4. JOAN ROÍS DE CORELLA
Noble: Carrera
eclesiàstica o militar.
Dos fills naturals.
Diverses relacions
amoroses.
Dues vocacions: l’amor
i la literatura.
VIDA
5. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
1. Innovació i modernitat: Elements autobiogràfics i
sentimentals (vivències personals).
LITERATURA COM A TERÀPIA, no pretén una Filosofia de
l’amor (com Ausiàs March).
2. Escriu PROSA I VERS: usa ambdues i mescla
gèneres i tècniques.
VALENCIANA PROSA. Sintaxi artificiosa i llatinitzant:
harmònica, elegant, aristocratitzant, humanística (Imitació de
la sintaxi llatina).
6. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
POESIA: Decasíl·lab clàssic català (amb cesura a la 4ta
síl·laba). Amb ritme suau i àgil (influït per la poesia
italiana).
POESIA AMOROSA: Canta l’amor externament, suggerint
estats d’ànim més que patint-los (No és una poesia íntima
com la d’Ausiàs March). Literatura com a refugi, com a
teràpia.
Riquesa d’imatges i d’ambientacions (renaixentista).
7. MÉS CARACTERÍSTIQUES
3. HUMANISTA: Gran coneixedor de la literatura clàssica
(grecollatina) i voluntat de dotar a la llengua vulgar
(romànica) el prestigi del llatí clàssic.
Sinceritat i racionalitat en l´ús de les vivències personals.
Rebuig de la cavalleria i de la violència.
4. Últim autor clàssic. No tindrà continuadors
(Decadència de la literatura culta: S. XVI, XVII, XVIII).
10. OBRA PROFANA
En prosa i vers. Temàtica amorosa.
Prosa
Tragèdia de Caldesa
Narracions mitològiques: Paris i Helena, Leànder i Hero
Parlament en casa de Berenguer Mercader
Poesia
Cicle a Caldesa (Senyal: calda cremant)
Desengany
Balada de la garsa i l’esmerla
11. Joan Roís de Corella: La infidelitat
i la inconsistència de l’amor:
http://ricardelmaster.blogs
pot.com.es/2005/11/joan-ros-de-
corella-la-infidelitat-i.html
12. OBRA RELIGIOSA
En prosa i en vers. Obres de maduresa
Prosa
La vida de la gloriosa Santa Anna
Història de la gloriosa santa Magdalena
Traduccions del llatí
Psalteri i Vita Christi
Poesia mariana
Oració (a la sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu Jesús,
en la falda, davallat de la creu). Temàtica de La Pietat de
Miquel Àngel.
13. Pietà. Anònim de l’escola polonesa.
Segle xv.
.
Pietà. Michelangelo. 1498-1499
14. LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
15. "Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tal que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot
jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".