmament. Inti era el deu del Sol i el fill de
Viracocha.
CREENCES DELS INCAS
Un dels molts focals dels seus ritus religiosos eren les edificacions sagrades, o
temples, dedicats als seus déus. En la religió oficial de l'estat inca, el déu més
important era el sol, perquè els proporcionés abundants collites. En Machu Picchu,
hi ha una pedra que servia de rellotge de sol i permetia a la gent calcular el solstici
d'estiu (21 de juny) per celebrar l'important festival del déu sol.
El Déu del Tro (Illapa), amo de l'aigua per als cultius, la Terra (Pachamama) i el
Mar (Mamacocha). Però addicionalment, hi havia una religió animista. És a dir, se
suposava que en una multiplicitat d'objectes i llocs les huascas encoratjaven
esperits i forces sobrenaturals, capaços de beneficiar o danyar. Per tant, havia de
temérseles i honrárseles. Eren manifestacions de Huiracocha.
Va ser comú la creença en la vida futura, després de la mort física. Eren enterrats
amb tota mena d'objectes que pudien ser d'utilitat. En la societat andina es
cuidaven les mòmies com si estiguessin vives. Els vius consultaven sovint als seus
difunts sobre temes importants. Com més objectes col·locaven en una tomba, més
ric era l'individu.
En moltes tombes andines han trobat figuretes de fusta, que representen a l'home.
Però tombes plenes d'objectes d'or i en les que el cos del difunt havia estat
preparat amb més cura, indiquen que no tots eren iguals.