Guia de l'alumne

DOSSIER TREBALL DE RECERCA

GUIA DE L’ALUMNE

CURS 2010-11

INS BAIX PENEDÈS - EL VENDRELL

INS Baix Penedès (El Vendrell) CURS 2010- 11

ÍNDEX

1.- EL TREBALL DE RECERCA
1.1.- Introducció.
1.2.- Objectiu del treball de recerca.
1.3.- Criteris generals quant a la tipologia dels treballs.

2.- ELABORACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

3.- EL DOSSIER DEL TR
3.1.- Portada.
3.2.- Índex.
3.3.- Introducció.
3.4.- Desenvolupament del treball.
3.5.- Conclusions.
3.6.- Bibliografia.
3.7.- Annexos.

4.- PRESENTACIÓ

5.- PRESENTACIÓ ORAL DEL TR

6.- FASES DEL TR

7.- CALENDARI DE REALITZACIÓ

8.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
8.1.- Avaluació final.
8.2.- Qualificació.

2


1.- EL TREBALL DE RECERCA

1.1.- INTRODUCCIÓ

A l’ Annex III de l’ Ordre de 31 de Juliol de 1998 es defineix el TR en els següents
termes:
‘’Al llarg del Batxillerat, l’alumnat ha de consolidar les seves capacitats de recerca i
desenvolupar-ne de noves, aplicant-les a les diferents matèries del currículum. Cal
que els procediments lligats a la recerca, el tractament de la informació obtinguda i
l’exposició de resultats siguin presents i s’exercitin a les diferents matèries del
batxillerat. Tanmateix, vista la importància que té el desenvolupament d’aquestes
capacitats i el seu interès didàctic, s’ha establert que al currículum de cada alumne
ha de figurar la realització d’un treball de recerca, amb l’equivalència horària de
dos crèdits, preferentment al darrer curs de batxillerat”.
El TR pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari. L’han de fer
tots els alumnes de batxillerat, preferentment durant el segon curs. Equival a dos
crèdits de currículum i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat.
En la realització del TR, cada alumne/a comptarà amb un professor/a tutor/a que
l’orientarà i en farà el seguiment.
El TR al batxillerat, per tant, és una exigència del currículum de l’alumnat, un
terreny on aquest pot aplicar els seus aprenentatges, un mitjà per aprendre
(fonamentalment per desenvolupar capacitats generals per a la investigació, el
tractament de la informació, l’expressió i l’argumentació) i un recurs, a més, per a
l’avaluació dels alumnes.
Està constituït per un conjunt d’activitats realitzades per l’alumnat, estructurades i
orientades a la investigació, sobre un tema escollit i acotat, en part, per ell mateix.
Això suposa, en molts casos, la realització d’activitats de camp (enquestes,
experiments, muntatges, visites…) i no només activitats de recerca bibliogràfica.
L’objectiu és que l’alumnat posi en marxa determinats procediments i que ho faci
en àmbits que poden ser diferents d’aquells on els va adquirir, tot aprofundint
sobre algun tema que li interessi.
Independentment de la naturalesa de la investigació, es poden enunciar alguns
d’aquests procediments:
• Triar i acotar una àrea de recerca concreta.
• Analitzar l’àrea acotada i distingir els aspectes bàsics dels que són
secundaris. Identificar problemes i formular preguntes.
• Plantejar l’objectiu o objectius que es persegueixen amb la recerca.
• Esquematitzar el procés de treball de recerca, planificar les accions que
caldrà prendre per assolir els objectius previstos.
• Cercar la informació adequada al tema triat en els seus diferents aspectes i
processar-la.
• Proposar explicacions provisionals o hipòtesis resolutives, si escau, als
problemes plantejats. Plantejar estratègies de resolució.
• Aplicar la metodologia i estratègia triada i recollir els resultats.
• Processar aquests resultats i contrastar-los amb la informació de què es
disposava a l’i nici.

3


• Arribar a conclusions i argumentar-les.
• Si l’estratègia de treball no ha funcionat i els resultats o les conclusions són
minses respecte al que se n’esperava, ser capaç d’explicar per què i
articular una estratègia més adient.
• Plasmar per escrit el treball realitzat i també exposar-lo oralment en públic,
de manera ordenada i coherent.

1.2.- OBJECTIU DEL TR

El sentit i l’objectiu fonamental del TR consisteix bàsicament a contribuir a les
finalitats formativa, orientadora i preparatòria del batxillerat.
A grans trets, i amb un caràcter intencionadament introductori, les principals raons
per justificar l’elaboració d’un treball de recerca durant el batxillerat són dues:
A) Complementar la formació de l’alumne/a mitjançant l’aportació de continguts
nous i, molt especialment, l’aplicació d’estratègies noves.
B) Constatar, en un marc de treball molt específic i clarament propici, si s’han
assolit realment una sèrie d’objectius del batxillerat.

Amb CARÀCTER GENERAL, i independentment del tema escollit i dels objectius
que es proposen en el batxillerat, tenen una incidència directa els sis següents:
1.- Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita en català i en
castellà, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i
icònics adequats al tipus de missatge desitjat.
2.- Tenir iniciativa a l’hora de resoldre nous problemes que es puguin plantejar i
que requereixen l’aplicació dels continguts apresos en les diferents disciplines que
conformen el seu currículum.
3.- Tenir una visió íntegra de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir,
d’un camp a un altre, l’experiència cultural adquirida.
4.- Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir la informació
necessària en els seus camps d’interès.
5.- Formular judicis independents que assegurin la seva autonomia personal,
respectar i ser tolerant amb les opinions que manifestin altres membres de la
comunitat.
6.- Organitzar la pròpia feina, perseverar en l’esforç, i ser crític amb els resultats
obtinguts.

1.3.- CRITERIS GENERALS QUANT A LA TIPOLOGIA DELS TREBALLS

A) Els treballs han de ser adequats als objectius generals de l’etapa i a les
característiques específiques del grup d’alumnes.
B) Els treballs que requereixen desplaçament, cal que no representin un obstacle
per a la dedicació normal del alumnat a la resta d’activitats acadèmiques.
L’alumnat no pot faltar a classe amb l’excusa de realitzar activitats del TR.
C) Es poden realitzar TR d’àrees distintes a la seva modalitat de batxillerat, encara
que és convenient triar un tema afí a les matèries que s’estan cursant.

4


2. ELABORACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA
En aquest apartat us volem donar unes pautes que són molt convenients de
seguir:

• Un cop elegit el tema i seguint les orientacions del professors-tutors, és
convenient fer un guió general dels punts que interessa tocar. Cal triar bé
les fonts d’informació. Per això, una vegada tenim clares les fonts
bibliogràfiques, cal mirar els índexs dels llibres i seleccionar aquells capítols
o paràgrafs que realment interessen per a l’elaboració del treball. S’ha de
fer una lectura acurada i prendre notes d’allò que és més interessant i
rellevant, anotant la informació sencera i/o el lloc on hem trobat la
informació.
• Després de la consulta de les fonts i de la lectura acurada d’allò que
realment interessa, s’elabora el primer esborrany. En aquest esborrany hi
heu d’anar introduint les notes preses de les lectures, intentant seguir el
guió del treball proposat inicialment. És possible que, en la recerca
d’informació s’hagin trobat elements interessants que provoquin algun canvi
en el guió inicial; cal parlar-ne amb el tutor i si la nova via d’actuació és
interessant val la pena explorar-la.
• Després de les diferents revisions i reorientacions realitzades conjuntament
amb el professor-tutor, finalment s’elabora el dossier definitiu, que és el
que haureu de lliurar al tutor i aquest als altres membres del tribunal.
• Cal tenir en compte, en l’elaboració del treball, l’ús correcte del
llenguatge. És importantíssima l’ortografia i la puntuació, com també les
expressions i el vocabulari més adients. La redacció ha de ser clara,
senzilla, precisa i exacta. Cal evitar el vocabulari poc normal o que en
desconeguis el significat, i també les expressions complicades, les
ambigüitats i expressions sense contingut, i les repeticions. Cal matisar el
sentit de les frases amb l’ús correcte d’adverbis i d’adjectius.
• Al llarg del treball és molt possible que s’hi hagin d’incloure cites textuals i
referències bibliogràfiques. Normes de caràcter formal: s’ha de copiar el
text original; ha d’anar seguida d’una referència bibliogràfica; si la cita
ocupa menys de tres línies, s’ha d’incloure al text entre cometes; si ocupa
més de tres línies, s’ha de sagnar la cita, sense cometes, i a sota incloure la
referència bibliogràfica.
• Les referències bibliogràfiques de les cites textuals se solen posar com a
notes a peu de pàgina. S’han d’incloure quan se citen paraules exactes d’un
autor; es resumeix fidelment un passatge d’un autor; s’utilitza una idea o
material basat en l’obra d’un autor; en aquests casos cal acreditar la font.
Una altra manera de fer constar les referències bibliogràfiques és numerar
dins el text i fer un llistat ordenat de totes les referències al final del treball.
• Al final del treball heu d’arribar a unes conclusions, que seran el fruit i
resultat d’aquest treball de recerca.
• Finalment, cal preparar l’exposició oral.

3. EL DOSSIER DEL TR.

5


L’alumne/a té l’obligació de fer un dossier escrit del treball realitzat, que ha de
tenir la següent estructura:

3.1. Portada, amb les dades següents:
• Títol complet de treball.
• Nom del centre.
• Nom del Departament o Seminari.
• Nom i cognoms de l’alumne.
• Curs i grup.
• Data.

3.2. Índex, amb els títols dels diferents apartats i la pàgina en què comença.
L’índex serà la pàgina 1.

3.3. Introducció, en la qual s’explicarà la justificació i el procés de gestació
del tema escollit.
És important que hi hagi un guió on s’hi pot redactar la finalitat del treball, amb el
següent:
- Raonament respecte l’objecte de la investigació i els límits cronològics, materials,
temàtics…)
- Valorar l’estat actual de la qüestió tractada.
- Justificació del mètode de treball i l’estructura.
- Comentaris sobre les fonts de consulta.
- Algunes dificultats més significatives.

3.4. Desenvolupament del tema.

Recomanacions:
- Els capítols han de mantenir un cert grau d’equilibri pel que fa a la seva extensió.
- Situació dels apartats segons la lògica temàtica.
- Evitar la repetició de continguts.
- Afirmacions basades en raonaments o materials concrets. Rigor.
- Referències d’altres autors. No serveixen per omplir paper. Només cal utilitzar les
imprescindibles.

3.5. Elaboració de conclusions.

- Cal exposar-les amb naturalitat i equilibri.
- Es presenten els resultats assolits a partir d’unes intencions inicials.
- S’han de defensar les deduccions i apuntar els problemes amb què ens hem
trobat i els dubtes que resten pendents.
- Han de tenir un caràcter de síntesi del treball.

3.6. Bibliografia.

6


La bibliografia consisteix en la relació de les fonts consultades en
l' elaboració d' un treball, article, investigació, etc., on es fa constar el nom i
cognom de l' autor o autors, títol de l' obra, data i lloc de publicació.
La bibliografia sol aparèixer al final del treball elaborat i té la finalitat de servir com
a indicador de les fonts consultades per l' autor.
Així mateix, convé que les dades d' una bibliografia apareguin completes per tal
de facilitar la recerca a altres persones interessades en el mateix tema.
Per a l' elaboració d' una bibliografia, cal atendre els diferents tipus d' obres que
es poden referenciar:
Llibres
Publicacions periòdiques
Altres materials
Llibres
Hi ha dos sistemes habituals de citar la bibliografia. No és tan important la tria com
la coherència de mantenir el mateix criteri en les citacions.
1. Sistema tradicional
COGNOM(S), Nom. Títol de l' obra. X vol. Edició (si no és la primera). Lloc:
Editorial, Any. Col·lecció, número (si escau).
BLOCH, Ernst. La filosofia del Renaixement. Barcelona: Edicions 62 i
Diputació de Barcelona, 1982. Clàssics del pensament modern, 2.
2. Sistema d' autor i data
COGNOM, Nom. (Any): Títol de l 'obra. X vol. (si escau). Edició (si no és la
primera). Lloc: Editorial. Col·lecció, número (si escau)
HAUSER, Arnold. (1966): Història social de l' art i de la literatura. 2
vol. Barcelona: Edicions 62.

Consideracions generals

Els cognoms s' escriuen en versaleta, però la primera lletra sempre en majúscula.
Després del cognom es posa una coma i, en rodona, el nom sencer de l' autor
(si no se sap el nom cal posar la inicial seguida de punt).
Quan hi ha dos autors, el primer apareix en l' ordre COGNOM, Nom i l’altre en
l' ordre de Nom COGNOM:

COGNOM, Nom i Nom COGNOM. Títol de l' obra. X vol. Edició (si no és la
primera). Lloc: Editorial, Any. Col·lecció, número (si escau).

Si n’hi ha més de dos:

7


COGNOM, Nom i altres. Títol de l' obra. X vol. Edició (si no és la primera). Lloc:
Editorial, Any. Col·lecció, número (si escau).
Quan sigui necessari, després del nom de l' editor o dels editors cal
escriure "(ed.)" o "(eds.)" abans de la data.

En el sistema d' autor i data, entre parèntesis hi ha de figurar l' any de l' edició,
seguit d' una lletra en cas que se citin diverses obres del mateix autor i any. Si
s 'ha de citar una edició que no és la primera o es vol fer esment especial que
l' edició utilitzada no és la primera, cal escriure el número d' edició volat després
de l' últim número de l' any (1995²). Després del parèntesi, abans del títol, cal
posar dos punts.
El títol complet de l' obra s' escriu en cursiva.
Després del títol cal escriure, quan calgui, el tom i el volum abreujats "t." o "vol.".
El nom de la ciutat de publicació anirà precedit d 'un punt i seguit de dos punts i el
nom de l' editorial, seguit de coma i l' any d' edició més punt.
Si l' obra consta de més d' un volum, ha de constar el número de volums amb
números aràbics, seguit de l' abreviatura "vol."

Publicacions periòdiques

Se segueixen, aproximadament, els criteris generals esmentats per a la
bibliografia de llibres.
1. Sistema tradicional
COGNOM(S), Nom. "Títol de l' article". Nom de la publicació periòdica, número del
volum, núm. de l' exemplar (data): número de pàgines.
TRULLÉN, Joan. "El boom borsari i la hipòtesi de la inestabilitat
financera", Revista de Catalunya, Nova Etapa. núm 12 (1987): 59-68.
2. Sistema d' autor i data
Autor. Data. "Títol de l' article". Títol de la publicació periòdica, número del volum,
núm. de l' exemplar: número de pàgines.
PAGÈS, Montserrat. 2000 "La pintura profana de caràcter heroic als
segles XII i XIII". Serra d 'Or, 484: 40-45.
Per a les referències d' altres materials, vegeu Les referències i les citacions
bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: Universitat Autònoma de
Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1994.

8


Les citacions són les referències d' altres autors o obres incorporades en el
document que s' elabora.
Cal tenir present que si les citacions ocupen entre 1 i 3 línies se situen dins del text
entre cometes, amb el mateix cos i tipus de lletra que l' utilitzat en el text general.
La referència s' escriurà després de les cometes.
Si les citacions són més llargues de 3 línies s' escriuen en un paràgraf
independent, sagnat 1cm a l' esquerra i el cos de lletra 1 punt més petit
(normalment 11 p.) que la del cos del text. L' interlineat ha de ser senzill.
La referència de la citació va al final, abans del punt final.
Les supressions de text en les citacions cal indicar-les amb tres punts entre
claudàtors.
El sistema d' escriure les referències de les citacions és com el que hem citat
anteriorment.

Referències bibliogràfiques al text
Qualsevol referència d' una altra obra cal ressenyar-la convenientment o bé a peu
de pàgina o bé al final del capítol o al final de l' obra.
Hi ha tres sistemes principals de citacions:
a) les citacions numèriques
b) les citacions en notes
c) les citacions d' autor i any
Actualment, sobretot en obres d' investigació i d' assaig, el sistema més utilitzat i el
que es demana en qualsevol publicació de caràcter internacional, sobretot si és de
caràcter científic, és citar les obres bibliogràfiques pel sistema d' autor i any.
Aquest és el sistema més directe i efectiu.
Les citacions numèriques
Les crides de nota del text remeten a la citació de l' obra de
procedència mitjançant un número que es refereix a una llista d' obres citades al
final del capítol o del llibre, ordenada numèricament.
Les citacions en notes
Les crides de nota del text remeten a notes (situades a peu de pàgina, al final del
capítol, o al final de l' obra) que contenen les referències bibliogràfiques. A
vegades aquestes notes porten la citació abreujada que remet a la bibliografia final
de l' obra.

9


Les citacions d' autor i any
Es tracta de posar directament al text, entre parèntesis, el primer element (gairebé
sempre l' autor),l' any d' edició de l' obra de referència i, si cal, la pàgina o pàgines.
Exemple: (Lüdtke, 1988), (Lüdtke, 1988: 1633)
Quan aquestes referències apareixen al final d' un període, han d' anar sempre
després del signe de puntuació.
Exemple: És clar que el sistema de codificació més estàndard actualment és el
TEI (Burnard, 1995) i, com a tal, ...
Si hi ha més d' una referència, s' escriuen totes dins dels mateixos parèntesis,
separades per punt i coma (Barry i Fourcin, 1992; Péan et al., 1993).
Si en el text ja se cita l' autor només cal escriure l' any entre parèntesis.
Exemple: Tal com diu Burnard (1995a), el sistema de...
En el cas de citar més d' una obra del mateix any del mateix autor, les obres
s' enumeren amb lletres minúscules després de l' any, sense deixar cap espai.
Exemple: (Burnard, 995a).
Si a més de l' obra es vol anotar la pàgina o les pàgines concretes, la
referència s' escriu després de l' any precedida de dos punts
Exemple: (Burnard, 1995: 53-56)

Notes a peu de pàgina
Les notes a peu de pàgina han de segar-se 1cm.
L' interlineat ha de ser senzill.
La lletra ha de ser del mateix tipus que el text i el cos un o dos punts més petit que
el del text (es recomana 10 p.).
Referències a les notes en el text
Les referències a les notes en el text s' han de fer amb números volats, en un cos
més petit que el del text (es recomana de 8 p. a 10 p.).
La referència sempre ha de situar-se abans de qualsevol signe de puntuació.

3.7. Annexos.

Es col·loquen al final del treball. Els annexos o apèndixs hi han de ser presents si
realment són imprescindibles per aportar més informació al treball. Acostuma a
ser material inèdit o poc conegut o de difícil localització.

10


4.- PRESENTACIÓ

Pautes per presentar treballs.
A) Els treballs es presentaran en fulls blancs DIN-A4, a una sola cara i
enquadernat per l’extrem esquerre.
B) Tots els treballs es presentaran escrits a l’ordinador
C) El treball ha de ser escrit a doble espai. La separació entre paràgrafs serà el
doble que entre línies.
D) S’han de mantenir uns marges en blanc a cada full:
- marge esquerre: 4cm aprox.
- marge dret: 2,5 cm aprox.
- marge superior: 4 cm aprox.
- marge inferior: 3 cm aprox.
E) La portada d’un treball tindrà les dades següents i per ordre:
• Títol complet de treball.
• Nom del centre.
• Nom del Departament o Seminari.
• Nom i cognoms de l’alumne.
• Curs i grup.
• Data.
F) Els treballs portaran un full en blanc al darrere de tot com a contraportada.
G) Presentació en tapes dures (amb qualsevol tipus d’enquadernació).
H) El treball ha de tenir un ÍNDEX, situat després de la portada, amb els títols dels
diferents apartats i la pàgina en què comença cadascun.
I) Tots els fulls han d’anar numerats, bé centrant el número a la part inferior, bé
situant-lo a l’extrem superior dret. El full número 1 serà sempre l’ índex.

5. PRESENTACIÓ ORAL DEL TR.

Per a l’exposició oral cal tenir presents aquests punts:

A) Preparació.
Abans de l' exposició és convenient fer en un paper un petit esquema d' allò que
es dirà que inclogui els punts esmentats anteriorment. Pareu atenció que un
esquema no és un text per ser llegit, sinó per ajudar-nos a organitzar, recordar i
ordenar el que s 'ha de dir.
Seria interessant assajar prèviament a nivell individual o els membres d’un grup l'
exposició i rectificar-se mútuament els defectes.

B) Contingut.
La major part del TR consisteix a explicar el resultat d' una recerca o la solució de
problemes. En l' exposició oral haureu de:

11


Exposar els resultats, tot i que ja constaran en el treball escrit que haureu
presentat al tribunal; per tant, el més important serà:
Explicar com heu arribat a aquesta solució:
- quina bibliografia heu consultat.
- com heu treballat.
- quins materials heu utilitzat.
- per què ho heu fet d' aquesta manera i no d' una altra.
Respondre les preguntes que el tribunal us farà sobre aquestes qüestions.

C) Distribució.
Abans de l' exposició heu d' aclarir de quines parts consta el treball. Feu una
distribució equitativa, per tal que el tribunal pugui tenir prou elements de judici per
avaluar el treball si és individual, o el de cadascun dels membres d' un equip.

D) El llenguatge.
Penseu que l' exposició oral del treball és una activitat que s' avalua, i, tant
important és el resultat del treball o el treball en si, com la manera de presentar-lo
al tribunal. Per això cal que utilitzeu paraules apropiades al que voleu expressar.
Eviteu al màxim vocabulari i expressions d' argot o vulgars (era una canya!,
aquell tio, guai,...). Procureu pensar abans de parlar, convé no precipitar-se.
Quan s' està segur del que es va dir, cal dir-ho sense vacil·lacions, cal parlar
fluidament i no quequejar ni entretallar el discurs. És millor fer frases curtes i
clares que utilitzar períodes llargs que sovint es deixen incomplets.

E) Presentació personal
És important que la nostra manera de vestir i de moure’ns davant del tribunal sigui
correcta.
Per altra banda, cal procurar que els nostres gestos s' adeqüin a allò que estem
exposant i evitar moviments del cos que indiquin neguit o nerviosisme.
Decidiu abans si fareu la vostra exposició drets o asseguts en funció de la
comoditat i la facilitat comunicativa.
La imatge, l' aspecte que presentem a aquells que han d' escoltar la nostra
exposició ajudarà o dificultarà, en alguna mesura, que aquesta s' entengui i es
valori millor.

6.- FASES DEL TR

FASE 0: PRÈVIA O DE PREPARACIÓ.
Els Departaments didàctics elaboren llistes de temes possibles per a la realització
del TR, i, si és possible, proposen el professorat responsable que en farà el
seguiment i la tutoria. També s’admet la possibilitat que els alumnes proposin
un determinat títol o tema, però sempre condicionat que un determinat
professor o departament el vulgui assumir i tutoritzar-lo.

12


FASE 1: ELECCIÓ DEL TEMA I ASSIGNACIÓ DEL TUTOR DEL TR.
En aquesta fase els alumnes trien el tema, a partir de la llista proposada pels
Departaments. Els alumnes, juntament amb el tutor corresponent, fixen les pautes
de treball i procediments a seguir del TR. Aquesta fase es realitza a finals del
darrer trimestre del 1r curs.

FASE 2: DE REALITZACIÓ I SEGUIMENT DEL TR.
Els alumnes comencen la recerca de la informació, consulta de fonts
bibliogràfiques, estudis de camp, segons el tipus de TR; van concretant les
diferents parts del treball i l’elaboren. El tutor del TR fa un seguiment, tan acurat
com calgui pel tipus de treball i d’alumne. En aquesta fase els alumnes acostumen
a sol·licitar espais del centre (biblioteca, laboratoris, aula tecnològica, sala
d’informàtica). Aquesta fase es realitza durant l’estiu i el primer trimestre de 2n.

FASE 3: DE LLIURAMENT DEL TR.
En una data predeterminada, cada alumne presentarà el TR al tutor corresponent i
el tutor el facilitarà als altres professors que formin part del tribunal.

FASE 4: DE PRESENTACIÓ I DEFENSA ORAL.
L’alumne presenta i defensa el seu TR davant un tribunal format per tres
professors. El tutor del treball presideix el tribunal, un dels altres professors és del
mateix departament i el tercer, d’un departament diferent. L’accés a l’exposició oral
és lliure.

7.- CALENDARI DE REALITZACIÓ (PER QUINZENES)

ABANS DE LES VACANCES D’ESTIU

PRIMERA QUINZENA

1. -El tutor presenta el TR a l’alumne.
2. -Objectius concrets del seu TR , criteris d’avaluació, etc . Determinats pel
departament i el tutor.
3. -El tutor ensenya a l’alumne la utilització correcta dels aparells/sistemes
necessaris per a la recerca. Balança electrònica, pH-metre, programes d’animació
virtual, etc.
4. -Planteja amb l’alumne primeres hipòtesis.
5. -Realització primeres experimentacions.
6. -Recollida de dades. Elaboració de taules.
7. -Encomana feina:
. Organització de les dades experimentals: taules, gràfics.
. Comença recerca bibliogràfica. Llibres generalistes (llibres de text,
enciclopèdies...)

13


POSTERIORMENT

1.- Revisió de la feina encomanada.
2.- Revisió-valoració de les dades de la primera sessió.
3.- Reorientació de primeres hipòtesis.
4.- Noves experimentacions. Recollida de dades.
5.- Encomanar feina:
. Organització de noves dades experimentals.
. Continua recerca bibliogràfica (llibres específics ).

DESPRÉS DE LES VACANCES D’ESTIU

PRIMERA QUINZENA

2.- Proposta de noves experimentacions , repetició d’experiments.
3.- Confirmació d’hipòtesi - reorientació.
4.- Primeres conclusions.
5.- Revisió - valoració recerca bibliogràfica.
6.- Noves experimentacions.
7.- Recollida de dades.
. Organització de noves dades experimentals.
. Continua recerca bibliogràfica ( revistes , publicacions ... )

SEGONA, TERCERA I POSTERIORS QUINZENES

2.- Proposta d’últimes experiències per a confirmar hipòtesis i perfilar les
conclusions definitives.
3.- Revisió - valoració recerca bibliogràfica.
4.- Elaboració de conclusions.
5.- Recollida de dades.
. Elaboració de totes les taules de dades.
. Realització dels gràfics.
. Preparar l’esborrany de la memòria del T

(Per tal d’interferir el menys possible el rendiment acadèmic a segon de batxillerat,
us aconsellem que avanceu el treball el màxim possible a les vacacions d’estiu)

14


8.- CRITERIS D’AVALUACIÓ TR

La normativa explicita molt clarament que durant el seguiment cal fer una
avaluació formativa, que implica la recollida per part del professor-tutor de dades
sobre l’actuació de l’alumnat durant el procés de recerca i de realització del treball,
i en faci la valoració, amb la corresponent informació a l’alumne/a. És important la
comunicació entre el tutor i l’alumne, per tal que aquest pugui reconduir la recerca
o adequar els procediments utilitzats, si cal.
Pel que fa al seguiment del desenvolupament del treball, el professor/a tutor/a
tindrà en compte:
- Els procediments de recerca de la informació utilitzats, la seva tipologia i la seva
idoneïtat amb el que es pretén; si les fonts són adequades i suficients, la seva
diversitat i selecció, els recursos emprats per a la seva recerca, el camí seguit per
arribar-hi, i el tractament de la informació.
- La creativitat, la capacitat de variar i aplicar recursos alternatius. També la
capacitat d’analitzar les dificultats i entrebancs específics que poden aparèixer en
el desenvolupament del treball, i la capacitat de copsar i integrar els resultats que
no s’esperen durant el seu desenvolupament.
- L’ús adequat dels recursos de la tecnologia de la informació.
- La realització de les diverses fases i apartats prèviament acotats del treball dins
dels terminis establerts.

8.1.-AVALUACIÓ FINAL

L’avaluació final comprèn tres aspectes:
- Avaluació del dossier o memòria.
- Avaluació de tot el procés d’elaboració controlat de prop pel tutor.
- Avaluació oral del treball.
A l’avaluació final es consideraran uns criteris comuns que fan referència a
capacitats generals, com per exemple:
- Estructuració adequada del treball escrit de recerca ( introducció, descripció del
treball dut a terme, resultats, discussió, conclusions, bibliografia i altres recursos,
annexos). Ús adequat dels recursos gràfics. Bona presentació dels materials.
- Presentació oral: claredat, rellevància i organització del contingut; ús adequat i
efectiu de la veu i la gestualitat i altres recursos (audiovisuals, tecnològics, etc.).
Adequació de les respostes a les preguntes que es puguin plantejar durant la
presentació.
- Ús adequat de la llengua, tant escrita com oral. Adequació del llenguatge i el
vocabulari al tema estudiat.
- Capacitat de síntesi.
- Valoració crítica del propi treball.
- Esforç, responsabilitat i constància en la realització de les tasques proposades i
planificades.

15


- Capacitat d’organitzar la feina, planificació adequada a la recerca, creativitat,
iniciativa, grau d’autonomia adquirit en el desenvolupament del treball. Capacitat
de resoldre els problemes que van sorgint.
- Idoneïtat de les fonts d’informació i capacitat d’extreure dades significatives per al
desenvolupament del treball.

8.2.-QUALIFICACIÓ

La qualificació dels treballs es repartirà de la manera següent:

1. Valoració del tutor (30%)
2. Valoració del tribunal (70%), desglossat de la següent manera:
Contingut del treball (40%)
Presentació i correcció escrita (15%)
Exposició oral davant del tribunal (15%)

16

Guia de l'alumne

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (16)

Destacado

Destacado (7)

Similar a Guia de l'alumne

Similar a Guia de l'alumne (20)

Más de Llurba

Más de Llurba (20)

Guia de l'alumne