SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 64
Descargar para leer sin conexión
Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA


Bloc II. El feudalisme. Evolució
1). Concepte de
      feudalisme   Aspectes polítics i econòmics.
Història bloc II
Feudalisme



Entenem per feudalisme el sistema d'organització
polític i social característic de l'Edat Mitjana que
comença a formar-se a Europa després de la
desaparició de l'Imperi Romà al segle V, però no
es consolida de forma clara fins els segles IX /X a
la desfeta de l'Imperi Carolingi.
Característiques de
l'Alta Edat Mitjana

 • Ruralització

 • Inestabilitat.

 • Inseguretat

 • Autoabastiment.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
• A la desfeta de l'Imperi Carolingi al segle X, els vincles de
  dependència i servitud que s'havien anat establint durant
  els segles anteriors s'institucionalitzen i el sistema feudal
  es consolida a tota l'Europa Occidental.

• Els territoris imperials es divideixen en ducats, marquesats
  o comtats i els grans nobles que els posseeixen
  adquireixen un poder molt gran en detriment dels reis, que
  veuen debilitat el seu poder.

• Els monarques seguiran tenint el seu reconeixement com a
  tals, però l'administració del poder polític i l'administració
  de justícia de cada territori correspondrà ara a cada
  senyor en el seu feu. Aquests feus seran, a més
  d'independents políticament, autònoms econòmicament.
• Cada senyor feudal pot atorgar feus a altres senyors
  dins les seves terres, establint-se una jerarquia
  piramidal molt complexa que uneix tota la noblesa
  feudal amb vincles de vassallatge. Quan les
  relacions vassallàtiques passen a ser hereditàries, el
  feudalisme es consolida a tota Europa com a sistema
  d'organització política.
• El Rei segueix ostentant el poder i el domini del
  territori, però el govern, administració i control de cada
  feu passarà a ser exercit pels senyors feudals.

• El rei conserva algunes prerrogatives com declarar la
  guerra o modificar els imposts, però depèn de la
  fidelitat dels seus vassalls per mantenir el seu poder i
  de l'església que el legitima.

• En la pràctica, el resultat és que el govern efectiu i el
  poder executiu passen dels monarques als diferents
  senyors feudals.
Feu

• Contracte mitjançant el
  qual els sobirans i els
  grans nobles terratinents
  donen terres o rendes en
  usdefruit a vassalls que a
  canvi estan obligats a
  jurar fidelitat i prestar ajut
  militar i consell polític o
  judicial al senyor quan
  sigui necessari.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Privil.legis del senyor feudal.

• El senyor feudal es reserva per a ell les millors terres del feu.

• Les altres es repartien entre els serfs o entre camperols
  lliures que, a canvi, havien de pagar al senyor unes rendes.

• El senyor tenia a més el dret de jurisdicció sobre totes les
  terres del feu, (dictar lleis, impartir justícia, controlar els
  serveis, cobrar imposts...)

• La major part dels habitants del feu eren serfs que estaven
  lligats a la terra i no tenien llibertat personal.
2). Bases socioeconòmiques
        de la societat feudal.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
3). El desenvolupament
                           Circa segles XII-XIV.
de l'Edat Mitjana plena.
Història bloc II
a). El desenvolupament agrari i les seves bases. Les rotes.


  • A partir del segle X es produirà un important
    desenvolupament agrari.

  • Importació de nous conreus

  • Millora de les tècniques agràries.

  • Rotació de conreus.

  • Major explotació de les terres i major producció..
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
b). L'expansió comercial. Causes i novetats que implica.

                               • Reactivació de la vida urbana.

                               • Comercialització de l'excedent.

                               • Producció de manufactures.

                               • Intercanvi: fires, mercats.

                               • Noves rutes comercials.

                               • Noves formes jurídiques.

                               • Canvis socials.

                               • Augment demogràfic.
Història bloc II
c). Els principals focus comercials: la Hansa, Flandes, el Nord d'Itàlia.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
d). Aspectes polítics: Paper i funcionament
 de les Corts. La força política de les ciutats.

• A l'Edat Mitjana, autoritats de legitimació imperial
  com la monarquia i el pontificat, conviuen amb
  l'autoritat efectiva de cada senyor feudal en els seus
  feus. A partir del segle XII, l'aparició de les ciutats
  canviarà aquest model.

• Les ciutats i els seus habitants necessitaran d'un
  ordenament jurídic propi i diferent.

• Els burgesos estan sotmesos als esquemes de
  dependència de les relacions feudals i voldran
• Els burgesos volen regular de forma autònoma les
  relacions i transaccions comercials i financeres, equilibrar
  aquestes normes d'un territori a l'altre i unificar per crear
  espais comercials extensos per damunt de les fronteres
  dels feus. Volen també ser lliures per a viatjar i desplaçar-
  se, minimitzant els tributs de peatges i duanes. També
  aspiren a tenir les seves propietats i deixar-les en
  herència. En definitiva, volen alliberar-se del domini
  dels senyors feudals i organitzar ells mateixos el
  govern de les ciutats i les relacions entre aquestes.
• Els reis afavoriran les seves pretensions,
  perquè per una banda això els permetrà
  llevar poder als senyors feudals i pactar
  amb els burgesos nous tributs dels que
  es beneficiava directament la monarquia.
  A més, aquesta nova riquesa no feudal
  serà una font de finançament per a les
  empreses dels reis, (subsidi).

• Els monarques aniran concedint a les
  ciutats les anomenades cartes de
  privilegi, amb les que reconeixen la seva
  llibertat respecte dels senyors feudals i la
  possibilitat d'autogovernar-se.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
4). La crisi de la Baixa Edat
                      Mitjana
Història bloc II
Història bloc II
a). La fi de l'expansió agrària.
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
b). La pesta de 1348
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
Història bloc II
c). Conseqüències de la crisi
Història bloc II
Història bloc II
www.labanyeravoladora.com

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeOriol
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Raül Pons Chust
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàSílvia
 
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)lluchvalencia
 
T5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeT5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeMaria Polo
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
Els Àustries: Carles I
Els Àustries: Carles IEls Àustries: Carles I
Els Àustries: Carles Illuchvalencia
 

La actualidad más candente (19)

L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 
EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
Fragmentació mon antic
Fragmentació mon anticFragmentació mon antic
Fragmentació mon antic
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
Baixa edat mitjana: poder dels monarques, corts, parlaments i crisi (la Pesta)
 
T5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeT5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el Feudalisme
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Els Àustries: Carles I
Els Àustries: Carles IEls Àustries: Carles I
Els Àustries: Carles I
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 

Destacado

Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.La Banyera Voladora
 
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010Isabel Moratal Climent
 
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010Isabel Moratal Climent
 

Destacado (6)

Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
 
Història bloc III
Història bloc IIIHistòria bloc III
Història bloc III
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010
T. 6 segunda revolución industrial e imperialismo 2010
 
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010
T. 4 cambios sociales. orígenes del movimiento obrero 2010
 
T. 2 la revolución industrial 2010
T. 2 la revolución industrial 2010T. 2 la revolución industrial 2010
T. 2 la revolución industrial 2010
 

Similar a Història bloc II

1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15martav57
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀjcorbala
 
Roma
RomaRoma
Romasfabo
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIJordi1492
 
Tema 1 el segle xviii
Tema 1 el segle xviiiTema 1 el segle xviii
Tema 1 el segle xviiiarritatanet
 
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)Pushkin1799
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)professor_errant
 
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMRESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 
Tema1 antiguoregimen
Tema1 antiguoregimenTema1 antiguoregimen
Tema1 antiguoregimenLuis D
 
Edat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesEdat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesceippuigdenvalls
 
01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIIIAntoni Aixalà
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Rafa Oriola
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règimIES VIDRERES
 

Similar a Història bloc II (20)

1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Unitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medievalUnitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medieval
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIII
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
Tema 1 el segle xviii
Tema 1 el segle xviiiTema 1 el segle xviii
Tema 1 el segle xviii
 
Sant Jeroni
Sant JeroniSant Jeroni
Sant Jeroni
 
Conceptes espanya xviii
Conceptes  espanya xviiiConceptes  espanya xviii
Conceptes espanya xviii
 
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIMRESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
Tema1 antiguoregimen
Tema1 antiguoregimenTema1 antiguoregimen
Tema1 antiguoregimen
 
Edat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesEdat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismes
 
01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 

Más de La Banyera Voladora (16)

#3 dret a la vida.
#3 dret a la vida.#3 dret a la vida.
#3 dret a la vida.
 
#2 no a la discriminació
#2 no a la discriminació#2 no a la discriminació
#2 no a la discriminació
 
#1 lliures i iguals
#1  lliures i iguals#1  lliures i iguals
#1 lliures i iguals
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
DUDH: Article 7è
DUDH: Article 7èDUDH: Article 7è
DUDH: Article 7è
 
DUDH: Article 6è
DUDH: Article 6èDUDH: Article 6è
DUDH: Article 6è
 
DUDH: Article 5è
DUDH: Article 5èDUDH: Article 5è
DUDH: Article 5è
 
Mapes conceptuals Aristòtil
Mapes conceptuals AristòtilMapes conceptuals Aristòtil
Mapes conceptuals Aristòtil
 
DUDH: Article 4rt
DUDH: Article 4rtDUDH: Article 4rt
DUDH: Article 4rt
 
DUDH: Article 3er
DUDH: Article 3erDUDH: Article 3er
DUDH: Article 3er
 
DUDH: Article 2on
DUDH: Article 2onDUDH: Article 2on
DUDH: Article 2on
 
DUDH: Article 1er
DUDH: Article 1erDUDH: Article 1er
DUDH: Article 1er
 
Com comentar filosoficament un text
Com comentar filosoficament un textCom comentar filosoficament un text
Com comentar filosoficament un text
 

Último

DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 

Último (8)

DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 

Història bloc II

  • 1. Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA Bloc II. El feudalisme. Evolució
  • 2. 1). Concepte de feudalisme Aspectes polítics i econòmics.
  • 4. Feudalisme Entenem per feudalisme el sistema d'organització polític i social característic de l'Edat Mitjana que comença a formar-se a Europa després de la desaparició de l'Imperi Romà al segle V, però no es consolida de forma clara fins els segles IX /X a la desfeta de l'Imperi Carolingi.
  • 5. Característiques de l'Alta Edat Mitjana • Ruralització • Inestabilitat. • Inseguretat • Autoabastiment.
  • 11. • A la desfeta de l'Imperi Carolingi al segle X, els vincles de dependència i servitud que s'havien anat establint durant els segles anteriors s'institucionalitzen i el sistema feudal es consolida a tota l'Europa Occidental. • Els territoris imperials es divideixen en ducats, marquesats o comtats i els grans nobles que els posseeixen adquireixen un poder molt gran en detriment dels reis, que veuen debilitat el seu poder. • Els monarques seguiran tenint el seu reconeixement com a tals, però l'administració del poder polític i l'administració de justícia de cada territori correspondrà ara a cada senyor en el seu feu. Aquests feus seran, a més d'independents políticament, autònoms econòmicament.
  • 12. • Cada senyor feudal pot atorgar feus a altres senyors dins les seves terres, establint-se una jerarquia piramidal molt complexa que uneix tota la noblesa feudal amb vincles de vassallatge. Quan les relacions vassallàtiques passen a ser hereditàries, el feudalisme es consolida a tota Europa com a sistema d'organització política.
  • 13. • El Rei segueix ostentant el poder i el domini del territori, però el govern, administració i control de cada feu passarà a ser exercit pels senyors feudals. • El rei conserva algunes prerrogatives com declarar la guerra o modificar els imposts, però depèn de la fidelitat dels seus vassalls per mantenir el seu poder i de l'església que el legitima. • En la pràctica, el resultat és que el govern efectiu i el poder executiu passen dels monarques als diferents senyors feudals.
  • 14. Feu • Contracte mitjançant el qual els sobirans i els grans nobles terratinents donen terres o rendes en usdefruit a vassalls que a canvi estan obligats a jurar fidelitat i prestar ajut militar i consell polític o judicial al senyor quan sigui necessari.
  • 20. Privil.legis del senyor feudal. • El senyor feudal es reserva per a ell les millors terres del feu. • Les altres es repartien entre els serfs o entre camperols lliures que, a canvi, havien de pagar al senyor unes rendes. • El senyor tenia a més el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, (dictar lleis, impartir justícia, controlar els serveis, cobrar imposts...) • La major part dels habitants del feu eren serfs que estaven lligats a la terra i no tenien llibertat personal.
  • 21. 2). Bases socioeconòmiques de la societat feudal.
  • 26. 3). El desenvolupament Circa segles XII-XIV. de l'Edat Mitjana plena.
  • 28. a). El desenvolupament agrari i les seves bases. Les rotes. • A partir del segle X es produirà un important desenvolupament agrari. • Importació de nous conreus • Millora de les tècniques agràries. • Rotació de conreus. • Major explotació de les terres i major producció..
  • 32. b). L'expansió comercial. Causes i novetats que implica. • Reactivació de la vida urbana. • Comercialització de l'excedent. • Producció de manufactures. • Intercanvi: fires, mercats. • Noves rutes comercials. • Noves formes jurídiques. • Canvis socials. • Augment demogràfic.
  • 34. c). Els principals focus comercials: la Hansa, Flandes, el Nord d'Itàlia.
  • 41. d). Aspectes polítics: Paper i funcionament de les Corts. La força política de les ciutats. • A l'Edat Mitjana, autoritats de legitimació imperial com la monarquia i el pontificat, conviuen amb l'autoritat efectiva de cada senyor feudal en els seus feus. A partir del segle XII, l'aparició de les ciutats canviarà aquest model. • Les ciutats i els seus habitants necessitaran d'un ordenament jurídic propi i diferent. • Els burgesos estan sotmesos als esquemes de dependència de les relacions feudals i voldran
  • 42. • Els burgesos volen regular de forma autònoma les relacions i transaccions comercials i financeres, equilibrar aquestes normes d'un territori a l'altre i unificar per crear espais comercials extensos per damunt de les fronteres dels feus. Volen també ser lliures per a viatjar i desplaçar- se, minimitzant els tributs de peatges i duanes. També aspiren a tenir les seves propietats i deixar-les en herència. En definitiva, volen alliberar-se del domini dels senyors feudals i organitzar ells mateixos el govern de les ciutats i les relacions entre aquestes.
  • 43. • Els reis afavoriran les seves pretensions, perquè per una banda això els permetrà llevar poder als senyors feudals i pactar amb els burgesos nous tributs dels que es beneficiava directament la monarquia. A més, aquesta nova riquesa no feudal serà una font de finançament per a les empreses dels reis, (subsidi). • Els monarques aniran concedint a les ciutats les anomenades cartes de privilegi, amb les que reconeixen la seva llibertat respecte dels senyors feudals i la possibilitat d'autogovernar-se.
  • 48. 4). La crisi de la Baixa Edat Mitjana
  • 51. a). La fi de l'expansió agrària.
  • 56. b). La pesta de 1348

Notas del editor

  1. \n\n
  2. \n\n
  3. \n\n
  4. \n\n
  5. -La crisi del segle III \n-La crisi era econòmica, religiosa, militar i també política. \n-Anarquia \n-Manca d'una figura poderosa en el lideratge.\n-Canvis constants en el poder. \n- Militars es disputen entre ells.\n-Rebel.lions i conspiracions de genrals o governadors.\n-Enfrontaments civils. \n
  6. \n\n
  7. \n\n
  8. \n\n
  9. \n\n
  10. \n\n
  11. \n\n
  12. \n\n
  13. \n\n
  14. \n\n
  15. \n\n
  16. \n\n
  17. \n\n
  18. \n\n
  19. \n\n
  20. \n\n
  21. \n\n
  22. \n\n
  23. \n\n
  24. \n\n
  25. \n\n
  26. \n\n
  27. \n\n
  28. \n\n
  29. \n\n
  30. \n\n
  31. \n\n
  32. \n\n
  33. \n\n
  34. \n\n
  35. \n\n
  36. \n\n
  37. \n\n
  38. \n\n
  39. \n\n
  40. \n\n
  41. \n\n
  42. \n\n
  43. \n\n
  44. \n\n
  45. \n\n
  46. \n\n
  47. \n\n
  48. \n\n
  49. \n\n
  50. \n\n
  51. \n\n
  52. \n\n
  53. \n\n
  54. \n\n
  55. \n\n
  56. \n\n
  57. \n\n
  58. \n\n
  59. \n\n
  60. \n\n
  61. \n\n
  62. \n\n
  63. \n\n
  64. \n\n