1. El PROJECTE EDUCATIU
INSTITUT ESCOLA
MARE DE DÉU DEL PORTAL

2. ÍNDEX
1. MARC LEGAL ......................................................................2
2. CONTEXT CENTRE .............................................................2
3. TRETS D’IDENTITAT ...........................................................3
4. ESPAIS .................................................................................3
5. COM ENS ORGANITZEM? ..................................................4
6. PARTICIPACIÓ FAMÍLIES- IE ............................................10
7. METODOLOGIA ..................................................................10
8. ACCIÓ TUTORIAL ...............................................................14
9. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ..........................14
10.PROCEDIMENTS D’ACOLLIDA ..........................................17
11.CRITERIS D’AVALUACIÓ I PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT..19
12.PROJECCCIÓ EXTERNA I ATENCIÓ A L’USUARI ............21
13.INDICADORS .......................................................................22
14.CONCLUSIONS ...................................................................24
1. MARC LEGAL

3. El centre és respectuós amb l’ampli inventari de normatives, resolucions, ordres…
publicades pel Departament d’Ensenyament. Les normatives que marquen la gestió del
centre són les següents:
• Decret 102/2010, 3 d’agost, d’Autonomia de centres educatius.
• Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i
del personal directiu professional docent.
• Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la
convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
• Decret 181/2008, de 9 de setembre, pels quals s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle d’educació infantil.
• Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
d’educació primària.
• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments
de l'educació secundaria obligatòria.
• Llei 2/2006 LOE, del 3 de maig.
• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC),
• Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits
formals del procés d’avaluació del segon cicle d’Educació infantil.
• Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
• ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i
els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l'ESO.
2. CONTEXT DEL CENTRE
El poble de Batea està situat a la comarca de la Terra Alta, fent frontera amb Aragó. És
una localitat rural amb una economia principalment agrícola. La població d'uns 2100
habitants viu principalment de conreus de secà com l’olivera, l’ametller i especialment la
vinya. També de les indústries vinícoles associades a aquest cultiu. La població és

4. catalanoparlant. La immigració és poca i prové principalment del nord d'Europa. Els
alumnes nouvinguts s’integren sense dificultats.
La vila compta amb unes infraestructures i serveis de caire cultural, esportiu i sanitari. Les
culturals són la biblioteca, les llars d’infants, el teatre i el cinema. Les esportives són el
poliesportiu, piscina, camp de futbol, de tennis, de tir i motocros. Finalment les sanitàries
són el CAP, centre de dia i residència.
DADES DEL CENTRE
 DENOMINACIÓ: Institut Escola Mare de Déu del Portal CODI: 43012113
ADREÇA: C/ del Cós, 8 43786 Batea
TELÈFON: 977 430016
ADREÇA ELECTRÒNICA: e3012113@xtec.cat
3. TRETS D’IDENTITAT
Som Institut Escola des del setembre de 2010 i impartim els següents nivells educatius:
 Educació Infantil
 Educació Primària
 Educació Secundària Obligatòria
L’Escola Institut Mare de Déu del Portal pretén formar ciutadans competents, oferint una
educació de qualitat, incidint en el coneixement de les llengües estrangeres i noves
tecnologies a través d’una escola inclusiva. Ens definim com una escola laica, catalana,
inclusiva, lligada al medi i integral.
LAICA: perquè respecta les creences de tots els estaments escolars, manté el respecte i
no admet discriminacions. Es respecte el dret dels pares i mares perquè llurs fills rebin la
formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions.
CATALANA: perquè la seva acció està emmarcada per l’Estatut i les disposicions del
Departament a través del Projecte Lingüístic. Fem del català la llengua vehicular de
comunicació interna i externa i facilitem als nouvinguts que l'aprenguin a través d'immersió.

5. INCLUSIVA I DE COHESIÓ SOCIAL: en el que respecta al tractament de la diversitat, a
les diferències entre els alumnes donada la seva procedència, les aptituds, capacitats i
situació familiar. Cerquem la implicació docent, d'alumnes i de llurs famílies.
LLIGADA AL MEDI: respectuosa i col·laboradora amb l’entorn natural i social. Es
treballa per inculcar valors com estalvi energètic i d’aigua, reciclatge, mobilitat…
INTEGRAL: descobrim en el treball les aptituds de cadascú, aprenent a desenvolupar
les capacitats personals i respectar les dels altres, augmentant l’autoestima i
desenvolupant totes les intel·ligències. Es fomenta l'emprenedoria.
4. ESPAIS
● 14 aules
● Aula d’anglès
● Gimnàs amb vestidors
● Aula de música
● Biblioteca
● 2 aules d'informàtica
● Aula Educació Especial
● Aula de desdoblaments
● Taller de tecnologia
● Laboratori
● Aula d’AMPA i EAP
● Magatzems material esportiu
● Pati
5. COM ENS ORGANITZEM?
5.1. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS: directora, 2 caps d’estudis, secretari i
coordinadora pedagògica.
COMPETÈNCIES DIRECTORA: representació, lideratge pedagògic, organització, gestió

6. del centre i cap de personal. La direcció té la consideració d'autoritat pública i gaudeix de
presumpció de veracitat en els informes i d'ajustament a la norma en les actuacions, llevat
que es provi el contrari. Altres funcions:
● Convocar i presidir actes acadèmics i reunions, visar les actes i executar acords.
● Vetllar per la realització de concrecions curriculars coherents amb aquest PEC.
● Impulsar, d'acord amb els indicadors, l'avaluació del funcionament general.
● Revisar la gestió econòmica i formalitzar els contractes relatius a l’adquisició,
lloguer... Mantenir els comptes i autoritzar les despeses i pagaments.
● Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
● Complir les NOF, afavorir la convivència i adoptar mesures disciplinàries, si s'escau.
● Assignar el professorat als diferents cursos, escoltat el Claustre.
● Controlar l’assistència del personal i resoldre les faltes d’assistència i puntualitat no
justificades. Comunicar mensualment al director territorial la part de jornada no
realitzada. També comunicar hores no treballades quan es fa vaga.
● Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i
facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats.
● Vetllar pel compliment de la carta de compromís educatiu.
● Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu, la PGA i la Memòria del centre.
● Proposar les plantilles de llocs de treball docent.
● Proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc
de funcionaris docents de carrera destinats al centre.
● Establir canals de relació periòdica amb l’AMPA.
COMPETÈNCIES DELS CAPS D’ESTUDIS: són els responsables de la gestió curricular i
acadèmica i garanteixen la programació i seguiment d'activitats docents. Existeix una cap
d'estudis de l'escola i un de Secundària. Les seves funcions són:
● Coordinar les activitats escolars reglades, complementàries i extraescolars, elaborar
l’horari i la distribució de grups i aules, escoltat el Claustre.

7. ● Acompanyar l’exercici de les funcions del personal docent. Això comporta l’atribució de
la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula, així com la facultat de requerir la
documentació pedagògica i acadèmica que es consideri oportuna.
● Dur a terme el protocol d'acollida d'alumnes i professors nouvinguts.
● Coordinar les relacions amb serveis educatius i, especialment, amb l’EAP.
● Substituir a la directora en cas d’absència.
● Vetllar perquè l’avaluació de l’aprenentatge es dugui a terme en relació amb els
objectius de cicle i els criteris fixats al Currículum. Coordinar les sessions d’avaluació.
● Vetllar per la coherència en la selecció dels llibres de text i material, tenint especial cura
pel material dels alumnes amb Pla Individualitzat (PI).
● Coordinar la programació de l’acció tutorial i el seu seguiment.
● Coordinar les accions del Pla de Formació de centre.
● Planificar els vermuts pedagògics de cada curs.
COMPETÈNCIES DEL SECRETARI: És responsable de l'activitat administrativa i
econòmica del centre. Són funcions seves:
● Exercir com a cap de personal del PAS, per delegació de la directora.
● Exercir la secretaria de les reunions dels òrgans col·legiats i aixecar les actes.
● Tenir cura de la comptabilitat derivada de la gestió econòmica del centre.
● Formular i mantenir actualitzat l'inventari i la farmaciola del centre.
● Planificar i ordenar les tasques administratives de secretaria i assenyalar les
prioritats de gestió, atenent al calendari escolar i la PGA.
● Vetllar pel compliment de la gestió administrativa durant la preinscripció i matrícula.
● Custodiar l'arxiu del centre i assegurar la unitat documental dels registres i els
expedients acadèmics dels alumnes, vetllant per tal que estiguin complets.
● Obtenir recursos econòmics i materials per a la millora del centre.
● Facilitar al professorat l’acreditació d’accés gratuït a museus (carnet docent).
● Supervisar les activitats complementàries, coordinant la comissió de festes.

8. COMPETÈNCIES DE LA COORDINADORA PEDAGÒGICA: Li correspon el seguiment i
avaluació de les accions educatives que es desenvolupen. Són funcions seves:
b) Coordinar l'elaboració i actualització del PCC, procurant la participació de tots.
c) Vetllar per l’elaboració dels plans individualitzats necessaris per atendre la diversitat.
d) Tenir cura de l'adequada correlació entre el procés d'aprenentatge dels alumnes quan
es produeix un canvi d'etapa (coordinació INF-PRI-ESO).
e) Vetllar perquè l'avaluació es dugui a terme en relació a les competències de cicle que
marca el currículum.
f) Assessorar en l'adequada selecció de llibres de text i material complementari.
g) Garantir l’exercici dels drets i deures de tota la comunitat educativa.
h) Fomentar la participació del professorat en activitats de formació.
i) Impulsar la coordinació amb altres centres per tal de configurar xarxes que facin
possible actuacions conjuntes.
5.2ÓRGANS DE GOVERN COL·LEGIATS: Consell Escolar i Claustre.
CONSELL ESCOLAR: És l'òrgan de representació de tots els sectors de la comunitat
educativa pel que fa a la seva composició i estructura. La composició és:
• La directora del centre, que serà la presidenta.
• Els 2 caps d'estudis.
• Un regidor de l'Ajuntament.
• 3 mestres elegits pel Claustre.
• Tres pares/mares de l’AMPA i un/a alumne d’ESO.
• President/a de l'AMPA
• Un representant del PAS
• El secretari del centre, amb veu i sense vot.
Les funcions del Consell Escolar:
• Resoldre els conflictes i aprovar sancions en matèria de disciplina d'alumnes segons

9. les normes que regulen els seus drets i deures.
• Aprovació del pressupost anual abans del 31 de gener, seguiment i avaluació.
• Aprovar la programació i la Memòria Anual que elabora l'equip directiu.
• Aprovar, si s'escau, el PCC, PEC, NOF i qualsevol document que es presenti.
• Aprovar el calendari escolar i activitats complementàries (sortides, concursos...).
• Supervisar l'activitat del centre en els aspectes administratius i docents.
Els integrants del Consell Escolar es reuniran com a mínim, una vegada al trimestre, un
cop a l'inici i un al final del curs escolar (5 cops) i sempre que el convoqui la presidenta o
ho sol·liciti, almenys, un terç dels seus membres. L'horari de les sessions s'acordarà a l'inici
de cada curs acadèmic en la primera sessió del Consell. Els acords es prendran per
consens dels membres presents.
El secretari aixecarà acta de les reunions del Consell Escolar. Les actes de les sessions
són un document intern que ha de poder ser consultat per tots els membres, però no és
preceptiu facilitar-ne còpies. No obstant, els membres poden sol·licitar certificació, que
estendrà el secretari amb el vist i plau de la directora, d'acords concrets de l'acta.
CLAUSTRE: està format per la plantilla docent. A més, comptem amb una conserge i un
administratiu compartit amb la ZER Terra Alta Nord a mitja jornada. És l'òrgan de
participació dels docents al centre. Composició:
• La Directora, que serà la presidenta
• Els Caps d'estudis
• La coordinadora pedagògica
• El Secretari amb veu i vot
• La totalitat dels docents que prestin serveis a l'Institut Escola
Les funcions són:
• Elegir els seus representants al Consell Escolar.
• Programar les activitats docents del centre.

10. • Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes.
• Coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.
• Promoure iniciatives en l'àmbit de la investigació pedagògica.
• Aportar criteris per a l'elaboració dels documents del centre.
• Aportar criteris pedagògics sobre metodologia, distribució horària, utilització de
l'espai, material didàctic...
Pel que fa a les reunions, n'hi pot haver de dos tipus:
➔ Ordinàries: una cada mes. És preceptiu un al començament i un a final de curs.
➔ Extraordinàries: sempre que ho sol·liciti un terç dels seus membres i sempre que ho
consideri necessari la directora.
L'assistència a les sessions de Claustre és obligatòria per als membres. No es pot
abandonar la sessió mentre la directora no l'aixequi. El secretari aixecarà acta de la sessió;
i un cop aprovada, passarà a formar part de la documentació del centre.
5.3 ÒRGANS DE COORDINACIÓ
L'equip de coordinació està integrat per una coordinadora d'Infantil, una de Primària i una
de Secundària, una coordinadora Lingüística (CLIC), un coordinador d’Informàtica, un
coordinador del Pla Català de l'Esport, un coordinador d'activitats i serveis i un coordinador
de Riscos Laborals.
Tots els càrrecs han de recaure preferentment en personal funcionari docent amb
formació específica en la matèria. El centre preveu, en l’elaboració dels horaris,
l’assistència de la persona que té assignada una responsabilitat als cursos que el
Departament d’Ensenyament ofereix.
5.3.1 Equips de cicle
Els equips de cicle estan formats per tots els professors que hi treballen. La temàtica de les
reunions de cicle és diversa, en general, es tracten temes organitzatius, sortides,
planificació... Les reunions de cicle es fan cada dimecres. Tenen els objectius següents:

11. • Fer les programacions i unificar-les amb el company/a de cicle.
• Elaborar criteris d’avaluació, recuperació i promoció d'alumnes.
• Fer el seguiment de la marxa i aprofitament general dels alumnes.
• Portar al Claustre propostes i innovacions pedagògiques.
• Participar en l’elaboració del Projecte Curricular de centre.
• Establir criteris d'atenció a la diversitat en el marc del cicle, segons bases del PEC.
• Organitzar les activitats de la PGA de centre que la comissió de festes va
programant al llarg del curs
5.3.2 Funcions de les coordinadores d'etapa
• Convocar i presidir les reunions de cicle.
• Representar l'etapa davant els altres òrgans del centre i assistir a les reunions
setmanals amb la coordinadora pedagògica.
• Unificar criteris d’actuació amb els/les altres coordinadors/res.
• Mantenir informat al/la cap d’estudis de les activitats i problemes del cicle.
• Vetllar per l’acompliment de la programació general anual de centre.
• Distribuir temps i espais, d’acord amb el/la Cap d’estudis.
Les coordinadores vetllaran per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg
d’educació infantil, Primària i ESO, segons correspongui.
El consell de direcció revisa periòdicament la seva tasca i n'avalua la utilitat.
El tractament transversal d'algunes àrees serà objecte d'estudi per les coordinadores
d'etapa: llengua oral, escrita, mates... per anar perfilant el PCC.
5.3.3 Funcions de la coordinadora lingüística (LIC)
• Coordinar les actuacions en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Col·laborar en el desplegament i actualització del projecte lingüístic.
• Promoure acords i criteris per a la bona pràctica en la docència i el treball relatius a
metodologies integrades de llengües.

12. • Fer difusió dels materials elaborats i visualitzar el projecte en el blog del centre.
• Promoure activitats de recerca, mobilitat, associació escolar...
• Dinamitzar accions educatives en llengües estrangeres a la biblioteca, al blog...
5.3.4 Funcions del coordinador d'Informàtica
• Impulsar l'ús didàctic de les TIC en el currículum i asssessorar el professorat.
• Elaborar i supervisar el pla TAC de centre
• Fer difusió del pla elaborat i visualitzar-lo en el blog del centre
• Vetllar pel bon funcionament d'instal·lacions, equipaments informàtics i xarxa del
centre, en coordinació si s'escau amb el suport in situ.
• Fer còpies de seguretat periòdicament.
• Clonar màquines i filtrar pàgines web.
• Usar programari en català
• Tenir en compte i difondre les mesures d'ús segur i responsable de les TIC
5.3.5 Coordinador del Pla català de l'Esport
• Dinamitzar i coordinar activitats esportives del PCEE, garantint lligam amb PEC.
• Elaborar el programa d'activitats anuals.
• Seleccionar i coordinar els dinamitzadors.
• Assisitir a les reunions de formació organitzades per la Secretaria General de
l'Esport o pel Departament d'Ensenyament.
• Gestionar la documentació relativa al pla.
5.3.6 Coordinador d'activitats i serveis
• Donar a conèixer a l’alumnat la informació relativa a activitats extraescolars i
fomentar la seva participació.
• Promoure i coordinar les diferents activitats culturals organitzades a través de la
comissió de festes: Castanyada, Nadal, Dia de la Pau, Sant Jordi, Carnestoltes,
Setmana cultural, festival de final de curs...

13. • Optimitzar els recursos econòmics destinats a activitats complementàries.
• Elaborar una memòria al final de cada sortida amb les despeses detallades.
5.3.7 Coordinador de riscos laborals
Correspon a la coordinació de la prevenció de riscos laborals del centre la promoció i
coordinació de les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant:
• Actualitzar el pla d'emergència cada any i realitzar el pertinent simulacre.
• Col·laborar amb els professors de Tecnologia i naturals per la seguretat al laboratori
i a l'aula de tecnologia.
• Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el
pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
• Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a
les revisions oficials.
• Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
• Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials
el model "Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia professional”.
• Col·laborar amb el tècnic del Servei de Prevenció de Riscos en la investigació dels
accidents que es produeixin en el centre i en l’avaluació i el control de riscos.
• Coordinar la formació dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos.
• Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum
dels alumnes, dels continguts de prevenció de riscos.
5.3.8 Coordinadora de la bilbioteca
• Establir criteris de funcionament de la biblioteca.
• Promoure la competència informacional i difondre bones pràctiques.
• Identificar les necessitats lectores dels diferents sectors de la comunitat escolar i
donar-ne resposta, per tal de potenciar el préstec.

14. • Dinamitzar l'ús de la biblioteca com a espai físic de consulta i comunicació.
• Elaborar un pla i memòria anuals recolliats a la PGA i el pla lector del centre.
• Fer difusió d'activitats que desenvolupa a través del blog i de la revista.
• Gestionar la biblioteca de l’escola: seleccionar, adquirir, mantenir i retirar fons
documentals; catalogar i classificar els recursos de la biblioteca, electrònics i
impresos; gestionar el pressupost.
• Donar estratègies i recursos als docents per a la mitja hora de lectura individual.
• Assisitir a sessions de formació organitzades pel Departament d'Ensenyament.
• Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al
desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.
• Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn:
biblioteques escolars, biblioteca municipal, arxius..
5.3.9 Comissió de festes
Està formada per tots els mestres especialistes i s’encarrega de l’organització de les
activitats complementàries que es realitzen. Concretaran les activitats corresponents i
l’ambientació referida al tema amb el temps suficient perquè es pugui programar el treball
de classe. El secretari ho comunicarà després al Claustre.
5.3.10 ALTRES: coordinadora ARCE, coordinador EME... que faran un
seguiment sistemàtic del projecte.
6. PARTICIPACIÓ FAMÍLIES – INSTITUT ESCOLA
La col·laboració dels pares i mares amb els docents en la tasca educativa és
imprescindible per assolir l'èxit i contribuir a la millor integració escolar i social de l'alumne.
Aquesta participació es dinamitza mitjançant la tutoria.
La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada família i el
centre s’avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, en un entorn de

15. convivència, respecte i responsabilitat. La carta es formalitzarà durant el primer contacte
amb el tutor/a a la reunió d'inici de curs.
Es manté informades les famílies del procés educatiu dels seus fills/es, mitjançant les
entrevistes, els informes, l’agenda i les comunicacions puntuals. El centre realitzarà, com a
mínim, una reunió col·lectiva per informar dels aspectes organitzatius, educatius... que
afecten al conjunt de la comunitat educativa i dues entrevistes personals.
L’AMPA col·labora activament en l’organització d’activitats, és convocada cada cop que
s'ha d'organitzar una celebració escolar. Participa en el Consell Escolar i gestiona la
reutilització de llibres de text.
Hem creat per a les famílies un espai de reflexió i intercanvi d'idees anomenat L'hora del
cafè. L'AMPA, l'EAP i el centre col·laboren cada any per tirar endavant aquest projecte.
El president/a de l'AMPA i la directora es reuneixen mensualment per tractar diferents
temes i consensuar acords.
7. METODOLOGIA
Entenem que l’aprenentatge contribueix al desenvolupament en la mesura que aprendre no
és copiar o reproduir un discurs sobre la realitat. Treballem partint de la concepció
constructiva, que entén l’aprenentatge com la capacitat d’elaborar una representació
personal sobre un objecte de la realitat. És un aprenentatge significatiu, orientat a
desenvolupar les competències bàsiques que han de permetre un desenvolupament
personal global i una relació satisfactòria amb el seu entorn; significatiu perquè parteix dels
interessos i coneixements previs dels alumnes.
Aprendre a avaluar i a modificar els propis esquemes de coneixement és un dels
components essencials de l’aprendre a aprendre. L’alumne és el protagonista, està motivat
i viu el procés de forma significativa. L’ensenyament- aprenentatge és compartit amb els
iguals i guiat pel docent.

16. La manera de treballar del docent ha de ser:
• Activa: potenciar la creativitat i iniciativa de l’alumne/a.
• Competencial: construeix aprenentatge amb l'observació, experimentació i reflexió.
• Inclusiva i personalitzada: els alumnes amb NEE han d’estar a l’aula ordinària.
• Significativa: les programacions han de tenir en compte l’entorn més proper.
Per assolir les competències bàsiques que estableix el currículum, és fonamental
emmarcar els processos d'ensenyament-aprenentatge entorn a 4 eixos bàsics següents:
• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú construeixi la
pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les
situacions que l'àmbit escolar i la pròpia vida plantegen. Treballar l'autoconeixement,
l'acceptació de la identitat, regulació d'emocions i el desenvolupament d'estratègies,
pensament crític i hàbits responsables.
• Aprendre a pensar i comunicar per tal d'afavorir la comprensió significativa de les
informacions i la construcció de coneixements més complexos. Cercar i gestionar
informació provinent de diferents suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges
(verbal, escrit, visual, digital...) en la comunicació de sentiments i coneixements,
treballar de manera cooperativa i ser conscient dels aprenentatges.
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels
coneixements de què es disposa per interpretar la realitat, establir diàlegs sobre fets
i situacions i el compromís per implicar-se en processos de millora. Experimentar,
formular preguntes i verificar hipòtesis, desenvolupar projectes, cercar alternatives...
• Aprendre a conviure i habitar el món per tal que esdevinguin ciutadans/es actius
en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la pertinença
social i comunitària, el respecte per la diversitat, habilitats socials, funcionament
participatiu, treball en equip, gestió dels conflictes, desenvolupament de projectes...

17. 7.1 TREBALL PER PROJECTES
Els alumnes comprenen millor els coneixements quan són capaços d’interpretar,
relacionar, trobar sentit a la realitat que els envolta, tot fent-se preguntes i buscant
respostes a les seues inquietuds. El saber, quan parteix dels interessos dels alumnes i del
seu entorn proper, és més significatiu i funcional. És per això que a l'Institut Escola
realitzem projectes. A Parvulari se’n realitza un cada trimestre. A Primària se’n realitza un
d’anual. Es treballen els procediments relacionats amb l’adquisició de nous aprenentatges:
experimentació, recerca d’informació, elaboració d’hipòtesis, planificació del treball,
conclusions, mapa conceptual…
Els projectes són per definició globals i el seu desenvolupament és flexible ja que s’adapta
a les aportacions que es puguin fer. Tot i així, hi ha uns punts a respectar:
 Tria del tema
 Què sabem?
 Què volem saber?
 Elaboració d’un pla de treball
 Recerca i tria de la informació
 Adquissició dels coneixements i comptències
 Avaluació
7.2 RACONS
El treball per racons potencia la necessitat i ganes d’aprendre, d’adquirir nous
coneixements i els fa tenir una actitud activa i responsable respecte el propi aprenentatge.
Requereix que es comportin d’acord a unes normes de funcionament fixades que els
estimula l’autonomia personal i la col·laboració amb el grup. Al final, es deixa un espai per
avaluar la tasca realitzada.
Els alumnes d’Infantil realitzen racons els divendres a la tarda. Aquesta tarda es posa en
marxa un procés caòticament ordenat: els xiquets/es surten de la seua aula i es barregen

18. amb altres companys/es de cicle i acaben formant grups reduïts i ocupant espais diversos
de l’escola. Cada alumne escull el racó que vol realitzar.
Els racons varien cada curs; alguns exemples: jocs tradicionals, artista, mates, cuina…
Els alumnes de Cicle Inicial també treballen per racons en determinades franges horàries.
7.3 DESDOBLAMENTS
S’intenta que les classes més nombroses realitzin les matèries instrumentals desdoblades,
cosa que permet treballar amb mig grup. Els grups reduïts faciliten la realització d’activitats
diverses i una atenció més individualitzada.
7.4 BIBLIOTECA
Entenem que la biblioteca escolar pot esdevenir un espai privilegiat per aprendre, a més de
contribuir a la democratització dels mitjans i dels recursos, oferint a tots els alumnes un
espai i uns recursos adequats a les seves necessitats.
La biblioteca és dinàmica i està oberta a tota la comunitat educativa, conté documents en
tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca. La seva missió és facilitar l'accés i
difondre els recursos d'informació afavorint processos de creació del coneixement.
És fonamental per l'adquisició de les competències bàsiques i el desplegament del
currículum. La biblioteca esdevé un element clau per l'assoliment de la competència
informacional, foment de la lectura i adquisició d'aprenentatges autònoms.
“S’ha comprovat que els infants als qui els han llegit i explicat més contes de petits, tenen
el doble de possibilitats de ser bons lectors i fins i tot aprenen a llegir abans”
G.Wells. Aprender a leer y escribir. Barcelona: Laia, 1988.
7.5 VERMUTS PEDAGÒGICS
Aquesta trobada anual ens serveix per posar en comú experiències, fer balanç i veure cap
a on volem anar de cara al futur. Es busca un tema vinculant dels diferents projectes que

19. estem duent a terme al centre i volem posar en comú amb la resta de l'equip docent. Es
vetlla per la representació de totes les etapes educatives. Després, s'organitza un vermut.
7.6 ESBARJO
L'esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumnat i, per
tant, tots els principis d'aquest projecte s'hi han de respectar. La vigilància del temps de
pati s'establirà mitjançant uns torns setmanals que es respectaran rigurosament.
7.7 EMPENDRE A L'ESCOLA
El nostre centre participa des de 2010 al projecte EME (Emprender en mi escuela). Els
alumnes de Primària han creat diferents cooperatives.
L’objectiu d’EME és la difusió de la cultura emprenedora entre l’alumnat, promovent
conductes i actituds de col·laboració, coordinació, superació de problemes o conflictes i
l’acceptació de responsabilitats, fomentant la iniciativa, la implicació i el treball en equip.
Finalment es busca fabricar alguna cosa per tal de vendre-la en un mercat local i obtenir
uns beneficis que, igual que succeeix amb el capital inicial aportat per ells, els propis
alumnes han de decidir com gestionar.
De cara a millorar la coordinació i treball de les diferents cooperatives, mensualment es
realitzarà una reunió entre el coordinador EME i les juntes directives de les cooperatives
per fer un seguiment i assessorament del procés, de la qual es farà acta d’acords.
7.8 DEURES A CASA
Per ajudar els alumnes a organitzar-se, s’emportaran deures a casa. La introducció dels
deures serà progressiva. Es potenciarà l’ús de l’agenda per tal d’ajudar-los a organitzar la
feina i com a vehicle de comunicació amb les famílies.
A Educació Infantil, s’enduran alguna tasca per realitzar el cap de setmana.
A Cicle Inicial, es ficaran deures per realitzar durant 15-20 minuts màxim que no consistiran
en tasques no acabades a classe (encara que s’hi poden afegir), sinó en alguna tasca

20. complementària de reforç o aprofundiment del que s’ha treballat a l’aula. El cap de
setmana es farà la lectura d'un llibre de prèstec.
A Cicle Mitjà, els deures es podran realitzar en 30-45 minuts i es poden manar cada dia,
però es vetllarà per no sobrecarregar de feina els alumnes.
A Cicle Superior, els deures ocuparan una hora diària.
A Secundària, els deures ja són més amplis i es fomentarà l’estudi a casa dels temes
tractats cada dia. Els dimarts i dijous es manarà 1h de deures; els dilluns i dimecres 2h i els
divendres 3h perquè tenen tot el cap de setmana.
8. ACCIÓ TUTORIAL
La directora nomena el tutor/a, sempre que sigui possible, per un cicle, havent escoltat el
Claustre. L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’orientació personal i acadèmica
que s’adrecen als alumnes. El tutor/a ha de programar les hores de tutoria d’acord a les
línies d’actuació establertes al PEC. Les funcions del tutor/a són:
 Presidir i coordinar les actuacions d’avaluació dels seus alumnes.
 Vetllar per l'assoliment de les competències bàsiques, per la detecció de les dificultats
de l'alumne i per la coordinació de tots els mestres que incideixen en un mateix
alumne ( mestre de música, EE, anglès, religió, educació física…)
 Rebre els alumnes que ho demanin i convocar-los individualment quan precisin una
orientació específica o quan apareguin dificultats.
 Informar periòdicament les famílies de l’evolució dels seus fills/es. Com a mínim, es
realitzarà una entrevista general a l'inici de curs i dues entrevistes individuals durant el
curs. Es lliuraran els informes d'avaluació corresponents i l'últim serà obligatòriament
lliurat directament a la família.
 Coordinar l'elaboració i seguiment dels plans individualitzats dels seus alumnes.
 Programar les hores de tutoria en relació a l'educació emocional, resolució de
conflictes, integració del grup, participació en activitats col·lectives de centre,
orientació sobre estudis…

21. A Secundària, una hora setmanal es destina al desenvolupament d'activitats d'acció tutorial
amb el grup-classe. I a segon cicle d'ESO es comença a treballar l'orientació professional
amb el programa Orienta't del Departament d'Ensenyament.
9. INCLUSIÓ i ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
• COMISSIÓ D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. La CAD està constituïda per:
✗ L'equip directiu (directora, cap d'estudis i coord. pedagògica).
✗ La mestra d'educació especial (actuant com a secretària).
✗ Les professionals dels Serveis Educatius (psicopedagoga i treballadora social)
✗ Les coordinadores d’etapa.
La Comissió d'Atenció a la Diversitat es reunirà un cop al mes. Són funcions seves:
➢ Determinar criteris d'atenció a la diversitat d'alumnes amb NEE.
➢ Planificar els recursos per atendre la diversitat: suports, desdoblaments, SEP...
➢ Establir els procediments que s'empraran per determinar aquestes necessitats
educatives i per formular els plans individualitzats.
➢ Determinar els trets bàsics de les formes organitzatives i criteris metodològics més
idonis per atendre a la diversitat.
➢ Compartir problemes que sorgeixen i consensuar vies de resolució.
➢ Avaluar trimestralment el que es fa i cercar progressos i dificultats.
• COMISSIÓ SOCIAL està constituïda per:
✗ L'equip directiu (directora, cap d'estudis Secundària i secretari).
✗ Mestra d'Educació Especial
✗ Les professionals dels Serveis Educatius (psicopedagoga i treballadora social)
✗ L'assistent social del Consell Comarcal
La comissió social es reuneix trimestralment. Són funcions seves:
– Intervenir en la prevenció de l’absentisme escolar i el risc social al centre.
– Estudiar casos d'alumnes amb famílies amb problemes socioeconòmics.

22. • SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP)
Del total d'hores que el centre disposa per a l'atenció a la diversitat en destina un mínim de
25% al SEP, que s'adreça a l'alumnat amb dificultats de seguiment dels aprenentatges
(amb retard d'aprenentatge en el procés de lectoescriptura, habilitats matemàtiques i
adquisició d'hàbits de treball, organització i estudi) i a l'alumnat amb altes capacitats.
El SEP es realitza dins de l'horari lectiu i dos tardes a la setmana fora de l'horari lectiu. A
Infantil es fa sempre dins l'horari lectiu. El SEP en horari lectiu es realitzarà dins del grup
classe, en grup reduït.
El SEP fora de l'horari lectiu s'impartirà pel tutor/a corresponent. Se'n farà una graella de
seguiment mensual i s'avaluarà trimestralment pel Consell de direcció. En l'informe a les
famílies s'especificarà el suport rebut i la durada.
• REFORÇOS
A l'hora de distribuir els reforços dins de l'horari, l'equip directiu vetllarà per reduir el
nombre de mestres que intervenen en cada classe. També es valorarà quins grups són
més nombrosos, quins tenen més alumnes amb NEE que necessiten especial atenció...
• PLANS INDIVIDUALITZATS (PI)
Un PI és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports que ha de rebre un
determinat alumne/a i s'ha d'elaborar durant els dos primers mesos del curs. S'ha de fer a
partir d'un dictamen, d'un informe psicopedagògic o a demanda del tutor/a, si s'identifica
que no són suficients les mesures programades o el SEP.
L'especialista d'EE s'encarrega de fer l'esbós de programació del PI i el consensua amb el
tutor/a, que serà el responsable de coordinar el seguiment dels plans dels seus alumnes.
La mestra d'EE preparà el material i la temporització de les activitats i conjuntament en
faran l'avaluació.
Cal deixar constància a l'historial acadèmic que l'alumne segueix un PI.

23. • MESTRA D'EDUCACIÓ ESPECIAL
Ha de prioritzar, d’acord amb l’equip directiu i la comissió d’atenció a la diversitat, l’atenció
a l’alumnat amb NEE, donant suport al professorat en la planificació i desenvolupament de
les activitats del grup classe per afavorir la participació de tot l’alumnat en les activitats a
l’aula ordinària. La mestra d'educació especial té funcions:
✗ Identificació, amb col·laboració de l'EAP, de les necessitats educatives d’alumnat i
col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció.
✗ Col·laboració amb els tutors en la concreció del PI i en la preparació i adaptació
d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva
participació en les activitats del grup classe ordinari.
✗ Desenvolupament d'activitats i programes que aquest alumnat requereixi.
✗ Col·laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.
L’atenció als alumnes per part dels mestres d'educació especial es pot dur a terme:
 Dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor/a, per tal d’oferir a aquest alumnat
oportunitats de participar en l'entorn més normalitzat possible.
 En grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària, excepcionalment.
Per la presa de decisions sobre actuacions que calgui dur a terme amb cada alumne/a,
podrà tenir l’assessorament dels serveis educatius i, si s'escau, del CREDA.
• PLA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR (PDC)
El PDC del nostre centre té la finalitat d'afavorir que els alumnes que ho necessitin puguin
assolir els objectius i competències bàsiques de l'etapa i obtenir el títol de graduat en ESO
mitjançant una organització de continguts i una metodologia específica. Aquest programa
comporta un horari de permanència al centre diferent perquè s'ha establert un conveni amb
l'Ajuntament per a la realització d'activitats pràctiques fora del centre. L'horari d'activitats
externes és com a màxim del 40% de l'horari lectiu. Hi poden participar els alumnes que
compleixen els requisits següents:
• alumnes de 4t d'ESO sense els requisits de titulació

24. • alumnes de 3r d'ESO, es poden incorporar al PDC després de l'avaluació adient
• alumnes de 2n d'ESO que no poden passar a 3r i que han repetit un curs d'ESO
La incorporació és voluntària, per tant, requereix l'acceptació de l'alumne/a i dels pares.
S'hi poden incorporar en qualsevol moment del curs i s'ha de veure com una oportunitat
per millorar els aprenentatges. Aquest PDC té una durada de 1 o 2 cursos, en funció de les
circumstàncies dels alumnes que hi participen. L'horari setmanal orientatiu és:
• tutoria: 1 hora
• matèries instrumentals: 6 hores
• matèries específiques: 11 hores
• pràctica: 12 hores
L'avaluació d'aquests alumnes ha de ser diferenciada. El tutor/a del programa ha de fer un
seguiment individualitzat de l'activitat de cada alumne i disposar d'un registre de l'evolució
dels seus aprenentatges. L'autoavaluació dels mateixos alumnes esdevindrà un element
clau perquè cal incidir en hàbits i valors com l'assistència regular, la puntualitat, el respecte
vers els altres, la responsabilitat, la iniciativa...
10.PROCEDIMENTS D'ACOLLIDA
10.1 PLA D'ACOLLIDA D'ALUMNES NOUVINGUTS
Els alumnes nouvinguts són aquells que s'han incorporat per primera vegada al sistema
educatiu en els darrers 24 mesos o, excepcionalment, quan s'hi han incorporat en els
darrers 36 mesos i procedeixen d'àmbits lingüístics allunyats del nostre.
El centre té previstes mesures per tal que puguin sentir-se acollits i percebre el respecte
envers la seva llengua i cultura. S'organitzaran els recursos i estratègies adequats perquè
pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir autonomia dins l'àmbit escolar i social.
Cal escollir els criteris metodològics i materials curriculars que li facilitin la integració a
l'aula. El centre ha de:
• Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar català:
NOF centre, recursos, ajuts i beques, avaluació dels aprenentatges, entrevistes...

25. • Fer avaluació inicial de l'alumne/a i global contínua amb observació sistèmica i visió
general del seu procés.
• Vetllar per la correcta adscripció de curs al que correspon per edat cronològica.
• Atendre les necessitats emocionals i relacionals derivades del procés migratori i
reforçar la tutoria.
10.2 INSTRUMENTS D'ACOLLIDA DELS NOUS DOCENTS
Els criteris pedagògics d'aquest document orienten l'exercici professional de tot el personal
que hi treballa, tenint en compte que la funció docent s'ha d'exercir en el marc dels principis
de llibertat acadèmica, de coherència amb aquest PEC i de respecte al caràcter propi del
centre i ha d'incorporar els valors de col·laboració, coordinació i treball entre docents.
L’arribada de nous professionals al centre és un fet que s’ha produït sempre per la
necessitat de cobrir vacants, noves places, substitucions... És important pensar en el
professorat de recent incorporació. L'entorn inicial, igual que en els alumnes, esdevindrà
força decisiu en la manera que farà front a la seva vida professional.
Aquest pla d’acollida és el resultat de la necessitat que l’equip directiu ha observat durant
anys. S’ha buscat un sistema d’acollida que pugui ser útils, com és el diari docent
supervisat per un tutor/a: on el docent que s’inicia recull idees, experiències, reflexions,
amb la intenció d’explicar-se a sí mateix i als altres (vermuts pedagògics) els processos
que el permetin millorar en la seva tasca com a professor.
Resulta fonamental en el cos docent el grau de compromís, interacció i col·laboració
davant un objectiu comú. Per això, és necessari que coneguin el conjunt de normes, valors,
maneres de fer sobre les que hi ha un consens al centre. En l’acollida, el procés
d’integració d’un nou professor/a, quan es produeix amb èxit genera més compromís,
afavoreix la convivència i la bona tasca docent.
La seqüència d'actuacions és la següent:

26. a) Primer contacte és la trobada entre la directora i/o cap d'estudis i el nou docent.
– Acordar dia i hora, desprès d’un primer contacte telefònic.
– L’acollida del nou professorat és una responsabilitat compartida entre 2 persones
indistintament (directora i caps d'estudis), sempre hi ha algú disponible.
– Omplir fitxa de dades personals i recollir el nomenament.
b) Coneixement del centre:
- Dades descriptives del centre: número d’alumnes i professors, organigrama, plantilla,
assignació de tutories, llistats d'alumnes, calendari escolar, horaris, projectes en
funcionament, procedència de l’alumnat, formularis diversos, parts de l’edifici,
característiques de Batea... Són dades que estaran recollides a la carpeta verda.
- Funcionament quotidià: guàrdies, horari de pati, ús material audiovisual i aules
específiques, material de reprografia i telèfon, claus, blog i revista escolar, activitats
complementàries... A principi de curs, es fa de manera col·lectiva al primer Claustre perquè
representa un estalvi de temps i una oportunitat de contacte entre els docents.
Es posaran a disposició dels docents nous els documents del centre (PEC, NOF...)
c) Presentació dels companys/es
La presentació dels nous companys pot ser en qualsevol moment; no obstant, es farà una
presentació formal al Claustre. En aquests moments de confusió inicial, és bo que els
companys estiguin atents als dubtes dels nous docents ja que no és només una
responsabilitat de l’equip directiu, sinó de tots. Els primers dies de setembre tot el personal
del centre anirà amb una etiqueta amb el seu nom.
d) Recorregut per les instal·lacions
Es fa imprescindible un passeig per les instal·lacions per tal de conèixer el lloc de treball.
Es tracta d’un primer reconeixement dels llocs escolars. La visita té una dimensió
socialitzadora, afavoreix comentaris, possibilitat de compartir materials...

27. e) Concreció de la feina
El nouvingut ha de fer-se càrrec de les particularitats del treball assignat. En la transmissió
de la informació sobre el treball que li correspon té un paper destacat la coordinadora
pedagògica i la coordinadora d'etapa. Se li explicaran temes sobre alumnes, metodologia,
avaluació...
f) Acte institucional de benvinguda
Aprofitant els primers dies de setembre, es complementaran les activitats formals d’acollida
(reunions, claustres...) amb accions de tipus simbòlic com esmorzars, dinars... i activitats
externes com visita del poble, celebracions, cates...
g) De l’acollida a l’acompanyament
L’acollida no es redueix a unes actuacions durant els primers dies, ha de continuar amb
accions de seguiment. Hem de conèixer el procés d’adaptació per tenir coneixement de les
dificultats i donar suport al nou docent. És una iniciativa que portàvem a terme de forma
natural, però que a partir d'ara s’ha plantejat donar-li un reconeixement formal, amb la
figura del tutor/a, un company/a que tutoritza el desenvolupament professional del docent
novell. La periodicitat de col·laboració serà mensual.
11.CRITERIS D'AVALUACIÓ I PROMOCIÓ ALUMNAT
L'equip de cicle ha de decidir els aspectes de documentació i avaluació que s'han
d'incloure en les programacions didàctiques en coherència amb aquest PEC. Ha d'elaborar
els instruments de registre sistemàtic per observar els progressos de l'alumnat.
11.1 EDUCACIÓ INFANTIL
Es lliuraran a les famílies dos informes avaluadors segons el model del SAGA, un durant el
mes de febrer i l'altre al juny. L'informe final es lliurarà individualment a les famílies durant
l'última setmana de juny. Abans de cada avaluació, l'equip de cicle realitzarà una sessió
d'avaluació amb l'aixecament d'acta corresponent.

28. És el tutor/a qui complimenta l'informe i n'incorpora una còpia a l'expedient personal de
cada alumne. Cada mestre/a ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir
sistemàticament les observacions del procés d'aprenentatge de l'alumne/a.
Excepcionalment, l'alumnat pot romandre un any més, en qualsevol curs, a proposta de
l'equip docent de cicle, que ha d'anar acompanyat de l'informe elaborat pels serveis
educatius i l'acord de la família, i amb l'aprovació de la directora del centre.
Excepcionalment, d'acord amb els protocols per a la identificació d'altes capacitats, es pot
flexibilitzar la permanència i cursar el cicle en dos cursos, quan el ritme d'aprenentatge i el
grau de maduresa de l'alumne/a així ho aconsellin i sempre que afavoreixi la seva evolució
personal i social. Cal comunicar la decisió al director dels ST.
A final de cicle (P5), s'elaborarà un informe global de final d'etapa.
11.2 EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Es lliuraran a les famílies 3 informes cada curs segons el model SAGA, un per trimestre.
L'informe de final de curs s'explicarà individualment a la família durant l'última setmana de
juny. Abans de cada avaluació, l'equip de cicle realitzarà una sessió d'avaluació amb
l'aixecament d'acta corresponent per part de la cap d'estudis. Després, és el tutor/a qui
complimenta l'informe i n'incorpora una còpia a l'expedient personal de l'alumne/a.
Cada mestre ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir sistemàticament les
observacions del procés d'aprenentatge de l'alumne/a.
Excepcionalment, l'alumnat pot romandre només un any més, en qualsevol curs, a
proposta de la comissió d'avaluació i escoltada la família. Excepcionalment, d'acord amb
els protocols per a la identificació d'altes capacitats, es pot flexibilitzar la permanència i
cursar el cicle en 2 cursos, quan el ritme d'aprenentatge i el grau de maduresa de
l'alumne/a així ho aconsellin i sempre que afavoreixi la seva evolució personal i social. Cal
comunicar la decisió al director dels ST.
11.3 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

29. L'alumne ha d'estar informat en tot moment dels seu progrés per tal d'orientar el seu
rendiment cap a l'èxit escolar. Les famílies rebran 3 informes d'avaluació que es lliuraran
personalment pel tutor/a cada final de trimestre.
Abans de cada avaluació, l'equip de cicle realitzarà una sessió d'avaluació amb
l'aixecament d'acta corresponent per part del cap d'estudis. Després, és el tutor/a qui
complimenta l'informe i n'incorpora una còpia a l'expedient personal de l'alumne/a. Cada
professor/a ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir les observacions del
procés d'aprenentatge de l'alumne/a.
Els alumnes i/o els seus pares tenen dret a sol·licitar aclariments respecte a les
qualificacions trimestrals o finals, així com reclamar contra les decisions que s'adoptin. Per
tal de garantir aquest dret, es conservarà fins al 30 de setembre del curs següent tot el
material avaluable (proves escrites, treballs, quaderns...) i les reclamacions es presentaran
al tutor/a. En tot cas, la resolució definitiva la farà el professor/a afectat.
Durant la primera setmana de setembre, es realitzaran les proves extraordinàries que
hauran deixat preparades els professors al mes de juny.
L'alumnat que supera l'etapa se li ha de calcular la qualificació mitjana d'ESO. L'alumnat
que no supera l'etapa se li ha d'expedir un certificat oficial d'estudis obligatoris.
L’alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries o té
qualificació negativa en 2 matèries. Ha de repetir curs si té avaluació negativa en 3
matèries o més. Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un
alumne/a amb tres matèries suspeses quan l’equip consideri que això no li ha d’impedir
seguir amb èxit el curs següent i que aquest pas de curs beneficiarà la seva evolució
personal i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot de la majoria dels membres de
l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor/a serà diriment.
L’alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs ha
de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos
cops com a màxim dins l’etapa. Excepcionalment, es pot repetir 2 cops el quart curs si no

30. se n’ha repetit cap en cursos anteriors de l’etapa.
12.PROJECCIÓ EXTERNA I ATENCIÓ A L'USUARI
12.1 Atenció a les famílies
L'horari d'obertura del centre és de 8 a 17h de dilluns a divendres.
L'AMPA organitza extraescolars esportives del Pla català de l'Esport i s'ofereix servei
d'esplai per les tardes i durant les vacances.
12.2 Relacions amb altres centres
• Les llars d'infants de la població ens fan el traspàs d'informació dels alumnes que
començaran a P3.
• L'IES Terra Alta acull els nostres alumnes quan comencen Batxillerat.
• Es manté un lligam amb els 18 Instituts Escola de Catalunya.
• La participació de la directora a la Junta central i territorial de Primària i a la territorial
de Secundària permet establir canals de comunicació amb centres de Terres de
l'Ebre i de la resta del país.
• El programa ARCE
12.3 Relacions amb institucions públiques
L’escola manté comunicació estreta amb la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de
Batea i participa en les activitats que es programen adreçades al centre. Cedim el centre
durant l’horari no lectiu a l’Ajuntament per tal que pugui gaudir de les nostres instal·lacions
per organitzar esplai, esports, xerrades...
També hi ha un conveni amb l'Ajuntament per dur a terme el PDC.
Realitzem visites anuals al centre de dia i a la Fundació per tal de presentar activitats del
centre que es fan durant les celebracions.
Amb les Universitats, rebent alumnes Pràcticum dels graus de mestre i del màster de
Secundària.

31. 12.4 Premis i concursos
El centre participa en concursos i premis que tenen un caràcter educatiu com:
◦ Certamen de lectura en veu alta
◦ Escriptors a l'aula
◦ Concurs literari de Nadal de La Caixa
◦ Trobada de corals
◦ Concurs de Sant Isidre
◦ Concurs de poesia del Patronat pro Batea
◦ Concurs bíblic
◦ Itineraris de lectura
◦ Prova cangur
◦ Fem matemàtiques!
◦ Mostra de teatre comarcal
13.INDICADORS DE PROGRÉS
L'avaluació interna es realitza amb uns indicadors que són revisats periòdicament en funció
dels resultats de l'avaluació del centre. Per tal de poder dur un seguiment correcte dels
aprenentatges i el procés educatiu dels alumnes i del centre, hem escollit els indicadors
següents per tal de situar la posició dels alumnes i del grup en el món educatiu i poder
determinar l’adquisició de les competències de cada etapa i nivell.
Els indicadors seran:
• Proves de competències bàsiques de 6è i 4t d'ESO
• Prova d’avaluació global diagnòstica de 5è i 3r d'ESO
• Indicadors de centre del Departament d'Ensenyament
• Proves ACL a Educació Primària
• Avaluació final de curs, cicle i etapa

32. • Nombre d’aprovats al finalitzar el cicle i nombre de repetidors
DE CONTEXT:
• Inserir l'acció educativa en el nostre context, introduint a les programacions i als
projectes, competències relacionades amb l'entorn immediat.
• Fer un seguiment del protocol d'acollida d'alumnes i de professors nouvinguts.
• Promoure el PDC per evitar l'abandonament.
• Controlar l'assistència a classe per tal d'eradicar els casos d'absentisme escolar.
DE RECURSOS:
• Promoure la participació dels docents en les activitats de formació de centre.
• Potenciar l'intercanvi d'experiències entre docents d'altres centres i la participació en
programes conjunts (ARCE).
• Eliminar l'autoritarisme i la competitivitat, potenciant una concepció constructivista de
l'aprenentatge en el qual es desenvolupi la iniciativa i la creativitat.
• Organitzar la classe de manera que faciliti el treball en grup i l'intercanvi d'experiències
entre iguals.
• Fer ús de les TIC com a eines de treball interactives (PDI), no expositives.
• Elaborar les programacions d'aula amb tasques enriquides competencialment.
DE PROCESSOS:
• Promoure la participació dels alumnes en les sortides i activitats complementàries
• Potenciar el treball en equip del professorat mitjançant equips de cicle i la comissió
de festes.
• Desenvolupar els aspectes formatius dels alumnes proporcionant-los orientació
escolar, mitjançant una tasca coordinada entre el tutor/a, l'EAP i la família.
• Realitzar anàlisis freqüents de la pròpia pràctica docent.
• Desenvolupar per cicles les activitats d'acció tutorial.
• Elaborar la PGA i la Memòria anual del centre

33. DE RESULTATS:
• Dominar la competència matemàtica: numeració i càlcul; espai, forma i mesura;
relacions i canvi.
• Conèixer i utilitzar correctament la llengua catalana, tant oralment com per escrit.
• Conèixer la llengua castellana i anglesa a nivell oral i escrit de manera que pugui
utilitzar-la com a font d'informació i vehicle d'expressió.
• Gaudir de l'activitat física, musical i artística per a treballar la creació d'hàbits.
• Comprendre el medi natural i social, els principals mecanismes que el regeixen, a partir
de l'observació rigorosa de fets i fenòmens.
• Comunicar-se a través dels mitjans d'expressió, desenvolupant la sensibilitat estètica,
la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques.
14. CONCLUSIONS
És essencial plantejar-se què es vol aconseguir tenint en compte els recursos humans que
han de treballar per assolir els objectius proposats. Aquest és un document estratègic marc
per al nostre Institut Escola que suposarà un punt de referència en l'elaboració d'altres
documents més concrets que afecten al desenvolupament del procés d'ensenyament
aprenentatge al centre.
Cal tenir present que és un projecte, no és quelcom acabat i definitiu, sinó que es pot anar
modificant en funció de noves necessitats i canvis.
“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo,
involúcrame y lo aprendo.”
Benjamin Franklin