2. Breu història del Baix Penedès
Les nombroses troballes que han estat fetes sobretot a les muntanyes del nord i ponent, però també a la
plana, testifiquen la presència de pastors i agricultors del neolític i de l'edat dels metalls. Les coves de la
Griera (Bellveí), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (Montmell) han proporcionat abundant material
de ceràmica i sílex: a la cova de Vallmajor (Albinyana) s'han descobert interessants pintures rupestres. De
la cultura de Hallstat destaca la necrópoli de Can Canyís (Banyeres) i també s'hi ha trobat vestigis de
poblats ibero-romans, com el de la Costa (Bisbal del Penedès), i vestigis d'obra romans, que podrien
indicar l'origen d'algunes poblacions. Marca fronterera del comtat de Barcelona des del començament del s.
IX, a partir del s. X s'hi començaren a bastir diversos castells, el de Santa Oliva, Banyeres i Sant Jaume. La
repoblació del Penedès, però, es veié frenada per les escomeses sarraïnes i els diferents interessos dels
senyors de la contrada i l'Església, fins al s. XII, en què la conquesta de Tarragona donà estabilitat al
territori. El Baix Penedès fou inclós a partir del s. XIII a la vegueria de Vilafranca del Penedès, el límit
entre les províncies de Tarragona i Barcelona de la divisió estatal establerta des de l'any 1833 constituí la
línia de demarcació entre l'Alt i el Baix Penedès en la divisió territorial de la Generalitat.
3. Llocs emblemàtics
Ciutadella ibèrica de Calafell
L'assentament, davant del mar, és un recinte fortificat que es va fundar
a principis del segle VI aC durant l'època ibèrica. S'ha relacionat amb
la seu d'un cabdillatge de la tribu ibera delscossetans. Era un poblat
envoltat per potents muralles ambtorres de defensa, portes d'accés, un
palau i nombroses dependències. Hauria tingut uns 60 habitants. A
finals del segle IV aC s'hi dugueren a terme grans reformes i finalment
fou abandonat probablement per la crisi bèl·lica de la Segona Guerras
Púnica, quan el cònsol Cató el Vell va aixafar la revolta general de
tribus ibèriquescontra Roma, al segle II aC.
4. Fons d’en Roig
Fons d'en Roig és un jaciment arqueològic situat al terme municipal de Cunit. Correspon a una
petita granja ibèrica activa entre els segles IV i III aC. Es tracta d'un dels pocs establiments
rurals íbers localitzats a Catalunya conservat en bon estat.
Va ser descobert el 1996 durant les obres d'arranjament per la construcció de l'autopista C-32,
motiu pel qual té la particularitat de trobar-se sota d'aquesta infraestructura.
5. Mas d’en gual
El Mas d'en Gual és una urbanització d'el Vendrell (Baix Penedès, Catalunya). El nom li
ve d'un mas antic que hi ha a la zona. El Mas d'en Gual s'ha fet bastant famós per la
troballa d'un poblat ibèric el 2001.
Durant el 2004 l'ajuntament del Vendrell va planificar urbanitzar la zona, fins que uns
historiadors van trobar una màscarapúnica el 2005, avui dia encara es pot visitar i no es
descarta la troballa de més antiguitats. Encara que el seu estat és dolent, es pot visitar
lliurement. Actualment l'exalcaldessa del Vendrell encara té en marxa fer una
urbanització en la zona denominada el Tancat del Galan, amb els quals es construirà una
urbanització.