Aquesta és la presentació de l'ESAB pels estudiants de batxillerat interessats a cursar una de les enginyeries de biosistemes: enginyeria agrícola, enginyeria agroambiental i del paisatge, enginyeria alimentària, enginyeria de sistemes biològics.

1. L’Enginyeria dels
Biosistemes
Descobreix
Escola d’Agricultura de
Barcelona

2. En què pensem quan parlem
d’enginyeria?

3. L’enginyeria dels
Biosistemes...
...és l’aplicació de
solucions tecnològiques
als processos en els que
intervenen els organismes
vius i el medi ambient

4. L’Enginyeria dels Biosistemes troba
solucions per a la vida en un planeta amb
recursos limitats
L’increment de la població i del seu
nivell de vida demanda una millor
alimentació, més aigua, més
energia, més productes, ...
Però la natura imposa uns
límits i això requereix que fem
“més amb menys” sense degradar
el medi ambient

5. On pots estudiar les enginyeries de
Biosistemes?
A l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona,
a l’ESAB,
que està situada al Parc Mediterrani de la
Tecnologia

6. Parc Mediterrani de la
Tecnologia
Campus Baix Llobregat UPC
 Escola Enginyeria Telecomunicacions i
Aeronàutica de Castelldefels (EETAC)
 Escola Superior d’Agricultura de
Barcelona (ESAB)
Centres de recerca
 Institut de Ciències Fotòniques
(ICFO)
 Centre Tecnològic Telecomunicacions
Catalunya (CTTC)
 Institut de Geomàtica (IG)
 Centre Internacional de Mètodes
Numèrics en Enginyeria (CIMNE)
 Centre Recerca Economia i
Desenvolupament Agroalimentari
(CREDA)

7. L’ESAB en
xifres
 Estudiants
700 Estudiants de Grau i Màster
 Personal
80 PDI i 18 PAS
 On som?
Al Parc Mediterrani de la Tecnologia (Parcs UPC), Castelldfels
 Docència
 4 Graus
 6 Màsters Universitaris (en coordinació amb altres
centres o universitats)
 Recerca
4 departaments
 Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
 Matemàtica Aplicada
 Física i Enginyeria Nuclear
 Enginyeria Electrònica
10 grups de recerca
 Transferènia de Tecnologia
Seu del Clúster agroalimentari de la UPC que agrupa 22
grups de recerca i empreses

8. Com hem arribat a tenir
els aliments que mengem
avui en dia?
Tenim prou aigua per fer
jardins en temps de sequera?
Algunes preguntes que podem
respondre des de l’Enginyeria
dels biosistemes
Podem augmentar la
diversitat d’aliments més
sans pel consum humà?
Podem menjar més fruites i
verdures més segures per
nosaltres i el medi ambient?

9. Una aplicació més controlada dels
tractaments redueix el seu impacte
sobre el medi ambient i aconsegueix
productes de millor qualitat

10. Circulant al camp el sensor aconsegueix tota la
informació del cultiu ...
satèl·lit
... determina l’amplada
de la vegetació i regula
automàticament la
quantitat de producte a
aplicar

11. Això és una aplicació correcta i necessària...

12. Enginyer Agrícola
 Els processos relacionats amb la producció i la
gestió agrícola i hortofructícola
 Els processos relacionats amb la producció i la
gestió ramadera
 Els mecanismes de control de qualitat i
seguretat dels aliments
 Els processos relacionats amb la gestió dels
residus orgànics
 La viabilitat econòmica de les empreses
agràries
L’objectiu de la titulació és
adquirir els coneixements
científics i tecnològics
necessaris per projectar,
planificar, dirigir i gestionar:

13. Com hem arribat a tenir
els aliments que mengem
avui en dia?
Tenim prou aigua per fer
jardins en temps de sequera?
Algunes preguntes que podem
respondre des de l’Enginyeria
dels biosistemes
Podem augmentar la
diversitat d’aliments més
sans pel consum humà?
Podem menjar més fruites i
verdures més segures per
nosaltres i el medi ambient?

14. Què és la llet?
La llet és un líquid
blanc, amb una
olor suau i peculiar
i un gust
lleugerament dolç
Què fa diferent un lacti d’un altre
si l’origen és el mateix?
...però és un producte
amb una composició
molt complexa

15. ...és un producte molt complex
Composició (llet de vaca)
 Aigua 87,5%
 Greix 3,6%
 Proteïna 3,2%
Caseïnes 2,5%
Proteïnes solubles 0,7%
 Lactosa 4,8%
 Minerals 0,9%
 Vitamines
 Enzims

16. La llet
Coagulació
Streptoccus thermophilus
Lactobacillus bulgaricus
Iogurt
Coagulació
Quall
Cuallada
Separar el sèrum
Centrifugació de la llet
Batut de la nata
Lactobacillus acidophilus, L
L.casei subsp. casei
Bifidobacteriun bifidus
Sacharomyces bulardii
Formatges
Mantega
Nata
Probiòtics

17. Enginyer Alimentari
 Les indústries de producció d’aliments: làcties,
càrnies, extractives, fermentatives,
pesqueres, ...
 els recursos relacionats amb la tecnologia i
processat de productes agroalimentaris
 els mecanismes de control de qualitat i
seguretat dels aliments
 la viabilitat econòmica de les empreses
L’objectiu de la titulació és adquirir els
coneixements científics i tecnològics necessaris
per projectar, planificar, dirigir i gestionar...

18. Com hem arribat a tenir
els aliments que mengem
avui en dia?
Tenim prou aigua per fer
jardins en temps de sequera?
Algunes preguntes que podem
respondre des de l’Enginyeria
dels biosistemes
Podem augmentar la
diversitat d’aliments més
sans pel consum humà?
Podem menjar més fruites i
verdures més segures per
nosaltres i el medi ambient?

19. Jardins verds com
aquest a Hyde Park
(Londres)?
Quins són els
nostres referents
quan pensem en
un jardí?

20. O paisatges àrids... com aquest al
Cabo de Gata, Almería?

21. O paisatges àrids... com aquest al
Cabo de Gata, Almería?
O espais plens de flors com aquest
camp abandonat?

22.  Espècies autòctones
 Estalvi d’aigua i nutrients
 Estalvi de mà d’obra
 Major resistència a les
condiciones climàtiques
locals
 Major integració amb el
paisatge local
En paisatgisme
Sostenibilitat = canvi
de referents estètics

23. Una rotonda a Mollet del Vallès
amb prat natural ornamental
Parc de Vallparadís (Terrassa)
Gespa mediterrània a l’hivern ...
groga, i què?
Sabeu quan litres d’aigua es
necessiten per mantenir un
jardí de gespa d’uns 100m2
durant l’agost?
90.000 litres
Consum d’una família de 4
persones durant 6 mesos

24. Enginyer Agroambiental i
del Paisatge
 La preservació i la millora del medi
ambient i del paisatge
 Les àrees verdes i els espais esportius
 L'ordenació del territori
 La producció hortofructícola
L’objectiu de la titulació és adquirir els
coneixements científics i tecnològics necessaris
per projectar, planificar, dirigir i gestionar...

25. Com hem arribat a tenir
els aliments que mengem
avui en dia?
Podem tenir jardins en temps
de sequera?
Algunes preguntes que podem
respondre des de l’Enginyeria
dels biosistemes
Podem menjar fruites i
verdures més segures per
nosaltres i el medi ambient?
Podem augmentar la
diversitat d’aliments més
sans pel consum humà?

26. La millora genètica és la responsable dels
aliments que tenim avui en dia
Lactuca sarriola
Allium sp.
Solanum chilense
Amaranthus retroflexus
Daucus carota
Teosinte sp. Zea mays
Beta vulgaris
Solanum lycopersicum
Allium cepa
Lactuca sativa

27. Enginyer dels Sistemes Biològics
 els processos orientats a la producció i transformació
de materials biològics per la seva utilització en la
indústria
 la biotecnologia
 la producció d'energia
 la recuperació i millora ambiental
L’objectiu de la titulació és adquirir els coneixements
científics i tecnològics necessaris per projectar,
planificar, dirigir i gestionar...

28. Enginyer dels Sistemes Biològics
Enginyer del Medi Ambient i del
Paisatge
Enginyer Agrícola
Enginyer Alimentari
Tots ells son Enginyers dels
Biosistemes

29. Administració pública
Ordenació territorial
Medi ambient (restauració ambiental d’espais degradats, gestió de residus, gestió i aprofitament
d’aigües residuals, ...)
Paisatge
Recursos hídrics (gestió i maneig), recursos agroenergètics
Quines són les sortides professionals
d’un Enginyer de Biosistemes
Empresa
Explotacions agrícoles, ramaderes, hortofructícoles,
aqüícoles, ...
Industries de producció d’aliments: làcties, càrnies,
extractives, conserveres, pesqueres, fermentatives
(pa, vi, cervesa, ...),
Planificació i disseny d’espais verds i zones
esportives (camps de golf, futbol, etc.),
Biocombustibles i productes biotecnològics
Serveis agraris (instal·lacions agrícoles i ramaderes,
infraestructura rural, maquinària agrícola, llavors,
fitosanitaris, adobs, regs, etc.)
Medi ambient (impacte ambiental, bioremediació)
I + D + i
Recerca, disseny i desenvolupament
tecnològic de
nous productes alimentaris
nous equips
nous processos
Modelització i optimització de processos
Bioinstrumentació
Exercici lliure de la professió
Projectes, consultoria, peritatges, direcció
d'obres, ...

30. Estructura dels estudis
Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
1r Quadri
mestre
Biologia General (6) Dibuix en l’enginyeria (6)
Física I (6) Matemàtiques I (6) Química I (6)
2n Quadri
mestre
Biologia Vegetal (6) Ciències de la Terra (6)
Física II (6) Matemàtiques II (6) Química II (6)
3r Quadri
mestre
Ecologia i sistemes de gestió ambiental (6)
Economia i gestió d’empreses (6) Estadística (6)
Hidràulica (6) Sistemes i components energètics (6)

31. Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
4rtQuadrimestre
Bases de la producció vegetal (6)
Producció animal (6)
Sistemes de producció vegetal (6)
Geomàtica (6)
Anàlisi de mercats i valoració agrària (6)
Bioquímica (6)
Microbiologia i
metabolisme
microbià (6)
Transferència de
calor en sistemes
biològics (6)
Geomàtica (6)
Circuits i sistemes
electrònics (6)

32. Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
5èQuadrimestre
Mecanització
agrària (6)
Anatomia i
fisiologia animal
(6)
Sistemes de
producció
animal (6)
Producció
fructícola (6)
Producció
hortícola (6)
Aprofitament
d’aigües
regenerades i
residus
orgànics(6)
Medi i impacte
ambiental (6)
Història i
composició del
paisatge (6)
Implantació i
gestió d’espais
verds (6)
Tecnologia
hortofructícola
(6)
Indústries
extractives i
fermentatives(6)
Microbiologia
dels aliments (6)
Química i
bioquímica dels
aliments (6)
Tecnologia de la
conservació
d’aliments (6)
Operacions
bàsiques a la
indústria
alimentària (6)
Biomassa per a
usos no
alimentaris (6)
Biotecnologia
aplicada a la
producció (6)
Transferència
de massa en
sist. biològics
(6)
Programació i
resolució de
problemes a
l’enginyeria (6)
Biorremediació
ambiental (6)

33. Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
6èQuadrimestre
Tecnologia del
reg (6)
Tècniques de
producció
animal (6)
Cultius per a
gra i biomassa
(6)
Genètica i
millora (6)
Protecció de
cultius (6)
Tecnologia del reg
i drenatge(6)
Valoració i política
ambiental (6)
Projectes del
paisatge (6)
Multiplicació i
viverisme (6)
Producció
hortofructícola (6)
Operacions de
processat
d’aliments (6)
Anàlisi d’aliments
(6)
Disseny
d’indústries
alimentàries (6)
Gestió de residus
a la indústria
alimentària (6)
Indústries
càrniques i
làcties (6)
Biologia molecular
i eines
biotecnològiques
(6)
Bioinstrumentació
i control (6)
Biorreactors (6)
Modelització i
simulació de
sistemes biològics
(6)
Producció
d’organismes
aquàtics (6)

34. Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
7èQuadrimestre
Construccions i càlcul d’estructures (6)
Pràctiques en empresa (12)
Assignatures Optatives (24)
Tractament biològic
per biosistemes (6)
Pràctiques en
empresa (12)
Assignatures
Optatives (24)

35. Enginyer
agrícola
Enginyer
Agroambiental i
del Paisatge
Enginyer
Alimentari
Enginyer dels
Sistemes
Biològics
8èQuadrimestre
Tractament i
utilització de
residus
orgànics (6)
Mecanització
hortofructícola i
d’espais verds (6)
Gestió de la
qualitat i
seguretat
alimentària (6)
Disseny
d’instal·lacions
per biosistemes
(6)
Tractament
biològic de
residus (6)
TFG: Projecte o
Treball Fi de
Grau (24)
TFG: Projecte o
Treball Fi de Grau
(24)
TFG: Projecte o
Treball Fi de
Grau (24)
TFG: Projecte o
Treball Fi de Grau
(18)

36. Pràctiques de camp i de
laboratori a l’ESAB i a
Agròpolis
Pràctiques en empreses:
contacte directe amb el
sector professional
ERASMUS: estades de
mobilitat
Participació en projectes
de Cooperació
Internacional
Per completar l’activitat
de l’aula...

37. L’ESAB ofereix també diferents
programes de Màster, desenvolupats o
co-organitzats amb altres centres i
universitats

38. Millora Genètica
Vegetal
Organitzat per la Universitat
Politècnica de València
Aqüicultura Co-organitzat per la Universitat de
Barcelona, la Universitat Autònoma de
Barcelona I la UPC
Paisatgisme Co-organitzat amb l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona
Tecnologies pel
Desenvolupament
Humà i la Cooperació
Coordinat per l’Institut de
Sostenibilitat de la UPC
Enginyeria Ambiental Organitzat per l’Escola d’Enginyeria de
Camins, Canals i Ports de la UPC
Agricultural, Food and
Environmental Policy
Analysis (AFEPA)
Màster ERASMUS MUNDUS co-organitzat
per les universitats de Leuven,
Uppsala, Gent, Corvinus i la UPC

39. L’ESAB disposa de un nou edifici construït a l’any
2005 d’acord amb els estàndards i regulacions
específiques de la UPC pel que fa a sostenibilitat i
accessibilitat
Les instal·lacions i els
equipaments de l’ESAB

40. Les
instal·lacions i
els
equipaments
en xifres
Laboratoris
2000 m2 distribuïts en diferents tipologies de
laboratoris, incloent: macro i microanàlisi químic, sòls i
substrats, biologia animal i vegetal, biologia animal,
producció de cultiu, protecció de cultius,
microbiologia, biologia molecular, mecànica de fluids,
biotecnologia, tecnologia d’aliments, materials, …
Instal·lacions específiques
Planta pilot de processat d’aliments, instal·lació de
peixos vius, sala d’anàlisi sensorial, cambres de cultius
amb configuracions específiques, cambra de cultiu in
vitro
Equipament
Cada laboratori inclou l’equipament bàsic i específic
necessari pel seu objectiu
Camps experimentals al Campus
8100 m2, més 400 m2 d’hivernacles, proveïts de reg
per aspersió I maquinaria agrícola de suport.

41. Sala d’anàlisi sensorial, on
opera el grup de recerca de
Millora Vegetal de Caràcters
Organolèptics (MVCO)
AQUALAB, gestionada pel grup
de recerca Aqüicultura i
Qualitat de Productes
Aquàtics (AQUAL)
Algunes instal·lacions singulars

42. AGRÒPOLIS
 Unitat de recerca en Sistemes Biològics (Viladecans)
 Gestionada per Parcs UPC
 10 Ha de superfície agrícola, 2 hivernacles amb control
informatitzat (1400 m2), una unitat de mecanització
agrària (200 m2) on opera el grup de recerca UMA, i 800 m2
d’edifici incloent laboratoris, oficines I una aula-sala
polivalent.

43. Fotobioreactor per tractament d’aigües residuals
mitjançant microalgues, gestionat pel grup de
recerca Group of Environmental Engineering and
Microbiology (GEMMA)

44. Per estudiar a l’ESAB... viu al Campus:
nous allotjament universitaris
Inaugurat
en 2011

45. FINS AVIAT !!!
www.esab.upc.edu
Jornades de portes obertes:
 27 de febrer i 14 de maig de 2013 a les 10.30h.
 21 de març i 17 d'abril de 2013 a les 16h.
Cal que t'hi inscriguis prèviament. Envia un correu electrònic a
cbl-relacions.externes@upc.edu