2. Què és una crònica?
Una crònica és una obra que narra fets històrics en ordre
cronològic. En una crònica els fets es narren segons l'ordre
temporal en què van ocórrer, sovint per testimonis
presencials o contemporanis, ja siga en primera o en tercera
persona. S'utilitza un llenguatge senzill, directe, molt
personal i admet un llenguatge literari amb ús reiteratiu
d'adjectius per a fer èmfasi en les descripcions.
És un text amb l'estil literari del cronista, qui a més comenta,
amplia i ordena els fets a la seua manera. En la crònica la
informació apareix en el mateix orde en què succeïxen els
fets en el temps, és a dir en un orde cronològic. De fet, la
paraula ‘crónica’ prové del llatí ‘chronica’, que significa
temps.
3. Característiques de la crònica: és extensa, amb detalls, presenta una
seqüència temporal i inclou una interpretació personal de l'autor així
com els seus valors i opinions personals.
La crònica posseïx dos cossos:
PRIMER COS SEGON COS
Titular i tupé Situació inicial
Resum del contingut Desenvolupament
Desenllaç
4. La crònica de Bernat Desclot
Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la
conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere
el Gran, per a l'estudi del qual constitueix la millor de les fonts.
Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des
de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic, sumàriament
enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment
llegendàries; per al temps del Conqueridor són especialment de
caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de
la conquesta de Mallorca i una altra sobre l'infant Pere abans que
fos rei, que no han estat conservades en forma independent; per
al regnat de Pere II són posats principalment a contribució els
records personals del cronista i dels seus informadors i la
documentació coetània. Al llarg de tota la crònica, hom ha pogut
rastrejar la utilització de poemes narratius de caràcter popular.
5. La primera redacció de la crònica es situa als voltants de l’any 1283 sota
el regnat de Pere el Gran, finalitzant-la pels voltants de l’any 1286.
.
Immediatament després, l’autor va fer-ne una segona revisió, acaba pels
voltants de l’any 1288, ja sota el regnat d’Alfons el Franc.
A diferència del “Llibre dels Fets”, on és el monarca qui explica (dicta) la
seva vida, tot explicant-la en primera persona, a la Crònica de Bernat
Desclot el narrador es situa clarament fora del relat. No hi ha dades
precises sobre l’autor d’aquesta crònica, Bernat Desclot, encara que
segons Miquel Coll i Alentorn ben bé podria ser Bernat Escrivà, escrivà
de Pere II i cambrer d’Alfons II.
Narrativament la Crònica explica la història del regne d’Aragó, primer
d’una forma molt genèrica per centrar-se en els regnats de Jaume I i de
Pere el Gran. Entre els grans fets que narra la Crònica hi ha la conquesta
de Sicília i la derrota dels francesos que van envair Catalunya.
6. La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i
Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:
.
· Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica
desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans
de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de
l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la
llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya).
· Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.
· Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc
entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la
darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició
a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió
francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica
conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta
novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el
conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge
de Girona i l'espera dels reforços que han d’arribar de Sicília.
L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels
francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor
de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
8. PROTAGONISTA: PERE EL GRAN II
Va naixer al regne de Valencia a 1240,
va ser sobirà de la corona d’Aragó
amb els títols de compte de
Barcelona, rei d’Aragó i rei de
València.
Començà a regnar a l’edat de 36 anys ,
regnà 9 anys i morí a l’edat de 45.
El regnat de Pere II fou breu, tan sols 9
anys, degut d'una banda a la
longevitat del seu pare el rei en Jaume
I, i d'altre banda a la seva prematura
mort a l'edat de 45 anys. Tot i així, en
aquest breu període el rei Pere
prosseguí el militarisme que l'havia
caracteritzat quan encara era infant i
aconseguí la conquesta del Regne de
Sicília, fita que obrí el camí a la
posterior expansió mediterrània de
la Corona d'Aragó durant el segle XIV.
9. Bernat Desclot
Bernat Desclot, historiador,
probablement originari del Vescomtat de
Castellnou, va viure a la segona meitat
del segle XIII. Escrigué la més antiga de
les quatre grans Cròniques: Llibre del rei
en Pere d'Aragó e dels seus antecessors
passatsconeguda com la Crònica de
Bernat Desclot.
Pel que sembla de la seua vida privada
coneixem que es va casar amb la dama
de Cabrils Marta Recatalinus l'any 1256.
Van tindre set fills, però més tard es va
descobrir que un dels fills havia nascut
d'una infidelitat que la Dama Recatalinus
va tindre amb un altre home. Bernat
Desclot es va separar d'ella.
10. Per a la redacció de la Crònica l’autor va
compilar els materials necessaris per escriure-
la. Se suposa que Desclot era un funcionari
reial, ja que utilitza documents dels arxius i
se’n serveix amb força coneixement.
Això no obstant, el nom de Desclot no es
troba reflectit en cap document de l’època
de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en
aquests documents hi podem trobar
referències i noms de personatges i servidors
del rei, fins i tot d’alguns força humils:
correus, joglars, dides.
Aquesta manca de referències ha fet pensar
els investigadors que Desclot podia tenir un
altre nom i que podia tractar-se de Bernat
Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania
de la cúria de Gandia al 1282 i un any més
tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort
del rei (1287), continuant a la cort,
amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec
de cambrer reial i morí el 1288.
11. Resum de la crònica
La crònica es centra, en el regnat de Jaume I el Conqueridor –posa
especial atenció en la conquesta de Mallorca i els seus
antecedents–, i en Pere el Gran, personatge central de la crònica,
de qui relata la conquesta de Sicília arran de la revolta de les
Vespres Sicilianes, el misteriós desafiament de Bordeus amb el rei
Carles d'Anjou, i la victòria final davant la invasió francesa de
Catalunya, per part de Felip III, que acaba amb la fi del regnat de
Pere el Gran, mort de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
Constituïx una de les millors fonts d'estudi de Pere III, a què
Desclot presenta com un heroi cavalleresc. La vivacitat i el
dramatisme de la narració augmenten a partir de 1283: els dos
últims anys del seu regnat ocupen 64 capítols, més de la mitat de
la crónica.
12. La crònica de Bernat Desclot ha gaudit d'un gran prestigi literari i
historiogràfic, i des d'un inici fins als nostres dies, ha sigut objecte
de nombroses còpies manuscrites, traduccions i edicions, així com
una font d'influència i informació per a escriptors i historiadors
posteriors.
Diferents adaptacions de la crònica:
