Pensament cristià   Mon romà i Edat Mitjana
• En el segle II d.C., les polis gregues són ja només  províncies integrades en un gran imperi, el Romà, que  domina tota ...
Lucreci, (95-55 a.C.)               Sèneca, (4/65d.C.)                                • És possiblement un dels pensadors ...
Plotí, (205/270)• Recupera el pensament platònic i  el revisa des dun punt de vista  encara més metafísic, idealista i  es...
Aparició i formació del cristianismeLa tasca conciliadora entre Fe i Raó de la Patrística.
Orígens del cristianisme• El cristianisme primitiu era una  religió mistèrica i sectària  (com moltes altres de lèpoca)  q...
• Els primers cristians foren gent de baixa extracció social, amb poca formació  intel.lectual i que veien en el missatge ...
• El cristianisme va patir cruels persecucions per part dels emperadors  romans, que veien amb preocupació el caràcter gre...
• A partir del segle IV d.C.  alguns emperadors  començaran a afavorir  els cristians per tal  dutilitzar políticament la ...
Aspectes elementals del cristianisme primitiu  • És una religió monoteïsta    que postula lexistència    dun únic Déu omni...
La Patrística• El missatge cristià de redempció és molt potent i simbòlic i arrelarà amb  força entre la població dun impe...
Principals aspectes filosòfics implícits en el pensamenthebreu i en el cristià divergents del pensament grec                ...
• La difusió de les creences cristianes malgrat les dures  persecucions i lapropament dels emperadors a  lesglésia fins a l...
Tertulià• Planteja que si hi ha  conflictes entre la Fe i la  raó és perquè la raó és  limitada.• Ha de primar doncs  sempr...
• La determinada ruptura marcada per Ockham és el  símbol dun canvi molt més radical.• Ledat Mitjana està deixant pas poc ...
La "doble veritat"• Una sortida davant la impossibilitat aparent de conciliar la  raó amb la fe és la coneguda com a teori...
Sant Agustí, (354/430)"Creu per tal dentendre"
• Sant Agustí serà el principal i més influent autor cristià  daquest moment històric.• En la pugna entre fe i raó, optarà ...
• Sant Agustí és el principal responsable de la  platonització del cristianisme o, millor, de la  cristianització del plat...
• I la teoria de la reminiscència  de Plató servirà a Sant Agustí  per a elaborar la teoria de la  Il.luminació, segons la...
• El problema del mal serà  un problema al que Agustí,  com la majoria de teòlegs  cristians tractarà de donar  resposta. ...
Divisio de lImperi i invasions bàrbares.• A partir del segle, Europa viurà una època de inestabilitat i inseguretat. La  p...
Esquema filosofia medieval
Sant Anselm de  Canterbury, (1033/1099)• Serà lautor del conegut com a  argument ontològic per a  demostrar lexistència de...
• Un fet importantíssim serà la  recuperació del pensament  aristotèlic, (i de la seva lògica),  que tornarà a entrar a Eu...
Sant Tomàs dAquí
Les 5 vies de Sant Tomàs.• Sant Tomàs fará la més poderosa adaptació racional del  pensament cristià en una reinterpretaci...
• Excepte la quarta via, que és dinfluència platònica,  (jerarquització de la realitat), totes les vies presenten  una estr...
Necessitat i contingència• La teoria de la realitat i la distinció entre substàncies  aristotèlica permetran a Tomàs disti...
SER: se dice de muchas                                           distingue         Ser de Dios         maneras• Categorías...
LA ESTRUCTURA DE LA REALIDADIdentidad deesencia yexistencia        Acto puro         Dios(ser necesario)Separación deesenc...
EL CONOCIMIENTO EN TOMÁS DE AQUINO                                                                                        ...
Ética teleológica:             LEY ETERNA:el fin último del hombre es         Plan racional de el conocimiento de Dios    ...
El problema delsuniversals• Els escolàstis medievals  discutiran un interessant tema  que té moltes implicacions  conceptu...
Arquetipos en la mente de DiosUNIVERSALES                          Esencias en las cosas                          Concepto...
son nombres                            REALISMO                  UNIVERSALES                   NOMINALISMO                ...
Guillem dOckham• Conegut com el "darrer  escolàstic", plantejarà una  ruptura radical amb els corrents  anteriors.• És con...
RAZÓN Y FE  TOMÁS DE AQUINO                   GUILLERMO DE                                      OCKHAM          Síntesis  ...
www.labanyeravoladorAquesta obra de www.labanyeravoladora.com està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial-Co...
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Pensament cristià
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Pensament cristià

885 visualizaciones

Publicado el

Presentació sobre el pensament cristià, la Patrística i l'Escolàstica, per a segon de Batxillerat.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
885
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
100
Acciones
Compartido
0
Descargas
29
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • Pensament cristià

    1. 1. Pensament cristià Mon romà i Edat Mitjana
    2. 2. • En el segle II d.C., les polis gregues són ja només províncies integrades en un gran imperi, el Romà, que domina tota la Mediterrània.• Roma aportarà noves formes dorganització política i jurídica, però culturalment, la cosmovisió antopològica grega basada en el logos simposarà i les escoles hel.lenístiques es difondran per tot el món romà.• La filosofia romana no aporta temes nous, sinó que rellegeix el pensament grec amb nous enfocaments i perspectives.
    3. 3. Lucreci, (95-55 a.C.) Sèneca, (4/65d.C.) • És possiblement un dels pensadors romans més influents. • És un dels més importants filòsofs estoics de lAntiguitat. • Fa una interessant revisió de lepicureïsme.
    4. 4. Plotí, (205/270)• Recupera el pensament platònic i el revisa des dun punt de vista encara més metafísic, idealista i espiritual.• Substitueix el Bé de Plató pel concepte de lU, la perfecta unitat de la que tot emana i procedeix.• Tot, des de la matèria fins a lintel.ligència sordena en una escala jeràrquica fins a lU suprem.• Evidentment, el platonisme de Plotí serà denorme influència en la revisió cristiana de Sant Agustí.
    5. 5. Aparició i formació del cristianismeLa tasca conciliadora entre Fe i Raó de la Patrística.
    6. 6. Orígens del cristianisme• El cristianisme primitiu era una religió mistèrica i sectària (com moltes altres de lèpoca) que sorgeix com una escissió de la religió hebrea a partir de la predicació de Jesús de Natzaret en el segle I.• Sorgeix a Judea, província romana a Palestina, i en els seus inicis té un fort component contestarari i llibertari contra la dominació romana.
    7. 7. • Els primers cristians foren gent de baixa extracció social, amb poca formació intel.lectual i que veien en el missatge de redempció i salvació cristià un camí desperança.• En tot cas, en aquests primers cristians no havia un interés especial per donar cos a una doctrina formal i poderosa i probablement no podien esperar que aquesta religió arribés a tenir la importància que ha arribat a tenir.
    8. 8. • El cristianisme va patir cruels persecucions per part dels emperadors romans, que veien amb preocupació el caràcter gregari de la nova religió, lactitud irreverent dels cristians (que es engaven a adorar lemperador) i la seva ràpida expansió i difusió per tot lImperi.
    9. 9. • A partir del segle IV d.C. alguns emperadors començaran a afavorir els cristians per tal dutilitzar políticament la seva església i el seu potencial de control social.• En poc més de dos segles, el cristianisme passarà de ser perseguit a convertir-se en la religió oficial de lImperi.
    10. 10. Aspectes elementals del cristianisme primitiu • És una religió monoteïsta que postula lexistència dun únic Déu omnipotent, etern i provident. • Aquest Déu, a més, es fa home i pateix com els homes. • Finalment, aquest Déu senfronta a la mort i la
    11. 11. La Patrística• El missatge cristià de redempció és molt potent i simbòlic i arrelarà amb força entre la població dun imperi en crisi de valors morals i esperances.• Sant Pau serà el primer responsable de crear una línia expansiva del cristianisme original exposant-lo com a religió universal.• El contrast entre el fons mistéric cristià i el logos grec era tan fort, que si no shagués produït una adaptació intel.lectual del pensament cristià a la racionalitat grecorromana, el cristianisme mai hauria arribat a estendres entre les capes socials més cultes i poderoses de lImperi.• Aquesta tasca doctrinal delaboració intel.lectual i filosòfica corre a càrrec de la Patrística, els "pares" de lesglésia.
    12. 12. Principals aspectes filosòfics implícits en el pensamenthebreu i en el cristià divergents del pensament grec • Creacionisme: Déu crea el món des del no res, ( en el món grec tot existeix des de sempre, la funció dels déus és més ordenadora del caos que no creadora). • Temps lineal: hi ha una alfa i una omega, un principi i un final del temps i una progressió lineal, (per als grecs el temps era cíclic). • Dualisme ètic: el Bé es contraposa al mal, (contrasta amb el dualisme grec basat en la distinció cos/ànima de Plató). • Concepte de veritat com a fidelitat o lleialtat, (emunah), en front de la veritat entesa com descobriment dels grecs, (aletheia).
    13. 13. • La difusió de les creences cristianes malgrat les dures persecucions i lapropament dels emperadors a lesglésia fins a la seva implantació com a religió oficial en el segle IV obligarà a realitzar una revisió intel.lectual del missatge de Crist per tal de fer-lo presentable davant la intel.lectualitat pagana i racional que dirigeix limperi.• Sant Ciprià, Sant Gregori, Sant Joan Crisóstom, Tertulià i Orígens seran els patrístics més importants.• Tots ells fan un esforç per conciliar el missatge cristià basat en la fe amb la racionalitat requerida des del món romà.
    14. 14. Tertulià• Planteja que si hi ha conflictes entre la Fe i la raó és perquè la raó és limitada.• Ha de primar doncs sempre la Fe per sobre de qualsevol altra consideració.• "Crec perquè és absurd"
    15. 15. • La determinada ruptura marcada per Ockham és el símbol dun canvi molt més radical.• Ledat Mitjana està deixant pas poc a poc a lHumanisme renaixentista i a un despertar de la raó.• Els canvis estructurals en els esquemes sociopolítics feudals, laparició de noves classes socials i el final del monopoli del pensament per part de les escoles cristianes, donaran lloc a nous temes i nous temes en filosofia.
    16. 16. La "doble veritat"• Una sortida davant la impossibilitat aparent de conciliar la raó amb la fe és la coneguda com a teoria de la "doble veritat" defensada per alguns patrístics• Segons aquesta, fe i raó serien fonts independents de coneixement.• Allò que resulta vertader per a la fe no té perquè ser-ho per a la Raó.
    17. 17. Sant Agustí, (354/430)"Creu per tal dentendre"
    18. 18. • Sant Agustí serà el principal i més influent autor cristià daquest moment històric.• En la pugna entre fe i raó, optarà clarament per la primera, ja que la raó és limitada per la debilitat de lenteniment humà i la fe es basa en la paraula de Déu, que no pot equivocar-se.• Però per a Sant Agustí, la raó no sha de despreciar. La raó pot ajudar a comprendre millor les veritats de la i també per a comunicar-les.• La filosofia estarà doncs al servei de la Teologia.
    19. 19. • Sant Agustí és el principal responsable de la platonització del cristianisme o, millor, de la cristianització del platonisme.• A partir del platonisme de Plotí, Agustí fa una interessant revisió del cristianisme en termes platònics.• La idea suprema del Bé, lU de Plotí, seria Déu. El món de les idees seria igualment el Regne de Déu i el món sensible de Plató equivaldria al món terrenal.• La dualitat ànima/cos platònica sexpressa ara en termes cristians aprofitant la immortalitat de lànima platònica.
    20. 20. • I la teoria de la reminiscència de Plató servirà a Sant Agustí per a elaborar la teoria de la Il.luminació, segons la qual Déu il.lumina lànima humana amb la veritat.• I a la manera platònica i socràtica, Agustí convida a la interiorització per a trobar el coneixement vertader i a lautotrascendència.
    21. 21. • El problema del mal serà un problema al que Agustí, com la majoria de teòlegs cristians tractarà de donar resposta. Per què un Déu omnipotent hauria de crear el mal?• Per a Agustí, el mal no és creat per Déu, sinó que és corrupció del bé a causa del pecat, del que només lhome és responsable.
    22. 22. Divisio de lImperi i invasions bàrbares.• A partir del segle, Europa viurà una època de inestabilitat i inseguretat. La part occidental delImperi caurà i diversos regnes germànics es formaran arreu dEuropa.• Europa es ruralitza i el món medieval evoluciona lentament cap a un feudalisme en el que la cultura i la vida intel.lectual deixaran de tenir espai propi i es refugien en els monestirs.• No podem parlar de "filosofia"medieval en sentit estricte i en tot cas el que hi ha és una teologia que en alguns casos pretendrà justificar-se racionalment.• Es produirà, en tot cas, un progressiu i lent desplaçament en les relacions entre fe i raó, en el que aquesta segona recobrarà gradualment el seu espai.
    23. 23. Esquema filosofia medieval
    24. 24. Sant Anselm de Canterbury, (1033/1099)• Serà lautor del conegut com a argument ontològic per a demostrar lexistència de Déu.• El més important de largument de Sant Anselm és que recupera la raó i la lògica per a demostrar, (i no ja només comprendre), i justificar racionalment a una veritat de la fe.• Així doncs la raó es revaloritza a través de la utilització de la lògica (aristotèlica) en lelaboració dels arguments.
    25. 25. • Un fet importantíssim serà la recuperació del pensament aristotèlic, (i de la seva lògica), que tornarà a entrar a Europa de la ma dels àrabs.• P e n s a d o r s c o m Av i c e n a i especialment Averroes Avicena, (980-1037) recuperaran un pensament menys idealista que el dinspiració platònica.• Uns segles després, Sant Tomàs sencarregarà de "batiar" a Aristòtil i revisarà en clau cristiana el seu sistema de pensament. Averroes, (1126-1198)
    26. 26. Sant Tomàs dAquí
    27. 27. Les 5 vies de Sant Tomàs.• Sant Tomàs fará la més poderosa adaptació racional del pensament cristià en una reinterpretació en clau aristotèlica dels dogmes de fe.• Molt influenciat pel platonisme precedent, però sobretot per laristotelisme dAvicena i Averroes, Tomàs recuperarà la lògica aristotèlica per desenvolupar arguments racionals que demostrarien lexistència de Déu.• Aquests arguments es coneixen com les "vies" de Sant tomàs per arribar a Déu a través de la raó.
    28. 28. • Excepte la quarta via, que és dinfluència platònica, (jerarquització de la realitat), totes les vies presenten una estructura semblant de base clarament aristotèlica: • A partir duna afirmació evident a la raó que es pren com a premissa,("tot el que és creat necessita ser creat per alguna causa externa") • Sestableix una cadena lògica de causes i efectes, ("cada nova causa agent necessita a la vegada una causa agent externa a ella") • Que finalment porta a una conclusió que demostra com a lògicament necessària (i no contingent) lexistència duna "causa primera" que "posi en marxa" cadena.
    29. 29. Necessitat i contingència• La teoria de la realitat i la distinció entre substàncies aristotèlica permetran a Tomàs distingir entre essència i existència i detrminar la necessitat de lexistència duna entitat no contingent, depenent exclusivament de sí mateixa.• És allò que Tomàs anomenarà "acte pur", lésser ple que ha desenvolupat totes les seves potencialitats.• Lúnic absolutament necessari i no contingent: Déu.
    30. 30. SER: se dice de muchas distingue Ser de Dios maneras• Categorías• Trascendentales: uno, Ser de las criaturasbueno y verdadero Forma ESENCIA (Pº especificación) SUSTANCIA (quidditas) Potencia Materia prima CONTINGENCIA (Pura potencialidad) Relación de Dios con las criaturas EXISTENCIA Materia signada Acto (Pº individuación) CREACIÓN Elimina la eternidad de las formas Si las esencias no coinciden aristotélicas con su existencia, no existen necesariamente: han recibido la existencia de Dios, el cual Elimina la necesidad del mundo es libre para crear o no crear (con Averroes, Alfarabí y Avicena PARTICIPACIÓN ANALOGÍA JERARQUÍA
    31. 31. LA ESTRUCTURA DE LA REALIDADIdentidad deesencia yexistencia Acto puro Dios(ser necesario)Separación deesencia y Inmateriales.existencia Esencia: Los ángeles Pura forma(serescontingentes) El hombre Materiales. Los animales Esencia: Los vegetales materia forma Elementos materiales
    32. 32. EL CONOCIMIENTO EN TOMÁS DE AQUINO IMÁGENES COSAS SENTIDOS ("fantasmas") impresionan los singulares y concretas que son organizadas sobre las cuales opera por el sentido común y grabadas en la memoria en forma de FUNCIÓN ENTENDIMIENTO ABSTRACTIVA AGENTE el cuál abstraeCONCEPTOS ESENCIA (verbum el cual pasa a ser "en acto" ENTENDIMIENTO es imprimida en (El Universal) mentis) PACIENTEO desechando la especie POSIBLE materia signada expresa especie impresa que es aplicado a las FUNCIÓN COGNOSCITIVA VERDAD formando COMO IMÁGENES JUICIOS ADECUACIÓN (Isaac Israelí) Verdad Verdad lógica: ontológica: unpredicado la verdad (lo conocido consiste en la por el presencia del entendimiento), ser -de la se atribuye a esencia- de las un sujeto (la cosas en el imagen mental) entendimiento
    33. 33. Ética teleológica: LEY ETERNA:el fin último del hombre es Plan racional de el conocimiento de Dios Dios Synderesis: hábito de los primeros principios. LEY DIVINA: Principio 1º: hacer el bien LEY NATURAL: Intelectuales Revelada por el y evitar el mal (Derecho natural) (virtud = saber, frente a Evangelio y guía Agustín: virtud = voluntad) procede Conciencia: aplicación de los primeros principios. Morales • Cardinales: prudencia, LEY HUMANA: fortaleza, templanza, (Derecho Virtud justicia positivo) • Otras Ley jurídica Ius gentium Ius civile Teologales Fe, esperanza, caridad JUSTICIA Al proceder de Conmutativa La que se da en los la ley natural, intercambios entre dos lex iniusta non personas est lex Distributiva MONARQUÍA La que hace que, en la Mejor gobierno: favorece el comunidad, se distribuya de bien común y las virtudes. una manera proporcional a los Subordinación del Estado individuos aquello que les es a la Iglesia y del orden común a todos político al orden moral
    34. 34. El problema delsuniversals• Els escolàstis medievals discutiran un interessant tema que té moltes implicacions conceptuals que van des de la lògica a la filosofia del llenguatge: lexistència de conceptes "universals" comuns en tots els homes.• Dalguna forma, lexistència duniversals semblava denotar una intel.ligència divina en la que aquests serin "arquetips".
    35. 35. Arquetipos en la mente de DiosUNIVERSALES Esencias en las cosas Conceptos con los que hablamos de las cosas Los universales no están en la mente como conceptos: son sólo “imágenes” o “vocablos comunes” (NOMINALISMO o terminismo) Sí están en la mente No denotan nada (CONCEPTUALISMO) Denotan algo El universal existe realmente (REALISMO EXTREMO) El universal existe formalmente en nuestra mente (REALISMO MODERADO) El universal existe fundamentalmente en cuanto a su comprensión (REALISMO MODERADO CONCEPTUALISTA)
    36. 36. son nombres REALISMO UNIVERSALES NOMINALISMO Sermo praedicabilis Todo lo que existe es singular Ockham ante rem No hay esencias o naturalezas universales Antes de que existanlas cosas, y entonces son consiste en la Idea Sólo queda el universal post rem divina = ABSTRACCIÓN in reEn la cosa, y entonces conceptos resultantes dees su esencia o forma Intentio posterior a la espontáneos (acto mental del INTUICIÓN, post rem entendimiento) singularis o generalis Y entonces es esamisma forma tal y como la conoce el Función = suposición entendimiento (abstrayéndola de la materia con que se Signos lingüísticos naturales que aparecen representadosencuentra realizada en (concebido mentalmente) mediante un la cosa, in re) Carecen de fundamento extramental Término El universal no es sino un término (terminus conceptus) que significa y hace (Signo lingüístico las veces (“supone”) de una pluralidad de convencional escrito o individuos (semejantes en algo) de un proferido) modo confuso
    37. 37. Guillem dOckham• Conegut com el "darrer escolàstic", plantejarà una ruptura radical amb els corrents anteriors.• És conegut i molt important el seu argument segons els qual no podem multiplicar gratuïtament i de forma arbitrària les instàncies en un raonament.• Hem de tallar, passar la navalla i eliminar tot allò supeflu i innecessari en el nostre procediment racional.
    38. 38. RAZÓN Y FE TOMÁS DE AQUINO GUILLERMO DE OCKHAM Síntesis Ruptura basada en basada en Intelectualismo aristotélico voluntarismo y y REALISMO NOMINALISMO- ideas divinas - voluntad divina- esencias - sólo individuos construye construye SISTEMA TEOLÓGICO PENSAMIENTO CRÍTICO Dios, principio y fin Dios, alma, creación … son Demostraciones filosóficas indemostrables Artículos de fe Crítica a la metafísica Orden moral basado en la Orden moral basado en la razón: ley eterna y natural voluntad divinaSubordinación del Estado a la Separación de la Iglesia y el Iglesia Estado
    39. 39. www.labanyeravoladorAquesta obra de www.labanyeravoladora.com està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

    ×