Diapositives emprades a classe.

3. La duresa

4. Tenacitat

5. Assaigs de fatiga

6. Assaigs no destructius o de defectes

8. Dilatació tèrmica

10. Saber assignar la tipologia correcta d'assaig per a diferents punts del procés industrial

11. Realitzar exercicis que incloguin el concepte de Normalització

12. Saber passar de les dades d'una fórmula a objectes tangibles

14. Saber explicar com els mètodes no destructius detecten defectes

23. Bon conductor de la calor

25. Flexible

26. Bon aïllament tèrmic

29. D'altres són més versàtils

30. Cal tenir la maquinària adient

33. Nínxol de mercat

34. Vida útil prevista

35. Preu de les matèries primeres

39. També: cicle de vida útil: reciclatge/reutilització/eliminació

40. També és un dels inputs del disseny

44. Important: disseny d'estructures i elements de màquines

47. De compressió: quan l'intentem aixafar

48. De flexió: quan el volem doblegar

49. De torsió: quan l'intentem retorçar

50. De cisallament: quan l'intentem tallar

52. Formigó: bon per la compressió, no per la tracció

54. Part inferior: tracció

57. Compressió: secció elevada i poca longitud

58. Flexió: secció elevada, cantell gran i poca longitud

59. Torsió: secció elevada

60. Cisallament: secció elevada

67. Allargament unitari

69. De vegades el calculem en percentatge

71. Amb provetes normalitzades

72. Màquines també normalitzades (i calibrades)

76. També anomenada zona proporcional

77. És una recta al diagrama

78. Al punt extrem situem el límit de proporcionalitat σ p

79. Es compleix la llei de Hooke

80. El pendent de la recta és el mòdul elàstic del material (E)

81. Es compleix E = σ p / ε

82. Mòdul elàstic: mesura la rigidesa. Com més gran: més rígid (pendent més elevada)

84. A partir del punt A: deformacions permanents

85. Teòricament: límit elàstic (punt B) no implicaria deformació

86. A la pràctica: s'admet un 0,2% de la llargària calibrada

87. Elements de màquines i estructures: dissenyats per sota del límit elàstic

88. En Disseny emprem: tensió màxima de treball (σ t )

89. Aquesta tensió es calcula: σ t = σ e / n

90. n: coeficient de seguretat. Com més gran: més segur (però més car)

91. n sol estar entre 1,2 i 4 (se sol emprar 2)

93. Fluència: el material s'allarga gairebé sense incrementar l'esforç

94. Al punt d'enduriment (C) ja cal tornar a aplicar-hi força

95. Aquestes deformacions són permanents

96. La zona és més àmplia com més dúctil sigui el material

97. Zona D-E (Estricció i allargament)

98. D: esforç de trencament. Esforç màxim que suporta el material abans de trencar-se (σ r )

99. La secció de la proveta disminueix: estricció

100. A mesura que s'aprima: disminueix l'esforç per a deformar-la

101. Al punt E: es trenca en dos trossos

103. Fem servir la fórmula ε% = (L f – L o ) / (L o ) · 100

104. Com més dúctil és el metall: més gran és aquest valor

106. Valors de límit elàstic ( σ e ) : sobre l'elasticitat

107. Valors d'esforç de trencament ( σ t ): resistència mecànica

109. Pes: G = m·g (N)

112. Recolzat sobre material a assajar

113. Hi posem Pressió durant un temps

114. Mesurem el diàmetre de la marca sobre la proveta

116. F: càrrega aplicada (N)

117. A: superfície de la marca a la proveta (mm 2 )

121. Per provetes primes: penetradors de diàmetre menor

123. D: diàmetre del penetrador (mm)

124. C: 0,102·F (F és la càrrega aplicada)

125. t: temps que ha durat l'acció de la càrrega (s)

127. Cada material té un valor de proporcionalitat

132. Tenacitat: resistir cops de canvi de via

134. És mesura indirecta de la tenacitat

135. Insuficient per sí mateixa: bona resiliència, bona resistència a la tracció i valor elevat d'allargament

138. Aquesta té una entalla amb forma de V

139. Proveta subjecta per enclusa

140. Es deixa caure el pèndol des d'una alçada h

141. Trenca la proveta i arriba a h'

143. Ec: energia cinètica consumida en el trencament (J)

148. Resultats: en gràfic de Wöhler (o corba S-N)

151. Vida a la fatiga: cicles de treball que suporta el material per a una determinada amplitud de l'esforç

156. Assaigs per raigs X i gamma

157. Assaigs per ultrasons

159. Absència de defectes: estructura interna homogènia

164. Absència de defectes: placa uniformement impressionada

165. Defectes: algunes zones amb més intensitat que unes altres

169. En canviar de medi: eco (quan arriba al final de la peça)

170. Impulsos de curta durada

175. Important: climatització (habitatges, indústries...)

176. Pròpia de cada material ( λ ); en W/m·K

179. Diferència de temperatura entre ambients

180. Temps d'exposició

181. Superfície de contacte entre ambients

184. λ: Conductivitat tèrmica del material (W/m·K)

185. A: superfície de contacte entre ambients (m 2 )

186. t: temps transcorregut (s)

187. ΔT: diferència de temperatures (K)

193. Segons considerem 1D, 2D o 3D

195. Lo: llargària inicial

196. α : coeficient de dilatació lineal del material ( ° C -1 )