Breu teoria del color com a introducció a qualsevol tècnica artística

2. LA LLUM DEL SOL EN REALITAT ESTÀ FORMADA
PER UN AMPLI VENTALL DE RADIACIONS
ELECTROMAGNÈTIQUES DE DIFERENTS
LONGITUDS D’ONA QUE FORMEN UN ESPECTRE..
EL NOSTRE ULL
SOLS TÉ LA
CAPACITAT DE
VEURE’N UNA PETITA
PART D’AQUEST

3. ISAAC NEWTON (1642-1519) ESTABLEIX UN PRINCIPI:LA
LLUM ÉS COLOR. AL 1665 DESCOBREIX QUE LA LLUM
SOLAR EN PASSAR A TRAVÉS D’UN PRISMA DE VIDRE
ES DIVIDEIX EN VARIS COLORS: L’ESPECTRE, FORMAT
PEL BLAU VIOLETA, EL BLAU CEL, EL VERD, EL GROC,
EL ROIG ATARONJAT I EL ROIG PÚRPURA.

4. GRÀCIES A L’ULL VEIEM LA
LLUM, I PER TANT EL
COLOR, PERÒ HI HA
ANIMALS QUE SOLS VEUEN
EL BLANC I EL NEGRE, I
ALTRES QUE VEUEN MÉS
COLORS QUE NOSALTRES.
http://edison.upc.es/curs/llum/luz_vision/fisiolog.html
EL NOSTRE ULL TE UNES CÈL·LULES
BIPOLARS SITUADES A LA RETINA QUE
ACTÚEN COM A FOTORECEPTORES,
CAPTANT LA LONGITUD D’ONA DE LA
LLUM TRADUINT-LA EN SENYALS
ELÈCTRIQUES ENVIADES AL CERVELL
A TRAVÉS DEL NERVI ÒPTIC.
AQUESTES CÈL·LULES
CONTENEN 120 MILIONS DE
BASTONETS SENSIBLES A LA
LLUM I 6 MILIONS DE CONS
SENSIBLES AL COLOR.
D’AQUESTS CONS N’HI HA
TRES, UN PER CADA COLOR.

5. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LES
SUPERFÍCIES FA QUE LA LLUM SIGUI
ABSORVIDA O BÉ REFLECTIDA. SI LA
SUPERFÍCIE ÉS OPACA ABSORVEIX
LA LLUM I REFLECTEIX TOTES LES
LONGITUDS D’ONA. UN COS BLANC
REFLECTEIX TOTA LA LLUM, UN DE
NEGRE, L’ABSORVEIX.
UNA TOMATA ENS SEMBLA DE COLOR ROIG,
PERQUÈ L’ULL NOMÉS REB LA LLUM ROJA
REFLECTIDA PER ELLA, ABSORVINT EL VERD I EL
BLAU, I REFLECTINT EL ROIG.

6. EL COLOR LLUM
I
EL COLOR PIGMENT
www.educaplus.org/luz/colprima.html
SÍNTESI ADDITIVA
SÍNTESI SOSTRACTIVA
Colors primaris:
Colors primaris:
•El vermell
•El magenta
•El verd
•El blau cian
•El violat
•El groc
Colors secundaris:
Colors secundaris:
•El groc
•El violat
•El blau cian
•El vermell
•El magenta
•El verd

7. EL CERCLE CROMÀTIC

8. COLORS OPOSATS EN EL
CERCLE CROMÀTIC
COLOR AMB ELS CONTIGUS DEL
SEU COMPLEMENTARI
TRES COLORS EQUIDISTANTS
EN EL CERCLE CROMÀTIC

9. 1. P: colors primaris que
no s’obtenen de cap
altra barreja de colors
2. S: colors secundaris
obtinguts de la barreja
de dos primaris
3. T: colors terciaris
obtinguts de la barreja
del secundari més el
primari més proper a
ell en el cercle
cromàtic

10. •Per enfosquir un color sempre podem recórrer al seu
complementari
•En l’ombra projectada de qualsevol objecte hi intervé el
color complementari d’aquest objecte
•Quan es vol enfosquir un color, no és massa
convenient afegir-hi negre perquè s’embruta, és millor
afegir-li un altre to més fosc com per exemple: el marró,
el blau marí... I sempre s’intentarà aplicar primer una
capa del color més clar, per poc a poc anar-hi
sobreposant el fosc.

11. LES TRES QUALITATS DEL COLOR
• EL TO O QUALITAT CROMÀTICA
• EL VALOR O LLUMINOSITAT
• LA SATURACIÓ O INTENSITAT
http://www.colorcombo.com/array.html

12. Model de Munsell 1905, on situa els diferents matisos
o tons entre els colors. Sobre un eix vertical amb un
extrem blanc i l’altre negre situa l’escala de valors (o
de grisos). Al voltant de l’eix es col·loquen els
diferents tons amb el mateix ordre que al cercle
cromàtic: són els saturats.
Quan els matisos d’aquests colors saturats s’apropen
a l’eix perden saturació i quan s’apropen al blanc o al
negre guanyen o perden lluminositat respectivament .

13. EL TO ÉS LA QUALITAT CROMÀTICA D’UN COLOR
SENSE AFEGIR-LI BLANC NI NEGRE. ELS DIFERENTS
COLORS DEL CERCLE CROMÀTIC ENS PORTEN A LA
NOMENCLATURA DE MOLTS TONS. AIXÍ PARLEM DEL TO
GROC, VERD, BLAU FOSC, MORAT, CARMÍ, ETC.
L’ESCALA DE TO ES
POT FER AMB LA
BARREJA D’UN O MÉS
TONS.
CUB DE HICKETHIER,
basat en l’obtenció de 1000
tons diferents a partir dels
tres colors primaris.
(GROC/MAGENTA/CIAN)

14. EL VALOR ÉS EL GRAU DE LLUMINOSITAT D’UN COLOR. CREA
SENSACIONS ESPACIALS, AIXÍ UNA ÀREA DEL MATEIX TO PERÒ
AMB FORTES DIFERÈNCIES DE VALOR (CONTRAST DE VALOR)
DEFINEIXEN ZONES DIFERENTS A L’ESPAI, MENTRE QUE UN CANVI
GRADUAL (GRADACIÓ) ENS DÓNA UNA SENSACIÓ DE CONTORN,
DE CONTINUÏTAT DE L’OBJECTE A L’ESPAI.
SI A UN TO SE LI AFEGEIX NEGRE S’ENFOSQUEIX I BAIXA EL
VALOR, TOT EL CONTRARI DE SI SE LI AFEGEIX BLANC.
ROJO
L’ESCALA DE
VALORS ES POT
FER AFEGINT
NEGRE O BLANC
A UN TO.
NJ
AMA
R
VER
DE
AZUL
VIOL

15. LA SATURACIÓ ÉS LA INTENSITAT D’UN COLOR,QUE
POT SER MÉS BRILLANT O MÉS APAGADA, SENSE
CONTENIR GENS DE BLANC NI DE NEGRE. ELS COLORS
CLARS DE L’ESPECTRE ESTAN COMPLETAMENT
SATURATS. QUAN MODIFIQUEM UN TO AFEGINT-LI
QUALSEVOL ALTRE TO O COLOR NEUTRE, DISMINUIM LA
SEVA SATURACIÓ. LA MÉS BAIXA SUCCEEIX EN
BARREJAR UN TO AMB EL SEU COMPLEMENTARI.
L’ESCALA DE
SATURACIÓ ES
POT FER
AFEGINT UN
GRIS CONSTANT
O NO A UN TO

16. LES ESCALES
CROMÀTIQUES I
ACROMÀTIQUES
LES ESCALES
CROMÀTIQUES I
ACROMÀTIQUES

17. ESCALES ACROMÀTIQUES: referents a l’escala de grisos
Equivalència
entre l’escala
acromàtica i
altres tons

18. ESCALES CROMÀTIQUES: referents a un to. Poden ser: monocromes
(un sol color) i policromes (varis tons).
Saturació, quan al blanc se li afegeix un
color fins aconseguir una saturació
determinada.
Lluminositat o del negre, quan al color
saturat se li afegeix sols negre.
Valor, quan al to saturat se li barregen al
mateix temps el blanc i el negre, és a dir, el
gris.

20. http://www.illuweb.it/tonaanim/contr_simult.htm
DINÀMICA DELS COLORS
http://www.illuweb.it/tonaanim/criss_cross.htm
ELS COLORS
CLARS
EIXAMPLEN I
ELS FREDS
TENDEIXEN A
ELEVAR; ELS
COLORS FOSCS
I CALENTS
BAIXEN, PESEN,
TANQUEN,
OPRIMEIXEN.

21. HARMONIA
I CONTRAST
HARMONIA ÉS TROBAR LA
RELACIÓ ADEQUADA ENTRE
TONS.
CONTRAST ÉS TROBAR-NE
L’OPOSAT.

22. EL CONTRAST ÉS
UN FENÒMEN
AMB EL QUE ES
POT
DIFERENCIAR
TONS DEPENENT
DE LA
LLUMINOSITAT,
DEL COLOR DEL
FONS ON ES
PROJECTEN...

23. QUAN DOS COLORS ENTREN EN CONTACTE
EL SEU CONTRAST ES FA MÉS ACCENTUAT
QUAN MÉS GRAN ÉS AQUEST.
EXISTEIXEN VARIS TIPUS DE CONTRAST:
•DE LLUMINOSITAT
•DE VALOR
•DE SATURACIÓ
•DE TEMPERATURA
•DE COMPLEMENTARIS
•SIMULTANI
•ALTRES

24. AQUESTA CONTRAST
SUCCEEIX QUAN
ENFRONTEM UN
COLOR CLAR
SATURAT DE BLANC
AMB UN ALTRE DE
FOSC SATURAT DE
NEGRE.
S’UTILITZA COM A
RECURS EFECTISTA
QUAN ES VOL
DESTACAR UN TEXT
AMB CLARETAT
SOBRE UN FONS.

25. ÉS QUAN ES PRESENTEN DOS VALORS DIFERENTS EN
CONTRAST SIMULTANI, EL MÉS CLAR SEMBLA MÉS ALT I EL
MÉS FOSC MÉS BAIX.
AQUÍ EN AQUESTS DOS QUADRATS GRANATS, VEIEM MÉS
CLAR EL QUE ESTÀ SOBRE UN FONS VERDÓS.

26. SI POSEM TRES QUADRATS GROCS AMB DIFERENTS
SATURACIONS SOBRE UN FONS LILA, CONTRASTARÀ MÉS
EL QUE ÉS MÉS PUR.
ELS COLORS PURS PERDEN LLUMINOSITAT QUAN SE’LS
AFEGEIX NEGRE, I VARIEN LA SEVA SATURACIÓ QUAN
SE’LS HI AFEGEIX BLANC.

27. UN COLOR POT
SER CÀLID O
FRED DEPENENT
DEL TO QUE
L’ENVOLTI.
AIXÍ UN GROC
POT SER CÀLID SI
SE L’ENVOLTA DE
COLORS FREDS I
POC CÀLID SI SE
L’ENVOLTA D’UN
ALTRE CÀLID
COM EL ROIG.

28. ELS COLORS
COMPLEMENTARIS
SÓN ELS MÉS
CONTRASTATS,
TOT I QUE PERQUÈ
HI HAGI UNA
HARMONIA CONVÉ
QUE UN DELS DOS
ESTIGUI EN ESTAT
PUR I L’ALTRE ES
BARREGI AMB
BLANC O NEGRE.

29. ÉS UN FENÒMEN VISUAL ON UN COLOR EXIGEIX
SIMULTÀNIAMENT EL SEU COMPLEMENTARI I SI AIXÒ
NO SUCCEEIX HO FA IGUALMENT PER UN PROCÈS
FISIOLÒGIC DEL NOSTRE ULL.

30. UN COLOR COM EL GROC SOBRE UNA SUPERFÍCIE
APAGADA I EXTENSA ENS POT CANSAR, EN CANVI SI
AQUESTA ÉS MÉS PETITA, L’EFECTE ÉS DE
DINAMISME.
DOS COLORS BRILLANTS POSATS L’UN AL
COSTAT DE L’ALTRE ENS XOQUEN
VISUALMENT, EN CANVI SI UN D’ELLS EL
SITUEM DINS L’ALTRE SE’NS FA MÉS
AGRADABLE.
UN MATEIX COLOR SOBRE COLORS DE
FONS DIFERENTS ENS CANVIA DE TO ALS
NOSTRES ULLS, AIXÍ DONCS AQUÍ EL
GROC SOBRE EL NEGRE ES VEU MÉS
PUR QUE SOBRE EL BLAU.

31. SISTEMES DE COLOR

34. ESTIMULANTS,
DINÀMICS
RELAXANTS,
TRANQUILS
TEMPERATURA DEL COLOR

35. SENSACIÓ DE
GRANDÀRIA: els colors
clars tendeixen a
expandir-se i els foscors
a contraure’s

36. SENSACIÓ DE DISTÀNCIA: els colors
càlids semblen que avancen, els freds
endinsar-se. Això depèn del grau de
saturació d’un color; els brillants,
saturats reforcen l’apropament i els
colors no saturats, apagats, semblen
ser més lluny.

37. PSICOLOGIA DEL COLOR
PSICOLOGIA DEL COLOR
PSICOLOGIA DEL COLOR
PSICOLOGIA DEL COLOR
PSICOLOGIA DEL COLOR
PSICOLOGIA DEL COLOR

38. EL COLOR DENOTATIU:
com a representació de la figura
real.

39. EL COLOR ICÒNIC:
quan té una funció
identificadora.

40. EL COLOR SATURAT: és
quan exaltem un color real

41. EL COLOR FANTASIÓS: és
quan manipulem el color d’una
imatge.

42. EL COLOR CONNOTATIU: és
el color no descriptiu, psicològic,
simbòlic o estètic.

43. EL COLOR
SENYALÈCTIC: quan
serveix per a indicar,
senyalitzar.

44. EL COLOR SIMBÒLIC: és
quan té una significació
simbòlica o de codi cultural.
El roig de la coca-cola
s’associa a l’eufòria,
l’exaltació i la vitalitat.
El groc de
Kodak significa
la llum.
El negre, el dol
per algunes
cultures i
religions
La
bombona
de butà,
energia

45. EL COLOR ESQUEMÀTIC: el
color extret del seu context, icònic o
denotatiu, considerat només com a
matèria cromàtica. En trobem a
l’heràldica, banderes,etc.
ARAGÓ
BALEARS
CATALUNYA
VALÈNCIA

46. EL COLOR
PSICOLÒGIC:
IMPRESSIONS QUE
REBEM CREADES AL
VOLTANT D’UN COLOR.
GOETHE EN FEU MOLTS
ESTUDIS REFERENT A
L’ESTAT ANÍMIC EN
L’INDIVIDU.
EL NEGRE: LA POR
TARONJA: ENERGIA
GRIS: MELANCONIA
EL BLANC: LA PAU
ROIG: PASSIÓ
LILA: MÍSTIC
MARRÓ: LA TERRA
BLAU:PROFUNDITAT

47. NATURALESA,
CALMA,
TRANQUIL·LITAT...
PROFUNDITAT,CALMA,
FRED. HARMONIA,
AMISTAT, CEL, AIRE,
MAR...
LUCIDESA,
REFLEXIÓ,
INTROVERSIÓ.
FEMINITAT...
MAJESTUOSITAT...
FEMINITAT,
DELICADESA...

48. VITALITAT,
PERILL,
FORÇA, SANG,
PASSIÓ, FOC.
ÉS AGRESSIU...
ACTIU, RADIANT,
EXPANSIU.
ACOLLIDOR, CÀLID,
ESTIMULANT,
ENERGÈTIC...
LLUMINÓS, CÀLID,
EXPANSIU. SOL,
LLUM, OR,
RELACIONAT AMB
LA NATURALESA...
TRANQUILITAT
RELACIONADA
AMB MÉS
FORÇA, AMB EL
SOL...
TRANQUIL,
SEDANT,
ESPERANÇA.
VEGETACIÓ,
NATURALESA...