Microsessió

1. ENTREVISTA DE GENERACIONS RESPECTE LA EDUCACIÓ FÍSICA
Com va ser la nostre educació física a la nostra infància?
Recordo la meva infància escolar dins de l’àmbit de la Educació física amb un balanç molt
positiu. La E.F a la meva experiència va ser força tradicional, on la metodologia plantejada per
la mateixa tutora al llarg de tots els cursos era força compensada i dinàmica al llarg de tots els
cursos.
Recordo l’assignatura amb molta varietat d’activitats, totes organitzades i variades formant un
total molt correcte ( diferents esports, vídeos, coneixements bàsics anatòmics i de la E.F...)
Company de carrera que no fa aquesta assignatura optativa
Persona d’una generació més antiga que la nostra
Nos situamos en un contexto donde pasé por una etapa donde en mi escuela solo habían
mujeres, anteriormente hubo un concepto mixto de alumnos, pero luego retiraron a los
hombres.
Era una de las asignaturas que más me gustaba. Parecía que no era una asignatura importante
como ahora, que si no la apruebas tienes que repetir curso. Realizávamos actividades como
correr alrededor del patio, saltábamos al potro y al plington… Recuerdo que hacíamos
acrobacias como la rueda, la voltereta o el pino, donde a mi me proponían enseñar un poco a
los alumnos que más les costaba de la clase.
Algun jove que estigui duent a terme la E.F actualment
Algún veí, familiar…
El record que tinc de les classes d’educació física quan anava a l’escola durant l’escolarització
primària i E.S.O, és molt bona. Era d’aquelles classes que agraden a tothom, era com l’hora del
pati, tocava jugar, divertir-se i passar-s’ho bé. Teníem una professora que era molt bona amb
nosaltres i en comparació amb altres escoles, a la nostre no ens fèiem exàmens teòrics. Tot es
basava en superar les proves segons els diferents nivells basats en nois i noies. El que més
m’agradava era jugar a “pichi” que per nosaltres era jugar a mini beisbol amb bat, no amb la
mà. Els primers minuts ens parlava de la teoria de l’esport que aquell dia aprendríem, o de les
normes del joc al que jugaríem i després ho dúiem a la pràctica.

2. Quins records tens de la E.F?
Possiblement per una opinió força personal, descriuré i puntuaré la meva experiència de forma
molt positiva, ja que al ser un alumne “conflictiu” a la resta d’assignatures, aquest moment del
dia ( l’hora d’E.F) era el meu moment, on m’inhibia i em sentia dins l’`àmbit que m’agradava i
on la meva professora em valorava.
Que vas aprendre? Que has aplicat a la teva vida quotidiana?
A l’assignatura vaig aprendre les nocions bàsiques de tota la varietat d’esports presentats (
balls, esports típics com el futbol, bàsquet, tenis, gimnàstica...)
Dins dels coneixements bàsics que es vàren dur a terme, considero que el que es transmet a la
vida quotidiana són hàbits com els de higiene, la activitat física, nutrició...
En que consistien les clases de E.F?
La metodologia de l’assignatura no era la mateixa per cada classe que es duia a terme. En
algunes classes es desenvolupava una sessió on simplement es realitza la pràctica de les
habilitats concretes d’un esport; a d’altres es proposa un descobriment guiat d’algun
implement... tot depenia de la època de l’any on s’hagués de dur a terme les sessions.
Com t’avaluaven?
Depenent el moment de l’any i del curs en el que ens situem hi havien unes premisses
d’avaluació o unes altres; per exemple, si estàvem duent a terme Gimnàstica Artística, ens
proposava la elaboració d’un enllaç d’acrobàcies on ella mateixa avaluaria la creativitat, esforç
i resultat del mateix; en canvi amb l’apartat de fonaments biològics ens realitzava un exàmen
teòric dels conceptes tractats.
Que recordes del professorat d’E.F que has tingut?
Tinc una opinió molt positiva del meu professorat que he tingut ( que sempre va estar la
mateixa), ja que el tracte personal va ser molt marcant a la meva infància i en general (vist des
de un punt de vista actual) comparteixo bastant la seva metodologia dins l’assignatura.
L’educació física que jo he viscut com a alumne ha estat una etapa de la infància
personalment molt marcant, ja que com he mencionat anteriorment, era la assignatura que
em feia sentir més de profit al estar relacionada amb les habilitats físiques i era el meu fort, a
part de tenir un tracte especial amb la professora que impartia la assignatura, que hem va
ajudar molt en general en l’època dels estudis primaris i secundaris.