Quin material i quines precaucions s'han de prendre en un laboratori?

2.  Instrument que
permet mesurar la
massa d'un cos i
comparar-la amb
una Altre massa
coneguda. Hi han
diferents tipus de
balances, poden ser:
de braços iguals,
roberval, monoplat,
electrònica...

3.  Fogó de gas el qual
té un tub i pel seu
extrem en surt la
flama. A la base del
tub hi ha un anell
amb una obertura
regula l'entrada
d'aire i permet
controlar la
combustió.

4.  Les utilitzem al
laboratori com a
combustible.

5.  Aparell volumètric 
que s’utilitza per fer
valoracions.
Consisteix en un
vidre graduat de
dalt a baix amb una
clau del pas que
controla que passi el
líquid. La capacitat
de les buretes es de
25 o 50 ml.

6.  Serveix per a
evaporar líquids.
Consisteix en un vas
de fons pla que té
un petit bec.

7.  Serveix de suport per
a diferents estris del
laboratori consta de
un anell amb un
mànec metàl·lic.

8.  Aparell que s’utilitza
en les destil·lacions,
per separar d'una
mescla líquida de
substàncies amb
diferent punt
d'ebullició.

9.  L’utilitzem per afegir
gotes de líquid del
mateix volum
consisteix d’un tub
de vidre ( en alguns
casos graduat) amb
una caputxa de
goma en un extrem i
acabat, en l'altre, en
forma capil·lar.

10.  S’utilitza per facilitar
l’evaporació de
líquid en les
cristal·litzacions.
Consta d’un
recipient de vidre
amb forma
cilíndrica, més
ampla que alt.

11.  Estri de vidre amb
forma d’un con buit
invertit, amb un tub
d’escolament en el
vèrtex.

12.  Aparell de vidre en forma
de pera invertida amb
boca i tap esmerilat a la
part superior i a la part
inferior, clau que controla
el pas del líquid cap al
tub d'escolament, el qual
s’utilitza per separar dos
líquids immiscibles de
diferent densitat. Un cop
els deixem en repòs es
separen en capes i en
obrir la clau de pas
s’escola el líquid més
dens.

13.  Serveix per netejar
l’interior d’un tub o
una cavitat, consta
d’un raspall petit
amb un mànec llarg
i prim.

14.  L’utilitzem al
laboratori per
manipular reactius
sòlids, té forma de
pala petita i prima,
és d’acer.

15.  Ampolla de plàstic
que normalment es
utilitzada per a
l'aigua destil·lada. Té
un tap travessat per
un tub per on es fa
sortir l'aigua en
forma de rajolí.

16.  Làmina de paper porós
utilitzada en la filtració d'una
suspensió. Deixa passar el
líquid mentre reté les
partícules sòlides.
Hi ha dos tipus de filtre: filtre
de plecs i filtre llis.
A través del filtre de plecs, la
filtració és més ràpida, perquè la
superfície de filtració és més gran
que en el filtre llis. El filtre de plecs
s'utilitza quan es vol recollir el
líquid.
S'empra el filtre llis quan interessa
recollir el producte sòlid

17.  Estri del laboratori
que serveix per
col·locar drets els
tubs d’assaig i les
pipetes. Pot ser
metàl·lic o de fusta.

18.  Recipient de forma
esfèrica, de fons pla i
coll llarg i estret amb
una osca. Usualment
és aforat a 20oC. A
aquesta temperatura,
la seva capacitat és
exactament la
indicada. Se'n
fabriquen de 50, 100,
250, 500, 1 000 i 2 000
ml i s'utilitzen sobretot
per a preparar
solucions.

19.  Matràs de fons rodó
que al mig del coll té
una tubuladura
inclinada cap avall,
per on s' acobla el
refrigerant. Serveix
per efectuar una
destil·lació.

20.  Matràs de forma
cònica i fons pla.
Recipient molt
estable que s'utilitza
en moltes tasques
experimentals com
per exemple en
química, filtracions,
valoracions, etc.

21.  S’utilitza per abraçar
i fixar dos suports.
Consta d’una peça
metàl·lica amb dues
canals
perpendiculars.

22.  Paper impregnat
d'un indicador àcid-
base, habitualment
tornasol, que dóna
una mesura
indicativa del pH
d'una solució.

23.  Instrument que
mesura el PH d’una
dissolució.

24.  Pinces metàl·liques
que subjecten
buretes i que atravès
del mànec i atravès
d’una nou en fixen el
suport.

25.  Tub llarg i estret que
omplert per
subjecció, deixa
anar el líquid
contingut quan hom
treu el dit que
l’obertura l’extrem
superior i serveix per
transpassar líquid.

26.  Aparell que permet
succionar líquid, sense
perill, per omplir una
pipeta. La succió de
líquid es fa amb una
sola mà, fent girar un
rodet d'aspiració. Per
abocar líquid només
cal pressionar la
palanca situada sobre
la superfície lateral de
l'aparell.

27.  Planxa elèctrica que
s'utilitza en lloc del bec
Bunsen, especialment
quan s'ha d'escalfar
una substància
inflamable.
Si s'ha d'escalfar un
matràs és millor utilitzar
un escalfador per a
matrassos, aparell
elèctric amb forma i
capacitat per a
aquests recipients

28.  Vas cilíndric amb
peu i bec.
Graduada de baix a
dalt per a llegir amb
comoditat el volum
de líquid que conté.
Es fabriquen
provetes de 10, 100,
500 i 1000 ml.

29.  Substàncies (elements,
compostos o
dissolucions) envasats
per a ser utilitzats al
laboratori. Els
fabricants els envasen
en flascons, ampolles i
pots de vidre,
habitualment, de color
tòpaç o de plàstic.
Sempre estan
convenientment
etiquetats

30.  Aparell utilitzat en les
destil·lacions per
refredar i condensar
els vapors procedents
del matràs de
destil·lació. És un tub
de vidre amb dos
becs laterals
d'entrada i sortida
d'aigua que al seu
interior té un altre tub
per on circula el fluid a
refrigerar.

31.  Quadrat de tela
metàl·lica, al centre
del qual hi ha sovint
una placa circular
d'amiant.
S'utilitza, sostinguda
sobre un trespeus o un
cèrcol, com a suport
de recipients que
s'han d'escalfar. Actua
com un bany d'aire i
evita que la flama del
bec toqui directament
el recipient.

32.  Dispositiu metàl·lic
format per una base
i una barra fixada a
la base que
serveixen de suport a
diferents recipients i
estris de laboratori,
pinces, cèrcols...

33.  Aparell utilitzat per a
la mesura de
temperatures.

34.  Suport metàl.lic amb
tres potes.

35.  Tub de vidre tancat
per un extrem, de
fons rodó, de
dimensions molt
diverses. Es fa servir
al laboratori com a
recipient i vas de
reacció.

36.  Tub de goma flexible
que s'utilitza per a
connexions o com a
conducte de
desguàs. Se'n
fabriquen de
diversos gruixos i
diàmetres.

37.  S’utilitza per agitar
una mescla, per
dirigir un raig de
líquid i per evitar
pèrdues d’esquitxos,
consta d’un cilindre
prim de vidre massís.

38.  Vas cilíndric de vidre,
resistent al foc,
proveït de bec i
sovint graduat. Té
una gran aplicació
en les tasques
experimentals de la
química, per
preparar mescles,
recollir líquids, etc.

39.  Disc còncau de
diverses mides.
S'utilitza com a
tapadora de vasos
de precipitats i com
a suport de
substàncies en
pesar-les,
transportar-les,
assecar-les, etc.

41.  1-Em de treballar amb un lloc fix sense desplaçance
si no ens ho indica el professor.
 2-Els espais entre taules han de estar buits.
 3-Sobre la taula només em de tenir el material que
estem utilitzan.
 4-Totes les operacions que realitzem s’han d’anotar.
 5-Al laboratori no es pot menjar, beure ni fumar.
 6-Algunes practiques requereixen l’ús de materials de
protecció, els hem d’utilitzar sempre que ens ho
indiquin.
 7-En acabar la secció ens hem de rentar les mans.

42.  1-El material ha de estar net, tan quan comencem la
practica com quan l’acabem.
 2-Per fer servir un aparell hem de conèixer el seu
funcionament, si s’ha de pipetejar no ho feu amb la boca
utilitzeu una pipeta o un pipetejador.
 3-Si un aparell funciona connectat a la corrent, cal que
abans de connectar-lo, llegiu la placa de característiques.
 4-Si treballeu amb un producte químic corrosiu, no el
col·loqueu mai directament sobre el platet d'una balança,
netejeu les espàtules, tot seguit, després de fer-les servir.
 5-Els pictogrames dels recipients per a productes químics
indiquen la seva perillositat. En cap cas, es poden tocar amb
els dits, ni es poden provar o olorar, i tampoc s'han d'apropar
als ulls.
 6-A l'hora d'emagatzemar productes químics s'han de tenir

43.  1-Els productes utilitzats al laboratori poden
ser perillosos per el medi ambient, no s’han
de llençar a la paperera ni abocar a
l’aigüera sense supervició del professor.
 2-Els residus perillosos per el medi ambient
s'han d'emmagatzemar convenientment
separats i identificats, encara que alguns es
poden diluir i abocar a la aigüera.
 3-S'ha de tenir contenidors per recollir els
aparells trencats i restes de materials
reciclables.

44.  1-No es pot utilitzar el gas ni el corrent
elèctric sense permís.
 2-No toqueu cap producte ni aparell
dels armaris sense autorització.

45.  1- Aviseu al professor i segiu les seves
indicacions.
 2-Al laboratori hi ha una farmaciola per
a primers auxilis i un llistat de telèfons
d'urgència.
 3-Al laboratori hi ha un extintor. No
l'utilitzeu sense l'autorització del
professor.

47.  Producte que, per
contacte, pot produir
acció destructiva en
els teixits dels éssers
vius.
 Per prevenir-ho s’han
de prendre mesures
per protegir els ulls, la
pell i el vestit. Ex:
amoníac.

48.  Producte que
explota per acció
d'una flama.
 Per evitar-ho s’han
de manipular lluny
de les flames,
espurnes , fons de
calor i s’han de
evitar els cops i els
fregaments. Ex:
nitrogloceriana.

49.  substància que crema
fàcilment per acció
d'una espurna.
 Els productes
inflamables s'han
d'emmagatzemar
separats de les
substàncies
comburents i
manipular-los allunyats
de les flames, les
espurnes i les fonts de
calor. Ex: gasolina.

50.  Substància que, en
contacte amb
productes inflamables,
produeix una reacció
amb emissió de calor.
 Els productes
comburents s'han
d'emmagatzemar
separats dels
combustibles i s'han
de manipular lluny de
flames, espurnes i fonts
de calor.

51.  Producte que per
inhalació o penetració
cutània pot produir
trastorns físics greus,
aguts o crònics i
causar fins i tot la mort.
 S'ha de tenir molta
cura en evitar la
ingestió, inhalació i el
contacte amb la pell
de les substàncies
tòxiques. Ex: nitrat de
plom.

52.  Substancia que per
inhalació, ingestió o
penetració cutània
pot produir trastorns
físics de gravetat
limitada.
 En manipular
substàncies nocives
s'ha d'evitar amb cura
la ingestió, la inhalació
i el contacte amb la
pell. ravetat limitada.
Ex: iode.

53.  Substància no corrosiva
que per contacte
prolongat amb la pell i
les mucoses pot produir
una inflamació.
 Les substàncies irritants
s'han de manipular amb
cura evitant el contacte
amb els ulls i la pell. No
s'han d'inhalar els
vapors. En cas
d'accident, s'ha de
rentar la zona afectada
amb aigua abundant.
Ex: el lleixiu.

54.  producte que
presenta un perill
immediat o futur per a
un o més dels
components del medi
ambient.
 Els productes perillosos
per al medi ambient,
s’han d'eliminar a
través d'un centre de
recollida de residus
perillosos i especials.
Ex: el petroli.

56.  Sèrum fisiòlogic: Solució
salina per rentar ferides
o els ulls en cas de lesió.
 Antisèptic iodat:
Substància desinfectant
que s'aplica a les ferides
per impedir la
proliferació i l'acció dels
microorganismes.
 Pomada per cremades:
S’aplica sobre cremades
de 1r o 2n grau.
 Paracetamol: Substància
analgèsica que calma el
dolor.

57.  Gases estèrils
individuals i benes
 Esparadrap
hipoal·lèrgic i apòsits
adhesius
 Guants d'un sol ús
 Pinces i tisores
 Termòmetre

58.  Hospital (servei
d'urgències)
 Ambulàncies
 Informació
toxicològica
 Bombers
 Guàrdia urbana
 Mossos d'esquadra
 Policia

59.  Part 1:
 Tercer grau: Avisar a l’hospital
 1r grau o 2n grau:
 si ha estat produïda per una flama o una
substància molt calenta:
 1-Separar la font de calor
 2-Refredar la cremada una bona estona
amb aigua freda
 3-Aplicar pomada per a cremades
 4-Cobrir la zona afectada amb una gasa
estèril.

60. Part 2:
 si es tracta d'una cremada produïda per
productes càustics com àcids o àlcalis líquids :
 1-Netejar la cremada amb aigua abundant i
contínua durant uns 20 minuts. En el cas d'esquitx
als ulls, netejar-los amb sèrum fisiològic o aigua
abundant durant uns 15 minuts
 2-Cobrir la zona afectada amb una gasa estèril
 si es tracta d'una cremada química produïda per
un àlcali sòlid:
 1-Eliminar en sec i completament de la pell
 2-Netejar la cremada amb aigua abundant i
contínua durant uns 20 minuts
 3-Cobrir la zona afectada amb una gasa estèril

61.  Part 3:
 si es tracta d'una cremada produïda pel
corrent elèctric:
 1-Desconnectar el corrent elèctric (no
tocar la víctima fins haver-ho fet)
 2-Refredar la zona cremada
 3-Cobrir la cremada amb una gasa estèril
En cap cas s'han de reventar les butllofes ni
posar oli sobre la zona cremada.

62.  Si es tracta d'una ferida lleu:
 1-Rentar-se les mans amb aigua i sabó:
 2-Rentar la ferida amb aigua i sabó
 3-Aplicar a la ferida un antisèptic iodat
 4-Cobrir la ferida amb una gasa estèril
 5-Subjectar la gasa amb esparadrap o una
bena
 Si es tracta d'una ferida greu:
 1- Cobrir la ferida amb gases estèrils
 2-Avisar el servei d'urgències de l'hospital
més pròxim

63.  1-Sol·licitar atenció mèdica urgent
 2-No administrar res per la boca
 3-No provocar el vòmit
 4-No deixar sola la víctima
 5-Identificar el producte ingerit per
comunicar-ho al servei mèdic
 6-En cas de dubte, consultar per telèfon
el servei d'informació toxicològica.

64.  Júlia Álvarez
 Agost 2011