Zamora Torres Memoria.Doc

PRC3 Disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius aula
Mercè Zamora Torres Aula 2 gener 2009

Memòria del Practicum II
de Psicopedagogia
2009-2010 LIA C. MENDOZA HERNÁNDEZ

Realitzat per: Mercè Zamora Torres
Tutor UOC: Ramon Barlams Aspachs
Tutora Centre IES: Isabel Masó

Assignatura: PracticumII UOC. PRC2-Disseny i desenvolupament de
recursos de materials educatius.

1


MENDOZA HERNÁND
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ.............................................................................................. 3

2.JUSTIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ........................................................... 4

3. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE INTERVENCIÓ.......................................... 6

4. CONTEXTUALIZACIÓ DEL CENTRE............................................................ 7
4.1. Marc teòric i legal. Característiques bàsiques de l’educació secundaria.... 7
4.2. Característiques del centre..................................................................... 8

5. OBJECTIUS INICIALS PREVISTOS...............................................................9

6. DIAGNÓSTIC DE NECESSITATS...................................................................9

7. PLA DE TREBALL......................................................................................... 11
7.1. Introducció............................................................................................. 11
7.2. Temporalització i seqüència de treball al centre................................... 11

8. INTERVENCIÓ.............................................................................................. 14
8.1. Recollida d’ informació i anàlisis de la realitat educativa...................... 14
8.1.1 Necessitats prioritàries per l’ assessorament................................15

8.2. Organització i estructuració de les TIC i treballs Telecol·laboratius al
Centre............................................................................................................16
8.3. Informació i assessorament puntual del PLA TAC de Centre................17
8.4. Assessorament i posada en pràctica de les webquest......................... 21
8.5 Informe final per al Centre...................................................................... 26

9. ANÁLISIS DELS RESULTATS OBTINGUTS............................................... 27
9.1. conclusions i propostes..........................................................................27

10.AVALUACIÓ................................................................................................. 29
10.1.- Avaluació del pla de treball................................................................ 29
10.2.- Avaluació de la intervenció................................................................ 30

11. VALORACIO PERSONAL DE LES PRÀCTIQUES..................................... 32

12. REFERENCIES BIBLIOGRÁFIQUES UTILITZADES................................. 34

13. ANEXOS..................................................................................................... 36
ANNEX 1 Resultats entrevistes realitzades....................................................... 37
ANNEX 2 Elaboració ppoint per a l’equip educatiu del centre. Realització del
Pla Tac de Centre.............................................................................................. 39
ANNEX 3 BD WEBSQUEST per l'atenció de la diversitat, l'alumnat amb
necessitats educatives especials i la inclusió a educació secundaria............... 44
ANNEX 4BD Alguns Recursos digitals d’ unitats didàctiques per a necessitats
educatives específiques.....................................................................................48

2


ANNEX 5 Ppoint proposta formativa_WQ per al professorat........................... 51
ANNEX 6 Informe centre................................................................................... 52

1. INTRODUCCIÓ

Durant la realització del pla de treball ha estat necessari reconduir la
proposta inicial després de la observació de l’àmbit de intervenció en el Centre.
Es va acordar, en funció de les necessitats, establir un pla de treball per
intervenir en el àmbit de les necessitats educatives especifiques des de
l’assessorament d’adaptació de recursos de material didàctic. Amb la
implementació del govern d’ impulsar els llibres de text digitals (eduCat 1x1 El
projecte eduCAT 1x1 al web del projecte IMAE ) es va evidenciar un neguit important
en la posada en pràctica per la manca de recursos TIC que disposa el Centre
sense un pla específic de treball per incloure al Pla de millora del projecte
educatiu. En aquest sentit, el projecte es basa en elaborar un informe
d’assessorament i orientació psicopedagògica de Centre sobre els recursos
metodològics TIC a nivell de secundaria en que es reflecteixi els recursos
existents i l’ús que se’n fa per tal d’optimitzar metodologies TAC (tecnologies
per a l’aprenentatge i el coneixement).

Es va acordar junt amb la psicopedagoga, el professorat i l’equip
directiu elaborar un informe que permeti realitzar un disseny per tal d’ optimitzar
els programes en què treballen i determinar les necessitats metodològiques
prioritàries dels recursos TAC. L’objectiu ha estat, donar pautes que fomentin
metodologies de projectes telecol·laboratius com a complement als llibres de
text digitals determinant el punt de partida per el seu ús, i quina és la formació
que s’ ha d'emprendre. Per a no perdre de vista l’objectiu principal es va fer un
anàlisi del moment en que es troben a tres nivells: el nivell de recursos
materials i espais físics, nivell per la elaboració d’ un Pla TAC de Centre i l’ús de
metodologies telecol.laboratives concretat en les webquest.

Un camí gens fàcil per les situacions que es van anar presentant al
llarg del procés i les variables que intervenen referent al qüestionament de la
pròpia pràctica educativa de Centre i del mateix professorat més que no pas de
l’alumnat, receptiu a l’aprenentatge en recursos que els faciliten les noves
tecnologies. Al llarg d’aquesta memòria vaig anar abordant les diferents
situacions que s’anaven plantejant, doncs una de les principals particularitats
del perfil del psicopedagog és la capacitat d’adaptar-se i maniobrar segons les
circumstàncies i necessitats que es van manifestant en cada moment. El
resultat de tot el procés ha servit per fer un exercici de reflexió per part de
l’equip docent en quan al canvi que cal de la concepció de l’ensenyament i
aprenentatge per adaptar-se als canvis metodològics educatius que la societat
ens porta i on l’alumnat evoluciona de forma trepidant.

3


2.JUSTIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ

L’ aspecte metodològic del com ensenyar està molt lligat a la
comunicació cultural, a la manera que cada centre educatiu i cada professor té
de desenvolupar l’ensenyament. Les condicions d’ús dels mitjans a les aules
són indicadors del model educatiu del centre i del professor. L’avaluació dels
materials curriculars porta a la necessitat de que el docent reflexioni sobre la
seva realitat concreta, i com a conseqüència. descobrir quines són les seves
necessitats reals en relació als recursos emprats, quina funció té i ha de cobrir i
quines són les modificacions metodològiques que ha d’introduir. Ha de
considerar les previsions, i per altra banda els recursos tecnològics com a mitjà,
ha de permetre fer realitat el seu bon ús. El que es pretén és que el professorat
amb un anàlisi de reflexió descobreixi les seves necessitats i quins són els
criteris a utilitzar en cada situació concreta.

Els models d’instrucció es basen en el principi que els materials i
exercicis proposats pel professor incrementen les probabilitats de produir canvis
significatius en l’alumnat. L’enfocament constructivista emfatitza en la necessitat
d’ajudar als alumnes a construir la seva pròpia comprensió de les coses. L’ús
de les TAC introdueix també canvis significatius en el plantejament i planificació
de l’acció del professor i ha d’estar informat sobre els nous recursos instructius.
La generació de centres amb recursos virtuals on els professors comparteixen
experiències i recursos són facilitats per les pròpies TIC incrementant la
cooperació. No obstant, donada la càrrega docent dels professors, els continus
canvis metodològics que es donen, és important una bona planificació dins el
projecte curricular de Centre.

L’ ús d’Internet com a recurs didàctic complementari al llibre de text
en paper i digital en ambients d’aprenentatge constructivistes en que els
alumnes puguin fer els seus projectes és font de construcció de coneixement
com a recurs per enriquir als alumnes en el procés d’analitzar, integrar i
transformar la informació . L’ ús de diversos mitjans tecnològics permet al centre
educatiu obrir-se al món en el qual se li dona sentit a les activitat que realitzen
els alumnes que produeixen aprenentatge. Implica un treball col·laboratiu, de
producció de coneixement col·lectiu. Des de una perspectiva constructivista, les
estratègies didàctiques han de permetre integrar Internet en el currículum
mitjançant aules actives, constructives, col·laboratives, que afavoreixin el diàleg
i la reflexió amb activitats intencionades en que els alumnes participin en la
elaboració de la informació.

4


Digital text Elaboració de "llibres digitals"
materials didàctics compartint-los

http://www.digital-text.com/index.php?lang=es http://www.ck12.org/index.html

Josep Maria Painous 24/5/09

5


3. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE INTERVENCIÓ

Després d’haver analitzat i observat el context d’ intervenció en el seu
funcionament a través de les tasques que realitza el psicopedagog del Centre,
varem valorar alternatives d’intervenció psicopedagògica dins les necessitats
existents. Una primera demanda es va centrar en la adaptació d’un determinat
material molt concret i es va veure la necessitat de fer un anàlisi més profund
sobre l’ús de les noves tecnologies amb l’objectiu de donar eines de suport al
professorat com a complement de recursos metodològics que fomentin
l’aprenentatge i el coneixement, centrat en la intervenció d’assessorament d’
una o dues mesures de millora de recursos telecol.laboratius adaptant-los a la
realitat del Centre, i objectius d’aprenentatges en les competències bàsiques
determinades en el projecte curricular, amb la perspectiva que tinguin
continuïtat en el temps.

L’ objectiu ha estat, a partir de l’experiència real, analitzar les
necessitats, oferir i suggerir recursos prioritzant les necessitats bàsiques per tal
donar eines metodològiques TAC al professorat orientat a que l'alumnat
adquireixin nous i millors aprenentatges en les competències bàsiques amb la
finalitat de transformar la realitat i millorar-la amb el propi judici crític.

Es segueix una metodologia qualitativa amb criteris de la investigació
-acció crítica, estudi i reflexió que incorpora a la investigació de les eines
metodològiques del professorat i la experiència d’ aprenentatge i coneixement
dels alumnes . Fonamentada en la reflexió conjunta des de la teoria
constructivista i col·laborativa mitjançant la diagnosi des de un model sistèmic
per l’estructura, el funcionament del context escolar i la cultura de centre com a
determinants d’un comportament manifest i un altre de latent que condiciona
significativament els aprenentatges dels alumnes, amb recollida de dades
d’estratègia d’anàlisi qualitatiu en un treball de camp per arribar a una
modificació de canvi en la presa de decisions.

Des de un model d’orientació i intervenció col·laboratiu s’esdevé una
tasca de plantejament global amb finalitat preventiva a partir d’un model obert a
la reflexió per a contribuir a la millora educativa. L’enfocament metodològic
segueix la lògica de la investigació -acció- crítica formulada per autors com Carr
i Kemmis(1988) combinant la recerca i revisió de la informació amb l’aplicació
d’instruments i de materials proposant estratègies de millora o transformació de
la pràctica educativa, a partir de l’ observació, anàlisi, comprensió i reflexió de
les necessitats a problemes concrets detectats mitjançant la reflexió conjunta
per proposar alternatives concretes. Es realitza un anàlisi qualitatiu amb un
treball de camp per arribar a una modificació de canvi en la presa de decisions.
Aquesta tasca ha estat la més complexa en que ha derivat en petits canvis per

6


a la reflexió de la concepció de l’ensenyament i aprenentatge per part dels
agents educatius.

S’utilitzen instruments i recursos qualitatius: entrevista, diari d’observació,
consulta de materials generats per altres projectes i investigacions , amb la
finalitat de tenir-los presents i valorar l’experiència adquirida en l’elaboració de
la proposta, contrastats en cada cas amb els agents que intervinguin per tal que
la meva interpretació d’anàlisi sigui el més objectiva i rigorosa possible.

Fases de la intervenció realitzada

Fase 1: Identificar i analitzar els recursos materials i metodològics TIC que
disposa el Centre per atendre de forma adequada les necessitats dels alumnes.

Fase 2: Observació d’aplicació d’ eines metodològiques TAC en que treballen
per aconseguir l’aprenentatge significatiu de competències bàsiques.

Fase 3: Assessorar i suggerir propostes de projectes telecol.laboratius amb
propostes formatives per al professorat: “webquests”

4. CONTEXTUALIZACIÓ DEL CENTRE .

4.1.Marc teòric i legal. Característiques bàsiques

L’ IES Moianès està adscrit al reglament de llei d’educació de Catalunya
12/2009,del 10 de juliol, http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5422/09190005.pdf,
Decret 143/2007, de 26 de juny, ordenació dels ensenyaments de l’educació
secundaria obligatòria http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm, com a
centre públic que comprèn quatre anys acadèmics entre els dotze i els setze
anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que s’ agrupen en
àmbits de coneixement.

En el seu projecte educatiu entén l'educació com un procés que inclou
els diferents aspectes que integren la personalitat de l'alumne procurant que
desenvolupin al màxim les seves capacitats cognitives i humanes. Es manifesta
com a democràtic i participatiu, tot respectant el pluralisme i comprometent-se
amb el conjunt de valors democràtics, el respecte als Drets Humans, el rebuig a
qualsevol dogmatisme i la defensa de les llibertats dels membres de la
comunitat escolar per manifestar lliurement llurs opinions amb respecte i
educació. D'acord amb els principis d'igualtat i no discriminació, opta per un
ensenyament igual entre els nois i noies, desenvolupat en un marc de
coeducació.

La LOE marca els objectius de la ESO en el desenvolupament de les
competències bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a que amb
sentit crític, adquirir nous coneixements, i s’insisteix en la preparació bàsica en
el camp de les tecnologies i especialment les de la informació i la

7


comunicació. Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement
reflexiu, de formació de pensament i d'expressió d'idees, les habilitats i
competències culturals, personals i socials relatives a L'expressió i la
comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora, les competències
matemàtiques i les competències necessàries per a l'ús de les noves
tecnologies i de la comunicació audiovisual.

És important ressaltar la intencionalitat de foment de la innovació educativa del
Centre i les metodologies que afavoreixen la implicació de l’alumnat en el
procés d’ensenyament -aprenentatge per tal que aquest sigui el més significatiu
i funcional possible en l’assoliment de competències bàsiques.

La gestió del propi coneixement mitjançant eines i recursos TAC de treballs
cooperatius afavoreixen l’aprenentatge tant per als alumnes com per a
professors. Des de aquesta premissa parteix la memòria d’aquest projecte de
intervenció.

4.2. Característiques del centre

L’ Institut d’Educació Secundaria Moianès està ubicat a Moià. Els
alumnes provenen d’aquesta població i també de Castellterçol, Castellcir, Sant
Quirze de Safaja, Santa Maria de l’Estany i Collsuspina. Els Centres d’educació
Primària adscrits a l’ Institut són d’aquestes mateixes poblacions. Actualment
s’hi imparteixen en règim diürn l’educació secundària completa i el batxillerat en
les modalitats d’Humanitats, de Ciències Socials, de Tecnologia i de Ciències
de la Natura i la Salut.

Moià té en l’actualitat 5.142 habitants un 75% dels quals són nascuts a
Catalunya, un 12% a diverses regions espanyoles i un 11% han arribat de
diversos països del món, més de la meitat dels quals provinents de Sud-
Amèrica. En conjunt, el 80% de la població sap parlar en català. La població
activa és dedica majoritàriament en el sector dels serveis seguidament de la
industria i l’agricultura. La crescuda del sector de la construcció i d’habitants ha
suposat un creixement del centre que ha passat a ser un institut de tres línies.

En l’actualitat el nombre d’alumnes voreja els 400 agrupats en 12 grups d ’ESO
i 3 de batxillerat.

El Claustre està format per 40’5 professors, dels quals 24 tenen destí
definitiu al Centre. Tots ells imparteixen les classes en català excepte els de
llengua castellana, anglesa o francesa. Hi ha 8 professors que tenen la
Llicenciatura en filologia catalana; 24, el Mòdul II dels cursos de Normalització;
5 ,el diploma de Mestre de català i la resta titulacions diverses.
Al centre la llengua vehicular en l’ensenyament, en l’aprenentatge i en les
relacions interpersonals és majoritàriament la catalana. La psicopedagoga del
centre en la actualitat, està adscrita a l’ àrea d’alternatives de primer i segon d’
ESO i a l’equip docent de 3er en el programa d’aula oberta

8


L’edifici actual és el resultat de l’ampliació sobre l’antic institut de
batxillerat. L’any 2002 es van construir dues aules més en un queixal de l’edifici
antic davant del creixement de grups d’ ESO. Ara amb la ampliació s’ha dotat al
centre de les instal·lacions necessàries per un institut de tres línies. Aquesta
manca d’espai condiciona bastant les activitats de l’ Institut. Les aules
específiques de què disposen són: d’informàtica, de tecnologia, de visual i
plàstica, dos laboratoris ( de química i de ciències naturals), de música,
d’audiovisuals i la biblioteca. Però molt sovint aquests espais han de ser
utilitzats per fer-hi classes ordinàries (crèdits variables, desdoblaments, etc.) i
perden així la funció de recurs didàctic que els és pròpia.

El Centre vol educar en la línia de fomentar l'entesa i la solidaritat entre
les persones i els pobles, el respecte als drets humans i la valoració de la pau i
les actituds no violentes amb el diàleg com a millor via per a la resolució de
conflictes, tot assumint valors de solidaritat, justícia, cooperació i tolerància. La
idea d'un institut democràtic implica la necessitat d'una participació real i
efectiva en la seva gestió de tots els estaments que el componen

5. OBJECTIUS INICIALS PREVISTOS

Elaborar un informe d’assessorament i orientació per al Centre sobre els
recursos metodològics TIC a nivell de secundaria

• Realitzar un anàlisi dels recursos TIC que disposa el Centre
• Observar els projectes metodològics TAC en que treballen
• Determinar les necessitats prioritàries d’optimització de recursos
• Suggerir propostes de nous projectes telecol.laboratius

6. DIAGNÓSTIC DE NECESSITATS

El Pla Tac de Centre. Document oficial del Departament de educació
de la Generalitat de Catalunya assenyala que:

“ les profundes transformacions socials, econòmiques i tecnològiques que
està experimentant la nostra societat comporten que el procés d'aprenentatge
ja no es redueixi a l'etapa escolar, sinó que esdevé una activitat permanent al
llarg de tota la vida. Aquest fet implica que l'educació bàsica ha de proporcionar
els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context
digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos
d'Internet per a l'aprenentatge i la generació compartida de coneixement. “

9


La integració de les tecnologies en els processos d'ensenyament
-aprenentatge esdevé motiu per a una reflexió més profunda en el si del centre
educatiu sobre les pràctiques docents i de compartir les visions metodològiques
del professorat. L'eix central de la reflexió és plantejar- se com adoptar les
tecnologies de la informació i la comunicació a l'escola per tal que estiguin al
servei de l’aprenentatge i el coneixement. No es pot obviar que els alumnes són
nadius digitals que utilitzen habitualment la tecnologia per a l'oci i la
comunicació però que han de ser guiats en l'adquisició de la competència digital
en sentit ampli i en l'adquisició de coneixement.

Estic d’acord amb l’afirmació que L'Escola Digital no és únicament un
centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia
sinó que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat i que
requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos,
canvis significatius en l'organització i la metodologia. Implica la elaboració d’un
Pla de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement que ha de ser una
estratègia, entesa com a itinerari que formula com es poden aconseguir els
objectius estratègics per a millorar els resultats educatius i afavorir la cohesió
social. Una altra evidència, fruit dels estudis recents sobre els usos de les TAC,
és que aquestes tenen més implantació allà on hi ha hagut un procés de
planificació.

La nova llei d’educació marca de forma molt clara la importància de les
TIC en el nou model educatiu. Els centres es veuen obligats a planificar els
currículums de les diferents àrees en procediments metodològics que facilitin el
seu ús. Suposa inversions importants als centres per dotar-los d’ una
infraestructura necessària per portar-ho a terme. El centre es veu envoltat de
canvis que afecten les instal·lacions i també la organització, situació que fa que
es sentin desbordats tant dins els equips com en la direcció de centre perquè
s’han de prendre decisions sobre una experiència que desconeixen.

La competència digital a la ESO requereix desenvolupar unes
competències en l’ús de les TIC com a recurs d’aprenentatge combinant
coneixements, habilitats i capacitats amb valors i actituds, per aconseguir
objectius eficients en contextos amb eines digitals per a l’adquisició de
competències bàsiques per als alumnes i docents que els han de promoure.
Ajudar en el camí vers una educació basada en metodologies que afavoreixin el
desenvolupament de les competències bàsiques, el treball cooperatiu i la
recerca. Així, com difondre projectes i estratègies dins el projecte curricular per
a la construcció del coneixement.

10


7. PLA DE TREBALL INICIAL

7.1 Introducció

La meva intervenció pretén realitzar un assessorament a nivell de Centre
orientat a optimitzar metodologies TAC i suggerir propostes de nous projectes
Telecol.laboratius per a l’ensenyament i aprenentatge en l’adquisició de les
competències bàsiques per tal de que tinguin continuïtat amb la finalitat de en
un futur poder incloure aquests recursos en el projecte curricular.

El treball realitzat al Centre es divideix en tres fases:

- Identificació i anàlisi dels recursos materials i metodològics TIC que
disposa el Centre per atendre de forma adequada les necessitats dels
alumnes .

- Observació d’aplicació d’ eines metodològiques TIC en que treballen per
aconseguir l’aprenentatge significatiu de competències bàsiques.

- Assessorament de propostes en projectes telecol.laboratius amb
propostes formatives per al professorat: “webquest.
.

7.2 Temporalització i seqüència del Disseny inicial

Pla d’intervenció inicial
FASE 1 : DATA: del 5 a 23 OCT
Objectius:
Identificar i analitzar els recursos materials i metodològics TIC que disposa
el Centre per atendre de forma adequada les necessitats dels alumnes

Activitats i continguts

1. Recollida de dades i informació: bibliografia existent tant a nivell
metodològic i didàctic, per definir uns criteris de treball i uns instruments que
contemplin els eixos vertebradors del projecte

2. Entrevistes semiestructurades:
-Directora del Centre: per coordinar el pla de treball de recollida de
informació i obtenir les informacions generals dels recursos que disposa el
Centre. Recollir les impressions sobre la nova llei d’educació referent a la

11


implantació dels Llibres de text digitals.

- Coordinador informàtic: Concretar els objectius del treball i recollir
primeres informacions sobre els recursos TIC del centre que ha de incloure
el Pla de millora a nivell de infraestructures, material, metodologies per
assolir competències bàsiques i formació professorat.

-Psicopedagoga del Centre: per tal de concretar i coordinar les actuacions
de valoració i reflexió sobre les necessitats metodològiques de l’alumnat en
el primer i segons cicle d’ ESO i les eines utilitzades per el professorat
per assolir les competències bàsiques de les àrees instrumentals del
currículum de l’alumnat

3. Reunions amb la comissió d’orientació pedagògica: reflexió i valoració
sobre els resultats de les enquestes realitzades pels coordinadors
pedagògics a finals del curs anterior als equips docents i caps de
departament, centrades en la avaluació de les TIC, que estan previstes
realitzar als alumnes i professors. Contrastar l’experiència, opinions i
expectatives del professorat i alumnes. Reflexió sobre la nova llei d’educació
referent a la implantació dels Llibres de text digitals.

Instruments i/o tècniques

1. consulta i recerca bibliogràfica. Documents del Centre
2. Entrevistes semiestructurades
3. Reunions de reflexió col·laborativa
4. valoració enquestes realitzades
5. Registre de reflexions realitzades

Indicadors d’avaluació

Assoliment amb la recollida de dades de la identificació i determinació de
necessitats
. Grau de dificultat en l’accés a la informació necessària per a prendre
decisions
. Grau d’acompliment de les activitats i actuacions previstes

FASE 2 : DATA: del 26oct a 13nov
Objectius:
Observar l’aplicació de les eines metodològiques TIC en que treballen per
aconseguir l’aprenentatge significatiu de competències bàsiques

Determinar les necessitats bàsiques prioritàries per optimitzar els recursos ja
existents:
● Prioritzar l’assoliment de competències bàsiques transversals per els
alumnes.
● Prioritzar algunes eines metodològiques necessàries


12


1. Observació a l’aula d’aplicació de eines metodològiques i projectes TIC
en les àrees de llengua catalana i ciències socials de primer i segon
cicle, aula d ’acollida i aula oberta.

2. Reflexió amb els caps de departament sobre l’ús d’aquestes eines per a
l’anàlisi, comprensió i reflexió de les necessitats i problemes concrets
detectats

3. Entrevista a l’assessor LIC : assessorament extern del centre. Noves
metodologies que ens ofereixin la possibilitat d’una renovació que ens
permeti adaptar les propostes educatives per donar resposta a les
necessitats

1. Diari d’observació
2. Reunions de reflexió col·laborativa
3. Registre de reflexions realitzades
4. Entrevista semiestructurada


Precisió de la capacitat de definir les prioritats metodològiques per assolir les
competències bàsiques determinades

FASE 3 : DATA: del 16 oct a 4 des
Objectius:
Assessorar i suggerir dues propostes de projectes telecol.laboratius amb
propostes formatives per al professorat: “webquests”, el “Kampus de les
aules obertes”: Projecte espurna.


1. Elaboració i disseny de propostes de millora d’alternatives didàctiques de
treball col·laboratius i consensuades basades en el model d’aprenentatge
significatiu com a treball estratègic TAC, en les àrees esmentades en
recursos TIC que actualment es poden utilitzar per optimitzar els existents
per tal de millorar i fomentar la motivació del procés d’ensenyament -
aprenentatge dels alumnes.

2.Elaboració d’una guia de propostes de formació per al professorat basat en
les metodologies proposades.

3. Elaborar l’informe d’assessorament


consulta de materials generats per altres projectes i investigacions
Síntesi a partir del recull de les dades per la elaboració de l’informe

13


Grau d’adaptació de les necessitats detectades i a la demanda formulada en
la avaluació de resultats: proposta del canvi en la millora de la pràctica
educativa assolida respecte la situació inicial per tal d’elaborar l’informe
d’assessorament psicopedagògic

8. INTERVENCIÓ
8.1. Recollida d’ informació i anàlisis de la realitat educativa

Com indica el pla de treball, la intervenció comença amb la identificació i
anàlisi dels recursos materials i metodològics TIC que disposa el Centre per
atendre de forma adequada les necessitats dels alumnes mitjançant la recollida
d’informació i l’anàlisi de la realitat educativa a partir de la documentació
existent al Centre i la bibliografia consultada.

El pas més important va ser prendre els primer acords amb la
psicopedagoga i l’equip directiu. Una de les necessitats bàsiques per a la
intervenció era realitzar un informe que permetés l’ anàlisi per a crear un
disseny d’optimització de programes en què treballen i determinar les
necessitats metodològiques prioritàries dels recursos TAC. Ha de fomentar
altres metodologies de projectes telecol·laboratius com a alternativa i/o
complement als llibres de text digitals del projecte Catalunya 1x1. I determinar el
punt de partida per el seu ús juntament amb la formació que s’ ha d'emprendre.

Hem considerat que el primer pas havia de ser una entrevista al
coordinador informàtic del centre per les funcions que desenvolupa duent a
terme, dins el Pla anual de la comissió pedagògica, l’objectiu de donar pautes
per a la confecció del projecte d’ús de l’ordinador a l’aula. La finalitat de la
entrevista ha estat concretar els objectius de treball i recollir
primeres informacions sobre els recursos TIC del centre que s’ han d’ incloure
en el Pla de millora a nivell de infraestructures, material, metodologies per
assolir competències bàsiques i formació del professorat. La seva visió sobre
l’ús de les TIC I les TAC en el centre és important per portar a terme una
planificació adequada per a prendre decisions d’organització.

• Tal com era previsible expressa la necessitat de elaborar un Pla de millora
del recursos TIC i proposa visitar altres centres que hagin tingut aquesta
experiència per tal d’ observar la seva organització en quan a
infraestructures i en la aplicació del seu Pla TAC per adaptar-ho a la realitat
de Centre. En aquests moments no es veuen amb la capacitat d’elaborar un
projecte inclusiu i metodològic sense una base d’observació d’altres
experiències que s’ hagin posat en pràctica i hagin tingut un funcionament
adequat per a l’aprenentatge i la pràctica docent.

• S’evidencia una angoixa sobre la implantació de la escola digital. Donen
informació sobre de la visió general de l’ús de les TIC i la integració a les

14


aules però desconeixen quin és el Pla TAC de centre del departament d’
educació.

Amb aquesta informació es prioritza la necessitat de prendre com a
base el Pla Tac del departament de educació per a que el coneguin i ajudi a
donar pautes d’aplicació per elaborar el Pla de millora. En la entrevista es
constata una preocupació més elevada sobre la infraestructura i l’ús de
l’ordinador a nivell de maquinari i el seu funcionament que no tant com a eines
de recursos metodològics i didàctics utilitzant les noves tecnologies. Aquesta
impressió la vaig contrastar amb la psicopedagoga del Centre quan hem
reflexionat sobre la entrevista. L’anàlisi qualitatiu de l’entrevista la podeu veure
a l’annex 1 d’aquesta memòria.

Juntament amb la psicopedagoga del centre varem fer una valoració i
anàlisi de la entrevista al coordinador informàtic per tal de fer una reflexió sobre
el coneixement i la integració de recursos didàctics metodològics que els
docents utilitzen . Amb les dades facilitades vaig començar a perfilar i prioritzar
necessitats per tal de coordinar i concretar les actuacions.

Hi ha un desconeixement a nivell de recursos TAC on manca un Pla
que actualment depèn de cada professor en la seva predisposició personal.
Penso que la manca de formació del professorat en l’àmbit de metodologies
TAC és molt clara on hi ha actituds reticents per la manca de coneixement i la
por als canvis de metodologies molt arrelades en el temps a altres
desconegudes.

L’entrevista amb la directora del Centre era necessària per a coordinar
el pla de treball de recollida de informació i obtenir les informacions generals
dels recursos metodològics . Em va donar una visió a nivell institucional sobre
les TIC i el Pla TAC del departament d’educació i les impressions a nivell de
Centre sobre la nova llei d’educació referent a la implantació dels Llibres de text
digitals, i de les necessitats TAC concretat en treballs col·laboratius d’ús. Es
posa molt èmfasi en la dificultat de trobar programaris TIC adreçats als alumnes
amb NEE perquè hi ha una mancança de recursos ja fets, doncs la utilització de
programaris habituals de les diferents àrees, no són suficients i es necessari un
programari més específic en format digital a nivell de secundaria amb una
metodologia d’ús.

8.1.1 Necessitats prioritàries per l’ assessorament

De la recollida d’informació a través de les entrevistes realitzades i
l’ anàlisi de la realitat educativa del Centre en la utilització de metodologies
TAC, s’extrauen necessitats bàsiques que han de prioritzar la intervenció. Es
bàsic que el Centre comenci a elaborar el seu Pla TAC adaptat a la seva
realitat, d’aquesta manera es podrà incorporar els projectes de treballs

15


telecol.laboratius de forma que estiguin integrats dins el Pla. Es necessari la
implicació i col·laboració del professorat en la elaboració del Pla que afavorirà la
predisposició a la formació.

●Cal donar pautes per el seguiment de la realització del Pla TAC de Centre
●Cal fer una reflexió amb la comissió pedagògica sobre el PLA TAC a partir
dels resultats de l’enquesta realitzada el curs passat sobre les TAC, i el
projecte 1x1, llibres de text digital.
●Cal fer un seguiment com a treball col·laboratiu de l’ús metodològic que s’ha
fet fins ara de les webquests al centre i quina és la seva aplicació actual dins el
currículum donant possibles criteris d’ús per a una integració més sistemàtica.

En aquest sentit, és imprescindible donar pautes d’ iniciació per al Pla TAC i
poder introduir la WQ com a recurs de treball en l’adquisició de competències
bàsiques en una àrea determinada del currículum per tal de fomentar l’aplicació
d’aquest recurs per altres professors reticents als canvis metodològics, objectiu
que possiblement serà d’un camí lent en la seva introducció i on la formació del
professorat jugarà un paper fonamental.

8.2. Organització i estructuració de les TIC i treballs Telecol·laboratius al
Centre

Infraestructura i equipament recursos TIC
Ordinadors 115
Portàtils 14 -17 amb dos carretons
Portàtils disponibles amb un canó
3 destinats a una alumna amb NE
3 a secretaria d’ús puntual per al professorat
1 per a alumnes amb problemes de visió considerables
Equips de sobretaula distribuïts en dos aules d’informàtica: 20 i 18 a cada aula
4 en un laboratori
4 a l’aula d ’acollida
2 a cada departament del centre
3 a la sala de professors

L’actual equipament es considera suficient amb el funcionament actual de
forma estàtica amb l’ avantatge de no haver de transportar tot l’equipament i
l’inconvenient del desplaçament de tot el grup classe. Encara que la possibilitat
d’adaptació és factible la existència de més recursos adequats TIC és
necessari. Actualment els programes de creació de la intraweb
http://agora.xtec.cat/iesmoianes/moodle/ estan en un procés de recerca en que
el professor pugui fer el seu ús i s’interactuï amb els alumnes. El treball de
competències bàsiques a partir de recursos tecnològics cooperatius a l’aula i de
compartir coneixement més enllà de la tasca tradicional és bastant escàs, tot i

16


que hi ha un inici a nivell de Centre de potenciar aquestes pràctiques. A tall
d’exemple, no consta que es treballi per Wikis si no que a vegades hi ha
professors que en fan ús sense saber que ho fan, seria un altre indicador de
que l’ús d’aquestes eines depenen del grau de formació que el professorat
tingui i es requereixi i que en general els docent utilitzen les TIC com a suport a
la tasca educativa.

Treballs Telecol·laboratius al Centre
Es participa en projectes col·laboratius amb el Projecte - Espurn@ a l’aula
Oberta com a participants observadors perquè tenen manca de espais i
ordinadors a l’aula que no permet, de moment, més implicació.
moodles Els alumnes fan pràctiques amb els professors a nivell de
introducció del currículum dins l`àrea de treball. Realitzen treballs
de proposta que els alumnes fan, els pengen i els comparteixen
al fòrum.
blogs S’ utilitzen poc i no s’aprofita el domini d’ús que tenen els
alumnes del recurs.
Webquest Hi ha un desconeixement. Formadors de la LICE van introduir el
recurs. Es va fer un llistat de recerca de totes les àrees però on
més s’ha utilitzat és a ciències naturals justament la professora
que va col·laborar en aquesta recerca.

La visió global del projecte 1x1 http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1 des
de l’equip docent i la comissió pedagògica és de prudència i al mateix temps
reticents a aquesta iniciativa. Abans d’acabar els curs passat van rebre ofertes
per part d’alguna editorial per introduir l’ordinador portàtil personal pels
alumnes. No ho van considerar, doncs en un inici, es veuen moltes
desavantatges i dubtes. Primer de tot ha d’haver uns criteris de metodologia
d’ús, manteniment, de desplaçament dels ordinadors escola - casa, formació del
professorat, prevenció de salut, i sobretot de recursos econòmics.

La iniciativa que vaig introduir va ser de fer una reflexió docent bàsica d’establir
una metodologia global que ha d’incorporar el pla TAC de centre.

8.3. Informació i assessorament puntual del PLA TAC de Centre

En la reunió de reflexió amb la directora varem aprofundir en l’ anàlisi i
Reflexió sobre el nivell de gestió i planificació en què es troben per a la
realització del Pla TAC. A partir de la documentació facilitada per el Pla del
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya del servei de
tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement varem fer un auto diagnòstic
inicial del Centre en la gestió i planificació de les TAC. En l’annex 2 del Pla Tac
de Centre. Document oficial, podreu veure la taula que ens ha guiat en l’anàlisi.
En aquests moments s’està en un nivell intermedi:

17


GESTIÓ I PLANIFICACIÓ
nivell incicial nivell intermedi nivell avançat

18


El PCC inclou referències
explícites de l'ús de les
tecnologies

El Pla TAC està en fase de
desenvolupament inicial

No Existeixen
criteris d'ús Tot el professorat que ho
d'Internet desitgi té l'oportunitat de
participar en el Pla TAC

El centre es planteja el Hi ha una comissió TAC
desplegament de la designat específicament ,
competència digital. amb implicació de l'equip
directiu, per coordinar la
integració de les TAC

S'ha iniciat el procés S'ha realitzat una
d'identificació dels recursos identificació i selecció
de programari i Internet anual i una avaluació de
rellevants en totes les àrees. necessitats
d'infraestructura i
equipament

Es tenen en compte normes
relatives a la seguretat i la
salut.

El centre, pel que fa a les
comunicacions adreçades a
la comunitat educativa, utilitza
significativament les
tecnologies

Aquesta visió de la realitat em porta a donar pautes per el seguiment de la
realització del Pla i plantejar una reflexió amb la comissió pedagògica a partir
dels resultats de l’enquesta realitzada el curs passat sobre les TIC, el projecte
1x1 dels llibres de text digital.

19


Es concreta en les següents pautes d’assessorament per tal d’avançar i donar
continuïtat en la gestió i planificació cap a un nivell avançat per al
desenvolupament curricular i TAC:

GESTIÓ I PLANIFICACIÓ
nivell incicial nivell intermedi nivell avançat

La planificació de les TAC
s’ha de considerar
S’han d’establir uns com una part integral de la
criteris bàsics en l'ús planificació general
d'Internet per part de del centre
l'alumnat i el professorat.

Adoptar un enfocament
estratègic d'equip per
a la planificació i la
integració de les TAC
El centre ha de
prendre referències
explícites de l'ús de Un equip docent ha Cal estimular l'exploració
les tecnologies en el d’ integrar les TAC en el d'enfocaments
PCE I PCC des de el desenvolupament metodològics nous per a la
Pla de millora. curricular integració de les
TAC a nivell transversal

Implicar a les famílies Establir uns criteris explícits
pel que fa a les i detallats sobre usos
comunicacions acceptables d'Internet, amb
adreçades a les famílies la implicació dels pares i
i a l'entorn, utilitzant mares.
regularment el lloc web
del centre

Es va realitzar una reunió amb la comissió pedagògica amb l’objectiu
de fer una reflexió i valoració sobre l’experiència, opinions i expectatives del
professorat sobre les eines TIC en l’aprenentatge i el coneixement sobre la
nova llei d’educació referent a la implantació dels Llibres de text digitals. Aquest
seria el primer pas per a donar a conèixer el Pla TAC del Departament
d’Educació i analitzar el moment en que es troba el Centre per tal de motivar la
implicació del professorat en la realització del mateix i establir la visió dels
recursos metodològics telecol.laboratius.

La comissió Pedagògica com a organisme de coordinació format per
representants de l’Equip Directiu, dels departaments didàctics, del departament

20


d’orientació, de les diverses coordinacions del centre i del professorat pretén
establir un marc de reflexió, anàlisi i coordinació que sigui útil per orientar
l’activitat pedagògica. Hi assisteixen la psicopedagoga, el coordinador
pedagògic, el cap de departament d’educació física i el de música, el
coordinador de l’àrea d’informàtica, i la coordinadora de mediació.

La durada de reflexió dins la reunió no va reunir les expectatives
esperades, va ser d’una mitja hora, argumentant que hi havia la necessitat de
tractar altres temes de l’ordre del dia. En un inici va ser difícil que opinessin
sobre la implementació dels llibres digitals al Centre a nivell metodològic i sobre
el Pla TAC.

ppoint que vaig presentar per donar a conèixer el Pla TAC :
veure annex 2

El pla TAC de centre

Servei de Tecnologies
per a l'Aprenentatge i el
Coneixement

Es va expressar la preocupació de la manca d’ordinadors, connectivitat i
d’espais per portar a terme qualsevol acció referent a les TIC. Consideren que
si no es tenen els recursos físics i materials no poden plantejar -se elaborar el
Pla. La part més crítica i escèptica, representativa d’una part important del
professorat, tenen una opinió reservada sobre l’ ús de les TIC. Per la
experiència que han tingut redueixen a l’ús de programari, processador de
textos, etc, sense pensar en la part de compartir coneixement amb recursos
TAC i metodologies d’aprenentatge col·laboratius. S’aferren a la crítica de
manca d’ordinadors i deixen de manifest que cal observar i formar-se en
experiències d’altres centres. Altre part de la comissió entenen la part més
positiva de l’aplicació metodològica en l’ensenyament i aprenentatge de
recursos telecol.laboratius, doncs han tingut experiències a nivell individual com
a docents dins la seva àrea, webquests, blogs, etc però de forma esporàdica
per la mateixa situació de manca d’ordinadors. A l’aula oberta treballen dins el
projecte Espurn@ com a observadors perquè no tenen suficients ordinadors per
als alumnes tot i que aquest curs tenen com a objectiu intervenir i interaccionar
de forma més cooperativa.

Es fa evident que no hi ha un consens de criteris metodològics i què
depèn de cada professor la metodologia emprada per treballar les

21


competències bàsiques segons la seva formació o interès. Des d’aquestes
opinions contraposades exposo que la manca de recursos no ha de condicionar
la elaboració del Pla TAC. La reflexió i el consens es poden establir criteris
comuns per tal de introduir-ho al Projecte Educatiu de Centre i implementar
projectes telecol.laboratius dins el currículum afavorint l’aprenentatge de les
competències bàsiques. És important i aconsellable que s’involucri tothom en el
desenvolupament del projecte amb Consens i complicitat educativa pensant què
volem i així poder avançar d’una forma justificada en la recerca de recursos
físics i materials. Es va informar sobre els avantatges de les propostes
didàctiques WQ, considerant-les com a part pràctica inicial a explorar
presentant una bateria de recursos WQ en diferents àrees.

8.4. Assessorament i posada en pràctica de les websquets

Els recursos digitals existents, per a poder-los integrar en la programació
requereix que el professorat, treballant en equips de cicles, de departaments o
d'altres, puguin seleccionar els continguts d’aprenentatge. En el mapa d’usos de
continguts digitals, es troben en cadascun dels quatre quadrants o en les seves
interseccions i queden emmarcats per aquests eixos de forma que es pot
determinar, segons la tipologia de continguts emprats, quins són els usos més
habituals en les pràctiques d’un centre que reflectirà en gran mesura l'estil
pedagògic.

Mapa d'usos de continguts digitals

En el meu projecte vaig considerar, després de determinar les prioritats
a partir de les necessitats bàsiques per optimitzar els recursos que existien en
el centre, un treball introductori per al professorat concretant una metodologia
de treball telecol.laboratiu basat en les WQ, amb l’objectiu de realitzar una

22


observació a l’aula en el seu ús amb els alumnes. S’havia de concretar amb un
dels departaments , en aquest cas el de ciències naturals per tal de fer un
seguiment com a treball metodològic amb l’aplicació que s’havia fet fins al
moment i quina és la seva aplicació actual dins el currículum. D’aquesta manera
es podrien donar possibles criteris d’ús per a una integració més sistemàtica.

Les WQ com a recurs que aconsegueix l’aprenentatge significatiu de
competències bàsiques és una proposta didàctica de recerca guiada, que
utilitza principalment recursos d'Internet i mitjançant la interacció entre els
alumnes acaba en la resposta a alguna pregunta o l’elaboració d'un producte.
Tenen una estructura determinada, introducció, tasca, procés, recursos i
avaluació, i a diferència d'altres propostes la cerca es fa en un conjunt
d'adreces d'Internet i activitats guiades prèviament seleccionades pel
professorat. Per aquest motiu les WQ, a més a més de desenvolupar aspectes
fonamentals de les competències bàsiques, són un molt bon recurs per iniciar
l'alumnat en la cerca i transformació de la informació a Internet. És bàsic fer
conscient la prioritat de l’assoliment de competències bàsiques transversals per
els alumnes.

Estratègies a l’aula IM_WQ i CB vídeo de Núria Alart
http://espurna.ning.com/video/estrategies-a-laula-im-wq-i-cb
teoria de les Intel·ligències Múltiples i la WebQuest per assolir les competències bàsiques

Núria Alart, és la primera creadora de WebQuest que incorpora la teoria de
les Intel·ligències Múltiples en el desenvolupament del procés d’ensenyament -
aprenentatge. Seguint amb la seva proposta la idea ha estat suggerir als
docents del centre la utilització d’aquesta estratègia per complementar les
tradicionals i com a complement del llibre de text digital que en els propers anys
s’utilitzaran com a alternativa al llibre de text tradicional. L’ús de noves formes
d’ús a l’aula com pot ser el concepte de centre d’ interès, tècniques de resolució
de conflictes, l’estil d’aprenentatge dels alumnes, etc,, ens pot servir per a una
educació més individualitzada i poder atendre la gran diversitat dels alumnes .
Tal com ens diuen Gardner i Armstrong: "no hi ha un únic camí cap a la posada
en pràctica de les deies de les Intel·ligències Múltiples a l’aula.”

Hem de considerar les WQ com un recurs pedagògic amb molt potencial que
ofereix la possibilitat de connectar d’una forma natural les activitats
d’ensenyament i aprenentatge i Internet. Donar-les a conèixer al professorat no
és una tasca fàcil, en la motivació dels docents, quan les formes tradicionals
estan molt arrelades. En aquests centre concret de secundaria requereix passar
per formació pràctica i que vegin resultats d’altres professors que els hagin
utilitzat, doncs encara existeix un sector crític important de professionals.

En una intervenció psicopedagògica ens podem trobar amb múltiples
inconvenient que s’han de saber reconduir. Sovint el que es planifica a priori no
és exacte amb el anem trobant a causa de les diverses circumstàncies que
sorgeixen . Des de l’ inici s’ha entomat amb molta empenta la meva proposta
pel buit metodològic de l’ús de les TIC en el desenvolupament les

23


competències bàsiques de l’alumna. Es va veure clar que no es pot començar la
casa pel terrat i introduir projectes TAC sense base metodològica de Centre i
que cada professor segons la seva formació en recursos TIC vagi introduint o
no lliurement. La necessitat bàsica és elaborar el PLA TAC de Centre, la
dificultat rau quan la intervenció es fa més complexa i s’ha de coordinar
actuacions d’ observacions reals dins l’aula. El dia a dia dels docents, tota la
tasca que realitzen, fa que s’ alenteixi la pràctica d’assessorament i el que ha
estat més evident és la por al canvi metodològic quan el que es fa es considera
que ja funciona.

La por al canvi metodològic, del pas de estratègies de recursos docents
tradicionals establerts funcionals a la de mètodes d’innovació tecnològica ha
estat una constant al llarg de tota la intervenció, motiu pel qual hi ha hagut
dificultats en l’objectiu de introduir metodologies telecol.laboratives.

Paral·lelament vaig realitzar una recerca de recursos a partir de les necessitats
bàsiques per optimitzar les estratègies d’aprenentatge centrades en les
webquests i per a alumnes amb Necessitats Educatives Especials. Aquestes
dues BD (bateries) són les que vaig facilitar a la comissió pedagògica:

BD WEBSQUEST per l'atenció de la diversitat, l'alumnat amb necessitats
educatives especials i la inclusió a educació secundaria

Veure annex 3

BD W EBSQUEST per l'atenció de la diversitat, l'alumnat amb necessitats educatives especials i la inclusió
a educació secundaria

Una WQ, és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d'Internet i mitjançant la interacció entre els
alumnes acaba en la resposta a alguna pregunta o l’elaboració d'un producte.
Les WQ tenen una estructura determinada, introducció, tasca, procés, recursos i avaluació, i a diferència d'altres propostes la cerca es
fa en un conjunt d'adreces d'Internet prèviament seleccionades pel professorat.
A més de desenvolupar aspectes fonamentals de les competències bàsiques, són un molt bon recurs per iniciar l'alumnat en la cerca
d'informació a Internet.
Estratègies a l’aula IM_W Q i CB Un vídeo on la Núria Alart ens ho explica de manera molt clara , concreta i detallada
http://blocs.xtec.cat/webquest/2008/12/29/estrategies-a-laula-im_wq-i-cb/
http://www.espurna.cat/klaustre

http://webquestcat.cat/
eduwiki La Wiki és la gata mascota d'aquest projecte i va apareixent per ajudar en la
cerca d'informació, per editar les entrades i per classificar la informació que es vol compartir.
També hi ha "l'espai del professorat" on podem trobar un fòrum per poder compartir i resoldre
dubtes i un bloc on es destaquen les experiències pedagògiques. El projecte de l' Eduwiki permet
treballar en xarxa i de fet, aquest és el seu objectiu principal: crear coneixement compartit entre
alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques,
casals.... a través, com el seu nom ja indica, d'una wiki, treballant de forma col·laborativa tant pel
que fa a l'alumnat com al professorat.

http://www.xtec.cat/recursos/webquests Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què
/ l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WQ en diverses llengües, així com un recull de
pàgines de referència.
WQ de ciències naturals per al cicle superior de primària i 1r cicle de l'ESO
WQ per treballar les matemàtiques i l'economia a l'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius
WQ per treballar la geometria a l'ESO
ESO: Aules d' acollida Ciències de la naturalesa, Ciències socials, Cultura Clàssica, Educació
física, Educació visual i plàstica, Llengua i literatura, Llengües estrangeres, Matemàtiques,
Música, Orientació i tutoria,Tecnologia de la informació,Tecnologies.

BD Alguns Recursos digitals d’ unitats didàctiques per a necessitats
educatives específiques

24


Veure annex 4

Alguns Recursos digitals d’ unitats didàctiques per a necessitats
educatives específiques
Llengua catalana

Mitjans de comunicació 1er cicle d’educació secundaria
http://www.xtec.net/aulanet/ud/catala/mcomunicacio/index.htm

MUDS de MOTS: Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure Unitat didàctica amb
exercicis sobre lèxic dels oficis. Pretén que l'alumnat adquireixi nou vocabulari i consolidi o apliqui
amb precisió el lèxic que ja coneix.
[ESO] http://www.xtec.net/aulanet/ud/catala/mots/index.htm

MUDS de MOTS: En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones Unitat didàctica
amb exercicis sobre lèxic dels animals. Pretén que l'alumnat adquireixi nou vocabulari i consolidi
o apliqui amb precisió el lèxic que ja coneix.
[ESO] http://www.xtec.net/aulanet/ud/catala/mots/index.htm

Textos digitals per a la comprensió lectora Crèdit format per tres unitats didàctiques: els textos
literaris, els textos periodístics i els textos instructius. Està dissenyada per reforçar o ampliar la
comprensió lectora.
[2n cicle d'ESO] http://www.xtec.net/aulanet/ud/catala/textos/index.htm

El Quadern digital: Escriure a l'ESO, és una aplicació interactiva feta pel grup EFI que permet
treballar l'escriptura guiada per tot tipus d'alumant, amb força pautes i propostes d'activitats.
http://www.xtec.es/aulanet/quadern/index.htm

Treball funcional de comprensió lectora, a partir de la programació de la
TVhttp://www.xtec.net/~aperafit/p/nee/func1.htmDICTATS en línia

Dictats de català en linea per diferents nivells educatius http://stublogs.com/2009/03/04/dictats-
de-catala-en-linia-per-diferents-nivells-educatius/

L’objectiu era elaborar i dissenyar propostes de millora d’alternatives
didàctiques de treball col·laboratius basades en el model d’aprenentatge
significatiu com a treball estratègic TAC que actualment es poden utilitzar per
optimitzar els existents, millorar i fomentar la motivació del procés
d’ensenyament - aprenentatge dels alumnes.

En la valoració conjunta ,amb la psicopedagoga i la cap d’estudis que
imparteix ciències de la naturalesa a 3er d’ ESO, de la utilització de les WQ
pels docents del Centre en la seva pràctica educativa es va tornar a posar de
manifest que no hi ha constància que s’utilitzin. La informació que tenen és un
llistat de recerca de COMUNITAT CATALANA DE WEBQUEST que es va elaborar
en el seu moment per la cap d’estudis. Per aquesta raó no vaig tenir cap
possibilitat de fer una observació directe a l’aula ni tampoc l’anàlisi d’una WQ en
concret per a aconseguir competències bàsiques en un àrea d’aprenentatge
determinada.

Posant de manifest una mancança i buit metodològic existent
d’innovació estratègica metodològica es va valorar la importància i les
possibilitats significatives en el procés d’aprenentatge que ofereix la WQ com a
eina didàctica d’aprenentatge col·laboratiu i significatiu. Varem consensuar fer
una proposta per a l’equip docent de tercer d’ ESO per tal de fomentar el seu
ús elaborant una WQ senzilla per a l’alumnat en el treball de Crèdit de Síntesi.
Seria un primer pas per a fomentar la motivació i la necessitat entre el
professorat d’ una formació adequada.

Tanmateix, em plantejo les dificultats que poden sorgir i que s’han fet
evidents al llarg de la intervenció: la reticència als canvis metodològics, doncs
hi ha una part del professorat que considera que si ha funcionat la metodologia
emprada anteriorment per al crèdit de síntesi no ho vulguin assumir. En el cas
que l’equip docent hi estigués d’acord en la realització de la WQ per aquest
curs, la meva proposta ha estat fer una sessió formativa per al professorat
exposant i mostrant altres experiències, com funcionen i es realitza una WQ. El

25


risc rau en que hi ha la possibilitat que l’equip docent no ho consideri perquè hi
vegi un risc en el canvi. En aquest cas la proposta seria elaborar-ne una com a
experiència molt positiva per a un futur, i de moment no posar-la en pràctica
aquest curs, podria servir per un altre moment que es considerés.

Materials emprats en la sessió formativa

Proposta formativa per mitjà de la
mitjà
metodologia WebQuest (WQ)
WQ)

La proposta és que feu servir la metodologia WQ.

Aquesta metodologia té diferents objectius:

 Fomentar el treball sobre problemes autèntics que
desenvolupin la transferència de coneixements de forma
aplicada.
 Permetre el desenvolupament de competències professionals
i/o d’ordre superior en l’alumnat.
 Respondre a un model d’aprenentatge centrat en l’alumnat.
 Són un recurs reutilitzable i lliure.
Segones Jornades sobre Webquest

veure annex 5

exemples webquests per al Crèdit de Síntesi a l’ESO

VIATGE A CANTÀBRIA VIATGE VIRTUAL PER Italia Itàlia
http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqcanta 2009. Activitat Prèvia
bria/index.HTM webquest per al Crèdit de http://www.iesronda.org/professor/jjordan/
Síntesi de 4t d' ESO sintesi/italia.htm Crèdit de Síntesi 3er
ESO

OBSERVEM EL MÓN: LA DIVERSITAT REPORTERS INTERCULTURALS http://
HUMANA Una WebQuest per els phpwebquest.org/catala/webquest/soport
alumnes de 3r d’ ESO de Ciències e_derecha_w.php?
Socials id_actividad=1762&id_pagina=1
webquest dissenyada per nosaltres com a
alumnes a l’assignatura de interculturalitat
i educació de la UOC destinada als
alumnes de 3er d ’ESO

8.5 Informe final per al Centre
veure annex 5

L’objectiu final de la intervenció ha estat la elaboració d’ un Informe d’
orientació psicopedagògica per optimitzar metodologies TAC fomentant

26


alternatives de projectes telecol·laboratius a l’ ESO per l’ IES Moianès. Amb les
dades recollides i l’anàlisi de la intervenció psicopedagògica he pogut recollir
suficient informació per realitzar aquest informe.

Està basat en l’ assessorament i orientació de Centre sobre els
recursos metodològics TAC a nivell de secundaria en que es reflecteix els
recursos existents i l’ús que se’n fa de les TIC en treballs telecol.laboratius i
cooperatius. Des de l’experiència directiva i la comissió pedagògica s’analitzen
les necessitats, per oferir i suggerir recursos prioritzant les necessitats
bàsiques per tal donar eines al professorat orientat a que l'alumnat adquireixi
nous i millors aprenentatges en les competències bàsiques.

Aquest informe ha de significar una orientació al Centre per a una bona
aplicació de metodologies per a l'aprenentatge i el coneixement. L’informe
permet un inici d’ optimització dels programes en que es treballen i determinar
les necessitats de recursos metodològics didàctics prioritaris dels recursos TAC
i fomentar altres metodologies de projectes telecol·laboratius com a
complement als llibres de text digitals del projecte Catalunya 1x1.

Hi ha una mancança de dades per a que sigui un informe més acurat i
complert però penso que és molt interessant per tenir una primera aproximació
de la pràctica real del Centre en l’ús de les Tic i obrir el camí per a plantejar
l’aprenentatge d’interacció a nivell global. Amb els coneixements que disposem
hem d’emprar les eines adients que afavoriran l’aprenentatge col·laboratiu
mitjançant l’ús de les TIC I les TAC.

9. ANÁLISIS DELS RESULTATS OBTINGUTS

9.1. conclusions i propostes

27


Partint de la premissa que des de l ’inici comptava amb la col·laboració de
la psicopedagoga del Centre i l’equip directiu sabia que era difícil la
col·laboració pràctica de l’equip docent per la tasca trepidant que realitzen.
També la polèmica de les TIC entre l’equip de professionals dedicat a la
docència és efervescent des de la implantació del govern dels llibres de text
digitals i la fomentació des de la LOE de les noves tecnologies als Centre.
Premissa que m’ha dificultat en trobar recolzament des del professorat. En el
moment en que vaig plantejar la tasca a realitzar dins el centre, partint de les
necessitats reals que s’havien posat de manifest i que es tenien molt clares, si
que em vaig sentir recolzada per la tutora del centre, tot i què com a bona
psicopedagoga em posava en qüestió algunes reflexions, situació que em
provocava baixar el nivell d’entusiasme i posar-me en la realitat educativa
existent al Centre. D’aquesta manera em possibilitava reconduir actuacions
més adients.

Quan analitzem de forma exhaustiva els objectius proposats podem
concloure que he aconseguit el principal objectiu plantejat amb un resultat molt
positiu. Amb les orientacions del tutor del practicum vaig aconseguir un ritme de
treball amb pautes adients per rebaixar el nivell de exigència que m’havia
marcat des del principi, doncs, com he exposat anteriorment, l’alentiment
d’actuacions d’observació i la posada em pràctica de metodologies
telecol.laboratives dins l’aula, com la webquest ha estat un camí complicat. El
professorat molt sovint pren la figura del psicopedagog com algú que posa en
qüestionament la seva praxis educativa, i el fet de fer propostes noves tenen la
sensació de invasió en el seu treball, per aquesta raó la meva tasca ha estat
marcada per la reflexió constant del treball col·laboratiu per optimitzar
metodologies que afavoreixin l’aprenentatge i no per a qüestionar la tasca
docent. Al llarg dels estudis de psicopedagogia hem anat reflexionant sobre el
rol del psicopedagog, la imatge que una part important del professorat té,
sobretot en centres d’ensenyament secundari, de l’expert que ha de donar
solucions a les demandes plantejades i què qüestiona la tasca del docent, i en
aquest cas ho he pogut experimentar en el meu treball al Centre.

28


Respecte a l’ objectiu principal que vaig plantejar en la intervenció, hem de
considerar que vaig aconseguir realitzar l’ Informe d’ orientació psicopedagògica
per optimitzar metodologies TAC. Primer de tot, l’anàlisi de la realitat em va
portar a prioritzar altres objectius paral·lels importants per a la fomentació de
metodologies TAC. Calia que el Centre comencés a elaborar el seu Pla, i la
meva tasca ha estat donar pautes d’ iniciació per a la seva realització mitjançant
la reflexió de l’equip directiu i educatiu del Centre per establir criteris d’ús de les
TIC i les TAC. Analitzant les necessitats i mancances detectades, la proposta
de canvi en la millora de la pràctica educativa s’ha de fer des de el més general
a lo concret i de forma paral·lela treballar metodologies concretes.

Les qüestions que van anar sorgint de forma paral·lela al desenvolupament
del treball van ser resoltes de forma òptima, tot i què la creació de la WQ per al
crèdit de síntesi de 3er d’ ESO s’ha de construir. Considero satisfactori la
sessió de formació i informació per a l’equip docent sobre les WQ, doncs va fer
que poguessin reflexionar sobre si cal replantejar la concepció global de
l’ ensenyament i l’ aprenentatge . La reticència als canvis metodològics per part
del professorat va afectar a l’acord i al consens per tal de dur a terme durant
aquest curs la proposta. L’experiència d’ elaborar una webquest i la posada en
pràctica pot fomentar el seu ús entre el professorat i facilitar la implicació de
projectes telecol.laboratius que podrien encloure’s en el projecte curricular del
Centre com a metodologia a emprar en l’assoliment de l’aprenentatge
cooperatiu de competències bàsiques.

Després del treball realitzat i tota la informació pel que fa referència a les
TIC i TAC no es pot deixar d’ obviar la important necessitat del Centre per a
que es desenvolupi el seu Pla TAC, amb uns criteris consensuats i amb la
necessària implicació i col·laboració del professorat en la elaboració del Pla.
Ha d’afavorir la predisposició a la formació en metodologies telecol.laboratives,
tant per professors com per als alumnes, per no quedar-nos només amb una
documentació de Centre. Conèixer altres experiències a nivell d’ organització de
Centre i d’aplicació metodològica amb resultats òptims passa necessariament
per un pla de formació. Conèixer i accedir de forma ràpida a la informació no és
suficient per a l’adquisició de coneixement, la interacció, col·laboració i el
compartir la informació facilita i fomenta la reflexió crítica i l’aprenentatge
significatiu per a l’alumnat en l’adquisició de competències bàsiques i per al
professorat en el seguiment de la seva formació d’adquisició de coneixement.

“....El coneixement que gaudim a nivell educatiu i psicològic no són el punt
d’arribada com és el cas de professionals de la psicologia i de l’educació, sinó
més aviat el punt de sortida per una formació específica.”
Cèsar Coll

29


10.AVALUACIÓ

10.1.- Avaluació del pla de treball

La proposta descrita en el pla de treball inicial es reflecteix en el
seguiment de tota la intervenció descrita al llarg de tota la memòria. Hi ha
alguna diferència entre el disseny inicial i el que finalment s’ha portat a terme. A
la fase 1 de recollida d’informació estava previst recollir la valoració dels
resultats de les enquestes realitzades pels coordinadors pedagògics a finals del
curs anterior als equips docents i caps de departament, centrades en la
avaluació de les TIC, que estan previstes realitzar als alumnes i professors.
Finalment no em van facilitar aquesta informació i conseqüentment no va ser
possible completar la reflexió i anàlisi referent a aquest tema amb la comissió
pedagògica.

Tanmateix, succeeix en la segona fase de intervenció on estava previst
realitzar observacions a l’aula d’aplicació de eines metodològiques i projectes
TIC en les àrees de llengua catalana i ciències socials de primer i segon cicle,
l’aula d ’acollida i aula oberta. La manca de recursos tecnològics, i
infraestructures i ordinadors ha estat un factor per a no poder observar a l’aula
Oberta com treballen en el projecte Espurn@ perquè a hores d’ara ho han fet
com a observadors, tot i que, properament es farà de forma interactiva, doncs,
han aconseguit més ordinadors que properament els facilitaran. A l’aula
d’ acollida no hi participen en cap projecte perquè el professorat del servei en
aquests moments no és receptiu a iniciatives de treball telecol.laboratius. Pel
que fa a les diferents àrees de primer i segon cicle no consta que el professorat
les treballi de forma integrada.

També estava previst fer una entrevista a l’assessor LIC com a
assessor extern del centre en noves metodologies que ofereixen la possibilitat
de renovació i ens permetés adaptar propostes educatives per donar resposta
a les necessitats. Amb la temporalització no ha estat possible fer aquesta
trobada que hagués aportat una visió més objectiva a la situació del Centre i
poder-me orientar en les aplicacions.

Pel que fa a la resta del Pla s’ha complert amb escreix, reconduint les
actuacions en la elaboració del Pla TAC de Centre per cobrir aquesta

30


necessitat en les metodologies i l’ús de les TIC i aconseguint els objectius
prioritaris establerts en el pla de treball.

El disseny, doncs, ha resultat força adequat per dur a terme la intervenció
d’assessorament al Centre. La planificació i la distribució dels temes a treballar
han resultat satisfactoris, ja que s’ha aconseguit un bon equilibri entre els
objectius establerts en l’adaptació de les necessitats detectades i la proposta
del canvi en la millora de la pràctica educativa assolida respecte la situació
inicial per tal d’elaborar l’informe d’assessorament psicopedagògic

10.2.- Avaluació de la intervenció

Per dur a terme l’avaluació de les activitats previstes en la intervenció
s’ha utilitzat com a eina principal l’anàlisi qualitatiu amb un treball de camp que
combina la recerca i revisió de la informació documentada, de les entrevistes i
reunions realitzades. Bàsicament el denominador comú ha estat anàlisi,
comprensió i reflexió de les necessitats a problemes concrets detectats
mitjançant la reflexió conjunta per proposar alternatives concretes. Amb el
coordinador informàtic es va realitzar una entrevista estructurada enregistrada
amb el seu consentiment amb l’objectiu de establir un diàleg més fluït i natural
que queden recollits en una graella d’anàlisi qualitatiu per categories, que es pot
consultar en l’annex 1 d’aquesta memòria. He combinat entrevistes
semiestructurades amb la directora del Centre i les informals amb la
psicopedagoga per tal de valorar i analitzar els resultats obtinguts. Ha estat una
intervenció en que s’ha aconseguit una modificació de canvi en la presa de
decisions, tasca que considero la més complexa que ha derivat en un inici de
canvi mínim per a la reflexió del canvi de concepció de l’ensenyament i
aprenentatge per part dels agents educatius.

Un cop definits els objectius de les diferents fases d’ intervenció s’ha fet
un anàlisis del continguts en les diferents actuacions, donant com a resultat
unes necessitats que cal tenir en compte en la prospecció d’un futur immediat.
S’han treballat aspectes relacionats amb la coordinació del pla de treball en la
recollida i obtenció d’informació dels recursos TIC en el seu ús i la pràctica
metodològica dels recursos que disposa el Centre. Així, com les impressions
referent a la implantació dels Llibres de text digitals i les tecnologies de
l’aprenentatge i el coneixement com a mitjà per aconseguir l’assoliment de les
competències bàsiques, per part de la direcció i els membres de la comissió
pedagògica. La reflexió ha derivat en elaborar propostes de millora en
alternatives didàctiques de treballs telecol.laboratius concretades en les WQ
basades en el model d’aprenentatge significatiu com a recurs estratègic. La
seva posada en pràctica ha passat per orientar propostes de formació per al
professorat basada en les webquests.

Finalment, dir que, no exempt de dificultats, s’ha aconseguit la finalitat
última de la intervenció concretada en la elaboració de l’informe. No ha estat
una intervenció tancada ja que té continuïtat en la millora dels recursos
metodològics de l’aprenentatge en la seva prospectiva de futur.

31


Necessitats bàsiques detectades per a l’assessorament :
- Donar pautes d’ iniciació per al Pla TAC del Centre
- Introduir la WQ com a recurs de treball de les competències bàsiques en
una àrea determinada del currículum
Acords
- Cal donar pautes per el seguiment de la realització del Pla TAC de Centre
- Cal fer una reflexió amb la comissió pedagògica sobre el PLA TAC a partir
dels resultats de l’enquesta realitzada el curs passat sobre les TAC, i el
projecte 1x1, llibres de text digital.
- Cal una trobada amb la professora de Ciències naturals per tal de fer un
seguiment com a treball col·laboratiu de l’ús metodològic que s’ha fet fins
ara de les webquests al centre i quina és la seva aplicació actual dins el
currículum. Donar possibles criteris d’ús per a una integració més
sistemàtica.
Conclusions
• Per tal de elaborar el pla ha de passar per una reflexió més profunda de
canvi en la concepció de l’ensenyament i aprenentatge

• És recomanable que tothom s'involucri en el desenvolupament del
projecte amb Consens i complicitat de tota la comunitat educativa.

• Cal una formació del professorat adient

• Cal observar i formar-se en experiències d’altres centres.

• La manca de recursos no ha de condicionar la elaboració del Pla TAC
• La reunió de reflexió ha servit per a posar de manifest les mancances de
base què pateix.

• La proposta de canvi en la millora de la pràctica educativa s’ha de fer des
de el més general a lo concret de forma paral·lela treballant metodologies
concretes.

• L’experiència de elaborar una WQ i la posada en pràctica pot fomentar el
seu ús entre el professorat i facilitar la implicació de projectes
telecol.laboratius que podrien encloure’s en el projecte curricular del
Centre.

• La reticència als canvis metodològics pot afectar els acords

• La reflexió i el debat sobre la concepció de l’ ensenyament i aprenentatge
pot fomentar el canvi d’ús de recursos metodològics cooperatius.

32


11. VALORACIO PERSONAL DE LES PRÀCTIQUES

Finalitzada aquesta experiència la sensació que m’ha quedat no és
tancada sinó que acaba de començar una etapa. El fet de haver tingut
l’acompanyament i orientació de la psicopedagoga del centre i del tutor de
pràctiques de la UOC ha estat bàsic. El treball desenvolupat m’ha fet descobrir
noves metodologies de l’aprenentatge en TAC mitjançant l’ús de les TIC en un
camp prou desconegut per a mi i que ha despertat el meu interès en les
metodologies telecol·laboratives. Ha estat molt enriquidor la descoberta i poder
compartir-ho a la vegada assessorant i orientant en aquest camp.

Realment ha estat molt difícil la col·laboració de l’ equips docent i
poder reconduir les situacions, doncs, requereix molta preparació, formació i
experiència que en aquests moments, em falten. Malgrat les meves mancances
estic molt satisfeta del treball realitzat perquè he descobert com m’ha ajudat les
estratègies apreses com a psicopedagoga durant els estudis per a solvatar,
reconduir, i millorar situacions en una intervenció psicopedagògica en contextos
d’educació formal com a l’educació secundaria.

L’assessorament a nivell de Centre implica molt sovint modificar
estructures establertes que no són fàcils de consensuar. M’he trobat amb un
context amb pautes molt establertes i arrelades, tot i que sí tenen una
necessitat d’innovar i fomentar noves metodologies, la por als canvis i el
desequilibri de lo establert en metodologies tradicionals d’ una part important del
professorat va fer alentir més la intervenció psicopedagògica que vaig haver
d’encaminar cap a la reflexió profunda provocant el pensament crític constructiu
dels docents.

Per a poder aplicar treballs telecol.laboratius és necessari la implicació del
professorat en el canvi de una concepció de l’ensenyament i aprenentatge que
en molts cassos ha de superar la concepció tradicional. En un inici la motivació
de direcció i la meva feia preveure una iniciativa molt positiva d’optimització,
però la falta de recursos físics i materials va condicionar una demanda forta per
part dels docents d’establir uns criteris TIC d’ús i de treball. En aquest sentit la
meva tasca s’ha centrat en ajudar a establir criteris per elaborar un pla TAC de
Centre. Ha estat intensiu, les reunions sobretot de reflexions, de consens, de
discussió pedagògica, de compartir experiències d’altres professors com els de
l’aula oberta amb el projecte espurn@, la utilització del moodles que han iniciat

33


aquest curs el professorat amb l’alumnat, la intraweb, però sense uns criteris
clars de Centre.

Haig d’esmenar una sensació que durant tota la intervenció vaig
experimentar i que en alguns moments havia de prendre distància per la
incomoditat que provocava. En tot moment em vaig sentir com algú “extern”
que arribava al Centre per donar la solució als seus neguits. Vaig poder
comprovar tota la gran tasca que la psicopedagoga del Centre feia i ella mateixa
em va comentar que el treball que estava realitzant per part meva no la podia
fer ella mateixa com a assessor intern, doncs la feina del dia a dia i les
problemàtiques són tantes que no li permeten fer intervencions més acurades
com la que vaig plantejar. Enfrontar-se davant del professorat que espera
solucions externes i provocar en ells mateixos la construcció de solucions ha
estat difícil de portar, doncs, es sentien qüestionats en la seva pràctica
educativa, premissa que no era la meva intenció, sinó la de aportar altres vies
metodològiques d’adquisició i construcció de coneixement. En algun moment
han projectat les seves inquietuds en la meva tasca professional, sobretot la
comissió pedagògica, experiència que ha estat molt positiva perquè he tingut
eines suficients per reconduir la situació trobant vies de consens per a la
millora de la pràctica educativa.

Ha estat molt interessant i enriquidor poder reflexionar sobre el paper del
psicopedagog en l’assessorament en les TIC i les TAC, poder proporcionar les
eines adients a les mancances detectades, oferint metodologies que
afavoreixen l’ aprenentatge significatiu i cooperatiu per a tos els alumnes i on el
maquinari no ha de ser una limitació i tots, alumnes i professors puguin treballar
de la mateixa manera.

Malgrat totes les dificultats aquesta experiència m’ha suposat adquirir un
aprenentatge. Des de el centre m’han expressat la seva satisfacció de que algú
extern s’hagi implicat tant i hagi aportat una obertura a la millora metodològica
educativa i el qüestionament de les seves pròpies mancances.

Com diu Cèsar Coll ...”La consolidació i el desenvolupament del espai de treball
de la psicopedagogia dependrà en la mesura que assumim la nostra capacitat
per crear una dinàmica pròpia de treball, investigació i reflexió que condueixi a
nous coneixements i faci emergir noves pràctiques professionals...”

34


12. REFERENCIES BIBLIOGRÁFIQUES UTILITZADES

MONEREO. C. (2003) (coordinador): Models de intervenció i orientació
psicopedagògica. Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica,
Mòdul 1. Competències professionals de l’assessor psicopedagògic, Mòdul 2.
Barcelona: UOC

CARLES MONEREO E ISABEL SOLÉ (coords) (1996) : El assessoramiento
psicopedagogico: una perspectiva profesional y constructivista. Ed. Alianza
Madrid, 1996.

CARLES MONEREO I MONTSERRAT CASTELLÓ del material de l’assignatura
La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Barcelona: UOC

JORDI VIVANCOS. Tratamiento de la formación y competencia digital Normal.
Publicado en 05/2008

BEGOÑA GROS. El ordenador invisible: hacia la apropiación del ordenador en
la enseñanza Salvat Barcelona : EDIUOC, 2000. ISBN 84-7432-759-8

ADELL, J. "Internet en educación” tecnologías de la información y la
comunicación.Estrategias didácticas. Comunicación i Pedagogia.

ADELL, J. (2004). “Internet en el aula: las WebQuest”. En Edutec. Revista
Electrónica de Tecnología Educativa, nº 17. Revelec2/revelec17/adell_16a.htm

http://agora.xtec.cat/iesmoianes/moodle/ Intraweb IES Moianès

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d
%27avalua/Pdf%20i%20altres/Static%20file/SITES2006.pdf Les TIC a l’ ESO
Resultats i conclusions de l’estudi SITES 2006 a Catalunya Aluació de
l’educació secundària obligatòria2006

..PLATAC.PDF Pla TAC de Centre.. Servei de Tecnologies per a
l'Aprenentatge i el Coneixement Setembre 2009 Generalitat de Catalunya.
Departament d’educació
DOGC núm. 5422. Llei d'Educació de Catalunya

http://www.slideshare.net/sevallesoriental2/jornada-nous-currculums-loe-
competncies-secundria-neus-sanmart Nou currículum LOE/Competències
bàsiques
http://llibresdigitals.wikispaces.com/

http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1

35


http://lamiradapedagogica.blogspot.com/2009/05/wiki-sobre-la-competencia-
digital.html

http://www.xtec.cat/projxarxa/index.htm Projectes col·laboratius en xarxa

http://competenciadigital.wikispaces.com

http://yeruky.wordpress.com/2008/03/01/conferencia-jordi-adell-en-el-congreso-
competencias-basicas/

http://www.comunicacionypedagogia.com/publi/infcyp/muestra/pdf/adell.pdf
Internet en Educación. Jordi Adell

http://yeruky.wordpress.com/2008/03/01/conferencia-jordi-adell-en-el-congreso-
competencias-basicas/

http://www.espurna.cat/

http://eduwiki.ravalnet.org

http://tikitaka-tikitaka.blogspot.com/2009/07/webquest-jordi-adell.html
Entornos virtuales de rnseñanza-aprendizaje: el projecto Get

http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/cuad6-7/evea.htm
Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologias de la información

http://www.aprender.org.ar/aprender/articulos/tecn-sociedad-informacion.htm
http://aula21.net/aulablog21/archives/2006/03/21/entrevista-envideo-a-jordi-
adell/

http://e-academia.es/ Recursos, actualidad y materiales de educación Nº 9

36


ANNEXOS

37


ANNEX 1
Resultats entrevistes realitzades

Categories Dades
Vetllar per a que el sistema informàtic el programari funcioni a partir del
sistema operatiu Windows o Linkat , i qualsevol programa que el professor
pugui necessitar

col·laborar amb el tècnic informàtic i la intervenció de manteniment de
Funcions del D-sistems.
coordinador
informàtic Gestió de compra de materials de manteniment i qualsevol incidència de la
activitat diària comunicada amb intraweb .

col·laborar amb la configuració de la pàgina web del centre, moodle allotjat a
“àgora” i la Intraweb que comença.

Equipaments:
Ordinadors 115
Portàtils 14 -17 amb dos carretons
Portàtils disponibles amb un canó
Infraestructura i
equipament
3 destinats a una alumna amb NE
recursos TIC 3 a secretaria d’ús puntual per al professorat
1 per a alumnes amb problemes de visió considerables
Equips de sobretaula distribuïts en dos aules d’informàtica: 20 i 18 a cada
aula
4 en un laboratori
4 a l’aula d ’acollida
2 a cada departament del centre
3 a la sala de professors

Es considera suficient amb el funcionament actual de forma estàtica.
Inconvenient: Desplaçar tot el grup Avantatge: no transportar tot
l’equipament.

Amb recursos adequats TIC és necessari més maquinaria. Possibilitat d’
adaptació amb el que es té.

Molt positiu quan hi ha una predisposició i se’n fa un bon ús.

Integració de noves tecnologies amb una metodologia al darrera.
Integració dels
recursos TIC
Inqüestionable la introducció a les aules per portar a terme el currículum.

D’ entrada s’hi està d’acord, no es té informació per opinar de forma
objectiva.

El fet que un alumne hagi d’estar gaire estona amb una pantalla no és
Opinió
implantació llibres
massa adient i s’hauria d’administrar
de text digitals
Veure quina metodologia utilitzem i ara mateix no ho tenim sobre la taula, es
requereix una metodologia molt pautada per portar-ho a terme.

Important tenir altres alternatives que complementin l’ E-A amb el llibre de
text digital
Ús de canons i ordinadors portàtils per veure i fer presentacions com en les
Formes àrees d’ història a ciències socials.
d’aplicació TIC en

38

Zamora Torres Memoria.Doc

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (11)

Similar a Zamora Torres Memoria.Doc

Similar a Zamora Torres Memoria.Doc (20)

Último

Último (8)

Zamora Torres Memoria.Doc