3. 1. L’Europa del segle
XVIII
Al començament del segle XVIII, casi tota Europa
estava sota l’Antic Règim.
En això definim les societats europees de l’Edat
Moderna, que havien superat l’etapa medieval i
feudal. Tot basat en l’economia agrària senyorial,
l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.
4. 1.1. Una agricultura
senyorial
L’agricultura era el més important, en l’economia.
Era una agricultura de subsistència.
Les collites era el que marcava l’economia perquè es
veia afectada de vegades per crisis de subsistència
que eren en moments que casi no havia aliments i els
preus pujaven.
La terra era a mans de la noblesa i el clero, els
pagesos eren sotmesos a un règim senyorial.
5. 1.2. Una monarquia
absoluta
El rei tenia el poder absolut. El rei era qui manava i
no pagava cap dels impostos. Els governs d’aquells
temps eren escassos i no tenien cap dret.
6. 1.3. L’expansió
econòmica
El segle XVIII va haver-hi una relativa pau per tot el món.
Desprès de la Guerra dels Trenta Anys i el Tractat d’Utrech va
donar pas a que no hi haguessin tantes guerres.
La població va créixer, a Europa van duplicar els seus habitants.
Aquest creixement va ser provocat perquè ja no hi havia tantes
epidèmies, i també per la introducció de nous productes com el
blat de moro i la patata.
Va augmentar la producció per l’augment de la demana pel
creixement de la població, això va fer que augmentés els preus i
es va obtenir majors guanys.
Les monarquies van potenciar les manufactures i van protegir
les companyies comercials.
Va augmentar també el comerç colonial, que era el comerç
marítim amb els territoris extra europeus.
8. Monarca
absolut
Alt clero i
noblesa de
cort
noblesa
Burgesia i baix clero
Classes populars urbanes i
pagesos
9. 2.1. Una societat
desigual
Hi havia desigualtat civil entre privilegiats i no
privilegiats.
10. 2.2. Els privilegiats
La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats.
Tenien moltes terres i no pagaven impostos.
La noblesa vivia de les rendes de les terres. Gaudien
de molts de privilegis com bancs reservats a
l’església...
El clero vivia del seu patrimoni i pel delme.
11. 2.3. Els no privilegiats
Eren els que no tenien privilegis, que ocupava el 90% o
95% de la població.
La burgesia eren els grans artesans, els comerciants i els
banquers. Tenien riquesa, però no tenien influència
política per la marginació dels cercles de poder.
Les classes populars urbanes agrupaven treballadors
manuals de les ciutats (soldats, obrers, petits artesans...)
Els pagesos. Condicions molt dures i obligats a treballar
en terres de privilegiats.
13. 3.1. Què és la
il·lustració?
Moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat al
segle XVIII.
Els creadors van ser dos pensadors anglesos, John
Locke i Isaac Newton. El primer va criticar
l'absolutisme i amb el segon va néixer l’absolutisme.
La il·lustració defensava la fe absoluta en la raó
Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per
la seva intel·ligència, poda assolir el coneixement,
que per a ells era la base de la felicitat.
Van defensar la tolerància.
14. 3.2. Els filòsofs del segle
de les llums
Grup de pensadors, principalment francesos:
Montesquieu, Voltaire, Diderot, Sousseau.
En els seus escrits van defensar els principis de
llibertat i d’igualtat de tots els éssers humans.
15. El pensament econòmic
Es van negar al mercantilisme que defensava els
metalls preciosos com a base de la riquesa d’un país
I els fisiòcrates afirmaven que ho era l'agricultura.
16. El pensament poític
Defensaven el liberalisme
Montesquieu va defensar la divisió de poders
(legislatiu, executiu i judicial).
Rousseau va definir el contracte social i l’elecció d’un
vot per persona.
Voltaire va defensar la necessitat d’un pensament
que limités el poder i del rei i d’un sistema fiscal.
17. 3.3. L’Enciclopèdia
Dos pensadors il·lustrats Diderot i D’Alembert van
posar en marxa l’Enciclopèdia. Es tractava d’una
gran obra que reunís tots els coneixements de
l’època.
Va tenir un gran èxit per la difusió de les idees
il·lustrades. I es va crear salons i acadèmies.
18. 4. La fallida de
l’absolutisme
Als finals del segle XVII Holanda i Anglaterra van produir-se
transformacions polítiques que van començar a limitar el poder de
la monarquia absoluta. Les idees il·lustrades van donar lloc a
molts països a una sèrie d’experiències reformistes conegudes amb
el nom del despotisme il·lustrat.
19. 4.1. Les revolucions
angleses
Creació de dues cambres del Parlament: Lords (nobles i clero) i
Comuns (burgesos, representants de la ciutat).
Al segle XVII, els Stuart va voler governar i detenia a qui si
oposava. Es va produir una guerra civil entre els defensors del
Parlament i els de la monarquia absoluta. Els 1649, Carles I, va
ser ajusticiat i es va proclamar la república.
Oliver Cromwell impulsor principal del canvi. Desprès de la
seva mort va tornar la monarquia.
Carles II nou rei d’Anglaterra va votar a favor de l’habeas
corupus (text que garantia les llibertats individuals)
Al 1689 una segona revolució va posar fi a la monarquia
absoluta dels Stuard i van oferir la corona a Guillem d’Orange
que va jurar la Declaració de Drets.
20. Anglaterra va ser el primer país amb monarquia de
poder limitat. La monarquia parlamentària britànica
es va convertir en un exemple a seguir per als filòsofs
francesos.
21. 4.2.El despotisme
il·lustrat
A Europa seguien exercint un poder absolut.
Frederic II de Prússia, Maria Teresa
d’Àustria, Caterina de Rússia i el monarca espanyol
Carles III, van intentar el progrés.
Els dèspotes il·lustrats defensaven els drets del
poble, però no els tenien en compte per a que ells
diguessin la seva opinió (TOT PEL POBLE PERÒ
SENSE EL POBLE).
Això va der revolucions liberals al segle XIX.
23. 5.1. Els Estats Units
d’Amèrica
Tretze colònies angleses, establertes a la costa est de
l’Amèrica del nord , van protagonitzar el segle XVIII,
la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.
Els colons americans no estaven d’acord amb les
taxes i els impostos, no amb la monopoli comercial
de Gran Bretanya.
El de juliol del 1776, delegats de les tretze colònies,
reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració
d'Independència dels Estats Units d’Amèric.
24. 5.2. Constitució dels
Estats Units
George Washington, va ser proclamat el primer
president dels EUA.
Al 1787, es va redactat la primera Constitució.
Per sobre dels estats hi havia el govern federal.