3. TUB DIGESTIU:
- Boca
- Faringe
- Esòfag
- Estómac
Duodé
- Intestí Prim Jejú
Ili
Cec (Apèndix)
- Intestí Gros Colon
Recte
- Anus
GLÀNDULES ANNEXES:
- Glàndules Salivals
- Fetge
- Pàncrees
L’APARELL DIGESTIU
4. PARTS DE L’APARELL DIGESTIUPARTS DE L’APARELL DIGESTIU
BOCA: Les dents trituren l’aliment
i la llengua el barreja amb la saliva.
FETGE: És la glàndula més
gran del cos. Segrega la bilis.
BUFETA BILIAR: Emmagatzema la bilis abans
d’abocar-la al duodé
INTESTÍ GROS
Colon Absorbeix l’aigua de la femta
Cec o Apèndix: Funcions immunològiques
Recte: Emmagatzema la femta
ANUS: Sortida de la femta
GLÀNDULES SALIVALS: Produeixen
la SALIVA i la vessen a la boca.
Hi ha : - 2 Paròtides
- 2 Submaxilars
- 2 Sublinguals
FARINGE: Forma part del digestiu
i del respiratori.
ESÒFAG: Els seus moviments peristàltics
impulsen l’aliment cap a l’estómac.
PÀNCREES: segrega SUC PANCREÀTIC i el
vessa al duodé.
ESTÓMAC: Barreja l’aliment, segrega suc
gàstric.
INTESTÍ PRIM: La part interna segrega
SUC INTESTINAL.
Duodé (25 cm)
Jejú (3 m)
Ili (3,5 m)
7. FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ (Procés Mecànic)FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ (Procés Mecànic)
MASTICACIÓ , INSALIVACIÓ, DEGLUCIÓ: Esmicolament dels
aliments, barreja amb la saliva i formació del bol alimentari
MASTICACIÓ , INSALIVACIÓ, DEGLUCIÓ: Esmicolament dels
aliments, barreja amb la saliva i formació del bol alimentari
MOVIMENTS PERISTÀLTICS, Impulsen el bol fins a l’estòmac.MOVIMENTS PERISTÀLTICS, Impulsen el bol fins a l’estòmac.
MOVIMENTS PERISTÀLTICS: Barreja del contingut, secreció de suc gàstric i
formació del QUIM.
MOVIMENTS PERISTÀLTICS: Barreja del contingut, secreció de suc gàstric i
formació del QUIM.
ELS MOVIMENTS faciliten la barreja i la fragmentació del quim.
Formació del QUIL.
ELS MOVIMENTS faciliten la barreja i la fragmentació del quim.
Formació del QUIL.
DESHIDRATACIÓ del Quil. Els MOVIMENTS PERISTÀLTICS fan avançar els
productes de rebuig.
DESHIDRATACIÓ del Quil. Els MOVIMENTS PERISTÀLTICS fan avançar els
productes de rebuig.
EVACUACIÓ de la femta.EVACUACIÓ de la femta.
8. FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ (Procés Químic)FISIOLOGIA DE LA DIGESTIÓ (Procés Químic)
SALIVA: (1-1,5 L/dia, pH=6,9) El midó es converteix en glucosa per
acció de l’amilasa.
SALIVA: (1-1,5 L/dia, pH=6,9) El midó es converteix en glucosa per
acció de l’amilasa.
SUC GÀSTRIC: (1,5-3,5 L/dia, pH=2-3). Secreció d’àcid clorhídricl per
activar els enzims que desfan Proteïnes i Lípids.
SUC GÀSTRIC: (1,5-3,5 L/dia, pH=2-3). Secreció d’àcid clorhídricl per
activar els enzims que desfan Proteïnes i Lípids.
BILIS (FETGE BUFETA): (0,5-1,2L/dia, pH=7,2). Emulsió de
greixos que facilita l’acció dels enzims que els desfan.
SUC PANCREÀTIC (PÀNCREES): (1,2-3 L/dia, pH=7,5-8,5). Conté
diversos enzimsque desfan proteïnes, lipids i glúcids.
BILIS (FETGE BUFETA): (0,5-1,2L/dia, pH=7,2). Emulsió de
greixos que facilita l’acció dels enzims que els desfan.
SUC PANCREÀTIC (PÀNCREES): (1,2-3 L/dia, pH=7,5-8,5). Conté
diversos enzimsque desfan proteïnes, lipids i glúcids.
SUC INTESTINAL: Desfan encara més glucids, lípids i proteïnes.SUC INTESTINAL: Desfan encara més glucids, lípids i proteïnes.
FLORA BACTERIANA: Produeixen vitamines (B12) a partir de restes de glúcids.FLORA BACTERIANA: Produeixen vitamines (B12) a partir de restes de glúcids.
9. LA SALUT DE L’APARELL DIGESTIULA SALUT DE L’APARELL DIGESTIU
Hàbits saludables:
•Rentar-se les mans abans de menjar.
•Raspallar-se les dents després dels àpats.
•Mastegar bé els aliments.
10. LA SALUT DE L’APARELL DIGESTIULA SALUT DE L’APARELL DIGESTIU
Malalties Digestives
Gastritis:. Inflamació del teixit intern de
l’estòmac
Gastroenteritis: Inflamació del teixit intern de
l’estòmac i de l’intestí.
Hepatitis: Inflamació del fetge.
Pancreatitis: Inflamació del pàncrees.
Úlceres d’estòmac: Ferides a les parests
internes de l’estòmac.
11. LA SALUT DE L’APARELL DIGESTIULA SALUT DE L’APARELL DIGESTIU
Proves Diagnòstiques
• Exploració Endoscòpica:
Consisteix en la introducció de
sondes amb càmera per observar
l’interior de l’aparell digestiu.
Hi ha dos tipus: Gastroscòpia i
Colonoscòpia.