Gramàtica de la Llengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. 7.1 Normes
de
la
dièresi

4. Els dos punts que
s'escriuen
damunt algunes
"i" i algunes "u"
és el signe
anomenant
dièresi.

5. La dièresi té dues funcions:
1. Marcar,
d'una banda,
que soni la u dels dígrafs
"que, qui, gue, gui", j
a que es tracta de diftongs creixents
formats amb les consonants "g" i "q"
seguides dels aplecs
"ue", "ui":
qüe, qüi; güe, güi.

6. 2. Marca,
d'altra banda,
que la i o la u d'un aplec vocàlic
en una situació de formar diftong,
en realitat no el formen,
sinó que sonen com a vocals
i no com a semivocals.

7. Així,
els mots duia, espai, peu,
la "i" i la "u" formen diftong
i no sonen com a vocals;
en canvi els mots
conduïa, països, peüc
no formen diftong
i sonen com a vocals.

8. Comentari
-Els verbs acabats en -iar,
com enviar,
presenten dues i
en algunes formes
del present de subjuntiu
i de l'imperatiu.

9. Com tot diftong decreixent,
és la segona i
la que podria sonar
com a semivocal i formar diftong:
però,
com que en realitat no el forma,
la dièresi s'escriu
damunt la segona i.

10. Així,
igual que s'escriu
"no ho menyspreïs",
cal escriure
"no ho enviïs"
o be "copiïn això".

11. -Cal recordar,
d'altra banda,
que convé pronunciar com a planes
i no com a esdrúixoles
les formes del present d'indicatiu,
subjuntiu i imperatiu
d'aquests tipus de verbs
acabats en -iar.

12. Així,
"ell copia",
es fa tònica
la síl·laba pi
i no pas la co.

13. -L'accent substitueix
en aquesta funció la dièresi
quan el mot
ha d'anar accentuat.

14. Així,
al mots
Lluís, conduíem, conduíeu,
l'accent ja assenyala que
les "i" sonen com a vocals
i no formen diftong.
En canvi,
als mots
Lluïsa, conduïes, conduïm,
que no es poden accentuar,
s'hi ha d'escriure dièresi.

15. 7.2 Dièresi per derivació

16. Sovint la pronúncia
no indica clarament
si una "i" o una "u" formen
o no diftongs i,
per tant,
si han de dur o no dièresi.

17. Aquest sol ser el cas
dels mots derivats següents,
en els quals
la "i" sona com a vocal i,
per tant,
ha de dur dièresi:

18. 1. Noms derivats
d'un mot que presenta
una i tònica:

19. Derivats en -ment
"agrair": agraïment;
"ell aïlla": aïllament;
"atapeir": atapeïment.

20. Derivats en
-dor, -at
"trair": traïdor;
"veí": veïnat.

21. 2. Cultismes formats
pels sufixos -tat, -dal

22. -iat:
mots acabats
en diftong,
com d'"heroic",
heroïcitat;
d’estoic,
estoïcitat.

23. -eïtat: mots acabats en i
o u, com per exemple,
d’"espontani",
espontaneïtat; de
"continu", continuïtat;
d'"heterogeni":
heterogeneïtat.

24. -oïdal: mots
procedents de
terminacions en
-oide,
com
de"trapezoide",
trapezoïdal.

25. 3. Altres mots que
convé recordar.
Entre
d'altres:
fluïdesa,
suïcidi,
diürètic,
deïficar.

26. 7.3 Excepcions
de la dièresi

27. La normativa determina
una sèrie d'excepcions
que afecten la classe
següent de mots:

28. 1. Els verbs acabats en
-air, -uir no duen dièresi
a les formes
d'infinitiu, gerundi, condicional i futur.
Així:
produir, produint,
produiré, produiria.

29. 2. Els mots acabats en els
sufixos -isme, -ista,
no duen tampoc dièresi
damunt la "i",
excepte el mot proïsme
(que no es tracta d'un
sufix).
Així: heroisme, egoisme,
egoista, altruista.

30. 3. No s'escriu tampoc dièresi
damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot
quan s'hi ajunta un prefix acabat en vocal,
com ara
anti-, co-, contra-, re-, semi-.
Així:
antiimperialista, coincidir,
contraindicar, reincidir,
reunir, semiil.luminat.

31. 4. No en duen tampoc
alguns mots acabats
en les terminacions llatines
-us, -um.
Així,
els mots
Pius,
pòdium.