Treball d’una      Memòria      Històrica”      ÀMBIT LINGÜISTICCom vivien els nostres Iaios en els anys                50...
Índex1.-Introducció.                               Pag: 32.-Biografia dels entrevistats.                    Pag: 4     2.1...
8.-Bibliografia: Fotografies.                          Pag: 20-219.-Opinió Personal.                             Pag: 20-2...
dels altres iaios, van intentar que ma mare i la meva tiatreballaren, encara que també els van pagar els estudisd’Auxiliar...
També va nàixer a Sueras en Agost de 1924. Actualment te87 anys.                    José Navarro Jover        Trinidad   P...
Va nàixer a Meliana (València) l’any 1924, i actualment estàpatint la malatia d’ Alzheimer, i si se alguna cosa, es perque...
La Iaia Trinidad, sempre parla malament del rojos orepublicans, ja que a lhaver afusellat a son pare tenia mésque raons pe...
Fotografia Familiar any 1925.  Rebesavis Trinidad Moliner Porcar i Josep Vicent Porcar                              Piquer...
que cap guerra no val per a res. Tot va ser misèria. La genttenia molt pocs diners.     El iaio Elies, no pensa igual per ...
Va fer els estudis primaris, i als 12 anys va deixard’estudiar, a causa de la mort del seu pare l’any 1936,afusellat per e...
Va anar poc a escola però va poder acabar els primaris iposteriorment va treballar a la Fàbrica a Onda, per aposteriorment...
També eren típics els balls de Plaça, els diumenges per lavesprada o el dies de festa.En quant als esports els llocs de pi...
privats a les cases dels xics i les xiques. La gent jove del’època va començar a respirar, encara que els iaios,estaven pe...
Rebesavi Josep Vicent Porcar Piquer. Està al     centre de la foto anys 1930-1935.(Afusellat Octubre de                   ...
la gent passava en lo que tenia, sobretot feia economia desubsistència, es a dir treballaven la terra, plantavenpatates, h...
6.2. Institucional:     Encara que eren molt de dretes, cap dells es vaaprofitar de la política, ni tan si val per col·loc...
separats xics i xiquets, però després en el institut als anys70, ja els hi van posar a tots junts.     El paper de la dona...
Al afusellar al meu rebesavi Josep Vicent, a Onda, pelsAnarquistes, van fer un Bando al poble, demanant quetomaren els din...
processons, passa carres , concerts i sempre que podiahem contava totes les coses que feien en la música. Percert va ser d...
autoritats com una persona d’esquerres, o siga la majoriade la gent complia per no tindre problemes amb l’església iamb el...
havia la Banda de música, de la quals formava part el meuiaio José i durant les festes feien un concert.     La música ha ...
aparèixer les primeres neveres, televisions, i els cotxes,sobretot el 600, encara que van començar a veure’s elsprimers SE...
El Iaio José va tindre una vida laboral molt intensa, ja que ames de fundar la caixa rural de Sueras, va dependred’electri...
canviaven de tema, com si no el agradava parlar del temaque els hi preguntaves.Avaluació: El treball és veritablement molt...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Treball Xavier Elies Navarro

637 visualizaciones

Publicado el

Treball sobre Memòria Històrica, Xavier Elies Navarro 4ESO IES Matilde Salvador Castelló de la Plana

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
637
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
357
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Treball Xavier Elies Navarro

  1. 1. Treball d’una Memòria Històrica” ÀMBIT LINGÜISTICCom vivien els nostres Iaios en els anys 50-60Tècnica de investigació en entrevistes Professor: Francesc Mezquita PatuelAlumne: Xavier Navarro Notari 4 ESO D 1
  2. 2. Índex1.-Introducció. Pag: 32.-Biografia dels entrevistats. Pag: 4 2.1.Iaios Paterns de Sueras • José Navarro Jover Pag: 4 • Trindad Porcar Moliner Pag: 4 2.2.Iaios Materns d’Onda • Elies Notari Momplet Pag: 5 • Conxa Durà Marqués Pag: 53.-Política i records de la Guerra Civil. Pag: 6-7-84.-Vida Laboral dels entrevistats. Pag: 8-95.-Com es divertien. Oci. Tradició Musical Familiar. Pag: 10-11-126.-Tipus de Formació dels entrevistats: Pag: 13 6.1. Familiar Pag: 14 6.2. Institucional. Pag: 147.-Relació d’Homes i dones a nivell Pag: 15 7.1. Social. Pag: 16 7.2.Política. Pag: 17 7.3.Laboral. Pag: 18-19 2
  3. 3. 8.-Bibliografia: Fotografies. Pag: 20-219.-Opinió Personal. Pag: 20-211.-IntroduccióAquest treball ha sigut un poc complicat ja que he tingutque arreplegar tota la informació en un quadern i despréshe tingut que intentar ordenar tota la informació que elsmeus iaios m’han donat. D’algunes coses no els agradavaparlar, però d’altres coses estaven contents de contorna-ho.Crec que ha valgut la pena fer-los l’entrevista i he entèsalgunes coses del per que i de la seua manera de viure id’entendre la vida, molt diferent a nosaltres, conformant-seen el que tenien i feliços de fer la vida que feien.Encara que en algunes ocasions, no volgueren haver passattotes les penalitats que van passar, sobretot en lapostguerra, però no van arribar a passar fam, encara que sique es van privar de moltes coses, i s’adaptaven a allò quetenien, i eren feliços amb el que tenien, que era més bépoc.Estalviant, i poc a poc millorant el seu nivell de vida, vanpoder criar als seus fills d’una manera molt digna, i inclúsels meus iaios de Sueras, van poder pagar els estudis almeu pare Vicent Julio Navarro i al meu oncle José i a lameva tia Trinidad. No sempre va ser així per que en el cas 3
  4. 4. dels altres iaios, van intentar que ma mare i la meva tiatreballaren, encara que també els van pagar els estudisd’Auxiliar de Clínica, o siga que també es van portar moltbé.No sé per on començar, açò es molt complicat. Anem allà.2.-Biografia dels entrevistats.2.1.Iaios Paterns de Sueras • José Navarro JoverVa nàixer a Sueras en maig de 1919. Actualment te 92anys. Està prou bé de coneixement. Va participar en laGuerra Civil Espanyola, en ser cridat als 17 anys, enl’anomenada quinta del Biberó. Vicente Julio Navarro Porcar José Navarro Jover • Trinidad Porcar Moliner 4
  5. 5. També va nàixer a Sueras en Agost de 1924. Actualment te87 anys. José Navarro Jover Trinidad PorcarMoliner 2.2.Iaios Materns d’Onda • Elies Notari MompletÉs el major de tots els iaios, va nàixer a Onda en Setembrede l’any 1918 i té actualment 93. Va participar en la guerracivil espanyola en ser cridat per quintes als 18 anys. Elies Notari Monplet • Conxa Durà Marqués 5
  6. 6. Va nàixer a Meliana (València) l’any 1924, i actualment estàpatint la malatia d’ Alzheimer, i si se alguna cosa, es perque m’ho ha contat amb anterioritat. Actualment nos’entera de res degut a la malaltia. Conxa Durà Marqués Elies Notari Monplet 3.-Política i records de la Guerra Civil. Les versions de tots quatre són molt semblants,sempre des del punt de vista del PATIMENT I SOFRIMENT,sobretot la meva Iaia Trinidad, a la qual van afusellar al seupare i als 11 anys es va quedar sense mare ni mare, i es vaquedar amb la seva iaia, fins que als 21 anys es va casaramb el meu Iaio José. El iaio José es més obert en quant les seves idees, jaque el pobre, va estar tancat a la presó en els dos Bàndols,ja que en els Republicans va estar fixat com a feixista i enels feixistes estava fixat com a republicà, o siga undesastre. L’altre iaio, és més conservador, ja que sen vapassar als nacionals i va estar prou bé, i no va passar per lapresó. 6
  7. 7. La Iaia Trinidad, sempre parla malament del rojos orepublicans, ja que a lhaver afusellat a son pare tenia mésque raons per parlar en contra dels republicans. Segons la Iaia Trinidad son pare, durant els anys abansde la guerra civil va ser jutge de pau, i va haver d’impartirjustícia i pronunciar-se en una sentència que no va agradara algun veí del poble, al qual ma mare coneixia i sabia quehavia sigut la persona que havia denunciat reiteradament ason pare, ja que van vindre 3 vegades a emporta-se’l perafusellar-lo i la tercera vegada se’l van emportar i el vanmatar. La iaia hem deia plorant que per a ella va ser moltdolorós, el veure com s’emportaven al seu pare i no poderfer res per impedir-ho. També em va contar que li havienaconsellat que s’amagara al terme, però ell no es pensavamai que anirien a per ell, i el mateix dia que se’l vanemportar a ell es van emportar i també van afusellar a unregidor del partit lliberal i al secretari de L’ajuntament. 7
  8. 8. Fotografia Familiar any 1925. Rebesavis Trinidad Moliner Porcar i Josep Vicent Porcar Piquer El tio Juan José Porcar Moliner i la Iaia Trinidad Porcar Moliner (Al braç) Després d’haver passat tot açò, a la gent del poble elsva entrar por i ja no sen van emportar a ningú més, per quetambé buscaven al Capella, que va estar tres anys amagata un Molí del poble, però els familiars, ho van fer molt be,perquè van fer veure que va fugir del poble i que l’havienafusellat, inclús es van posar de dol, fins que va acabar laguerra civil, i va sortit de l’amagatall, on estava. El iaio d’Onda Elies, va passar la guerra en intendènciai no va patir ni fred ni calor, va estar prou millor que el iaioJosé. Una anècdota del iaio José, als 18 anys en la guerracivil, van estar apunt d’afusellar-lo, ja que ell i tres o quatresoldats, en una nit de trons, llamps, fred i molta por, vanabandonar un lloc de defensa (PUESTO DE MANDO), i unpoc més, els maten. La sort d’ells, va ser que van pillar enmilitars prou joves republicans i el va donar llàstima matar-los, perquè, no va passar res, es a dir al dia següent vantornar al mateix lloc i no van perdre la posició, eixa va serla seva sort, sinó ja haguérem vist. El iaio José sempre diu, que no torne, a vindre mai capguerra i que no passeu per on nosaltres hem passat, per 8
  9. 9. que cap guerra no val per a res. Tot va ser misèria. La genttenia molt pocs diners. El iaio Elies, no pensa igual per que pensa que laguerra era necessària i perquè Espanya s’haguera arruïnat is’haguera convertit en un país Comunista i roig. Clar estàque aquesta manera de pensar era la que predominavaentre la gent de dretes i d’extrema dreta.4.-Vida Laboral dels entrevistats.José Navarro Jover. Va fer els estudis primaris i auxiliar administratiu. Vafundar la Caixa Rural San Blai de Sueras i va ser elpresident de La Germandat d’agricultors i ramaders. Tambéva estudiar electricitat i era un bon electricista. Als 8 anysva entrar de músic tocant el cornetí, i posteriorment en labanda de música del exercit, va poder estudiar iperfeccionar el seu nivell musical i va ser músic i va tocarmentre va poder, fins als 72 anys, que li va agafar unamiqueta d’insult i va haver-se’n de deixar. Va ser la seuapassió i amor, quan li parles de música es posa moltcontent.Trinitat Porcar Moliner. 9
  10. 10. Va fer els estudis primaris, i als 12 anys va deixard’estudiar, a causa de la mort del seu pare l’any 1936,afusellat per els Anarquistes a Onda. Va estar treballant acasa. Mestressa de casa.Elies Notari Momplet. Abans d’anar a la guerra va poder estudiar el Batxilleral Francisco Ribalta de Castelló. Posteriorment i en vindrede la guerra, es va fer càrrec del negoci familiar i vatreballar de panader fins la seva jubilació. Treball al Forn de Pa. Anys 75Conxa Durà Marqués. Concepció Durà Marqués 10
  11. 11. Va anar poc a escola però va poder acabar els primaris iposteriorment va treballar a la Fàbrica a Onda, per aposteriorment treballar en el negoci familiar de fleca(Panaderia). Treball a la fàbrica anys 50 a Onda. Taller de pintura.5.-Com es divertien. Oci. Tradició MusicalFamiliar.La veritat es que tots coincideixen en que es divertien compodien i amb poca cosa tenien prou. Era l’època de lesprohibicions, ja que totes les diversions estaven prohibideso tutelades. No podien fer balls, tampoc poder ballar ambparella o agafats, Inclús si feien ball intervenien fins parar elball i enviar la gent a casa.Si que podien jugar als jocs de cartes, però sense diners.Allò típic era eixir a passejar per el poble, i anar a la tavernaa veure vi o a jugar a les cartes. 11
  12. 12. També eren típics els balls de Plaça, els diumenges per lavesprada o el dies de festa.En quant als esports els llocs de pilota al carrer eren elsmes habituals, jugar a llargues, al trinquet etc.També era típic anar a visitar als parents en els dies defesta i fer algun berenar en família.També va arribar a prohibir-ne el Bou Embolat, i lesmanifestacions més importants eren les de tipus religiós,processons, misses, rosaris, sobretot el diumenges escelebrava el tradicional rosari de l’aurora, primer feien lamissa primera a les set i tot seguit femin el rosari.A la gent jove la tenien molt controlada i si podien lamanipulaven.En un principi nomes tenien la ràdio, com a mitja decomunicació, i també la ocasionalment podien anar alcinema, en el qual les pel·lícules estaven tallades, comvulgarment deien, es a dir els censors de torn, si veienalguna cosa que no es hi agradava automàticament hollevaven de la pel·lícula.La censura estava present en tots esdeveniments i actessocials, però si que es deixaven fer grups de teatre per ferrepresentacions.En els anys 60 va començar a produir-se una lleugeraapertura, ja que la música i els moviments de gent jove vancomençar a fer força. Ja es permetien els balls públics, lagent jove es comprava dics i els picús, per poder fer balls 12
  13. 13. privats a les cases dels xics i les xiques. La gent jove del’època va començar a respirar, encara que els iaios,estaven per treballar i criar a la família. També en els anys 60 a Sueras, segons el Iaio José i lameva Iaia Trinidad, hi havia un cinema, que va estarfuncionant fins els anys 75, en els quals es podien veure lespel·lícules que el règim autoritzava, previ pas per lacensura. La gent deia, que les pel·lícules estaven tallades, ies per que les escenes on hi havien besos o qualsevol cosaho llevaven. A Onda, els meus iaios Conxa i Elies, hem deien quefuncionaven 2 cines, i una sala de concerts per a la gentmés jove, ja que cap els anys 70 ja deixaven fer ball elsdiumenges al FLORIDA. Ells no hi anaven, però sabien quela gent jove anava. També, cap els anys 60-70, en anar arribant d’Europaturistes, i poc a poc la música dels Beatles i dels diferentsgrups, la joventut, que no tant els iaios, van anar movent-seles coses, i les coses van anar preparant-se per als anys 70i sobretot per al que seria la transició espanyola del 75-80. Tradició Musical Familiar. Aquesta tradició es de lafamília Navarro Porcar, ja que tant per la família de la IaiaTrinidad, com de la Família del Iaio José, ja des dels meusRebesavis, ja eren músics. 13
  14. 14. Rebesavi Josep Vicent Porcar Piquer. Està al centre de la foto anys 1930-1935.(Afusellat Octubre de 1936)6.-Tipus de Formació dels entrevistats. 6.1. Familiar: Tots ells han rebut una educació familiarconservadora i han segut educats amb els paràmetrestradicionals. Inclús han sigut cap locals del SOMATEN (Unaespecie de guàrdia de reserva que es va crear per a plantarcara als maquis) com el meu iaio José, i el meu iaio Elies.Això no ho hem sabut mai fins que ara m’ho ho han contat,però no volien parlar del tema. També la tia Maruja Notari,la germana del meu iaio Elies va ser la cap de la SeccióFemenina a Onda. Sempre deien que després de la guerra civil ho havienpassat molt malament, per que no hi havia res, o molt poc, 14
  15. 15. la gent passava en lo que tenia, sobretot feia economia desubsistència, es a dir treballaven la terra, plantavenpatates, hortalissa, tomates, llegums al seca, garrofes perles cavallaries, oliveres per fer oli, els que podien. Hi haviagent que no tenia res i no podia ni menjar. També era típicel tindre animals en els corrals com conills, pollastres,cabres, i també algun cerdet per fer la matança quan esfeia gran i gros. Habitualment fam no en passaven, per que tenien permenjar, però diners no en tenien molts, mes be pocs. Els meus iaios Sueras eren mes agricultors i el meuiaio José treballava més la terra que el iaio Elies, ja quetenia mes terres de seca i un poquet de regadiu, onplantaven de tot. El iaio Elies al treballar en la fleca(Panaderia), pràcticament no feia res d’agricultura i nosabia res de plantar, tallar, polvoritzar ni res. La iaia Trinidad sempre deia, el que te terres, tecrèdits. En els anys 50, 60, per a poder obtindre del bancalguna quantitat de diners xicoteta, sempre, havies d’avalarel crèdit, amb el teu patrimoni, amb terres, finques, cases,sinó no te’l donaven. La gent valorava molt el poc que tenien, i eren feliçosamb les poques coses que tenien. Per exemple, segons laiaia Conxà, es compraven roba una vegada a l’any, per a lafira (Festes), si podien, per que hi havia anys que no podiencomprar roba. Habitualment estrenaven sabates, pantalonsjersei i alguna peça d’abric més grossa. 15
  16. 16. 6.2. Institucional: Encara que eren molt de dretes, cap dells es vaaprofitar de la política, ni tan si val per col·locar a cap fill nicap net en els organismes oficials, cosa que es d’agrair perque no has tingut que agrair res a ningú. El iaio José era més lliberal, encara que dretes, però noparlava mai bé de Franco ni de la guerra, es a dir passavamolt de la política, i anava molt a Les seus coses. Sempredia que “ELS MEUS ANYS DE LA MEUA VIDA ELS HE PASSATEN LA GUERRA”. Se’n va anar en 17 anys i es va llicenciarals 26. Als 27 anys es va casar amb la meua iaia Trinidad. El meu iaio Elies, era mes o menys com la meva iaiaTrinidad, molt de dretes. Sempre parlava de Franco i delseu règim. Sempre li pareixia tot bé lo que va fer Franco, ino es pot parlar amb ell quan toques el tema de Franco i laguerra Civil.7.-Relació d’Homes i dones a nivell: Es un poc difícil parlar d’aquest tema per que tampoc,no tenien molt clar el tema. Si que direm que des dexicotets anaven a classes separades, les xiquetes amb lesxiquets i els xics amb els xics. El meu pare Vicent JulioNavarro, hem diu que ell, al principi també estaven 16
  17. 17. separats xics i xiquets, però després en el institut als anys70, ja els hi van posar a tots junts. El paper de la dona segons la meua iaia Trinidad, eramerament simbòlic, es a dir d’estar en casa, fent la feia decasa. La dona no treballava fora de casa, eren els homesels que anaven a treballar, a les fàbriques a Onda, o se’nanaven a treballar a la taronja o bé anaven a Barcelona atreballar a la mongeta, (La bajoca). La dona estava a casa,fent les, i administrant els pocs diners de casa. El pare de la meva iaia Trinidad, era Fuster, i teniamolt bones mans. Feia portes, cuines, i sobretot feia palets icaixes per a les taronges que les baixaven en un carro aOnda i en la Panderola, les baixaven a Borriana i a Vila-real.Era la millor fusteria de la Comarca, inclús a Onda no hihavia cap fusteria que tinguera, maquina industrial. El quefia el meu rebesavi Josep Vicent, era deixar diners als quehi anaven a Barcelona, i en tornar els hi tornaven. La Panderola, Onda any 1963. Darrer any en el qual vafuncionar. 17
  18. 18. Al afusellar al meu rebesavi Josep Vicent, a Onda, pelsAnarquistes, van fer un Bando al poble, demanant quetomaren els diners que Josep Vicent els havia deixat, i queeixos diners anirien als xiquets orfes de Josep Vicent. Vanarreplegar mes de 15000 duros de l’època, més o menys,l’equivalent al que seria en l’actualitat més de 15000 Euros. Clar està que la meva iaia Trinidad, sempre va ser dedretes i tenia les seves raons per ser-ho. 7.1. Social. Segons els meu iaio José, les poques reunions que esfeien eren en el Cafè i eren per jugar als dominó desprès dedinar. Encara que poc a poci posteriorment es reunien els diumenges per la vespradaper jugar a les cartes amb els amics i desprès Berenar.D’aquesta època si que parla molt agradablement per queeren en els que millor s’ho passaven. També va tindre unpaper molt important dins de la vida del meu Iaio José,música. Era un bon músic que tocava el Bombardí i desprèsva tocar la tuba. Sempre estava apunt per anar a tocar a 18
  19. 19. processons, passa carres , concerts i sempre que podiahem contava totes les coses que feien en la música. Percert va ser director de la Banda de Sueras, i va donarclasses en l’escola de Música sense cobrar i l’any 2002, elvan anomenar director d’honor de la Societat Unió Musicalde Sueras. El meu Iaio Elies, la veritat es que aficions no en teniamoltes, i la veritat es que era completament diferent al meuIaio José, el qual tenia una vida social molt més intensa. ElIaio Elies, es dedicava bàsicament a treballar a la Fleca ianar a Missa i a l’adoració nocturna espanyola un dissabteper la nit al mes i bàsicament res més. L’única afecció que ha tingut ha sigut llegir el periòdicsempre i totes les dies. Açò es una costum que amim’agrada molt, ja que m’agrada llegir el periòdic i saber lesnoticies. 7.2.Política. A nivell polític, els meus iaios, no han tingut cap tipusde càrrec polític, però com han sigut simpatitzants del anticrègim sempre estaven en alguna organització, de les quedeixava el règim, encara que eren molt poques lesassociacions que permetia el regim. La majoria de les reunions i manifestacions lescanalitzava l’església, a través de les seves manifestacions,processons, misses, rosaris, etc, i pràcticament el que noassistia a aquestos esdeveniments ja era mirat per les 19
  20. 20. autoritats com una persona d’esquerres, o siga la majoriade la gent complia per no tindre problemes amb l’església iamb el règim, per que habitualment, l’església era el quedenunciava aquesta gent. Açò m’ho ho ha contat el meuiaio José, encara que no li feia molta gràcia parlard’aquestos temes. Processó any 1964 Sueras amb la Banda de Música El meu iaio Elies, deia, que això era tot mentires, ieren la gent d’esquerres es que s’ho inventaven. Jo penseque el meu iaio José, es més imparcial que el Iaio Elies. A banda d’aquestes manifestacions, únicament en lesfestes patronals la gent podia fugir un poc de les coses mesrígides del règim, encara que estava tot mediatitzat per lesautoritats i per la guàrdia civil. En les capitals i els pobles mes grans hi havia mescoses, però en els pobles xicotets, si que hi havia un grupde Teatre, en el que hi intervenien els meus Iaios José iTrinitat, i en les festes feien alguna representació. També hi 20
  21. 21. havia la Banda de música, de la quals formava part el meuiaio José i durant les festes feien un concert. La música ha sigut un element fonamental en lafamília del meu pare Vicent J. Navarro, ja que tan per elmeu iaio, com per la meua iaio, eren de tradició musical. El iaio José l’any 1978 a l’esquerra 7.3.Laboral. En l’aspecte laboral ja hem dit en que treballaven totsels iaios. Segons el iaio Elies, el que no treballava era per queno volia, per que feina hi havia tota la feina que es volgués,cosa que va ser veritat a partir de la dècada del 60, quan vacomençar a moure’s l’economia de mercat i les industriessobretot de taulell, van començar a produir cada vegadames, per l’expansió del mercat mobiliari. Va començar aconstruir-ne moltes vivendes.Als anys 70, segons el meu Iaio José, el nivell de vida vapujar, la gent tenia més diners. En les cases van començar 21
  22. 22. aparèixer les primeres neveres, televisions, i els cotxes,sobretot el 600, encara que van començar a veure’s elsprimers SEAT,127 i 133. També es va produir un gran èxode d’immigrants quevenien d’altres parts d’Espanya, a treballar ací a les nostresterres, açò m’ho contava el iaio Elies, per que ha Onda vanvindre molta gent de Murcia, i el meu pare Vicent J.Navarro, hem deia, que dir-li a una persona que era unmurciano, era com insultar-lo, ja que no estaven massa benvist per la societat de l’època. La majoria d’ells no hantornat a la seva terra i els fills i nets estan ací entrenosaltres. El Iaio Elies dia que es van fer grans construccions aOnda com el Pantà de Benitandús, per abastir Ondad’aigua, i també el Pantà del Sitjar, per abastir tota la Planai produir electricitat, encara que posteriorment es vanaltres, com la presa de Vallat i el Pantà de Maria Cristina aL’Alcora. A Sueras es van fer poques coses, però els iaio Joséhem diu que es va fer la carretera fins a Ayodar i Fuentesde Ayodar, ja que si s’haguera fet la carretera fins onestava prevista, la nostra comarca no haguera estat tantmarginada, ja que la carretera connectava el Port deBorriana amb Viver, que haguera sigut el trajecte més curtcap a la Plana, però les pressions polítiques, per part delsempresaris de la Vall d’Uixó, sobretot dels Segarra, va ferque el projecte s’abandonés. 22
  23. 23. El Iaio José va tindre una vida laboral molt intensa, ja que ames de fundar la caixa rural de Sueras, va dependred’electricista, i els meu rebesavi, Julio, va comprar la llumde Sueras i feia rebenta de llum, es a dir la electrificació delpoble la va fer el rebesavi Julio i la va continuar i ampliar elmeu Iaio, José, fins que en els anys 1988, HidroelèctricaEspañola, li fa fer la vida impossible i va haver de vendre lallum, per una misèria, de diners. Quan parlem del abús quefan els grans sobre els xicotets, el iaio José amb 70 anys esva veure obligat a mal vendre el patrimoni de casa mesimportant de tota la família, a mes que com no hi havia capfill que volguera ser electricista, va haver de vendre-la.8.-Bibliografia: Fotografies.Arxiu FamiliarUnió Musical Santa Cecilia de Sueras9.-Opinió Personal.hA sigut un treball molt interessant al mateix temps que hasigut molt difícil el poder organitzar la informació, que herebut dels meus iaios. També el buscar les fotos ha sigutcomplicat, i desprès el donar-li forma al treball també. Hefet el que he pogut, i he fet el treball amb moltes ganes defer-lo be. Hi havia vegades que els iaios no recordavenmoltes coses, i altres vegades que al cap del moment 23
  24. 24. canviaven de tema, com si no el agradava parlar del temaque els hi preguntaves.Avaluació: El treball és veritablement molt complet imeritori. Has fet justament el que es demanava, lesmeues felicitacions. Les fonts orals han estat en elcentre del treball què és el que es demanava. Lúnic“però” que es pot assenyalar és la manca de rigorortogràfic, hi ha força faltes, corregeix-les en uncorrector és fàcil i ràpid. Nota: 9, exel·lent. 24

×