SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Descargar para leer sin conexión
 




    Lectures comprensives
          4t Primaria


 

 

 

 

 

 

 




                     Noelia López
             http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com


 
EL COMTE TIQUIS-MIQUIS

                         Tiquis-Miquis, el fill del comte Blanc, nasqué un dia on
                      bufava el vent de ponent. Potser va ser per això que si li
                      assecaren els filets del cervell i, des que no alçava un pam de
terra, va demanar per a menjar les coses més increïbles. Per exemple, va exigir
que li buidaren la mar a poalades i li dugueren per a esmorzar potetes de calamar
acabat de nàixer.
   ‐   També vull que em porten per a beure un got de llet de rata penada.
   Com que son pare i sa mare no li consentien res del que demanava, Tiquis-Miquis
unflava les venes del coll i remugava fins que se li oblidava.

   Quan son pare i sa mare se n’anaren a l’altre món, Tiquis-Miquis heretà el títol
de comte. De seguida, els homes i les dones que vivien al castell, començaren a dir-
se a cau d’orella:
   ‐   Ara veurem per on ens ix...
   ‐   De segur que mana alguna animalada.
   I no s’equivocaren gens ni miqueta. Perquè la primera cosa que ordenà Tiquis-
Miquis va ser que tocaren les campanes i que tot el món es presentara a la plaça
d’armes del castell. De seguida, encetà un discurs que en
resum, digué:
   1. Que des d’aquell dia volia sempre per a desdejunar-se
       cervellets de canari.
   2. Que volia per a dinar potetes de trisparís sabateret a
       la planxa.
   3. Que volia per a berenar xocolata en pols de la Xina.
   4. Que volia per a sopar ouets de granota a la brasa.

   ‐   Així que, des d’ara, tot el món a buscar el que he manat –acabà dient el
       comte Tiquis-Miquis.

   Mare de Déu! Els canaris no es deixaven agafar ni a la de tres; els trisparís
s’amagaven entre els joncs dels aiguamolls; ningú no sabia on parava la Xina per a
portar xocolata en pols; les granotes es cabussaven entre el fang i no hi havia


                                                                      Noelia López –aula PT-
                                                       http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
manera de traure-les. Per això, tots estaven desesperats i no gosaven tornar al
castell amb les mans buides.
   Els súbdits del castell, atemorits, decidiren visitar el savi Perolet a fi de
trobar alguna solució al problema.
   Perolet els va rebre a l’entrada de la seua cova i, després de
sentir el que li contaven,  digué:
   ‐    Us ensenyaré a preparar tot el que demana el bajoca de
        Tiquis-Miquis!
   Va moldre un grapat d’arròs, el va mesclar amb pedretes
menudes del riu i el va posar dins d’una botelleta:

   ‐    Li direu que açò són ouets de granota.
   Va pastar un grapat de farina de blat, li va afegir un poc de midó i terreta
d’escurar i ho posà tot dins d’una altra botelleta:
   ‐    Li direu que són potetes de trisparís sabateret.
   Per acabar, agafà una barreta de xocolata, la posà dins d’un morter barrejada
amb arena de la mar, li va fer mitja dotzena de colps de picamà i va ficar el
resultat dins d’una altra botelleta.
   ‐    Li direu que és xocolata en pols de la Xina.
   A poqueta nit, la gent del castell li va portar al comte Tiquis-Miquis les
botelletes que els havia ensenyat a preparar el savi Perolet.
   Us ho podeu creure o no, però Tiquis-Miquis es menjà tot allò sense moure ni
una miqueta les parpelles i deia:
   ‐    Que bo!


   Des d’aquell dia, tots diuen i conten que el comte Tiquis-Miquis començà a
menjar com les persones i mai més no es va atrevir a demanar res estrany.

                                                                                                     Adaptació El comte Tiquis-Miquis –Canyamel4-




   1. Qui era Tiquis-Miquis?................................................................................................................

   2. Els seus pares recolzaven el seu comportament? Copia la frase del text que ho

        explica.............................................................................................................................................




                                                                                                                Noelia López –aula PT-
                                                                                                 http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
3. Què va ser el primer que va ordenar?......................................................................

        ..........................................................................................................................................................

    4. Com penses que estaven els menjars preparats?..................................................................

    5. Per què creus que no va gosar queixar-se quan els va tastar?..........................................

        ..........................................................................................................................................................

    6. Completa les frases que expliquen la història:

    ‐   Tiquis-Miquis va nàixer un dia de ............................................................................................

    ‐   El fill del comte volia...................................................................................................................

    ‐   Quan van morir els pares, ordenà als súbdits que................................................................

    ‐   Els subdits demanaren consell a...............................................................................................

    ‐   Entre tots prepararen.................................................................................................................

    ‐   Al final, ..........................................................................................................................................

    7. Dibuixa la història en quatre vinyetes

                                                                                 




                                                                                 




 


                                                                                                                    Noelia López –aula PT-
                                                                                                     http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
En el país dels faraons

        Maria ix de l’aeroport de Barcelona plena d’il·lusions: veure les piràmides, el riu Nil
i els seus canals, el desert... La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa de
Saïd, un amic egipci de son pare que va estudiar a Barcelona.

        L’avió comença a perdre altura després de creuar la mar Mediterrània. Abans
d’aterrar al Caire, la capital d’Egipte, Maria contempla, a vista d’ocell, una impressionant
taca de verdor.
        És el delta del riu Nil, un increïble oasi en la immensitat del desert egipci. Es
tracta d’un triangle de 150Km de costat en el qual viuen milions d’egipcis. Maria està
impacient per conèixer Mohamet, el fill de Saïd. S’entendrà amb ell?
        Encara que va cap a una cosa desconeguda, l’atracció del que ha vist d’Egipte en
pel·lícules i fotografies pot més que el seu temor.

        Mohamet està content de tindre una amiga europea. Vol que ella conega no
solament l’Egipte actual, sinó també el dels faraons.
        Era tan gran el desig de Mohamet que la seua amiga coneguera les meravelles
d’Egipte, que abans que Maria desfera les maletes ja li estava parlant del seu estimat
país.
   -    Napoleó va intentar conquistar Egipte el 1798. La seua aventura guerrera només va
durar dos anys. Però va quedar admirat pel que va veure ací. A partir de 1800, un grup de
savis va començar a sentir interés per Egipte.
        Aquest país és un misteri. La llengua que parlava la gent no tenia res a veure amb
els signes que es trobaven a les pedres i els papirs, els rotllos de paper en què escrivien
els nostres avantpassats.
   -    Sí, ja sé que fa milers d’anys cada dibuix representava una idea: la força, la
humilitat... –li diu Maria.
   -    La vida de l’antic Egipte es va començar a conéixer quan es va descobrir una pedra
a Raixid, la pedra de Rosetta. Estava escrita en grec i amb signes que significaven idees:
el llenguatge jeroglífic. El savi francès Champollion, que acompanyava l’exèrcit de
Napoleó, va poder arribar a entendre cada signe, comparant-lo amb les paraules gregues.
        Així es van poder llegir els signes que hi havia gravats a les columnes dels temples
egipcis.

                                                                       Adaptació d´”En el país dels faraons”

                                                                          Noelia López –aula PT-
                                                            http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
COMPRENSIÓ LECTORA



      1. Aquesta línia representa el punt de partida del viatge de Maria, el mar que
            travessa i el punt d’arribada. Escriu-los tu mateix.




           Punt de partida                                                                                                 Punt d’arribada

                                                                                     Mar

      2. Completa:

-Capital d’Egipte:............................................................................

- Riu d’Egipte:..................................................................................

- Maria vol veure a Egipte:...........................................................

.............................................................................................................

-Mohamet vol que Maria conega l’Egipte actual i ....................

.............................................................................................................




      3. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

            La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa d’un amic egipci de son
            pare que va estudiar a Barcelona.

            El delta del riu Nil, és un oasi en la immensitat del desert egipci. Es tracta d’un
            triangle de 10Km en el qual viuen 100 egipcis.

            Maria no està gens impacient per conéixer el fill de Saïd. Té molta por d’arribar a
            Egipte pel que ha vist en pel·lícules i fotografies.




                                                                                                                       Noelia López –aula PT-
                                                                                                         http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
4. Relaciona amb fletxes.

La pedra de Rosseta                  va intentar conquistar Egipte el 1798.

Un grup de savis                     va entendre cada signe de la pedra de Rosetta.

Napoleó                              començà a tindre interés per Egipte a partir de 1800.

Champollion                          ajudà a llegir els signes gravats a les columnes dels
                                      temples egipcis.




                                            VOCABULARI –sinònims


Quan vages a buscar els teus passatges d’avió pots dir:

    -   Vinc a comprar els passatges d’avió.                                 Dius la mateixa cosa, perquè 
                                                                                comprar i adquirir són 
    -   Vinc a adquirir els passatges d’avió.
                                                                               paraules sinònimes.
 

 


    1. Canvia la paraula o expressió subratllada per una altra que en siga sinònima.
    -   He tornat a llegir el llibre que em regalares.
    -   Ha dit que no pensa eixir, que es troba molt cansada.
                                                                      RELLEGIT         VIGILAVA           
    -   El pilot controlava les pantalles del radar.                  CONSTIPAT         FATIGADA          CAMPIÓ 
    -   El guanyador del torneig portava un ram de flors.
    -   El metge li va dir que prenguera xarop per al refredat.
 




    2. Relaciona aquestes paraules sinònimes i escriu oracions al teu quadern.


                         Pòster                                               Mort
                         Feblesa                                            Debilitat
                        Masmorra                                             Fugida
                        Defunció                                             Mural
                          Fuga                                              Calabós



                                                                                Noelia López –aula PT-
                                                                  http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
El flau
                    l    utista enc
                             ta   canta
                                      at



      Açò que ara us contaré va passar fa molts anys en un poblet d’A
                   s                            a        n          Alemanya que es deia
Hamelín. Er un poble molt bon amb arbres als carrers i u riu. Per la cosa greu és qu
H         ra                nic,                       un       rò        g        ue
Hamelín er ple de ra
H        ra        ates que c
                            corrien pertot arreu
                                               u.
      La ge
          ent, acova
                   ardida per les rates, va dir:
                                       ,
      -   Hem d’anar a veure l’alcalde.
          H        r
      En sentir què demanava el poble, l’alcalde va arronsa els musc
                           a                     v        ar       cles i va dir que no hi
podia fer r
p         res.
      -   Aleshores, per a què ets alcald
          A                  è          de?
      El po
          obre home no parava de pensa com pod exterm
                  e         a        ar      dia    minar les r
                                                              rates, i no en trobav
                                                                                  va
cap
c solució. Però un b dia alg va truca a la por
                   bon     gú       ar       rta.
      -   Avant! – va contestar l’alcalde.
          A         a         r          .
      Era un jove f
                  foraster m
                           molt estra
                                    any. Duia mitja casa groga i l´altra mitja roja,
                                              m        aca
amb una m
a       mànega neg i una altra blan
                 gra              nca. El ba
                                           arret era de tots e colors, i duia un
                                                             els     ,         na
flauta de p
          plata.
      -   Sóc
          S el flautista enca
                            antat –com
                                     mentà el fo
                                               oraster-. S tocar u música que
                                                         Sé      una
encanta totes les co
e                  oses que es calfen a sol. Puc encantar l pluja, els núvols i les aus del
                             s        al         e        la
cel,
c i els pe
         eixos de l’a
                    aigua. I to
                              otes les be
                                        estioles qu viuen als boscos i.
                                                  ue        s         ...
      -   Podreu enc
          P        cantar les rates? –va interrom
                                       a        mpre l’alcal
                                                           lde.
      -   El
          E rei de la Xina tenia un palau ple de rat
                    a                   u          tes. Vaig t
                                                             tocar la meua flauta d’argent i
                                                                                a
le vaig tra
 es       aure totes Doneu-m mil unce d’or i tr
                   s.      me       es        rauré les r
                                                        rates del v
                                                                  vostre pob
                                                                           ble.
      -   Us
          U en dona cinc mi si les ma
                  aré     il,       ateu totes –va dir l´
                                             s          ´alcalde.
      -   Molt bé –va contesta el foras
          M         a        ar       ster. I en eixir va co
                                                 e         omençar a tocar la flauta.
                                                                              f

      A me
         esura que tocava, le rates eixien a sentir la música. Ho d
                            es                                    deixaven tot: forats i
                                                                                     s
nius; forma
n         atges i pom
                    mes. Tote les rate del pobl acudiren al costat del flaut
                            es       es       le                           tista; rate
                                                                                     es
grans i rate menude rates b
g          es     es;     blanques i rates negres; rates grises i r
                                                       s          rates rogenques.
      Quan el flauti
         n         ista va veu que to
                             ure    otes les ra
                                              ates eren allà, se’n va anar pels carrer
                                                                           p         rs
fins arriba al riu se
          ar        eguit de le rates qu dansaven alegrem
                              es       ue               ment al se voltant. En arriba
                                                                 eu       .         ar
al
a riu, les r
           rates caig
                    gueren a l´
                              ´aigua i va morir ofegades. Aleshores el flautista se’n v
                                        an      o                 s,                  va
tornar a ve
          eure l’alcal
                     lde:
      -   Les
          L rates s mortes doneu-m les cinc mil unce d’or –va dir el flau
                  són    s;      me       c        es                   utista.
      -   No
          N sigues b
                   beneit! –va contesta l´alcalde Què fa
                             a        ar        e-.    aries tu am cinc mil unces
                                                                 mb
d’or? Te’n d
d          donaré deu.
                                                                         No
                                                                          oelia López –au PT-
                                                                                        ula
                                                          http
                                                             p://aprendiendo
                                                                           odesdemiventana.blogspot.com
                                                                                                      m/
                                                                                                        
-    M’havíeu promès cinc mil unces. Doneu-me-les!
        L’alcalde en posà deu damunt la taula.
        -    Ací teniu la vostra paga, flautista. Preneu-la o deixeu-la, vós
             mateix.
        El flautista no va agafar els diners i se’n va anar.
        En arribar al carrer, prengué la flauta de plata i començà a
tocar una tonada dolcíssima i inquietant i, a mesura que tocava, els xiquets començaren a
voltar-lo. El flautista va passar per tots els carrers del poble i els infants ballaven
darrere d´ell, rient i cantant.
        -    Veniu, veniu! –cridaven les mares- és quasi l’hora de sopar.
        Però els infants no les escoltaven.
        -    On porta els xiquets? -preguntava la gent; i els cridaven, però els infants
només sentien aquella música de flauta.
        El flautista eixia del poble i anava cap a la muntanya seguit dels xiquets. Els pares
els seguien tan de pressa com podien, però el flautista anava sempre més de pressa. La
gent començà a témer pels infants.
        -    Deixa’ls anar, flautista!
        El flautista no atenia als crits. Muntanya amunt, anava seguit per tots els xiquets,
cada vegada més balladors i més alegres.
        -    Haurà de parar –deia la gent-, no podrà travessar aquell pujol.
        Però en aquell mateix moment, es va obrir una porta en la muntanya i el flautista hi
entrà seguit de tots els infants. Quan l’últim menut hi entrà ballant la porta es va tancar
i mai més no s’ha vist ni els xiquets ni el flautista. Quan el vent bufa fort de darrere de
la muntanya se sent lluny una música dolça i inquietant que diu: No falteu mai més a la
vostra paraula.
                                                                                                             Adaptat d´”El flautista encantat” (Llibre d´Anaya) 
 

 


    1. On es troba el poble d´Hamelin?..............................................................................................

    2. Hamelín era un poblet molt bonic, però quina cosa horrible hi passava?........................

        ..........................................................................................................................................................

    3. Copia la descripció del flautista:

        ..........................................................................................................................................................

        ..........................................................................................................................................................

        ..........................................................................................................................................................

                                                                                                                    Noelia López –aula PT-
                                                                                                     http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
                                                                                                                                                                      
4. Per a què serv la flaut de plata Tria la resposta
                via      ta       a?        r
    ence
       ertada.
                Per a to
                       ocar una m
                                música nada
                                          alenca.

                Per a en
                       ncantar to
                                otes les co
                                          oses que es calfen
                                                    s

                al sol: la pluja, els núvols, le aus, els peixos,
                         a          s          es

                totes le bestiole que viue als bosc
                       es       es       en       cos.

                Per a do
                       onar classe de solfeig als me
                                 es                enuts.


5. L´alcalde va fer un pact amb el f
                          te       flautista: Aquest tr
                                                      rauria les r
                                                                 rates en canvi de........

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...



6. L´alcalde va complir la s
                           seua parau
                                    ula? ...........
                                                   ....... Per qu ............
                                                                uè?          .......................................

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...



7. Quin va ser la reacció del flautis en sentir-se eng
      na                            sta              ganyat?......
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...



8. Què t´ensenya aquesta història?.
                                  ...................
                                                    ...................
                                                                      ...................
                                                                                        ...................
                                                                                                          ...................
                                                                                                                            ...

                             ...................
    ..........................                 ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...



9. Inve
      enta un fin diferen per a aq
                nal     nt                 tòria:.................................................................
                                 questa hist

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...

    ..........................
                             ...................
                                               ...................
                                                                 ...................
                                                                                   ...................
                                                                                                     ...................
                                                                                                                       ...................
                                                                                                                                         ...................
                                                                                                                                                           ...




                                                                                                                No
                                                                                                                 oelia López –au PT-
                                                                                                                               ula
                                                                                                 http
                                                                                                    p://aprendiendo
                                                                                                                  odesdemiventana.blogspot.com
                                                                                                                                             m/
                                                                                                                                                                  
LA DEC
                                                   A   CISIÓ
                                 Per fi m
                                        m’he decidi Vaig a e
                                                  it.      estrenar e quadern que em v
                                                                    el      n        va
                          regal Júlia f tres die pel meu dotzè an
                              lar     fa       es,     u        niversari. L’ompliré d
                                                                           L         de
                          totes les coses que em passen, de les coses que veig o que llig e
                              s         s        p                                        en
                          els ll
                               libres. La veritat és que prom
                                                   s                 indré ple: i més, com
                                                            mpte el ti
                          diu C
                              Carme, la mestra de llengu en el que m’enrotlle qua
                                                       ua,                      an
                          escri
                              ic!...

      He c
         contat a la mare aç del quad
                   a       çò       dern i m’h dit que el pare t
                                             ha      e         també va escriure u
                                                                        e        un
diari duran un tem de jov Quan v morir –perquè a mon pare el va at
d         nt     mps    ve.    va      –                e,       tropellar u
                                                                           un
cotxe, un d en eixir de l´aju
c         dia               untament a fer une gestions la mare es passà dies i die
                                             es       s-      e                   es
rellegint el que ell h
                     havia escri en una llibreteta de tapes dures com si foren de l´hule,
                               it                                   m        n
que
q tenim s
        sobre la ta
                  aula de la cuina.

      A l’a també li he ense
          avi,             enyat aque quader Ell quasi no sap n llegir ni escriure i,
                                    est    rn.                ni        i
quan veu com sóc ca
q                 apaç d’omp un full de camin
                           plir    l        nets negre em mir ple d’ad
                                                     es,    ra       dmiració. E
                                                                               Ell
sap escriur només P
          re      Pere Mate , que és el seu nom. Quan l’escriu, ho fa molt a poc a po
                          eu                                     o                  oc
amb una lle
a         etra de ve o, més ben dit, d
                   ell               d´Infantil. I en sile
                                                         enci. Jo co
                                                                   omprenc l´
                                                                            ´esforç qu
                                                                                     ue
fa i calle ta
            ambé. Ell e regala alguna de les seues frases:
                      em

                    parla poc i els savis et faran lloc.
      -Pensa molt i p

      Carm la mes
         me,    stra de ll
                         legua, ja sap que el meu avi diu fras
                                           e                 ses d’aque
                                                                      estes, dite
                                                                                es
populars i tot això, i sempre e deman que estiga atenta i que no se me n´e
p                             em    na                a                  escape cap,
per al seu fitxer. E
p                  Està boja per la lle
                                      engua, per almenys en les s
                                               rò      s        seues clas
                                                                         sses ens h
                                                                                  ho
passem pro bé.
p        ou

      A mé de la m
         és      mare i de l
                           l’avi Pere, també tin una ger
                                               nc      rmana a ca (de ta en tan
                                                                asa    ant    nt,
perquè no p
p         para en to
                   orreta) i u oncle pe món. La meua ger
                             un       el      a        rmana ja t setze anys i el ca
                                                                té                 ap
ple
p de pardals. Li di
                  iuen Susan
                           nna. I jo, quan em fa enrabiar, li com
                                                                mplete el nom dient-
                                                                          n        -li
“S
 Susanna, l marrana cosa qu no la sol posar de millor hum
          la      a”,     ue                            mor, sinó a contrari. Ja que e
                                                                  al                 en
aquestes p
a        pàgines íntimes i secretíssim
                                     mes he d’escriure l veritat i només la verita
                                                       la      t                 at,
reconec –e
         encara qu se’m r
                 ue     remouen els budel
                                        lls- que é guapíssima i lle
                                                 és               estíssima i
disposadíss
d         sima. A tot, llevat de fer-me f
                                        favors a mi, tot siga dit.
                                                 m          a

      La ve
          eritat és que, quan al matí em mire a l’espill me
                                                          entre furg amb el raspall d
                                                                   gue              de
le dents e
 es      entre l’obr d’art d’e
                   ra        enginyeria metàl·lica en què s’’ha conver
                                                 a                   rtit la meu boca, em
                                                                               ua
repetisc “A
          Aguanta, T
                   Teresa! Se german
                            ent    nes, t’has d’assembla a ella. S
                                              d        ar        Segur.”
                                                                         Ros Serrano, Papers secrets (Llibre Ana
                                                                           sa                s                 aya)

                                                                          No
                                                                           oelia López –au PT-
                                                                                         ula
                                                           http
                                                              p://aprendiendo
                                                                            odesdemiventana.blogspot.com
                                                                                                       m/
                                                                                                                       
COMP
                                                                PRENSIÓ LECTO
                                                                      Ó     ORA


1.Quina dec
          cisió ha pr la prot
                    res     tagonista?

           -Estrenar el quadern.

           -Reg
              galar el qua
                         adern a l’a
                                   avi.

           -Gua
              ardar el qu
                        uadern i no estrenar
                                  o        r-lo mai.


2.
2 De quine coses om
         es       mplirà el q
                            quadern? ..............................................................................................

......................................................................................................................................................................


3.
3 Endevina què són e caminet negres...............................................................................................
         a         el      ts


4.
4 Escriu la relació que manten amb la protagonista aques
          a                  nen    a                  stes persones.

Pere Mateu
P        u:....................................................                           Susanna:............................................................
                                                                                          S

Júlia:..........
J              ...................
                                 ...................
                                                   ...................
                                                                     ..                     Carme:.............................................................


5.
5 De quine altes pe
         es       ersones pa
                           arla sense dir-ne el nom?..........
                                                n                              .......................................
                                                             ...................

......................................................................................................................................................................



6.
6 Ara es e teu torn aprofita les següe
         el       n,                 ents línies per a començar el teu propi diari.
                                                                             d

......................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................

............................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

                                                                                                                        No
                                                                                                                         oelia López –au PT-
                                                                                                                                       ula
                                                                                                         http
                                                                                                            p://aprendiendo
                                                                                                                          odesdemiventana.blogspot.com
                                                                                                                                                     m/
                                                                                                                                                                          

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Dictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nDictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nLaia Lila
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriasilvia
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritasilvia
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaMariaJose Ariño
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaGloria Cid
 
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia Alcaraz
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia AlcarazLLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia Alcaraz
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia AlcarazFrancesc Iglesias
 
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyCaaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyM T
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripciosaos2829
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3rVANESA
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALMonica Roige Sedo
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatgesPsicoreeduca
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3M T
 
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_M T
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6M T
 

La actualidad más candente (20)

Dictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nDictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2n
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primària
 
Practiquem les inferències
Practiquem les inferènciesPractiquem les inferències
Practiquem les inferències
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primària
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
 
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia Alcaraz
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia AlcarazLLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia Alcaraz
LLIBREt Vocabulari bàsic - Emilia Alcaraz
 
Plurals
PluralsPlurals
Plurals
 
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_anyCaaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
Caaco dossier 1011_aj20_r1_tardor_castanyada_2n_any
 
Lectures de la castanyada, nadal i tardor
Lectures de la castanyada, nadal i tardorLectures de la castanyada, nadal i tardor
Lectures de la castanyada, nadal i tardor
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3r
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
 
Dossier de gramatica
Dossier de gramaticaDossier de gramatica
Dossier de gramatica
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
 
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_
Caaco dos 1213_mt029_r1_primer_quadern_inicial_la_classe_
 
Llibre de lectures
Llibre de lecturesLlibre de lectures
Llibre de lectures
 
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5èDossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 

Destacado

100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.Neus Charro Gonzalez
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàrbelana
 
Fitxes repàs ortografia lexic
Fitxes repàs ortografia  lexicFitxes repàs ortografia  lexic
Fitxes repàs ortografia lexicneuspm
 
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxoDori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxoM T
 
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuTargetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuBeatriu Palau
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?SIAL
 
Problemes7
Problemes7Problemes7
Problemes7dolorslm
 
Programacio anual3cicles
Programacio anual3ciclesProgramacio anual3cicles
Programacio anual3ciclesr4uls4lguero
 
Problemes6
Problemes6Problemes6
Problemes6dolorslm
 
La paloma mari paz
La paloma mari pazLa paloma mari paz
La paloma mari pazmarsita2009
 
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copiaExercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copia5amoli
 
La Nutrición Humana
La Nutrición HumanaLa Nutrición Humana
La Nutrición Humanaempar79
 
Lecturas comprensivas de primaria
Lecturas comprensivas de primariaLecturas comprensivas de primaria
Lecturas comprensivas de primariaGM Financial
 
Refor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3rRefor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3rPasi Florae
 

Destacado (20)

100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en català
 
Fitxes repàs ortografia lexic
Fitxes repàs ortografia  lexicFitxes repàs ortografia  lexic
Fitxes repàs ortografia lexic
 
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxoDori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
Dori dos 1112_mt030_r1_adaptacio_pinotxo
 
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text NarratiuTargetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
Targetes de Comprensió lectora. Text Narratiu
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
 
Problemes7
Problemes7Problemes7
Problemes7
 
Descripció d
Descripció dDescripció d
Descripció d
 
Programacio anual3cicles
Programacio anual3ciclesProgramacio anual3cicles
Programacio anual3cicles
 
Problemes6
Problemes6Problemes6
Problemes6
 
La paloma mari paz
La paloma mari pazLa paloma mari paz
La paloma mari paz
 
Mates5
Mates5Mates5
Mates5
 
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copiaExercicis apòstrofs i contraccions copia
Exercicis apòstrofs i contraccions copia
 
La Nutrición Humana
La Nutrición HumanaLa Nutrición Humana
La Nutrición Humana
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
 
Lecturas comprensivas de primaria
Lecturas comprensivas de primariaLecturas comprensivas de primaria
Lecturas comprensivas de primaria
 
Activitats de llengua 5é valencia
Activitats de llengua 5é valenciaActivitats de llengua 5é valencia
Activitats de llengua 5é valencia
 
Refor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3rRefor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3r
 
Rubrica Lectura en veu alta (CS)
Rubrica Lectura en veu alta (CS)Rubrica Lectura en veu alta (CS)
Rubrica Lectura en veu alta (CS)
 
Lletres si no
Lletres si noLletres si no
Lletres si no
 

Más de Hatsep Sen

Padres que educan niños felices capitulo de muestra
Padres que educan niños felices   capitulo de muestraPadres que educan niños felices   capitulo de muestra
Padres que educan niños felices capitulo de muestraHatsep Sen
 
Programacion educativa para escolares con Sindrome de Down
Programacion educativa para escolares con Sindrome de DownProgramacion educativa para escolares con Sindrome de Down
Programacion educativa para escolares con Sindrome de DownHatsep Sen
 
Historias con huella relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...
Historias con huella  relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...Historias con huella  relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...
Historias con huella relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...Hatsep Sen
 
Cristóbal colón para niños
Cristóbal colón para niñosCristóbal colón para niños
Cristóbal colón para niñosHatsep Sen
 
El abrazo del nilo ejercicios de comprensión lectora-
El abrazo del nilo  ejercicios de comprensión lectora-El abrazo del nilo  ejercicios de comprensión lectora-
El abrazo del nilo ejercicios de comprensión lectora-Hatsep Sen
 
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidades
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidadesEvaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidades
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidadesHatsep Sen
 
Habilidades del pensamiento
Habilidades del pensamientoHabilidades del pensamiento
Habilidades del pensamientoHatsep Sen
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Hatsep Sen
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Hatsep Sen
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Hatsep Sen
 
Libro egipto 2 castellano
Libro egipto 2 castellanoLibro egipto 2 castellano
Libro egipto 2 castellanoHatsep Sen
 
Libro egipto 1 castellano
Libro egipto 1 castellanoLibro egipto 1 castellano
Libro egipto 1 castellanoHatsep Sen
 
Sindrome de down
Sindrome de downSindrome de down
Sindrome de downHatsep Sen
 
Matemáticas -numeros naturales-
Matemáticas -numeros naturales-Matemáticas -numeros naturales-
Matemáticas -numeros naturales-Hatsep Sen
 
Matematicas numeros 4 y 5 cifras
Matematicas  numeros  4 y 5  cifrasMatematicas  numeros  4 y 5  cifras
Matematicas numeros 4 y 5 cifrasHatsep Sen
 
Matematicas 4 primaria, calculo operaciones
Matematicas 4 primaria, calculo operacionesMatematicas 4 primaria, calculo operaciones
Matematicas 4 primaria, calculo operacionesHatsep Sen
 
Cuentos para aprender a hablar
Cuentos para aprender a hablarCuentos para aprender a hablar
Cuentos para aprender a hablarHatsep Sen
 
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epHatsep Sen
 
Ejercicios sapo y sepo_inseparables
Ejercicios sapo y sepo_inseparablesEjercicios sapo y sepo_inseparables
Ejercicios sapo y sepo_inseparablesHatsep Sen
 
Monumentos de Egipto
Monumentos de Egipto Monumentos de Egipto
Monumentos de Egipto Hatsep Sen
 

Más de Hatsep Sen (20)

Padres que educan niños felices capitulo de muestra
Padres que educan niños felices   capitulo de muestraPadres que educan niños felices   capitulo de muestra
Padres que educan niños felices capitulo de muestra
 
Programacion educativa para escolares con Sindrome de Down
Programacion educativa para escolares con Sindrome de DownProgramacion educativa para escolares con Sindrome de Down
Programacion educativa para escolares con Sindrome de Down
 
Historias con huella relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...
Historias con huella  relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...Historias con huella  relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...
Historias con huella relatos para la comprensión lectora y la expresión escr...
 
Cristóbal colón para niños
Cristóbal colón para niñosCristóbal colón para niños
Cristóbal colón para niños
 
El abrazo del nilo ejercicios de comprensión lectora-
El abrazo del nilo  ejercicios de comprensión lectora-El abrazo del nilo  ejercicios de comprensión lectora-
El abrazo del nilo ejercicios de comprensión lectora-
 
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidades
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidadesEvaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidades
Evaluacion psicopedagogica del alumnado con altas capacidades
 
Habilidades del pensamiento
Habilidades del pensamientoHabilidades del pensamiento
Habilidades del pensamiento
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
 
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...Actividades primero de primaria  matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
Actividades primero de primaria matemáticas, lengua, conocimiento del medio-...
 
Libro egipto 2 castellano
Libro egipto 2 castellanoLibro egipto 2 castellano
Libro egipto 2 castellano
 
Libro egipto 1 castellano
Libro egipto 1 castellanoLibro egipto 1 castellano
Libro egipto 1 castellano
 
Sindrome de down
Sindrome de downSindrome de down
Sindrome de down
 
Matemáticas -numeros naturales-
Matemáticas -numeros naturales-Matemáticas -numeros naturales-
Matemáticas -numeros naturales-
 
Matematicas numeros 4 y 5 cifras
Matematicas  numeros  4 y 5  cifrasMatematicas  numeros  4 y 5  cifras
Matematicas numeros 4 y 5 cifras
 
Matematicas 4 primaria, calculo operaciones
Matematicas 4 primaria, calculo operacionesMatematicas 4 primaria, calculo operaciones
Matematicas 4 primaria, calculo operaciones
 
Cuentos para aprender a hablar
Cuentos para aprender a hablarCuentos para aprender a hablar
Cuentos para aprender a hablar
 
Ortografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r epOrtografia catalana 3r ep
Ortografia catalana 3r ep
 
Ejercicios sapo y sepo_inseparables
Ejercicios sapo y sepo_inseparablesEjercicios sapo y sepo_inseparables
Ejercicios sapo y sepo_inseparables
 
Monumentos de Egipto
Monumentos de Egipto Monumentos de Egipto
Monumentos de Egipto
 

Último

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 

Último (8)

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 

Lectures comprensives 4t Primaria català

  • 1.   Lectures comprensives 4t Primaria               Noelia López http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com  
  • 2. EL COMTE TIQUIS-MIQUIS Tiquis-Miquis, el fill del comte Blanc, nasqué un dia on bufava el vent de ponent. Potser va ser per això que si li assecaren els filets del cervell i, des que no alçava un pam de terra, va demanar per a menjar les coses més increïbles. Per exemple, va exigir que li buidaren la mar a poalades i li dugueren per a esmorzar potetes de calamar acabat de nàixer. ‐ També vull que em porten per a beure un got de llet de rata penada. Com que son pare i sa mare no li consentien res del que demanava, Tiquis-Miquis unflava les venes del coll i remugava fins que se li oblidava. Quan son pare i sa mare se n’anaren a l’altre món, Tiquis-Miquis heretà el títol de comte. De seguida, els homes i les dones que vivien al castell, començaren a dir- se a cau d’orella: ‐ Ara veurem per on ens ix... ‐ De segur que mana alguna animalada. I no s’equivocaren gens ni miqueta. Perquè la primera cosa que ordenà Tiquis- Miquis va ser que tocaren les campanes i que tot el món es presentara a la plaça d’armes del castell. De seguida, encetà un discurs que en resum, digué: 1. Que des d’aquell dia volia sempre per a desdejunar-se cervellets de canari. 2. Que volia per a dinar potetes de trisparís sabateret a la planxa. 3. Que volia per a berenar xocolata en pols de la Xina. 4. Que volia per a sopar ouets de granota a la brasa. ‐ Així que, des d’ara, tot el món a buscar el que he manat –acabà dient el comte Tiquis-Miquis. Mare de Déu! Els canaris no es deixaven agafar ni a la de tres; els trisparís s’amagaven entre els joncs dels aiguamolls; ningú no sabia on parava la Xina per a portar xocolata en pols; les granotes es cabussaven entre el fang i no hi havia Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 3. manera de traure-les. Per això, tots estaven desesperats i no gosaven tornar al castell amb les mans buides. Els súbdits del castell, atemorits, decidiren visitar el savi Perolet a fi de trobar alguna solució al problema. Perolet els va rebre a l’entrada de la seua cova i, després de sentir el que li contaven,  digué: ‐ Us ensenyaré a preparar tot el que demana el bajoca de Tiquis-Miquis! Va moldre un grapat d’arròs, el va mesclar amb pedretes menudes del riu i el va posar dins d’una botelleta: ‐ Li direu que açò són ouets de granota. Va pastar un grapat de farina de blat, li va afegir un poc de midó i terreta d’escurar i ho posà tot dins d’una altra botelleta: ‐ Li direu que són potetes de trisparís sabateret. Per acabar, agafà una barreta de xocolata, la posà dins d’un morter barrejada amb arena de la mar, li va fer mitja dotzena de colps de picamà i va ficar el resultat dins d’una altra botelleta. ‐ Li direu que és xocolata en pols de la Xina. A poqueta nit, la gent del castell li va portar al comte Tiquis-Miquis les botelletes que els havia ensenyat a preparar el savi Perolet. Us ho podeu creure o no, però Tiquis-Miquis es menjà tot allò sense moure ni una miqueta les parpelles i deia: ‐ Que bo! Des d’aquell dia, tots diuen i conten que el comte Tiquis-Miquis començà a menjar com les persones i mai més no es va atrevir a demanar res estrany. Adaptació El comte Tiquis-Miquis –Canyamel4- 1. Qui era Tiquis-Miquis?................................................................................................................ 2. Els seus pares recolzaven el seu comportament? Copia la frase del text que ho explica............................................................................................................................................. Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 4. 3. Què va ser el primer que va ordenar?...................................................................... .......................................................................................................................................................... 4. Com penses que estaven els menjars preparats?.................................................................. 5. Per què creus que no va gosar queixar-se quan els va tastar?.......................................... .......................................................................................................................................................... 6. Completa les frases que expliquen la història: ‐ Tiquis-Miquis va nàixer un dia de ............................................................................................ ‐ El fill del comte volia................................................................................................................... ‐ Quan van morir els pares, ordenà als súbdits que................................................................ ‐ Els subdits demanaren consell a............................................................................................... ‐ Entre tots prepararen................................................................................................................. ‐ Al final, .......................................................................................................................................... 7. Dibuixa la història en quatre vinyetes           Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 5. En el país dels faraons Maria ix de l’aeroport de Barcelona plena d’il·lusions: veure les piràmides, el riu Nil i els seus canals, el desert... La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa de Saïd, un amic egipci de son pare que va estudiar a Barcelona. L’avió comença a perdre altura després de creuar la mar Mediterrània. Abans d’aterrar al Caire, la capital d’Egipte, Maria contempla, a vista d’ocell, una impressionant taca de verdor. És el delta del riu Nil, un increïble oasi en la immensitat del desert egipci. Es tracta d’un triangle de 150Km de costat en el qual viuen milions d’egipcis. Maria està impacient per conèixer Mohamet, el fill de Saïd. S’entendrà amb ell? Encara que va cap a una cosa desconeguda, l’atracció del que ha vist d’Egipte en pel·lícules i fotografies pot més que el seu temor. Mohamet està content de tindre una amiga europea. Vol que ella conega no solament l’Egipte actual, sinó també el dels faraons. Era tan gran el desig de Mohamet que la seua amiga coneguera les meravelles d’Egipte, que abans que Maria desfera les maletes ja li estava parlant del seu estimat país. - Napoleó va intentar conquistar Egipte el 1798. La seua aventura guerrera només va durar dos anys. Però va quedar admirat pel que va veure ací. A partir de 1800, un grup de savis va començar a sentir interés per Egipte. Aquest país és un misteri. La llengua que parlava la gent no tenia res a veure amb els signes que es trobaven a les pedres i els papirs, els rotllos de paper en què escrivien els nostres avantpassats. - Sí, ja sé que fa milers d’anys cada dibuix representava una idea: la força, la humilitat... –li diu Maria. - La vida de l’antic Egipte es va començar a conéixer quan es va descobrir una pedra a Raixid, la pedra de Rosetta. Estava escrita en grec i amb signes que significaven idees: el llenguatge jeroglífic. El savi francès Champollion, que acompanyava l’exèrcit de Napoleó, va poder arribar a entendre cada signe, comparant-lo amb les paraules gregues. Així es van poder llegir els signes que hi havia gravats a les columnes dels temples egipcis. Adaptació d´”En el país dels faraons” Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 6. COMPRENSIÓ LECTORA 1. Aquesta línia representa el punt de partida del viatge de Maria, el mar que travessa i el punt d’arribada. Escriu-los tu mateix. Punt de partida Punt d’arribada Mar 2. Completa: -Capital d’Egipte:............................................................................ - Riu d’Egipte:.................................................................................. - Maria vol veure a Egipte:........................................................... ............................................................................................................. -Mohamet vol que Maria conega l’Egipte actual i .................... ............................................................................................................. 3. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents: La xiqueta va amb els seus pares a passar uns dies a casa d’un amic egipci de son pare que va estudiar a Barcelona. El delta del riu Nil, és un oasi en la immensitat del desert egipci. Es tracta d’un triangle de 10Km en el qual viuen 100 egipcis. Maria no està gens impacient per conéixer el fill de Saïd. Té molta por d’arribar a Egipte pel que ha vist en pel·lícules i fotografies. Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 7. 4. Relaciona amb fletxes. La pedra de Rosseta va intentar conquistar Egipte el 1798. Un grup de savis va entendre cada signe de la pedra de Rosetta. Napoleó començà a tindre interés per Egipte a partir de 1800. Champollion ajudà a llegir els signes gravats a les columnes dels temples egipcis. VOCABULARI –sinònims Quan vages a buscar els teus passatges d’avió pots dir: - Vinc a comprar els passatges d’avió. Dius la mateixa cosa, perquè  comprar i adquirir són  - Vinc a adquirir els passatges d’avió. paraules sinònimes.     1. Canvia la paraula o expressió subratllada per una altra que en siga sinònima. - He tornat a llegir el llibre que em regalares. - Ha dit que no pensa eixir, que es troba molt cansada. RELLEGIT   VIGILAVA    - El pilot controlava les pantalles del radar. CONSTIPAT   FATIGADA   CAMPIÓ  - El guanyador del torneig portava un ram de flors. - El metge li va dir que prenguera xarop per al refredat.   2. Relaciona aquestes paraules sinònimes i escriu oracions al teu quadern. Pòster Mort Feblesa Debilitat Masmorra Fugida Defunció Mural Fuga Calabós Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
  • 8. El flau l utista enc ta canta at Açò que ara us contaré va passar fa molts anys en un poblet d’A s a n Alemanya que es deia Hamelín. Er un poble molt bon amb arbres als carrers i u riu. Per la cosa greu és qu H ra nic, un rò g ue Hamelín er ple de ra H ra ates que c corrien pertot arreu u. La ge ent, acova ardida per les rates, va dir: , - Hem d’anar a veure l’alcalde. H r En sentir què demanava el poble, l’alcalde va arronsa els musc a v ar cles i va dir que no hi podia fer r p res. - Aleshores, per a què ets alcald A è de? El po obre home no parava de pensa com pod exterm e a ar dia minar les r rates, i no en trobav va cap c solució. Però un b dia alg va truca a la por bon gú ar rta. - Avant! – va contestar l’alcalde. A a r . Era un jove f foraster m molt estra any. Duia mitja casa groga i l´altra mitja roja, m aca amb una m a mànega neg i una altra blan gra nca. El ba arret era de tots e colors, i duia un els , na flauta de p plata. - Sóc S el flautista enca antat –com mentà el fo oraster-. S tocar u música que Sé una encanta totes les co e oses que es calfen a sol. Puc encantar l pluja, els núvols i les aus del s al e la cel, c i els pe eixos de l’a aigua. I to otes les be estioles qu viuen als boscos i. ue s ... - Podreu enc P cantar les rates? –va interrom a mpre l’alcal lde. - El E rei de la Xina tenia un palau ple de rat a u tes. Vaig t tocar la meua flauta d’argent i a le vaig tra es aure totes Doneu-m mil unce d’or i tr s. me es rauré les r rates del v vostre pob ble. - Us U en dona cinc mi si les ma aré il, ateu totes –va dir l´ s ´alcalde. - Molt bé –va contesta el foras M a ar ster. I en eixir va co e omençar a tocar la flauta. f A me esura que tocava, le rates eixien a sentir la música. Ho d es deixaven tot: forats i s nius; forma n atges i pom mes. Tote les rate del pobl acudiren al costat del flaut es es le tista; rate es grans i rate menude rates b g es es; blanques i rates negres; rates grises i r s rates rogenques. Quan el flauti n ista va veu que to ure otes les ra ates eren allà, se’n va anar pels carrer p rs fins arriba al riu se ar eguit de le rates qu dansaven alegrem es ue ment al se voltant. En arriba eu . ar al a riu, les r rates caig gueren a l´ ´aigua i va morir ofegades. Aleshores el flautista se’n v an o s, va tornar a ve eure l’alcal lde: - Les L rates s mortes doneu-m les cinc mil unce d’or –va dir el flau són s; me c es utista. - No N sigues b beneit! –va contesta l´alcalde Què fa a ar e-. aries tu am cinc mil unces mb d’or? Te’n d d donaré deu. No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
  • 9. - M’havíeu promès cinc mil unces. Doneu-me-les! L’alcalde en posà deu damunt la taula. - Ací teniu la vostra paga, flautista. Preneu-la o deixeu-la, vós mateix. El flautista no va agafar els diners i se’n va anar. En arribar al carrer, prengué la flauta de plata i començà a tocar una tonada dolcíssima i inquietant i, a mesura que tocava, els xiquets començaren a voltar-lo. El flautista va passar per tots els carrers del poble i els infants ballaven darrere d´ell, rient i cantant. - Veniu, veniu! –cridaven les mares- és quasi l’hora de sopar. Però els infants no les escoltaven. - On porta els xiquets? -preguntava la gent; i els cridaven, però els infants només sentien aquella música de flauta. El flautista eixia del poble i anava cap a la muntanya seguit dels xiquets. Els pares els seguien tan de pressa com podien, però el flautista anava sempre més de pressa. La gent començà a témer pels infants. - Deixa’ls anar, flautista! El flautista no atenia als crits. Muntanya amunt, anava seguit per tots els xiquets, cada vegada més balladors i més alegres. - Haurà de parar –deia la gent-, no podrà travessar aquell pujol. Però en aquell mateix moment, es va obrir una porta en la muntanya i el flautista hi entrà seguit de tots els infants. Quan l’últim menut hi entrà ballant la porta es va tancar i mai més no s’ha vist ni els xiquets ni el flautista. Quan el vent bufa fort de darrere de la muntanya se sent lluny una música dolça i inquietant que diu: No falteu mai més a la vostra paraula. Adaptat d´”El flautista encantat” (Llibre d´Anaya)      1. On es troba el poble d´Hamelin?.............................................................................................. 2. Hamelín era un poblet molt bonic, però quina cosa horrible hi passava?........................ .......................................................................................................................................................... 3. Copia la descripció del flautista: .......................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................... Noelia López –aula PT- http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/  
  • 10. 4. Per a què serv la flaut de plata Tria la resposta via ta a? r ence ertada. Per a to ocar una m música nada alenca. Per a en ncantar to otes les co oses que es calfen s al sol: la pluja, els núvols, le aus, els peixos, a s es totes le bestiole que viue als bosc es es en cos. Per a do onar classe de solfeig als me es enuts. 5. L´alcalde va fer un pact amb el f te flautista: Aquest tr rauria les r rates en canvi de........ .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... 6. L´alcalde va complir la s seua parau ula? ........... ....... Per qu ............ uè? ....................................... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... 7. Quin va ser la reacció del flautis en sentir-se eng na sta ganyat?...... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... 8. Què t´ensenya aquesta història?. ................... ................... ................... ................... ................... ... ................... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... 9. Inve enta un fin diferen per a aq nal nt tòria:................................................................. questa hist .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... .......................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ................... ... No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
  • 11. LA DEC A CISIÓ Per fi m m’he decidi Vaig a e it. estrenar e quadern que em v el n va regal Júlia f tres die pel meu dotzè an lar fa es, u niversari. L’ompliré d L de totes les coses que em passen, de les coses que veig o que llig e s s p en els ll libres. La veritat és que prom s indré ple: i més, com mpte el ti diu C Carme, la mestra de llengu en el que m’enrotlle qua ua, an escri ic!... He c contat a la mare aç del quad a çò dern i m’h dit que el pare t ha e també va escriure u e un diari duran un tem de jov Quan v morir –perquè a mon pare el va at d nt mps ve. va – e, tropellar u un cotxe, un d en eixir de l´aju c dia untament a fer une gestions la mare es passà dies i die es s- e es rellegint el que ell h havia escri en una llibreteta de tapes dures com si foren de l´hule, it m n que q tenim s sobre la ta aula de la cuina. A l’a també li he ense avi, enyat aque quader Ell quasi no sap n llegir ni escriure i, est rn. ni i quan veu com sóc ca q apaç d’omp un full de camin plir l nets negre em mir ple d’ad es, ra dmiració. E Ell sap escriur només P re Pere Mate , que és el seu nom. Quan l’escriu, ho fa molt a poc a po eu o oc amb una lle a etra de ve o, més ben dit, d ell d´Infantil. I en sile enci. Jo co omprenc l´ ´esforç qu ue fa i calle ta ambé. Ell e regala alguna de les seues frases: em parla poc i els savis et faran lloc. -Pensa molt i p Carm la mes me, stra de ll legua, ja sap que el meu avi diu fras e ses d’aque estes, dite es populars i tot això, i sempre e deman que estiga atenta i que no se me n´e p em na a escape cap, per al seu fitxer. E p Està boja per la lle engua, per almenys en les s rò s seues clas sses ens h ho passem pro bé. p ou A mé de la m és mare i de l l’avi Pere, també tin una ger nc rmana a ca (de ta en tan asa ant nt, perquè no p p para en to orreta) i u oncle pe món. La meua ger un el a rmana ja t setze anys i el ca té ap ple p de pardals. Li di iuen Susan nna. I jo, quan em fa enrabiar, li com mplete el nom dient- n -li “S Susanna, l marrana cosa qu no la sol posar de millor hum la a”, ue mor, sinó a contrari. Ja que e al en aquestes p a pàgines íntimes i secretíssim mes he d’escriure l veritat i només la verita la t at, reconec –e encara qu se’m r ue remouen els budel lls- que é guapíssima i lle és estíssima i disposadíss d sima. A tot, llevat de fer-me f favors a mi, tot siga dit. m a La ve eritat és que, quan al matí em mire a l’espill me entre furg amb el raspall d gue de le dents e es entre l’obr d’art d’e ra enginyeria metàl·lica en què s’’ha conver a rtit la meu boca, em ua repetisc “A Aguanta, T Teresa! Se german ent nes, t’has d’assembla a ella. S d ar Segur.” Ros Serrano, Papers secrets (Llibre Ana sa s aya) No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/  
  • 12. COMP PRENSIÓ LECTO Ó ORA 1.Quina dec cisió ha pr la prot res tagonista? -Estrenar el quadern. -Reg galar el qua adern a l’a avi. -Gua ardar el qu uadern i no estrenar o r-lo mai. 2. 2 De quine coses om es mplirà el q quadern? .............................................................................................. ...................................................................................................................................................................... 3. 3 Endevina què són e caminet negres............................................................................................... a el ts 4. 4 Escriu la relació que manten amb la protagonista aques a nen a stes persones. Pere Mateu P u:.................................................... Susanna:............................................................ S Júlia:.......... J ................... ................... ................... .. Carme:............................................................. 5. 5 De quine altes pe es ersones pa arla sense dir-ne el nom?.......... n ....................................... ................... ...................................................................................................................................................................... 6. 6 Ara es e teu torn aprofita les següe el n, ents línies per a començar el teu propi diari. d ...................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... No oelia López –au PT- ula http p://aprendiendo odesdemiventana.blogspot.com m/