Un interessant article sobre la integració dels punks a la societat amb fotografies fetes per ells mateixos on mostren la seva realitat dia a dia.

1. ARTICLE SOBRE LA INTEGRACIÓ SOCIAL DELS PUNKS
Introducció
Pel que fa a l’article a tractar, el nostre grup hem escollit aquesta temàtica ja
que, és un tema que a les tres ens interessa molt i a més a més perquè ens va
agradar molt la conferència del passat divendres dia vuit de Novembre de
2013, sobre els projectes de fotografia d’en Pau Coll, de la qual hem tret el
següent article que explicarem, ja que pensem que ens pot treure molt profit pel
que fa a l’àmbit de la nostra carrera.
Tenen una pàgina web, que és la següent: http://www.ruidophoto.com/photo/ ,
on es destaquen tots els projectes realitzats fins ara. Aquesta pàgina
s’anomena “RUIDO Photo”, que és una organització integrada per fotògrafs,
periodistes i dissenyadors, que entenen el documentalisme com una eina de
reflexió i transformació social. És una plataforma des d’on es pot exercir un
documentalisme independent amb fort contingut social i compromís social.
„‟RUIDO Photo‟‟ es centra sobre tot en tres temàtiques en les seves fotografies:
migració, conflictes i violència.
Porten des de 2004 ideant molts projectes on fomenten la participació, el debat
i la sensibilització sobre temes relacionats amb els drets humans. Tot això ho
van a través de formes innovadores com la fotografia, vídeos, llibres, llargs
metratges, blocs, etc. I, debatent quin projecte agafar d’ell, ens hem decidit pel
reportatge de “Kuidado ke muerden”, que és un taller de fotografia participativa
amb punks de L’Habana.
Què és el projecte punk?
El projecte punk va sorgir de la idea d’evitar els estereotips marcats sobre
Cuba. Molta gent al imaginar-se aquest indret s’imagina la típica imatge de
platges paradisíaques, el ron de beguda característica o els “puros de
l’Havana”. Però la realitat és molt diferent.
El projecte pretén donar una visió més honesta sobre l’entorn quotidià de la illa.

2. De la mà de Marcos, Alberto, Urraka, Jakelin, Ivalu, Oliver, Didie o Taquechi
cubans de tota la vida, podem conèixer el seu dia a dia, les seves alegries, i les
seves penúries, entre altres.
Els protagonistes són punks i van aprendre a utilitzar les noves tecnologies i
plasmar a través de la fotografia el seu propi món, és a dir, la realitat més
propera que els envolta.
Les fotografies fetes ens mostren una nova tendència social i cultural emergent
i com han de conviure amb els rols socials preestablerts.
Les històries i vivències personals a través la fotografia tenen més rellevància
que no pas el contingut estètic de la pròpia fotografia en sí, ja que és a través
d’aquest medi que per primer cop, els protagonistes poden manifestar els seus
desitjos i inquietuds i mostrar-nos la realitat quotidiana de Cuba.
A través d’aquest reportatge fotogràfic podem anar observant com la realitat
social del país presenta moltes desigualtats i la presència d’una diferenciada
jerarquització social cada cop més significativa.
Els orígens d’aquests punks
El moviment punk cubà començà a finals dels anys vuitanta, però a causa dels
pocs recursos de les primeres bandes no van aparèixer fins als anys noranta.
En 1991, en Gil va formar el seu grup de música “Rotura”, però la banda no va
resistir a causa de problemes interns que van provocar la desintegració del
grup en el 1993. També en el 1991 l’Abel va formar el grup de “Futuro muerto”,
una banda que va durar molt poc. Un any més tard l’Abel ja va començar amb
un altre projecte: “Detenidos”, una de les bandes més radicals.
Eren temps difícils per a l’illa i la caiguda dels socialistes va significar un fort
revés per a l’economia de Cuba, això va repercutir a la vida quotidiana. Aquests
tres grups van crear una altra manera de veure la realitat i que, les seves
principals referències musicals provenien del País Basc, de l’Estat espanyol i
de Gran Bretanya.

3. Els grups “Rotura”, “Futuro muerto” i “Detenidos” van obrir un camí que
seguirien altres. A mitjans del 1994 van aparèixer els grups “VIH” a l’Habana i
“Eskoria” a Santa Clara, probablement la banda més veterana de Cuba.
Actualment el moviment manté part de les seves arrels. Els músics s’han fet
grans i tenen activitats més corrents. L’Alexis (El Urraka) treballa de mecànic i a
la vegada es fa càrrec del seu germà Takechi. En Markitos va deixar la banda
“VIH” i treballa fent tatuatges i gràcies això té una família. En Didie treballa en
la construcció i juntament amb la Yadira tenen dos fills. L’Alejandro toca la
bateria en dos grups de “Heavy metal’’, “Eskape” i “Combat Noise”. L’Anaís
(mànager d’“Eskoria”), és advocada i l’Ernest (fundador d’“Akupunktura” i ex
integrant d’“Eskoria”) informàtic.
Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de
sociologia,
artistes i músics formen
l’escena punk actual. “Eskoria”,
“Akupunktura”, “Arrabio”, “Limalla”, “Gatillo”, “Chispaitren” i “Albatros” són les
bandes de música més destacades.
Els assaigs es fan en cases particulars, garatges o en espais cedits per
associacions culturals. Es realitzen deu festivals de rock a l’any i els punks
participen en dos: Rockasol i Ciudad Metal. En aquests festivals els punks es
reuneixen, sempre que l’economia els hi permeti.
Fotografies
Finalment, les persones punks, com ja sabem la majoria de la societat, es
caracteritzen per un cabell diferent al nostre, que en aquest cas seria en forma
de “punxa”, i la roba d’un estil de rock, o més hippies, seria una barreja entre
aquests dos estils.
En aquest article, tal com hem dit abans, està extret d’una pàgina web
anomenada “RUIDO PHOTO” i hem escollit el reportatge que tracta sobre els
punks. De la qual cosa, hem pogut extreure unes fotografies que ens han
semblat més importants i més significatives, que reflexa molt la vida d’aquestes
persones a l’Habana, i les seves condicions de vida.

4. Hem destacat exactament tres fotografies importants. La primera, mostrada a
continuació, reflexa les condicions de vida d’aquestes persones, és a dir, com
viuen el dia a dia, i com són les seves cases.

5. Pel que fa a la segona fotografia, aquestes persones són molt caracteritzades a
més a més per la seva forma de vestir i pentinar-se, també per la quantitat de
tatuatges que tenen al cos. I cadascun dels tatuatges signifiquen sempre algun
significat per a ells. Per això hem destacat també aquesta fotografia, pel fet que
es reflexa molt bé els tipus de tatuatges que solen portar normalment.

6. Per últim, i no menys important, la tercera fotografia tracta sobre la família, i de
que cada família és un món diferent, però, si una família és de punks, llavors la
majoria dels membres d’ella també ho seran, ja que ja neixen ensenyats a
partir dels seus pares. Com es pot veure a la següent fotografia, apareixen
quatre membres de la família, on dos d’ells són els fills i es veu clarament que
són punks, i, els altres dos són els pares, també amb un estil “punky”.
Fotografies extretes de:
http://www.ruidophoto.com/photo/wpcontent/uploads/2012/12/sondelpunk/index.html
http://www.ruidophoto.com/photo/galerias/kemuerden/index.html.