Els materials jojo

413 visualizaciones

Publicado el

Aquest traball es sobre els materials que he fet amb uns compañs.

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
413
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
15
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Els materials jojo

  1. 1. Els plàstics Mario Muñoz
  2. 2. Que son els plàstics? Els plàstics són productes no naturals obtinguts per l'home a través de diverses reaccions químiques, estan formats per polímers, que són grans molècules que contenen carboni. Els plàstics son materials sintétics.
  3. 3. Com s’obtenen els plàstics? De origen natural: -Per matèries vegetals com la cel·lulosa. -Per matèries primes animals com la caseïna. De origen artificial: -Derivats del carbó -Derivats del gas natural -Derivats del petroli
  4. 4. Les principals propietats Les principals propietats son: La flexibilitat, la lleugeresa, la mal·leabilitat i la ductilitat. Tenen la capacitat aïllant, la resistència química i la resistència mecànica. Te facilitat de fabricació i te molta durabilitat.
  5. 5. Segons l’estructura existeixen tres tipus de plàstics: Termoplàstics: Els plàstics més utilitzats perteneixen a aquest grup. Les seves macromolècules estan disposades lliurament sense entrellaçar-se.
  6. 6. Termoestables: Les seves macromolècules s'entrecreuen formant una xarxa. No permeteix nous canvis per la pressió o per el calor, només es poden deformar una vegada.
  7. 7. Elastòmers: Les seves macromolécules s’ordenan amb forma de red amb pocs enllaços. Permeteix obtenir plàstics amb gran elasticitat que recuperen la seva forma y dimensió cuan deixa de actuar una forma sobre ella.
  8. 8. ELS METALLS Paola Lara
  9. 9. QUE ES EL METALL? • S'anomena metall als elements químics que poden formar cations i enllaços iònics. Els metalls constitueixen un dels grups principals d'elements, junt amb els no metalls, semimetalls i gasos nobles.
  10. 10. TIPUS DE METALLS • Els no-metalls: solen ser aïllants o semiconductors. Poden formar enllaços iònics amb metalls, o bé enllaços covalents amb altres no-metalls. Els seus òxids són àcids. • Semimetalls:Tenen propietats químiques intermèdies entre les dels metalls i no metalls. La seva diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors. • Gasos nobles: Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa. Els sis gasos nobles presents a la natura són l'heli (He), el neó (Ne), l'argó (Ar), el criptó (Kr), el xenó (Xe), i l'element radioactiu radó (Rn).
  11. 11. No metalls Semimetalls Gas Noble
  12. 12. EINES PER TRABALLAR EL METALL • Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d‘acer: • La punta de traçar és d'acer temperat per marcar més precisió sobre el metall
  13. 13. • La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer. • El cargol de taula serveix per subjectar el metall i poder-lo modelar millor
  14. 14. PROPIETATS DELS METALLS • Sòlid a Temperatura ambient (exc.Hg) • Lluïssor metàl·lica la poden perdre per oxidació • Bons conductors de el calor i l’electricitat • Metalls fèrrics (siderúrgia) Fe i aliatges C • Metalls no fèrrics (Al, Cu,Sn.Ni,Au, Ag...) i aliatges (llautó, bronze...)
  15. 15. Els Materials Petris Yeray Carranza
  16. 16. Que son els materials petris? Els materials petris són materials de composició molt variada, durs, sòlids i compactes, gairebé inalterables amb el pas del temps.
  17. 17. Roques magmàtiques • Les roques magmàtiques o ígnies es formen per consolidació de magma, que són materials fosos a alta temperatura (més de 600 °C).
  18. 18. Roques sedimentàries • Les roques sedimentaries estan formades per sediments.
  19. 19. Roques Metamòrfiques • Les roques metamòrfiques es formen per transformació de roques sedimentàries i magmàtiques sotmeses a altes pressions o altes temperatures, que en canvien la composició mineralògica i química.
  20. 20. LA FUSTA
  21. 21. La fusta és una matèria llenyosa que principalment prové dels troncs dels arbres i arbustos. D’ON PROVÉ LA FUSTA
  22. 22. La fusta que tots coneixem és el material de dins dels troncs dels arbres. Com tots els materials vegetals, està format per… ·Un percentatge elevat de cel·lulosa, aproximadament un 50%. ·Conté també un 30% de lignina, que és la substància que fa que la fusta sigui més dura i consistent. ·El 20% que queda de la composició de la fusta està format per resines, midó i sucres diversos. COMPONENTS
  23. 23. Cel·lulosa Lignina Ressina
  24. 24. Si ens mirem amb cura la secció d’un tronc, hi podrem distingir cinc parts, que són: ● La medul·la: és el cor de l’arbre, i té un tacte esponjos, un pèl flonja. ● El duramen: és el que anomenem fusta, i ocupa bona part del tronc, en concret la part que ja s’ha desenvolupat totalment.
  25. 25. ● La fusta jove: és la part que envolta l’exterior del duramen i que encara no ha acabat el procés de desenvolupament. ● L’escorça: part exterior o «pell» del tronc. ● El líber: és un teixit molt prim que envolta la part exterior de la fusta jove i per on circula la major part de la saba.
  26. 26. Quan parlem de la fusta com un material, n’hem de distingir dos grans tipus: la fusta natural i la fusta manufacturada. Fusta natural Fusta manufacturada
  27. 27. La fusta natural s’obté dels troncs desbrancats repelats, i serrats. La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en compte la seva densitat: les fustes poc denses i les fustes molt denses. Així doncs, classifiquem la fusta natural en: Fustes toves: les fustes poc denses son més lleugeres que l’aigua. Fusta natural
  28. 28. fustes dures: són molt denses, més que l’aigua. Els mobles que es fabriquen amb fusta dura triguen molt a fer-se malbé i, el preu d’aquest tipus de fusta és més elevat. A més, els arbres que la proporcionen en general creixen més lentament que els arbres de la fusta més tova.
  29. 29. Fusta manufacturada Anomenem fusta manufacturada aquells materials que són el resultat d’un procés de transformació Entre aquests materials trobem: ● La xapa: fusta tallada en làmines molt primes, que de vegades serveix per recobrir interiors. ● L’aglomerat: material elaborat amb una pasta de serradures de fusta i cola que actua d’aglomerant. Per obtenir l’aglomerat, s’ha de deixar assecar.
  30. 30. ● El contraplacat o contraxapat: està format per un seguit de tres o cinc làmines de fusta tova –normalment de l’arbre tropical anomenat ocumé. ● El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molt triturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paper reciclat.
  31. 31. ● Tota la fusta és inflamable a una temperatura elevada. ● La fusta té resistència a la tracció i, en alguns casos, també a la flexió, però en cap de les dues propietats no arriba a tenir la resistència de l’acer. ● La fusta, en general, no és prou dura. Es treballa bé amb unes eines senzilles. PROPIETATS DE LA FUSTA
  32. 32. ● Tota la fusta és porosa, si no és que se la recobreix d’algun material plàstic. Per això, quan hi ha molta humitat, tendeix a dilatar-se de manera considerable, tot i que recupera la mida original en assecar-se. ● La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.
  33. 33. El suro és un material porós però impermeable, i un gran aïllant acústic, perquè absorbeixperfectament el so. És molt lleuger. Així doncs, se’n fan taps i elements de flotació del material de pesca. EL SURO
  34. 34. Història del suro A Catalunya, durant molts anys, s’ha produït molt suro a la zona de la Costa Brava, on Sant Feliu de Guíxols havia tingut molta importància com a centre de la indústria de fabricació de taps. També hi ha producció a la zona d’Extremadura, perquè tant en un lloc com en l’altre hi ha molta alzina surera.
  35. 35. El paper Aquí us expliquem com es fabrica el paper: La cel·lulosa se separa dels altres productes que l’acompanyen triturant o desfent amb aigua el material de partida (paper vell, roba o fusta). Després s’hi afegeix el color desitjat i alguna cola per aglomerar-la. La pasta que en resulta s’asseca i, al final, s’enrrotja en grans rotlles.
  36. 36. Actualment, la producció de paper s’efectua de manera contínua: mentre que per una banda del sistema de producció van entrant els productes dels quals s’extreu la cel·lulosa, per l’altra va sortint el paper ja fet.
  37. 37. Reciclatge
  38. 38. Qué és el reciclatge? El reciclatge és l'acció, i el reprocés de parts o elements d’un article.
  39. 39. Quins són els materials que mes acostumen a ser reciclats? Els materials que acostumen a ser reciclats són el ferro, l’alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plàstic.
  40. 40. La cadena de reciclatge comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dcontenidors de reciclatge, amb diferents colors:ipositen en els diferents contenidors. Hi ha cinc tipus de
  41. 41. Contenidors de reciclatge a Barcelona
  42. 42. CONTENIDOR GROC Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines,bosses , safates, etc.), llaunes (begudes, conserves, etc.), tetra briks, paper d'alumini.
  43. 43. CONTENIDOR BLAU Contenidor blau (paper i cartró): en aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartró (caixes, safates, etc.),
  44. 44. CONTENIDOR VERD CLAR Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor es diposita vidre. No s'hi poden llençar xapes ni tapes de metall.
  45. 45. CONTENIDOR MARRÓ Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor es diposita restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro del cafè, paper de cuina...
  46. 46. CONTENIDOR GRIS Contenidor gris (rebuig): en ell s'hi diposita la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
  47. 47. Contenidors de piles i fluorescents Contenidors de piles i fluorescents: s'hi depositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.

×