1. POBLES DE CATALUNYA
EN CATALÀ
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

2. Restaurant Mas Ricart pertany a la població de Gurb

3. Situat a la carretera Vic - Manlleu

4. Manté el tipus d'edificació de la Masia catalana amb la típica gastronomia del país.

5. Amb esplèndids jardins per a demostracions de «tastet» dels productes locals

6. Ambient rústic familiar amb una molt bona atenció per part del personal

7. La decoració és fidel a l'ambient d'un temps passat amb l'encant que transmet la seva època

8. Terrassa amb vistes als camps llaurats i granges que formen part de l'economia del territori

9. Gurb és un municipi de la comarca d'Osona situat al centre de la Plana de Vic. Limita pel nord amb els termes
municipals de Manlleu. La població del municipi habita principalment en masies disseminades

10. Monastir de Sant Pere de Casserres – La vida monàstica del segle XI

11. Monastir de Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí en el terme municipal de Masies de Rosa, a la
comarca d'Osona. Es troba situat a la part interior d'un meandre molt pronunciat del riu Ter, actualment envoltat
per l'embassament de Sau.

12. Espectacular vista panoràmica amb un paisatge agrest i en l'alt del turó es troba el Monestir

13. L'església de Sant Pere és de planta quadrangular, una mica més ampla que llarga, amb tres naus separades per dos
pilars cruciformes que suporten els arcs forals. Estan cobertes les tres naus per volta de canó i acabades cadascuna
d'elles amb un absis semicircular, coberts amb volta de quart d'esfera

14. A l'exterior els absis estan decorats a l'estil llombard, amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. L'absis central
en lloc d'arcuacions té finestres i un fris de dents de serra.

15. Sant Pere de Casserres, un dels monuments més importants de l'arquitectura romànica catalana

16. El pantà, inaugurat el 1962, va
cobrir el poble de Sant Roman de
Sau, les restes del qual,
especialment del campanar del
temple, són visibles quan el nivell
de l'aigua embassada és baix i
fins i tot en èpoques de sequera
prolongada el poble queda al
descobert i és possible visitar-lo.
El monestir es troba en un altre
emplaçament on no s'observa les
restes de l'església quan hi ha
poca aigua

17. L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, al peu del massís de les Guilleries, pertanyent a la
conca del riu Ter,

18. L'embassament té una longitud de 17 km. I 3 Km. D'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm 2.

19. Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la
comarca d'Osona amb la de la Selva.

20. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics: practicar el piragüisme, l'esquí nàutic, els concursos de pesca i
la travessia de nedadors.

21. Al peu de la cinglera de Tavertet, sorgeix l'embassament de Sau, La seva obertura ha canviat la fesomia d'aquesta
vall, convertint-lo en un punt de gran interès turístic.

22. Abans que s'aixequés el monestir, aquest lloc ja era un important nucli de població. Abans va ser castell també
devia tenir una petita església preromànica, consagrada a Sant Pere, que en l'època en què es va aixecar el
monestir es trobava arruïnada.

23. Existeix una llegenda,
documentada ja en 1554,
que parla sobre la fundació
d'aquest cenobi. Segons
l'antiga història, el
monestir es va fundar sobre
la tomba d'un nen de la
casa de Cardona. Aquest
infant va parlar amb tan
sols tres dies d'edat i va
explicar que moriria als
trenta dies. Va ordenar que
el seu cos fos col · locat a
lloms d'una mula i que en
lloc en què l'animal es
detingués es construís un
monestir que quedaria sota
l'advocació de Sant Pere.

24. A partir del 1012 comença a veure vida comunitària si bé fins al 1050 l'església monàstica no fou consagrada.
Després dels primers abats. Casserres baixa la condició de priorat. Segurament per no poder mantenir els dotze
monjos necessaris per a la continuïtat de ser abadia

25. El campanar és de torre quadrada i només de dos pisos. Al pis superior té dues finestres de mig punt en cada
costat. La seva teulada és a quatre vessants.

26. En la seva façana principal no hi ha
cap element decoratiu que trenqui la
monotonia del mur veure les
característiques bandes llombardes i
els arquets cecs, que no es veuen a la
façana, i que en realitat no tenen una
funció decorativa, sinó funcional, ja
que contribueixen a repartir les
pressions dels murs.

27. El 3 de juny de 1931, el monestir de Casserres és declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument
Nacional, i el 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres, a instàncies de Ramon de Vilanova, comte de
Vilanova, i de la arquitecte Josep M. Pericàs, per vetllar i tenir cura de la conservació i la restauració del
monestir. El bisbe de Vic és declarat president d'Honor.

28. Entrada a l'Església amb una façana molt austera sense cap tipus d'ornamentació

30. L'Església consagrada l'any 1050, és una grandiosa basílica de 3 naus i de 3 absis

31. L'Església Una de les més importants romàniques de Catalunya per ser més ampla que llarga, a causa de la dificultat
de l'espai on va ser construïda.

32. Sala Capitular És una peça clau
del monestir on es reunien el
prior i els monjos per debatre
els temes quotidians de la
comunitat i prendre decisions
més importants

33. L'Església té dues portes d'accés, una
nau situada a la nau sud, que comunica
amb el cementiri i una altra al nord
que dóna accés al claustre

34. Porteria del monestir i al campanar destaquen les pronunciades escales per accedir al campanar

35. El claustre construït en la segona meitat del segle XI, amb porxos amb una filera de columnes i també en els
angles. Els capitells són diferents i mostren ornamentacions vegetals i geomètriques.

36. El claustre és l'element central de l'organització arquitectònica del monestir, és el claustre amb les columnes més
antigues que es conserven a Catalunya i l'únic que es coneix exemptes en tres dels angles

37. El claustre és de planta rectangular. Les galeries nord i oest estan formades per arcs de mitja punt que descansen
en columnes simples. El centre del claustre és una gran cisterna d'aigua excavada directament sobre la roca i recull
totes les aigües pluvials del cenobi

38. Locutori o parlador on els monjos atenien als pelegrins. Quan s'extingeix la vida monàstica aquest passa al celler i el
graner

39. El Celler i el Graner

40. Refetor en aquest lloc la comunitat acostumava a menjar en silenci i després que l'abat hagués beneït la taula, el
monjo lector llegia les lectures

42. Cuina En l'ambientació museística veiem diferents estris de fang i crida l'atenció una paella de fang

43. Objectes reproduïts del parament de la cuina

44. Dormitori era el palau en deixar els vescomtes el comtat d'Osona s'adapta a usos monàstics. En l'últim segle durant
més de 70 anys, pas a ser el corral on es guardaven el ramat i també on habitaven els pastors

45. El dormitori dels monjos. És una gran sala coberta amb volta de canó. El dormitori es comunica amb l'exterior
gràcies a una porta de mig punt adovellada amb llinda i timpà llis.

46. Cambra prioral. Inicialment havia estat el pis dels abats del Casserres. És d'on es durà a terme l'administració de
les possessions de Cuny a Catalunya

47. L'hostatgeria o hospici que no va estar annexa a la distribució del claustre sinó que es troba distant, en un edifici
exempt, una mica al nord de l'església. Comprèn dues plantes i els seus murs són de maçoneria.

48. L'Hospici o Hospital. Lloc on s'acollia als pelegrins, actualment en una de les plantes es fan les projeccions
audiovisuals

49. Edifici, destinat gairebé amb seguretat a guardar les gallines, els porcs i les cabres, se situa prop de l'hospital, al
nord de l'església. És una construcció de planta quadrada, molt rudimentària, realitzada en sillarejo.

50. FIN * FI
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com