Conferència de Joan Badia a les Jornades de Menorca Edu21

1. LIDERATGE PER A
L’APRENENTATGE
Joan Badia i Pujol
Menorca, 26 d’agost de 2014

2. De què parlarem?
BLOC A: LIDERATGE PER A L’APRENENTATGE
0. La recerca
1. Concepte de “lideratge”
2. Lideratges en educació
3. Lideratge per a l’aprenentatge
4. Resultats de la recerca
5. Resultats observables als centres
BLOC B: LIDERATGE EN EL SISTEMA
EDUCATIU
6. Lideratge i autonomia de centre
7. Lideratge i formació del professorat
8. Lideratge i funció pública
9. Lideratge i participació
10. Conclusions

3. 0. La recerca
• ILE: Estudi de l’OCDE. Publicacions
anteriors: Innovating to Learn. Learning to
Innovate (2008) i The Nature of Learning
(2010). Investigació actual: Innovative
Learning Environments (2013).
• Un factor que interessava estudiar: el
paper del lideratge en la transformació dels
centres (o “entorns d’aprenentatge”) i en la
millora de l’aprenentatge.
• Treball conjunt OCDE-Fundació Bofill.
• Equip de recerca: codirecció i equip mixt:
investigadors i professorat no universitari.

4. 1. Concepte de “lideratge”
• Capacitat d’una persona per dirigir altres
persones i exercir-hi influència per obtenir-ne
l’adhesió activa a unes idees, projectes,
orientacions o accions.
• Implica fixar objectius, establir una
direcció, assumir la responsabilitat d’assolir
els objectius, buscar recursos, facilitar el
treball de les persones...
• Caràcter social i interactiu.
• Concepte clau en l’àmbit de l’educació: des
del mestre/a a l’aula fins a responsables als
diferents nivells.

5. 2. Lideratges en educació
• Lideratge per a la gestió: “Dirigir l’edifici
escolar” (més que no pas “dirigir la feina de
l’escola”).
• Lideratge transformacional: lideratge per
canviar els centres, per millorar-ne la gestió i
sostenir els canvis.
• Lideratge pedagògic: lideratge que es fixa
sobretot en els aspectes de l’ensenyament:
metodologies, processos, avaluacions, etc.
• Lideratge distribuït: lideratge que busca
compartir responsabilitats per crear altres
lideratges (constel·lacions) i sumar més
capacitats al projecte comú.

6. 3. Lideratge per a l’aprenentatge
• Lideratge orientat més a la “feina de
l’escola”. Situa l’aprenentatge com a
centre de l’escola i orienta totes les
actuacions de la comunitat educativa cap a la
millora de l’aprenentatge de l’alumnat.
• Disseny, implementació i sostenibilitat d’un
entorn d’aprenentatge innovador i potent.
• Implica interacció social, treball en xarxa
(dins i fora del centre), distribució de
tasques i responsabilitats, resolució de
conflictes...
 «… la funció del líder és produir més líders, no més
seguidors.» R. NADER (citat per C. Arnau)

7. 4. Resultats de la recerca
1. Promoure aprenentatges: Objectiu central
de l’escola. Tot s’hauria de focalitzar cap á
aquest punt clau.
2. Moments crítics: En la història del centre hi
ha un moment “especial”, de crisi, en què es
pren consciència que cal fer un canvi... Hi ha
un “abans” i un “després”.
3. Projecte compartit: Punt de referència i
guia per a l’acció, no pas “paper per a
l’administració”. Projecte es resumeix en un
lema conegut i compartit per tothom. Relat
compartit.

8. 4. Resultats de la recerca (2)
4. Canvi d’actitud Agència: Contra la “cultura
de la queixa”, es decideix passar a l’acció.
Obertura a l’entorn, recerca de recursos en
les persones, treball en xarxa... Compromís.
5. Equip directiu: A més “equip”, més
“lideratge distribuït”; equip vs. personalitat.
Distribució de lideratge: formació d’equips.
6. Desenvolupament professional: Tema clau
dels equips directius. Preocupació per la
formació del professorat (però formació ad
hoc). Vetllar per la incorporació de
professorat nou...

9. 4. Resultats de la recerca (3)
7. Lideratge a l’aula: Canvi de rol del
mestre/a o professor/a: centrar-se en
l’aprenentatge, sentir-se responsable del que
aprèn l’alumne i del seu creixement, buscar
oportunitats d’aprenentatge o d’aplicació
dels aprenentatges, aprendre dels
alumnes...
8. Relectura del currículum: “Desconstrucció” i
adaptació al projecte i necessitats del centre.
Incorporació normalitzada de les TIC.
Comunicar el que s’ha après.

10. 4. Resultats de la recerca (4)
9. Lideratge de l’alumnat: L’alumne ha
d’assumir el lideratge (la responsabilitat) del
seu propi aprenentatge. Què estàs fent? Per
què ho estàs fent? Interaccions entre
alumnes de diferents nivells.
10. Participació de les famílies i de la
comunitat: Relació amb la comunitat
educativa i més enllà. Trencament del
“monopoli” d’ensenyament. Presència de les
famílies a l’aula: per escoltar els seus fills,
per explicar un tema... Veritable “comunitat
d’aprenentatge” amb les famílies i l’entorn.

11. 5. Resultats observables als centres
 Els resultats concrets podien ser molt
diversos:
 Baixa de l’índex de conflictivitat, millora de
la convivència i clima escolar.
 Millora resultats proves de competències
bàsiques.
 Baixa l’abandonament prematur de
l’alumnat als 16 anys.
 Increment del percentatge de graduats
escolars.
 Augment de la taxa de retenció: alumnes
que continuen després de l’ESO (batxillerat o
FP).

12. BLOC B: LIDERATGE EN EL SISTEMA
EDUCATIU
• Canvis en el sistema educatiu.
• Recordar que tothom educa: família, escola,
mitjans de comunicació, activitats de lleure,
entorn...
• Lideratge no és només “gestió”.
• Lideratge no és “demanar més recursos”.
• El sistema educatiu és part del sistema social.
• En l’èxit escolar hi ha un component individual,
no sotmès a determinisme social.

13. 6. Lideratge i autonomia de centres
 Autonomia implica “responsabilitat”,
“capacitat de gestió”, “rendiment de
comptes”...
 Triangle virtuós: AUTONOMIA – BONA
GESTIÓ – AVALUACIÓ (“accountability”)
 Àmbits d’autonomia: Currículum.
Professorat. Admissió de l’alumnat.
Participació de les famílies. Relació amb
l’entorn.
 Lideratge extern, lideratge intern:
distribució de lideratge  formació d’equips.
 Més autonomia = Més professionalitat.

14. 7.1 Lideratge i formació inicial del
professorat
 Importància estratègica de la formació
inicial. Cas de Finlàndia.
 Crítica actual: Formació inicial teòrica,
massa desvinculada de la pràctica.
 Punts on incidir per a la millora:
a) Accés a la universitat
b) Metodologies universitàries
c) Pràctiques més extenses i intenses. Més
lligam entre Facultats d’Educació i centres
d’educació infantil, primària i secundària.
d) Continuïtat entre formació inicial i període
d’inducció.

15. 7.2 Lideratge i formació permanent
del professorat
 Replantejar a fons la formació permanent:
més professional  Incidència en la pràctica.
 Avaluar la repercussió de la formació
permanent en la millora a l’aula i a la gestió
 Formació en centre.
 Model de formació basat en la pràctica
reflexiva.
 Formació lligada a recerca educativa.
 Impulsar l’oferta de màsters i postgraus
universitaris.
 Lligam formació inicial-formació permanent
 Caldrà qüestionar-se la gratuïtat absoluta
de la formació permanent.

16. 8. Lideratge i funció pública docent
 “Funcionaris” que “funcionin”: vocació per
la gestió pública.
 Accés a la funció pública: per mèrits en la
docència, no només per coneixements.
Període de pràctiques ben avaluat.
 Accés a un centre d’acord amb el projecte
del centre.
 Període de prova.
 Capacitat de treballar en equip.
 Carrera professional: desenvolupament en
diferents fases: inducció, inicial,
consolidació, maduresa, sènior...

17. 9. Lideratge i participació
 Educació necessita participació de tots els
agents implicats: famílies, docents, alumnes,
entorn.
 “Comunitat” educativa o social: Basada en
l’aprenentatge i el desenvolupament de tots
els seus membres.
 “Participar” no significa que “tots fem de
tot”, però sí que s’aprofiten les capacitats de
tothom, sobre una base de professionalitat.
 Escoltar la veu dels aprenents i la de les
famílies.
 Escoles més arrelades a l’entorn.

18. 10. Conclusions
a) Lideratge i aprenentatge: dos conceptes
clau, sobretot per millorar l’educació de
qualsevol país. Cal lideratge a tots els
nivells: de l’aula al centre i al sistema.
b) Necessitat que els centres reflexionin sobre
la línia pedagògica i com poden millorar.
Procés de reflexió que ha d’impulsar l’equip
directiu. A més autonomia, més capacitat de
lideratge (distribuït) i rendició de comptes.
c) La mirada exterior (assessorament,
inspecció) pot ajudar. Però la feina és
sobretot interna.

19. 10. Conclusions
d) Continuïtat del projecte: Constituir xarxes
de centres que es comprometin a treballar
per millorar els seus resultats.
e) Hi ha moltes innovacions interessants en el
nostre sistema. Però poques estan
contrastades amb els resultats. Necessitem
més recerca que ajudi a saber què funciona.
f) La formació inicial del professorat ha de
millorar tant el sistema d’accés, com la
formació i les pràctiques. Més atenció al
període d’inducció professional.

20. 10. Conclusions
g) La formació permanent del professorat: de
centre, orientada cap a la millora
professional i dels processos d’ensenyament
i aprenentatge i avaluable en funció de
l’impacte en l’aprenentatge de l’alumnat.
Nivell universitari. Connexió amb la recerca.
h) Revisió del concepte de “funció pública” i
estatus especial per a la funció pública
docent.
i) Cal lideratge per crear “comunitat”
educativa.
j) L’educació necessita un gran pacte.

21. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓ, PERÒ SOBRETOT PER LA
VOSTRA LLUITA PER UNA
EDUCACIÓ MILLOR!
joan.badiap@gmail.com