1. ELLIOTT ERWITT
Paula Beltrán i Laura Frau
Cultura Audiovisual
2. ELLIOTT
ERWITT
• Va néixer a París l’any 1928 en una família d’emigrants russos.
• Els primers anys de la seva vida els va passar a Itàlia. Als deu anys es va traslladar a França. Al cap de dos anys es
va traslladar definitivament a Estats Units, a Nova York, i finalment a Los Angeles.
• Va estudiar en la Hollywood High School, mentre que treballava en un laboratori revelant copies firmades
d’estrelles de cine pels seus fans.
• A Itàlia i a França va començar la seva carrera professional, va seguir treballant com a fotògraf en diverses
publicacions.
• A Nova York va conèixer a Edward Steichen, Robert Capa i Roy Stryker, que van acabar convertint-se en els seus
mentors.
• Després de sortir de l’exèrcit, va formar part de Magnum Photo per Robert Capa. L’any 1968 es va convertir en
el president d’aquest prestigiosa agència.
3. Les seves fotografies…
• Característica principal: to irònic. Ens permet veure les fotografies plenes
d’humor i enginy.
• Llarga sèrie de fotografies amb el gos com a motiu principal. Juga amb la
comparació de l’amo i el seu gos. (Com l’anàlisi de la foto)
• Nombroses fotografies de personatges destacats de la seva època.
(Marilyn Monroe)
• Denuncia social criticant el racisme en EE.UU.
6. 2. Nivell morfològic
• A nivell morfològic aquesta fotografia ens mostra un ISO bastant baix, ja que la imatge ha estat feta
a l’exterior i a ple dia, és a dir, no era fosc. El gra de la fotografia és gairebé inexistent, però hi ha
alguns punts d’aquesta en els quals podem observar bastanta foscor o, per exemple, en la part de
les cames de la persona, observem poca nitidesa, claredat i una mica de gra.
• Quan a l'espai, en l'escala de la fotografia és un pla conjunt ja que aquesta ens mostra un escenari
amb un paisatge i uns personatges als quals se'ls mostra tot el cos. També podem dividir la imatge
en tres plans, mitjançant els personatges que hi surten. El primer pla de la imatge, es centra en la
figura de l’home amb el cap de gos, ja que té més pes visual al ser més gran. Com a segon pla,
tenim el gos sol, ja que és on la vista se'ns dirigeix desprès del primer pla. Per últim, tenim el fons
on podem observar un cartell que també consta de bastant pes visual ja que el contrast de lletres
negres en un fons blanc crida bastant l’atenció.
• D’altre banda, també podem observar alguns trets de textura, per exemple en les pedres que
formen part de la casa, ja que podem apreciar i imaginar el tacte d’aquestes.
• Per últim, la fotografia presenta bastanta nitidesa, però en alguns punts com entre les cames del
personatge, s’hi pot observar una taca negra degut a la foscor que hi ha en aquest punt. També pot
influir que estigui feta en blanc i negre i perdi alguns tons i detalls.
7. 3. Nivell compositiu
• A nivell compositiu, aquesta foto disposa de perspectiva, ja que a través de la
figura de l’home i el gos i en gos en sí, podem veure darrera l’escala i estan en dos
plans diferents.
• La imatge, es pot dividir en tres: una part, la ocupa la figura de l’home i el gos,
l’altre part la ocupa el gos que està sol i per últim tenim la part del cartell i el tros
de ‘’paisatge’’.
• La imatge té molt dinamisme, ja que els personatges estan col·locats d’una manera
molt original i gens igualada. D’una banda, tenim a la part dreta, el gos i les cames
que estan més elevats que el gos sol. A més a més, les escales li donen joc a la
dinàmica de la fotografia, perquè tot i que ambdós estiguin col·locats a la mateixa
alçada, desprès l’un supera l’alçada de l’altre.
• Quan a la posició d’aquests inspira descans i indiferència, ja que tot i que la imatge
hagi estat capturada en un moment irònic, la cara dels animals denota que estan
tranquils i en posició de descans.
8. 3. Nivell compositiu
3.1. Espai de la representació:
• La imatge és un paisatge obert ja que podem veure perfectament els personatges i ens
podem fer una idea d’on són, en aquest cas, en l’escala principal del que poden ser uns pisos,
per tant, també es tracta d’un paisatge exterior. D’altra banda, els personatges apareixen dins
el camp de visió.
• Com que podem distingir tot el que passa a la imatge, aquesta és concreta. I a més a més té
una profunditat de camp mitja, ja que el caràcter de la imatge no es centra en un sol punt
concret ni en la imatge en sí. A més a més, no es crea el fons borrós.
3.2. Temps de la representació:
• La imatge és totalment instantània ja que el moment en el que es fa la fotografia dura pocs
segons degut a que si els animals es mouen, ja es pot observar el cap de la persona, per tant,
el fotògraf ha hagut d’estar molt atent i probablement preparar la imatge per poder dur a
terme aquesta composició. No sabem la duració d’aquesta imatge, probablement poca, per la
mateixa raó per la qual és instantània. La imatge no té narrativitat, ja que no es pot observar
la ‘’conversa’’ entre dos personatges, però els animals, cada un per la seva part, ens mostren
una expressió diferent de tranquil·litat, descans i parsimònia. A més a més, la postura de la
persona connota relax i comoditat.
9. 4. Nivell interpretatiu
• A nivell interpretatiu, aquesta imatge és poc expressiva, ja que no ens
mostra gairebé cap situació que pot haver passat mentre el fotògraf la
feia, tot el contrari, sembla una imatge que no amagui res.
• Tot i això, crec que el fet de no expressar res és exactament el que volia
l’autor, ja que és més una imatge satírica que riu de la persona tot
atribuint-li la fisonomia d’un gos.
• Per tant, crec que el que intenta l’autor és retratar a través de la il·lusió
òptica, la cara de mal humor que pot arribar a tenir una persona depenent
de la situació en la que estigui.
• A més a més, com ja hem comentat abans, es pot observar en tota la
fotografia un cert ‘’relax’’ i descans per part de la postura i la actitud dels
tres personatges.
10. 5. Interpretació global
• Així doncs, a nivell global, podríem determinar aquesta imatge com una fotografia
satírica en la qual ha estat aprofitat un moment bastant exacte per crear una il·lusió
òptica i entrar en un joc amb el receptor i el públic.
• D’altra banda, podem comparar aquesta fotografia amb qualsevol altre del autor, com
per exemple:
Ja que crec que en ambdues es pot observar una certa ironia i sàtira (en aquest cas el nen
rient mentre juga amb una pistola, cosa que no hauria de ser així) i també el fet de que són
en blanc i negre.