1. BASES DEL COMPORTAMENT
ESPORTIU
IES
ROCAGROSSA
Salvament i
Socorrisme
30 hores de teoria
Professora: Lídia Tàrrega
Lídia Tàrrega
IES Rocagrossa SOS 1r nivell
1

2. BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIU
CONTINGUTS
1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL DESENVOLUPAMENT
DELS NENS I ELS JOVES
2.L’APRENENTATGE MOTOR
3.LES MOTIVACIONS ENVERS L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT
4.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES
5.EL GRUP ESPORTIU. DINÀMICA DE GRUPS
6.ELS VALORS EN L’ESPORT
Lídia Tàrrega
IES Rocagrossa SOS 1r nivell
2

3. TEMA 1.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DEL DESENVOLUPAMENT DELS
NENS I ELS JOVES

4. 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL
DESENVOLUPAMENT DELS NENS I ELS JOVES

CARACTERÍSTIQUES DE L’INDIVIDU
◦ Factors de desenvolupament i personalitat
◦ Aspectes terminològics
◦ Factors que influeixen en el desenvolupament humà

LES ETAPES EVOLUTIVES. DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU,
AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES
◦ Les etapes evolutives
 Infància
 Primera infància (0 - 3 anys)
 Segona infància (3 - 6 anys)
 Tercera infància (6 – 12 anys)
 Adolescència (12 – 16/17 anys)
 Maduresa / Adult
 Vellesa

5. Característiques de l’individu
 1.-
FACTORS DE DESENVOLUPAMENT I
PERSONALITAT.
 1.1.- Aspectes terminològics.
 Abans d’entrar en matèria, cal aclarir alguns conceptes
que aniran sorgint al llarg del crèdit i que es convenient
de conèixer.
 CREIXEMENT:
Activitat biològica que suposa un
increment de tamany del cos o de les seves parts. Podem
mesurar quilos, metres, centímetres... Representa un
aspecte quantitatiu d’aquesta activitat biològica.

6. MADURACIÓ:
Processos morfològics (de forma)
i psicològics que es produeixen en la persona
durant el seu creixement.
Mentre
una persona està creixent, hi ha uns
canvis que fan que la seva estructura corporal
sigui d’una determinada manera, (ossificació
final del crani...etc).

7. A
nivell psicològic hi ha una maduració
també, en el sentit que un nen/a estarà
preparat per a dir “papà” , “mama”,
“caca”... quan comprengui a qui o què fan
referència aquests conceptes.

8. DESENVOLUPAMENT:
És el procés de canvi
biològic (funcional) i conductual. Biològic quant a
la diferenciació cel·lular dirigida cap a la funció
determinada (per exemple, els ovaris preparats
per la reproducció) i producte de l’activació o
repressió genètica. I Conductual quant a
l’adaptació de l’individu al medi cultural en el
què s’inscriu. (Una nena desenvolupada en el
seu medi, tindrà diferent conducta envers la
maternitat segons el que s’espera d’ella en la
societat on viu).

9. EDAT
CRONOLÒGICA: És l’edat de la
persona que ve determinada en base als anys,
mesos i dies de vida. Dos nens de 12 mesos
tenen igual edat cronològica.
EDAT MADURATIVA: És l’evolució real de la
persona. Són els canvis que es produeixen en
relació directa a l’edat cronològica. S’anomena
també edat Biològica. NO s’ha de confondre
amb l’edat mental de la persona. Dos nens de
12 mesos tenen diferent edat madurativa
perquè un d’ells ja té adquirida la locomoció i
l’altre no.

10. FILOGÈNESIS:
Història de l’espècie. Els
homes/dones provenen d’éssers que han anat
evolucionant des de la quadrupèdia fins a la
bipedestació.
ONTOGÈNESIS:
Desenvolupament individual
d’un ser vivent, des de la fecundació fins a la
mort. La ontogènesi representa l’evolució única
de cada ésser vivent. Hi influenciaran factors
genètics i també factors de l’ambient on es
desenvolupa.

11. 1.2.- Factors que influeixen en el
desenvolupament humà.
La
personalitat és una síntesi, dinàmica i
relativament estable, de les diverses
maneres de ser i d’actuar de l’individu.
Aquesta està constantment relacionada
amb els factors orgànics i els factors
ambientals. La personalitat d’una persona
serà més rica com més ric sigui el factor
ambiental.

12. FACTORS
GENÈTICS: La potencialitat
del creixement es transmet de pares a
fills a través del DNA dels cromosomes
sexuals que contenen la informació sobre
les possibilitats de creixement del nou
ésser viu, així com el seu
desenvolupament i la diferenciació entre
els diferents òrgans.

13. FACTORS
AMBIENTALS: S’ha demostrat que
els factors ambientals tenen una influència
definitiva en certs aspectes de desenvolupament
i del creixement de la persona. Entre ells cal
destacar:
Alimentació
Medi Físic
Malaties
Afectivitat
Activitat física
Factors socio-econòmics

14. Alimentació:
Es tracta d’un factor de gran
importància ja que s’ha demostrat la
influència d’aspectes nutricionals sobre
diversos aspectes del creixement, la
maduració i el desenvolupament. El fet de
tenir una bona, sana, equilibrada i
complerta alimentació ajuda a que la
potencialitat del creixement i
desenvolupament es faci efectiva.

15. Medi
físic: Aspectes com el clima,
l’altitud, la irradiació solar, s’han
demostrat influents en el creixement
humà. La irradiació solar ajuda a
l’absorció de les vitamines. És important
aquest fet per tal que es puguin obtenir
els beneficis d’una aportació vitamínica
correcte.

16. Malalties:
el fet de patir, durant el
període de creixement, determinades
malalties pot originar retards i anomalies
en el procés de creixement i
desenvolupament final.

17. Afectivitat:
La carència d’afectivitat durant la
infantesa pot originar anomalies i trastorns de la
conducta i la personalitat que poden portar
associats efectes negatius sobre el creixement.
Les mancances a nivell afectiu sovint són font
de problemes en un futur. La persona és un tot,
i com a tal es manifesta, no podem destriar mai
l’aspecte emocional i afectiu de la persona, de la
resta (físic, biològic i psicològic…)

18. Activitat
física: s’està demostrant cada
cop més, que l’activitat física pot tenir
influència sobre el desenvolupament i el
creixement, ja que porta associats
aspectes com hàbits de vida saludables,
nutrició , aspectes afectius, relacionals, i
també els purament fisiològics que fan
referència, entre d’altes, a la pressió
necessària en els punts de creixement per
a que siguin estimulat aquests.

19. Factors
socio-econòmics: Pràcticament tots els
aspectes abans comentats depenen, en bona
mesura, del nivell socio-econòmic en què la
persona creix i es desenvolupa, donat que hi
haurà certs aspectes als quals s’accedirà o no
dependentment de la qüestió econòmica i social
(nutrició, activitat física, malalties…).
Tot i que és prou evident que aquest fet per sí
mateix no garanteix un estat de salut integral de
la persona.

20. 2.- LES ETAPES EVOLUTIVES.
DESENVOLUPAMENT MOTOR, COGNITIU,
AFECTIU I SOCIAL A LES DIFERENTS ETAPES.
Introducció
Psicologia
Pedagogia
Les
etapes evolutives

21. Introducció

Base científica sobre:
Psicologia
Pedagogia

22. Psicologia

Ciència que estudia la
constitució, el comportament
i els estats de consciència de
la persona humana.

23. Pedagogia

Art i ciència de
l'educació.

24. En l’esport infantil i juvenil cal
plantejar-se com a objectiu
primordial el fet de contribuir a
l’aprenentatge i el
desenvolupament del nen i de
l’adolescent, en detriment de
l’assoliment d’èxits esportius


25. El desenvolupament evolutiu

ETAPES EVOLUTIVES:
 1-
Infància
a) Primera fase (0 - 3 anys)
b) Segona fase (3 - 6 anys)
c) Tercera fase (6 – 12 anys)



2- Adolescència (12 – 16/17 anys)
3- Maduresa / Adult
4- Vellesa

26. Primera infància (0 - 3 anys)

És l’etapa on es produeixen els
canvis més espectaculars en la
vida d’un nen.

27. Desenvolupament
físic i motor
Desenvolupament
cognitiu
Desenvolupament
afectiu
Desenvolupament
social

28. Desenvolupament físic i motor
-
Primer evoluciona el cap i després les extremitats.
 - És un procés continu que no s’atura.
 - El cos no canvia uniformement.
 - Predominen les conductes filogenètiques (menjar,
orinar, defecar, plorar...) i després conductes
ontogènètiques (apreses a l’entorn).
 - Aquesta etapa s’inicia amb moviments molt globals i
descontrolats (motricitat difusa) i s’acaba amb
moviments molt fins.
 - A la fi del primer any comença a tenir una activitat
motora coordinada i als dos anys és capaç de córrer,
pujar i baixar escales ...

29. Desenvolupament cognitiu
-
Segons Piaget l’anomena “Intel·ligència motora”.
 - Comencen a aparèixer els primers esquemes mentals
a través de la coordinació perceptiu-motriu.
 - El nen construeix les seves estructures mentals a
partir d’uns ajustaments progressius amb l’entorn.
 - Comença a saber que els objectes del seu entorn
continuen existint malgrat haver desaparegut de la seva
vista.
 - S’adona que els seus actes poden influir sobre
l’entorn.

30. Desenvolupament afectiu
-
Necessita un adult que el vigili
constantment per tal d’alimentar-lo, el
protegeixi i faci d’enllaç amb el món
exterior.
-
Un clima familiar afectiu positiu
constitueixen el marc apropiat per al
desenvolupament d’una personalitat sana
i equilibrada.

31. Desenvolupament social
-
El nen rep la influència socialitzada dels
éssers humans amb els quals estableix la
relació, però al mateix temps influeix
sobre aquests éssers humans i els seu
comportament social.
-
Aquests processos d’interacció personal
estan en relació amb la seva maduresa, la
seva intel·ligència i l’afectivitat.

32. Segona infància (3 – 6 anys)
S’inicia el seu primer aprenentatge
escolar i comença a dominar amb molta
destresa el seu propi cos i els objectes
que l’envolten.
 És idoni el treball de la psicomotricitat i
les habilitats motrius bàsiques.


33. Desenvolupament físic i motor
- Progressiva maduració del sistema neuromuscular.
Augmenta la destresa en l’execució d’activitats físiques.
 - Un element clau és la quantitat d’experiències que
poden realitzar i assumir.
 - A mesura que el nen guanya grandària i força també va
perfeccionant les seves destreses i les seves capacitats
motores. També es modifiquen les percepcions.
 - L’objectiu d’aquesta etapa és assolir un bon
l’esquema corporal, orientació espacial, temporal,
domini de les Habilitats Motrius Bàsiques (HMB).

34. Segona infància (3 – 6 anys)
Habilitats motrius bàsiques:
 Totes aquelles formes de moviment
natural què són necessaris per a la
motricitat humana, que serveixen com a
base per adquirir una motricitat fina i
per a l’adquisició de destresses més
complexes.


36. Segona infància (3 – 6 anys)

Habilitats motrius bàsiques:

Locomotrius:

marxar, còrrer, saltar, reptar, gatejar, …

37. Segona infància (3 – 6 anys)

Habilitats motrius bàsiques:

No locomotrius:

Balancejar-se, inclinar-se, doblegas-se, girar-se,
aixecar-se, equilibrar-se,...
Quique Molina

38. Segona infància (3 – 6 anys)

Habilitats motrius bàsiques:

De projecció o recepció:

Llençar, recepcionar, colpejar, batejar,
atrapar, ..

39. Desenvolupament cognitiu
-
Piaget: “Pensament preoperatori”.
 - El llenguatge permet al nen utilitzar les paraules per
representar els aconteixe-ments.
 - Comença a deslligar-se de la realitat i recordar
experiències anteriors a partir de la memòria.
 - Importància de la imitació i el joc.
 - Donat que no són capaços d’entendre les regles ni les
operacions mentals, no tenen la capacitat de
generalitzar i classificar, que requereixen la combinació
d’informació.
 - Pensament unidireccional i perceptiu, qüestió que
condiciona les possibilitats de raonament.

40. Desenvolupament afectiu
-
Importància del JO.
- El nen veu el món a partir del seu punt
de vista únic i irreversible.
- Tot existeix a partir del JO.
- Construeix un món inconscient i
subjectiu. Ell està en mig de la creació.

41. Desenvolupament social
-
El joc és el protagonista principal en
la vida d’un nen. La família i l’escola
són mitjans eficaços pel
desenvolupament social.
- S’inicien els jocs cooperatius i al final
disminueixen els jocs individuals.
- Importància de l’escola, és un fet social.

42. Tercera infància (6 – 12 anys)

Es produeix un constant trencament
de l’equilibri físic, no hi ha mai un
creixement harmònic.

43. Tercera infància (6 – 12 anys)

S'inicia l'aprenentatge de tècniques
esportives. Habilitats motrius
específiques.

44. Tercera infància (6 – 12 anys)

Sobre els 9-12 anys es troben en
l'anomenada edat d'or de
l'aprenentatge esportiu.

45. Desenvolupament físic i motor
-
Entre els 6-7 anys es produeix un ràpid creixement
que trenca l’equilibri físic. El nen es fa més alt i té una
figura més semblant a la de l’adult.
-
A l’entorn dels 8-9 anys s’engreixa i torna a equilibrarse.
-
En aquesta etapa es desenvolupen de forma articulada
tots els esquemes motors de base per tal d’afinar la
coordinació.
-
Es comença a dominar la pròpia motricitat.

46. -
Els objectius que ens podem plantejar són:
Adquisició
de l’autonomia personal.
Estructuració de l’esquema corporal.
Consolidació de les Habilitats Motrius Bàsiques
(HMB).
Creació d’una imatge corporal positiva.
Inici del desenvolupament de les Habilitats Motrius
Específiques (iniciació esportiva)(HME).

47. Desenvolupament cognitiu
-
Piaget: “Pensament operacional concret”.
 - A partir dels 7 anys el seu pensament és menys
egocèntric.
 - Augmenta el seu vocabulari i les seves possibilitats
d’expressió.
 - El pensament es torna reversible.
 - Els nens són capaços d’abstraure i generalitzar a partir
d’exemples particulars, però el seu raonament està
molt vinculat al que succeeix al seu voltant.
 - S’inicia als jocs reglats.
 - Comença a comprendre el valor social de les
regles.

48. Desenvolupament afectiu
-
S’inicia el concepte d’autoestima (valoració
positiva d’un mateix).
Els
factors que hi intervenen són:
Sentir-se acceptat pels adults significatius.
Experiències de respecte, envers el nen.
Regles de comportament.
Autoestima dels adults (imatge
tranquilitzadora).

49. Desenvolupament social
-
La seva socialització es va fent més independent. Els
companys comencen a tenir un paper important.
-
És el primer pas cap a una relativa independència.
-
La seguretat que li donen els seus coneixements, el domini
del llenguatge i la seva expansió a nivell social, fa que desitgi
cada cop més tenir una mica d’independència.
-
Si el nen és estable emocionalment, no ha de tenir cap
dificultat per assumir els canvis que se li aproximen.

50. L’Adolescència (12 – 17 anys)

És un moment dur per a la
persona, que és conscient dels
seus canvis.

A cavall entre la infantesa i la
maduresa.

51. L’Adolescència (12 – 17 anys)

És una nova etapa de canvis
fisiològics encarats a la procreació.

52. L’Adolescència (12 – 17 anys)

S’explica que els problemes dels adolescents
estan condicionats a tres motius:
 Situacions
que se’ls exigeix (demandes
professionals o vocacionals).
 Ajustaments fisiològics (hormones sexuals i
ajustament del propi cos).
 Inseguretat de tipus psicològic (ajustament
de comportament, pautes socials, laborals...)

53. Desenvolupament físic i motor
-
Canvis físics provocats per l’augment de la producció
d’hormones gonadotròpiques (referides a les
característiques sexuals masculí/femení).
-
Aquesta glàndula estimula les gònades i per tant fa
augmentar la producció d’hormones sexuals i el
desenvolupament d’espermatozous (testosterona) en
els nois i els òvuls (estrògens) en les noies.
-
Aquestes hormones en combinació amb altres
hormones del cos estimulen els creixement dels ossos i
la musculatura, accelerant el creixement general.

54. -
Els augments en alçada són produïts per un
allargament de les extremitats, qüestió que determina
desequilibris corporals.
-
Aquest ràpid creixement i a vegades poc harmònic fa
que la figura del noi o noia acabi sent poc agraciada.
-
Realitza moviments imprecisos i sovint maldestres.
 - Tot això pot provocar inseguretat i timidesa.
 - Però el fet més remarcable en l’adolescència passa per
l’inici de la funció sexual. En el noi d’una forma més
imperiosa i en la noia de forma més difosa i ambigua.

55. Desenvolupament cognitiu
-
Piaget: “Pensament operacional formal” (s’aconsegueix
normalment als 15 anys).
-
Els individus són capaços de realitzar un raonament
completament abstracte i lògic. No necessita la
percepció ni les experiències concretes.
-
Pot considerar no solament una possible resposta a un
problema o una explicació, sinó diverses possibilitats o
solucions al mateix temps.

56. -
Té la capacitat d’adquirir i utilitzar coneixements
arribant a la seva màxima eficàcia.
-
El nivell de funcionament intel·lectual assolit al final de
l’adolescència determinarà en gran mesura el seu futur
cognitiu d’adult.
-
Els adolescents són uns grans raonadors, però poc
raonables.

57. Desenvolupament afectiu
-
Les transformacions a nivell físic i cognitiu que es
produeixen en aquesta etapa són la base de molts
canvis tant a nivell psicològic com sobretot emotius. El
canvi més rellevant és el sentiment de fractura en la
continuïtat en el desenvolupament d’un mateix.
 - El noi o noia viu a la recerca d’un estil de vida, una
forma d’adaptació i presenta un caràcter força complex
i sensible a qualsevol influència.
 - En l’adolescent es produeix una crisi d’identitat:
 Passa d’una etapa en la que gràcies a l’entorn
familiar la seva identitat té una funció i un sentit
concret a un altra etapa on ell mateix és l’artífex
de la seva pròpia identitat.

58.  La
pèrdua de la identitat infantil i l’actual imatge que té
de l’entorn familiar, que ara qüestiona, són elements
que remouen les vivències de l’adolescent.
 Els canvis del cos determinen una imatge diferent i
modifiquen la idea global de la pròpia persona.
 El model masculí s’orienta cap a l’acció i el femení cap el
món de les persones.
 La personalitat no es pot considerar un producte acabat
sinó més aviat com un procés de transformació
constant, a causa de les experiències i les vivències que
es donen en la vida d’una persona.

59. Desenvolupament social
-
Les relacions socials proporcionen la capacitat
d’explicitar les destreses i interessos propis de la seva
edat compartint problemes i sentiments semblants.
 - Les relacions amb els altres del mateix sexe i de
l’oposat serveixen de prototip de les relacions adultes
posteriors.
 - La naturalesa dels grups amb companys evoluciona
amb l’edat. Inicialment comença amb la colla, després
comença a interaccionar amb els nois/noies i evoluciona
cap a grups heterosexuals, per acabar finalment a la
parella.

60. -
S’ha de comprendre que l’adolescent
ja no és un nen i, no obstant, la
família, l’escola i la societat el
segueixen tractant com a tal. Durant
molts anys romandrà en una terra de
ningú sense els drets dels nens ni els
drets de l’adult.

61. Maduresa/ Adult
Estabilització: és la fase més
estable de la vida de les
persones.
 És l’etapa en que es poden
assolir els màxims rendiments
físics i intel·lectuals.


62. A
partir d’aquí i fins a la vellesa, el rendiment i
la involució de les persones és molt personal i
individual, i prenen especial importància al llarg
de tots aquests anys aspectes com:
- Nivell de vida / hàbits de vida i higiene.
- Activitat física.
- Alimentació.
- Malalties...
Aquests aspectes, i d’altres, seran determinants
a l’hora de disposar de les millors condicions
durant la vellesa.

63. Vellesa

No hi ha un inici concret.

Hi ha una etapa en la que l’individu
comença a patir disfuncions que
l’acosten a la vellesa.

64. Vellesa

Des del punt de vista legal un és vell a partir
dels 65 anys (67 anys properament).

Està augmentant la proporció de la vellesa dins
de la societat.

Actualment el 12% de la població mundial és gent
gran.

65. Vellesa
Durant l’envelliment:
 procés biològic que modifica
constantment l’estructura i el
funcionament del nostre ésser.


66. Vellesa

És el conjunt de modificacions morfològiques,
psicològiques i biològiques que succeeixen com
a conseqüència del pas del temps.

L’envelliment provoca una disminució de les
funcions en els diferents òrgans.

67. Aspectes físics
-
Els músculs s’atrofien, el greix s’acumula especialment
al voltant de l’abdomen. Els ossos s’omplen de cavitats,
es tornen més fràgils, mentre que les articulacions es
desgasten.
 - A l’envelliment fisiològic se li afegeixen factors
d’acceleració com la no utilització d’una funció.
 S.
Circulatori: disminueix la quantitat de sang impulsada
i de la freqüència cardíaca. Augmenta la rigidesa de les
parets de les artèries i la pressió arterial.
 S. Respiratori: disminueix la mobilitat de la caixa
toràcica, el que dificulta la respiració.

68.  S.
Muscular i Esquelètic: disminueix la massa
muscular, la capacitat de generar força i la velocitat
de contracció. Degeneració de les articulacions,
pèrdua de massa òssia i els teixits elàstics perden la
seva propietat.
 Metabolisme
general: Tendència a consumir més
oxigen i tolerància a la Glucosa (predisposició a la
diabetis). Augment del greix, el colesterol
s’incrementa en la sang i hi ha una tendència a patir
arteriosclerosi i malalties cardíaques i cerebrals.

69. Importància de l’exercici físic

Organisme utilitza millor l’oxigen.

La tensió arterial tendeix a baixar.

Retarda el deteriorament del Sistema
Nerviós Central (SNC).

Disminueix la percepció del dolor, de
l’ansietat i millora la concentració.

70. Importància de l’exercici físic

Disminueix el greix corporal i
augmenta la massa muscular.

Millora la mobilitat articular.

Augmenta la sensació de benestar i
la percepció d’una més gran
mobilitat.

71. Les activitats físiques més
aconsellables en la vellesa són
Activitats

Es poden fer en qualsevol lloc i no fa
falta canviar-se de roba.
Caminar

gimnàstiques.
i/o nordic walking.
Té l’avantatge de protegir el sistema
circulatori, ajuda a perdre pes i és fàcil
de fer.

72. Les activitats físiques més
aconsellables en la vellesa són
Pedalar.

Produeix beneficis circulatoris i manté
el to en els braços i la columna.
Nedar.


Activitat molt complerta per la seva
gran mobilitat articular.
Ideal per a persones amb artrosi i
obesitat.

73. Les activitats físiques més
aconsellables en la vellesa són

SEMPRE: Cal tenir en compte
possibles contraindicacions.

74. Aspectes emotius i socials

Els investigadors han demostrat que les
persones que tenen el recolzament
emocional dels seus amics i de la seva
família tenen un nivell més baix d’estrès i
estan menys exposades a morir en un
futur pròxim que les persones que es
troben aïllades i soles.