1. Revolució
Francesa
(1789-1799).
“La liberté guidant le peuple” és una obra
del pintor francès Eugène Delacroix.
La Revolució Francesa és considerada el
model de revolució política de la seva
època i va suposar la conquesta del poder
per la burgesia i el desplaçament de
l'aristocràcia i el clergat. És el triomf
d’una part de l’estament no privilegiat
enfront
de
l’estament
privilegiat.
Representa la fi de l’Antic Règim.
2. Revolució Francesa
(1789-1799).
LES FASES DE LA REVOLUCIÓ. REALITZAR CRONOLOGIA.
• La monarquia constitucional (1789-1792).
Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un
acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar
un liberalisme restringit (censatari).
• La república democràtica o la convenció(1792-1794).
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis
revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar
la República. A més, van emprendre una transformació més profunda
de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i
igualitari (lleis socials).
• La república burgesa o el directori (1794-1799).
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va
implantar una altra vegada el liberalisme censatari.
3. Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:
a) La crisi econòmica i social es va crear a causa
de que les terres eren treballades pels pagesos,
però eren propietat de la noblesa i el clergat. Els
pagesos guanyaven una misèria, això va
provocar misèria i fam en les classes socials més
baixes.
Els anys 1788 i 1789 van ser anys de males
collites
Pujada de Preus
Motins.
4. Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:
b) La crisi financera de la monarquia francesa
va crear un malestar important a l’estament no
privilegiat. La Monarquia per solucionar el
problema del finançament va convocar els Estats
Generals i van decidir pujar els impostos. Això va
causar fam i misèria a les classes socials més
baixes de la població. Malestar social.
6. Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:
c) La marginació política d’una burgesia cada
cop més forta. Els burgesos eren gent rica que
paga impostos i volen que l’estat els ajudi
econòmicament en el comerç. Necessiten unes
lleis que afavoreixin al seu negoci.
8. Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:
d) La desesperació de les classes populars per la
mala situació socioeconòmica i la indiferència de
la corona. Al final aquests s’apunten a la
revolució per millorar la seva situació.
10. Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:
e) Les idees de la Il·lustració. Recordeu que és un
moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a
l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió
tots els principis de l’Antic Règim. Les idees de la
Il·lustració van ser propagades per un grup de
pensadors francesos que ràpidament es van
estendre per Espanya i Catalunya.
11. Revolució Francesa
L’esclat de la revolució.
La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb
una revolta dels privilegiats, que es van negar a
acceptar el pagament de nous impostos i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats
Generals, l'únic organisme que podia aprovar
una reforma fiscal.
12. Revolució Francesa
L’esclat de la revolució.
Els Estats Generals es van obrir a Versalles el
maig del 1789, presidits pel rei i formats pels
representats de la noblesa, del clero i del Tercer
Estat.
• Clergat:
representants.
• Noblesa:
representants.
• Tercer
Estat
representants.
291
270
578
13. Revolució Francesa
(1789-1799). L’esclat de la revolució.
Reunits en un pavelló de Paris (Jeu de Paume),
els representants del Tercer Estat es van erigir
en Assemblea Nacional (representants de la
nació) i es van comprometre a elaborar
una constitució que reflectís la voluntat de la
majoria dels francesos. El 16 de juny el diputat
Sieyés va proposar que el tercer estat
s’autoproclamès Assemblea Nacional.
14. Revolució Francesa
(1789-1799). L’esclat de la revolució.
El poble de la ciutat de París va sortir al carrer
per donar suport a les propostes de la nova
Assemblea. Tenien por que les tropes reials
detinguessin els seus diputats:
• el 14 de juliol una multitud va assaltar la presó
de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal
d'armes.
15. Revolució Francesa
(1789-1799). L’esclat de la revolució.
• La Grande Peur:
Moviment revolucionari que també es va estendre al
camp, en forma d'una revolta antisenyorial que va
comportar la crema de moltes residències nobiliàries.
L'esclat de revoltes a les ciutats i al camp va fer evident el
descontentament popular i el suport als diputats del
Tercer Estat. Atemorit per la situació revolucionària, la
tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de
l'Assemblea Nacional Constituent.
18. Revolució Francesa
Monarquía Constitucional
• El 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolició del
feudalisme i el 26 va promulgar la Declaració
dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que
reconeixia com a drets inalienables les
llibertats individuals, així com la igualtat
davant la llei i els impostos.
Liberalisme polític.
19. Revolució Francesa
Monarquía Constitucional
Amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es
van expropiar els béns de l'Església, que van ser
declarats béns nacionals (desamortització*) i
venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va
assegurar el finançament del culte, i
una Constitució civil del clero va separar
l'Església i l'Estat.
Separació de l’església de l’estat.
20. Revolució Francesa
Monarquía Constitucional
Declaració dels drets de
l’home i del ciutadà.
Text votat per l’Assemblea
Constituent francesa el 26
d’agost de 1789. La seva
redacció
recollia
la
influència de la declaració
d’Independència
dels
Estats Units d’Amèrica
(1776) i del pensament dels
filòsofs il·lustrats del segle
XVIII.
21. Revolució Francesa
Monarquía Constitucional
• Article premier. Les hommes naissent et demeurent
libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne
peuvent être fondées que sur l’utilité commune.
• Article 2. Le but de toute association politique est la
conservation des droits naturels et imprescriptibles de
l’homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la
sûreté et la résistance à l’oppression.
• Article 3. Le principe de toute souveraineté réside
essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu
ne peut exercer d’autorité qui n’en émane
expressément.
22. Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
L'oposició de la família reial i dels privilegiats a
acceptar els canvis proposats per l'Assemblea
Nacional es va manifestar arran de la fugida de
París de Lluís XVI per unir-se a l'exèrcit austríac,
que planejava envair França i restablir
l'absolutisme (fugida de Varennes, juny del
1791).
http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8
23. Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
Durant aquest període la república va estar en
mans de tres governs diferents.
Govern Girondí
Govern Jacobí
Govern Termidor
(1792-1793).
(1793-1794).
(1794-1795).
Els girondins provenien
El seu apel·latiu té el
Nom de l'onzè mes del
de la burgesia enriquida seu origen en el lloc de
calendari republicà
pels bens comunals. El reunió del club, un antic
francès (1792-1806).
nom els venia del fet
monestir dominicà de
El Termidor era la
que tenien diversos
París. El conte de
burgesia conservadora
diputats del districte de Mirabeau i Maximilien que va tornar a agafar el
la Gironda. Llurs caps
Robespierre, van ser els control de la revolució
foren Brissot, i
líders revolucionaris
amb el propòsit de
Condorcet.
més destacats.
retornar als principis
del 1791.
24. Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases
diferenciades:
• Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va
condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va
haver d'enfrontar-se a les pressions de l'absolutisme exterior i a les
revoltes contrarevolucionàries internes.
• Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i
social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal
directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sansculottes), va potenciar l'exèrcit i va impulsar la política del Terror. El
1794, la burgesia va propiciar un cop d'Estat i va acabar amb el seu
poder.
25. Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
La República va quedar en mans dels girondins*
i es va crear una Convenció Nacional* elegida
per sufragi universal masculí. La nova assemblea
va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina
Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció,
condemnats i executats a la guillotina.
26. Revolució Francesa
La República Democrática (1792-1794)
Durant l’etapa jacobina, es va promulgar una nova
constitució basada en la democràcia social: sobirania
popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació
Pública, que va atorgar tot el poder a Robespierre.
Per plantar cara a l'amenaça exterior, es va organitzar
un nou exèrcit (es va decretar un reclutament forçós de
tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per
derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la
política del Terror.
27. Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
• La igualtat social
“La igualtat dels béns no és una quimera. (…) El dret de
propietat està limitat, com tota la resta, per l'obligació de
respectar els drets dels altres (…).
La societat està obligada a assegurar la subsistència de tots
els seus membres, ja sigui procurant-los feina, ja sigui
assegurant els mitjans de subsistència a aquells que estan
incapacitats per treballar. L'ajuda a aquells a qui els falta el
que és indispensable és una obligació per als qui tenen coses
supèrflues.”
Discurs de Robespierre al club dels jacobins, 21 d'abril del 1793.
• Què proposa l'autor al text? Justifica per què Robespierre
va tenir el suport dels sans-culottes.
28. Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)
Així, el juliol del 1794, el mes Termidor segons el
calendari revolucionari, l'alta burgesia va
propiciar un cop d'Estat per posar fi a la
radicalització de la revolució. Robespierre i
altres líders jacobins van ser enderrocats i
executats.
29. Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)
Quines mesures va aplicar la República Burgesa?
1) Va clausurar el club dels jacobins.
2) Va derogar la Constitució del 1793.
3) Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el
retorn dels exiliats a causa del Terror.
4) Es va elaborar una nova constitució (1795), que
atorgava el poder executiu a un govern col·legiat
(Directori), restablia el sufragi censatari i
confiava el poder legislatiu a dues cambres: el
Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
30. Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)
En contra
• Aristocràcia.
Recuperar els antics
privilegis.
• Les classes populars.
Volien el retorn dels
jacobins.
A favor
• La burgesia més
conservadora.
31. Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)
L'any 1799, un jove general, Napoleó
Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va
protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al
Directori. La seva intenció no era el retorn a
l'Antic Règim, sinó la consolidació de la
revolució, encara que només en els aspectes
més moderats.
Inici de l’Europa Napoleònica.
33. .
L’Imperi Napoleònic 1799-1815
Aliats de Napoleó
Enemics de Napoleó
Dinamarca
La Gran Bretanya
Suècia
Portugal
Prússia
Rússia
Àustria
Suïssa
Regne d’Itàlia
Regne de Nàpols
Confederació del Rin
Estats Pontificis
Gran Ducat de Varsòvia (Polònia).
Espanya