1. Activitat 3: Joan Salvat Papasseit
VIDA I OBRA
El poeta Joan Salvat Papasseit, va néixer a Barcelona al 1894, la seva vida no va ser
gaire llarga, va morir trenta anys després, per tuberculosi al 1924. El poeta i la
seva família es consideraven pobres (de classe baixa). Va obtenir estudis
autodidactes, sense estudis regulars. E poeta per guanyar-se la vida va ser redactor
i editor de revista. Joan va morir sense dona ni fills. Va patir tuberculosi, per aquest
motiu va morir. Al poeta se’l per ser poeta i per haver escrit obres.
LLIBRES DE POESIA
• Poemes en ondes hertzianes, publicat a l’any 1919.
• L’irradiador del port i les gavines, publicat a l’any 1921.
• Les conspiracions, publicat a l’any 1922.
• La gesta dels estels: mostra de poemes, publicat a l’any 1922.
• El poema de la rosa als llavis, publicat a l’any 1923.
• Óssa Menor. fi dels poemes d’avantguarda, publicat a l’any 1925.
ACTITUD I TEMES DEL POETA
El poeta va ressaltar de la seva vida que va tindre una infància desafortunada. El seu
pare, va ser fogoner de vaixell i va morir en un accident a l’alta mar. Amb set anys,
Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Español, instal·lat a la corbeta
Mazarredo; més tard el va acollir la corbeta Consuelo i després la Tornado, que eren
totes atracades al port de Barcelona. Quan tenia dotze anys, sent va sentir el desig
d'incorporar-se a l'Església i començava a créixer el seu idealisme, que anys més tard va
desembocar en acràcia. Un any després, va entrar d'aprenent en una drogueria i més
endavant, en un taller d'escultura religiosa. Va voler aprendre l'ofici però es va resignar a
fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures va escriure pensaments de caràcter
polític i l'ànsia per conèixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja.
Segons el poeta, el secret del seu optimisme era: “tot el
secret del meu optimisme, amic, ve, i de no res més, de
què jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de
fatics he estimat la vida i les coses del viure com un
enamorat de primera volada. I així em teniu avui Santoni,
però amb un acontentament de les coses que em volten
que no sé parió en el meu record. I dels amics que tinc.” Es
reflectien el seu optimisme desprès de la mort d’aquesta
manera i dret sobre el seu fill de mort, crispat el cos

2. exsangüe per un esforç de la voluntat, els braços enlaire: -Amunt, amunt!... cridava. Per al
poeta l’amor era sexual i carnal i no té res a veure amb teories ni filosofies. La justificació
de tota la poesia, per a ell, “res no es mesquí” – res no és, diguem-ne, sòrdid, migrat, roí-:
“res no és mesquí,/ perquè la cançó canta en cada bri de cosa...” Aquesta convicció
optimista és la clau d’aquella alegria a què abans ens faríem, i la justificació de tota la
lírica de Salvat – Papasseit.”
INTERPRETACIÓ
El títol explica que és un mestre de l’amor que dóna consells a un aprenent
sobre l’amor i els petons
No t’estalviïs mai un petó, besa
no hi ha mesures en l’amor.
Besem-nos tot dos
sempre als teus llavis queda l’amor.
No donis un petó per obligació,
Has de besar amb ganes i passió,
Deixa’t besar amb il·lusió
Quan més sentiment li donis al petó, més apassionat serà.
Què hauries fet si haguessis mort
abans de que t’haguessin donat un petó?
Deixa’t besar en tots llocs,
i brindem per aquest moment tant meravellós.
No temis a besar, besa i ja està:
besa en el coll que és el millor lloc,
Deixa’t besar
i si et queda amor
besa de nou, que la vida es molt curta.