1. DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat.
Ref.: R-C2-01-03
Rev.:1
Pàgina 1 de 1
5. El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.
Les agrupacions polítiques i els seus idearis.
Guerra de la
Independència
1808-1814
Ferran VII
1814-1833
Carlins
(1ª guerra:
1833-40)
Absolutistes
(Fernandins)
Sexenni
Democràtic
1868-1874
Isabel II
1833-1868
Carlins (2ª guerra
o “dels Matiners”:
1846-49)
Carlins (3ª guerra
1872-76)
Afrancesats
(Bonapartistes)
Moderats (Mtnez.
de la Rosa)
Liberals
Moderats
(Narváez)
Unió Liberal
(O’Donnell)
Isabelins
Exaltats (Riego)
Moderats:
Qui són?
Terratinents, comerciants i intel·lectuals
conservadors amb vella noblesa, clero i
militars.
Què volen?
Sobirania compartida Corts-corona, dret
de propietat com a garantia d’ordre i
sufragi censatari restringit, partidaris de
l’autoritat i l’ordre social, drets limitats
(premsa,
opinió...)
i
defensen
la
confessionalitat de l’Estat
Progressistes
(Mendizábal, Esp
artero, Prim)
Progressistes:
Qui són?
Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana
militar i classes mitjanes urbanes.
Què volen?
Sobirania nacional i predomini del poder
legislatiu, dret de propietat i sufragi
censatari no tan restringit, enfortiment
poders
locals,
amplis
drets
individuals, reforma agrària i limitació de la
influència de l’església.
Demòcrates
Monàrquics
(Amadeistes i
Alfonsins)
Republicans:
-Federals (Pi i
Margall)
-Unitaris
(Castelar)
Demòcrates:
Qui són?
Classes populars urbanes.
Què volen?
Sobirania
popular,
sufragi
universal
masculí, cambra única, ampliació drets i
llibertats,
elecció
ajuntaments
i
diputacions, presència de l’estat en l’ensenyament i
beneficència. Llibertat de culte.
Republicans:
Defensa de la República com a opció més
democràtica. Caràcter més social i popular.

2. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)
6.4. La dècada moderada (1844-1854) i 6.5. El bienni progressista (1854-56)
La construcció de l’Estat liberal
travessa
Dècada moderada
(1844-54)
destaca
Eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez)
Objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el
funcionament de les institucions liberals)
Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania
conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el
Senat), restricció dret de vot (1% població).
Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat
Reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, llei d’Administració
Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils)
Reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat.
-unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora
Reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional
d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano)
Creació Guardia Civil (1844).
Unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal
2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates
-autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat
Bienni
progressista
(1854-56)
destaca
Pronunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns
moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars
Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme.
Desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot dels
ajuntaments o comunals (1855, Madoz).
Lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger.
Reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes
Agitació Social. Moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores
salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes
populars)
Discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell.