2. Sant Jordi (Sant Jordi) és el patró de Catalunya, la festivitat se celebra el dia 23 d'abril.
Aquest dia és costum a Catalunya que els homes regalin una rosa a les dones, i les dones
un llibre als homes.
Sant Jordi i el drac: Aquesta és la llegenda més famosa de Catalunya. Sant Jordi va ser
declarat patró de Catalunya per les Corts Catalanes en 1456. Encara que no hi ha fonts
històriques que demostren la seva existència, el mite el situa al segle III. Nascut a
Capadòcia, va ser decapitat durant la persecució dels cristians sota el mandat de
l'emperador romà Dioclecià.
És, però, al segle IX que va néixer la llegenda. En Capadòcia hi va haver un terrible drac que
va atacar el regne i als residents. Aquests, espantats, van donar de menjar al drac dos bens
al dia per saciar la seva fam, però quan els animals es van acabar, es va decidir a "lliurar" al
drac una persona, per sorteig. La primera va resultar ser la princesa. Conta la llegenda que
Sant Jordi va salvar la princesa de les urpes del temible drac, matant-ho amb la seva
espasa. De la sang que brollava de la ferida, va créixer una bella rosa vermella.
La presència de Sant Jordi i el drac a Barcelona. Segons Narcís Sayrach hi ha més de dues-
centes imatges dedicades al sant ubicades a Barcelona, el sant lluitant contra el drac. I del
drac el fotògraf Josep Martínez ha documentat gairebé 400 mostres en edificis, parcs i
paratges a la ciutat de Barcelona en el seu projecte 'Drakcelona'.
3. Sant Jordi en la façana neoclásica del Palau de la Generalitat de Catalunya.
4. Escultura de Sant Jordi amb marbre de Carrara, va ser realitzada per l'artista Andreu Aleu i Teixidor el 1871 al balcó
principal i sobre, hi ha la fornícula amb l'escut amb la creu de Sant Jordi.
5. Figura policromada de Sant Jordi en una clau de volta de la capella del Palau de la Generalitat.
7. Tapís en relleu de Sant Jordi matant el drac, reconeguda com una obra mestra del brodat català del s. XV, d'Antoni
Sadurní realitzat en fil de seda, or i plata, per a la capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya.
8. Escultura de Sant Jordi matant el drac al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
9. Pati dels Tarongers, al Palau de la Generalitat escultura de Sant Jordi només és de (10 cm i 100 grams).
11. Medalló del segle XV obra de Pera Johan que presideix la porta de l'antic hort del carrer del Bisbe un fris d'arquets
ogivals i mènsules amb petites caps esculpits i amb una barana de traceria gòtica amb la imatge de Sant Jordi i el drac, i
un seguit de gàrgoles, una de les quals representa la princesa que va defensar Sant Jordi.
12. Figura eqüestre en alt relleu de Sant Jordi i el drac situada en un medalló emmarcat per una barana coronada de
pinacles i envoltada de gàrgoles la de l'esquerra representa la princesa.
13. L'antiga entrada de l'Ajuntament que està situada al carrer de la Ciutat 2, a la façana gòtica obra d'Arnau Bargués
entre 1399 i 1402 hi ha un relleu a la paret en què s'aprecia un drac amb dos àngels.
14. Salo de Cent de l'Ajuntament Sant Jordi de Manuel Fuxà. Drac al Salo de Cent de Pere Llobet, 1369.
15. A la Capella del Bon Consell de l'Ajuntament Sant Jordi amb armadura articulada del segle XV.
16. Escala d'Honor de l'Ajuntament l'escultura de Sant Jordi Josep Llimona - 1916.
17. Claustre de la Catedral, on es troba una font amb l'estàtua de Sant Jordi matant el Drac.
18. Sant Jordi al moment de clavar la llança al drac. Petita escultura sobre una font del Claustre de la Catedral de
Barcelona. Autor: Xavier Caballé.
19. Palau Baró de Quadras a la tribuna Sant Jordi i el drac. L'escultor Eusebi Arnau aprofita qualsevol espai amb la seva
obres per deixar constància d'aquella lluita llegendària.
21. Casa Martí - Els Quatre Gats. Sant Jordi matant el drac a la cantonada de l'edifici, obra d'Eusebi Arnau.
22. Casa Terrades - «Les Punxes» els grans plafons
que coronen l'edifici, una imatge de Sant Jordi
amb el drac amb la inscripció en català «Sant
patró de Catalunya torneu-nos la llibertat».
23. Reial Cercle Artístic de Barcelona l'antic palau dels Pignatelli al Sant Jordi de Dalí.
24. Sant Miquel y el drac en la Casa de la Caritat Pati de les Dones a la Casa de la Caritat - CCCB - Josep Goday, 1926-1929.
26. Carrer Casp amb Pau Claris, escultura de quatre metres de Sant Jordi, que s'alça sobre una peanya enmig de la façana
obra de l'escultor Joan Rebull i malgrat la seva poc aspecte guerrer (no porta espasa i mes aviat sembla una versió
adolescent del patró de Catalunya).
27. Edifici de la Diputació. Al carrer Diagonal amb Rambla de Catalunya Sant Jordi, amb escut i espasa però sense drac ni
cavall, realitzada el 1977 per Joan Rebull.
28. Estatua ecuestre de Sant Jordi realizada en bronce por el escultor Josep Llimona entre 1918 y 1924. Está situada en el
Mirador del Llobregat del Parque de Montjuic.
29. La Sagrada Família acull l'escultura Sant Jordi, de
Josep María Subirachs.
Porta de Sant Jordi del Palau Reial Major de Barcelona
(1975). Josep María Subirachs.
30. Sant Jordi, com a patró de la nació catalana escultura de Miquel Blay al Palau de la Música.
31. Parlament de Catalunya escultura de Sant Jordi Dempeus amb curiosa obra de Josep Salvado Jassany.
32. Sant Jordi a la façana del temple del Tibidabo obra de l'Arq .: Enric Sagnier i Villavechia.
33. Palau Baró de Quadras - Josep Puig i Cadafalch, 1902-1903; escultura del drac a la porta d'entrada d'Alfons Juyol.
34. Una porta de ferro forjat a l'entrada dels pabellons Güell obra d'Antoni Gaudí el drac ferotge guardià de l'entrada del
jardí de les hespérides, que va ser mort per Hèrcules, segons narra el poema L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
35. Al Park Güell el drac del temple de l'oracle de Delfos que, segons la mitologia grega, va caure morta a mans d'Apol·lo,
obra d'Antoni Gaudí.
36. Casa Vicens - Antoni Gaudi, 1883-1885 Carrer de les Carolines, 20.
37. Un canella amb forma de drac xinès, obra d'Antoni de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes.
38. Antoni Gaudí va dissenyar el terrat de la casa Batlló amb la forma del llom del gran animal el drac, el va recobrir amb
escates de ceràmica en diverses tonalitats simbolitzant la sang vessada de les víctimes, i va disposar una creu per
coronar la façana com si es tractés d'una espasa en què el noble cavaller salvava la princesa del temible drac.
39. A la cornisa de la Casa Batlló, treu el cap el llom del drac.
En els pinacles d'aquest edifici Casa Antoni i Marc
Rocamora Pg. de Gràcia 26 drac retorçat cobert d'escates
atribuït a Eusebi Arnau.
40. Escultura d'un drac autor Rafael Atché a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella.
41. En el Parc de la Ciutadella, el drac escupiendo agua (no fuego).
42. Jardineres de ferro forjat de les balustrades del Passeig de Lluís Companys - Pere Falqués i Urpí 1888, drac suportant el
test.
43. En el Parc de la Ciutadella - «Castell dels Tres Dragons» Obra de Lluís Domènech i Montaner al peu de la font dels
inofensius dracs.
44. Els dracs de les arcades de la casa Lleó i Morera Obra de Lluís Domènech i Montaner, escultura d'Alfons Juyol.
46. El drac en el mosaic de la façana del edifici Casaramona Arq. Josep Puig i Cadafalch.
47. Façana dels Quatre Gats - Casa Martí de l'Arq .: Josep Puig i Cadafalch drac de ferro forjat de Manuel Ballarín.
48. Gran drac xinès de ferro forjat que sobresurt de la façana, que sosté un paraigua de la Casa Bruno Quadras de l'Arq .:
Josep Vilaseca i Casanoves, al Pla de la Boqueria a les Rambles.
49. Casa Pia Batlló Rambla Catalunya 17. Construïda per Josep Vilaseca i Casanovas, drac a la façana.
51. Casa Pia Batlló Drac a la frontissa de la porta de l'entrada 1891-1896. Josep Vilaseca i Casanovas.
52. Casa Pia Batlló. Dracs en els balcons Arq.: Josep Vilaseca i Casanovas.
53. Casa Enric Batlló. Arq.: Josep Vilaseca i Casanoves, Ps. de Gracia cantonada amb el carrer Mallorca. Drac alhora escut
de Catalunya al coronament de l'edifici.
54. Casa Enric Batlló - Josep Vilaseca i Casanoves, 1895 -
1896 Ps. De Gràcia 75. Edifici Transmediterránea.
55. El Drac més gran de Barcelona està en el del parc de l'Espanya Industrial (32 metres de longitud i 150 tones de pes)
autor Andrés Nagel, 1987.
56. Iglesia de la Concepción - Autor desconegut, segles XIII-
XV. Carrer de Roger de Llúria 68.
Casa Marià Tomàs - Modest Fossas i Pi 1895-1896
Carrer de Roger de Llúria 83.
57. Carrer Mallorca, drac devorant una víctima.Ajuntament Les Corts – Barcelona, drac a la cornisa.
58. Coronament de l'edifici del carrer d'Enric Granados, 49 - Autor desconegut, parella de dracs.