.

1. CASTELL DE MONTCLAR MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

2. Al poble de Montclar a la part més elevada del mateix, s'alça imponent el seu castell medieval. Montclar es troba entre
els pobles d'Agramunt i Artesa de Segre, a la comarca de l'Urgell, província de Lleida.

3. L'edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements defensius, com el talús, els torrons, els angles, o bé el
matacà central. En l'Edat Mitjana, el Castell va tenir una funció clarament defensiva; vital en aquella època. Dos murs
exteriors (que ara queden just al mig del poble) envoltaven la fortalesa per la part per on era més possible ser atacats.

4. És el castell més antic de la zona, restaurat per última vegada el 1970, es va declarar Monument Històric Artístic de
caràcter Nacional a 1879.

5. La part més antiga és la planta baixa i la que va ser la torre de l'homenatge de l'antiga edificació, suport de l'actual
fortalesa. Així, observant les pedres que el formen (les anomenades 'pedres testimoni'), es poden distingir les diferents
etapes de construcció: el sòl fins a uns 4 metres d'altura, corresponen al segle XIII; i la part superior del segle XV.

6. El Castell de Montclar declarada bé cultural d'interès nacional.

7. El Castell de Montclar aixeca les seves parets damunt de les restes d'una antiga torre romana. A la façana de la
fortalesa, una inscripció indica que va ser reconstruït l'any 1635, però, els historiadors ho tenen documentat l'any 981.
Es tracta, del castell més antic de la zona.

8. La història va demostrar, com sol passar gairebé sempre, que el lloc on els romans van construir la seva torre de
defensa no va ser escollit perquè si. Gairebé dos mil anys després de la seva construcció, durant la Guerra Civil
Espanyola, un aquarterament militar també va escollir aquesta ubicació com a punt estratègic de defensa.

9. L'Església de Sant Jaume és d'estil barroc i data del segle XVIII.

10. L'església forma, de fet, part del propi edifici, clar exemple de les estretes relacions típiques de l'època entre noblesa i
clergue que es van traduir en utilitzar una part del castell i convertir-la en església.

11. A la fortalesa recorrem un viatge fins a l'època de la reconquesta. La repoblació cristiana del territori està en joc i el
Castell de Montclar defensava la frontera entre la Catalunya cristiana i musulmana.

12. I com passa en tots els castells medievals, de ser construït sota l'objectiu principal de punt de defensa passa a ser
residència dels senyors feudals, alhora que, al seu voltant, es van construint les cases de la gent que treballava les
terres els senyors o en el propi castell. Això sí, en cas d'atac, els nobles, que eren els únics que tenien armes, estaven
obligats a deixar entrar al castell a tot el poble.

13. El castell està construït amb carreus de pedra molt regulars.

14. El majestuós Castell de Montclar, mostra una elegant arquitectura del renaixement català.

15. Montclar. Un poble on la pau i la tranquil·litat es passegen pels carrers i en una zona on s'ha sabut conservar el millor
dels temps passats: una àmplia oferta cultural i històrica basada en monuments de gran valor que encara es mantenen
en peu i són el orgull de la comarca i l'atractiu per als visitants.

16. Només cinc famílies han estat propietàries del Castell de Montclar des del 1.200: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els
Despujol i des del 1.986, els Miguel, el llinatge que prové del Baix Empordà (Castell de Palau-sator, Palau Sacosta i
Púbol). Juan Francisco de Miguel, Baró de Santa Gema i Marquès d'Ustou-Montauban està relacionat amb Montclar
per ser un avantpassat dels actuals propietaris del Castell.

17. L'entrada al castell la formen uns amples arcs.

18. Els senyors feudals entren muntats a cavall; per aquest motiu el banc de pedra: per facilitar el muntar i desmuntar als
genets vestits amb incòmodes armadures.

19. Les cadires de muntar masculina i femenina.

20. Les armadures de l'entrada.

21. Segons els historiadors, el Castell de Montclar va estar, en un inici, en mans àrabs i després, durant la Reconquesta,
Arnau Mir de Tost el va conquerir. La llegenda explica que les batalles que es van dirimir en les seves proximitats
enfront dels musulmans van ser d'una gran duresa.

22. El senyor de Montclar Arnau Mir de Tost, aconseguia fer presoners amb certa facilitat gràcies a la seva bravura. Una
vegada consumada la conquesta de Lleida els propietaris del castell es van convertir en els colonitzadors de les terres
arrabassades als musulmans.

23. La gran escala que puja fins a la planta noble.

24. Una xemeneia escalfava els soldats que feien guàrdia i la Sala Gran que ve a continuació servia per allotjar la resta de la
tropa de protecció.

25. En el gran saló, hi ha una col·lecció de quadres, retrats dels avantpassats dels propietaris del Castell.

26. El gran menjador, escenari de sopars medievals.

27. Les seves estades permeten conèixer com vivien els senyors feudals.

28. Cada detall, cada objecte, amaguen curiositats i elements claus per entendre la societat medieval.

29. L'interior del castell està estructurat en àmplies estances, entre les que destaca el celler.

30. Que encara conserva les fustes per al vi.

31. El celler va ser molt útil durant els temps que la producció de vi a Montclar era molt important; no obstant això,
després, va quedar pràcticament abandonada. El lloc es tracta de la part més antiga del castell.

32. La ampolles del celler acumulen la pols del pas del temps.

33. Una torre romana del segle II, de la qual només es conserva aquest tros, i que primer va ser la torre d'homenatge, més
endavant la presó i finalment el celler.

34. Annexa al celler hi ha la presó.

35. Les originals ròtules de pedra per vigilar als presos, situades a la paret de la presó.

36. La presó, els presoners estaven un temps fins a realitzar el judici i se'ls donava als reus menjar. Les masmorres (no se'ls
donava de menjar i no sortien mai).

37. La terrassa, que acull un fals pou que recull les aigües pluvials.

38. Una cisterna, possiblement "enginyeria" dels àrabs, recull l'aigua de pluja, l'emmagatzema i la distribueix a través dels
orificis de la pedra, tenint l'opció d'enviar-la també cap a l'exterior, en cas d'abundància i necessitat de netejar la
façana. En definitiva, alta tecnologia de l'època.

39. Des de la terrassa on es pot gaudir de vistes espectaculars.

40. El Museu del Torró i la Xocolata, situat al costat de la fàbrica i la botiga, és un espai cultural on es pot conèixer la
història del Torró i la Xocolata d'Agramunt així com la trajectòria de l'empresa Torrons Vicens.

41. Al segle XVIII l'activitat torronera ja constituïa una tradició a Agramunt. Però no va ser fins al segle XIX i durant les
primeres dècades del segle XX quan el torró d'Agramunt adquireix reconeixement degut, en gran part, a la projecció
exterior que els artesans aconseguien visitant fires i mercats d'altres poblacions. Una de les més importants tenia lloc
per Nadal a Barcelona.

42. El Museu compta amb multitud d'estris utilitzats per diverses generacions de torroners i fins i tot mostra la
reproducció d'un obrador del segle XIX.

43. L'exposició està formada per diverses peces, entre les quals es pot veure una pedra de moldre cacau, una torradora de
graella i una màquina mescladora que la família utilitzava en 1933.

44. Com si s'hagués aturat el temps, les mans expertes dels artesans segueixen avui igual elaborant tan apreciats dolços.

45. La família Vicens va ser fidel a l'elaboració
artesanal del torró durant més de dos segles,
especialment del Torró d'Agramunt. Els seus
orígens estan documentats per primera
vegada en 1741, quan aquest producte
apareix en les cartes de les famílies nobles,
però és sabut que, a la vila aquesta tradició
ve de molt lluny. En Torrons Vicens transmet
la tradició torronera des de 1775. Generació
rere generació elaboren productes de forma
tradicional.

46. Torrons Vicens és una empresa familiar amb una llarga tradició torronera. Situada a la localitat d'Agramunt (Lleida),
considerada el bressol del Torró i la Xocolata a la Pedra, elabora torrons tradicionals i altres especialitats.

47. En l'actualitat, Vicens compta amb més de 30 botigues obertes, algunes a l'estranger. L'empresa exporta a la major
part de països del món i s'ha convertit en un símbol de qualitat per als seus clients.

48. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
FI