Agenda d'activitats de les nits a Sant Cugat. del 14 de juny al 16 de novembre. Mës info a www.santcugat.cat/agenda

1. 1

2. 2
DEL 14 DE JUNY AL 22 DE SETEMBRE DE 2013
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT CUGAT
INFORMACIÓ I VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS
Casa de Cultura (C. Castellví, 8. Sant Cugat. Tel. 93 589 13 82)
VENDA UNA HORA ABANS DELS CONCERTS
Museu de Sant Cugat (Claustre)- Jardins del Monestir
www.santcugat.cat/agenda - #NitsaSantCugat
RESERVA D’ENTRADES
casadecultura@santcugat.cat
PREU: 10 €
(Excepte concerts Trobada de cors de Clavé i El màrtir Cugat. Preu: 5 €)

3. 3
CALENDARI DE CONCERTS
JUNY
Divendres 14, a les 22 h
ERWYN SEERUTTON’S ENSEMBLE
GOSPEL & JAZZ
Dissabte 15, a les 20.30 h
SOCIETAT CORAL LA LIRA I SOCIETAT CORAL DE L’ALIANÇA DE LA GARRIGA
TROBADA DE CORS DE CLAVÉ
JULIOL
Divendres 5, a les 22 h
ÒPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT
VERDI VS WAGNER
Daniel Gil de Tejada, direcció
Dissabte 6, a les 20:30 h
X CURS INTERNACIONAL DE CANT SANT CUGAT
PREMI DE CANT CAMERATA SANT CUGAT I CONCERT DE CLOENDA
Divendres 12, a les 22 h
SYMFONIA JONG TWENTE
DVORÁK: SIMFONIA DEL NOU MÓN
Alexander Geluk, direcció
Divendres 19, a les 22 h
EMILI BRUGALLA, PIANO
ARABESC, LA PETJADA D’ AL-ÀNDALUS EN EL PIANO MODERN
SETEMBRE
Divendres 6, a les 22 h
COBLA JOVENÍVOLA DE SABADELL
DE VERDAGUER AL MODERNISME. PASSIÓ PER LA NATURA
Joan Lluís Moraleda, direcció
Divendres 13, a les 21 h
COR INFANTIL SANT CUGAT I COR AGLEPTA
Esther Piñol, arpa
Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, direcció
Dissabte 14, a les 22 h
JOAN CHAMORRO TRIO & EVA FERNÁNDEZ
Diumenge 22, a les 21 h
LECTURA DRAMATITZADA
EL MÀRTIR CUGAT
De Josep M. Jaumà
Salvador Fité, direcció

4. 4
Divendres 14 de juny, 22 h
ERWYN SEERUTTON’S ENSEMBLE
GOSPEL & JAZZ
ERWYN SEERUTTON
És un músic i compositor establert des de fa anys a Catalunya. Pels seus orígens i influències
musicals, ha desenvolupat un estil propi com a instrumentista i com a cantant. Toca el banjo, la
guitarra, la bateria, el washboard (taula de rentar). Les seves influències més marcades
provenen del jazz, el gospel i la música tradicional del seu país, el segà, que neix de la
confluència entre la música africana i la cultura criolla de l’illa Maurici. El seu repertori inclou
composicions pròpies, adaptacions de temes clàssics del jazz i temes populars de l’illa Maurici,
tant en crioll com en anglès.
Ha actuat arreu de Catalunya i Espanya. Cal destacar les actuacions al Festival de Jazz
Terrassa, al Mil·lenni i a la Fundació Puigvert. Ha participat en festivals internacionals de jazz
de Nova Orleans, el Japó, Hongria, Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, França i Finlàndia.
Ha liderat els grups Terrassa Swing Reunion, Erwyn’s Hot 5, Erwyn’s Hot Brass, Erwyn’s Segà 4
i la Jazz Kreol Fusion. Ha col·laborat i col·labora com a músic i cantant amb artistes diversos i
reconeguts artistes i grups com La Vella Dixieland, Locomotora Negra, La Porteña Jazz Band,
Leroy Jones i Josep M. Farràs, entre d’altres.
Dirigeix també diversos grups de gospel, com el Grup Vocal Zetzània de Cornellà de Llobregat i
el Cor de Gospel Sant Cugat. També ha col·laborat com a professor de gospel a l’Escola
Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
GOSPEL & JAZZ
És una proposta per gaudir d’un concert on aquests dos estils, tan lligats en els seus orígens, es
presenten en un repertori on es barregen el gospel i el jazz més clàssic i modern, de la mà
d’Erwyn Seerutton.
El concert flueix enriquit per l’aportació del Quartet Vocal i amb l’acompanyament de músics tan
reconeguts com Federico Mazzanti (piano), Manuel Krapovickas (baix) i Oriol González (bateria).
Aquest concert és una proposta única per fer gaudir el públic i captivar tothom que es deixi
seduir per aquests estils de música.
Erwyn Seerutton, director, veu principal i guitarra
Susana Muñoz, veu
Gemma Castells, veu
Enric Puiggròs, veu
Salva Montell , veu

5. 5
Dissabte 15 de juny, 20.30 h
SOCIETAT CORAL LA LIRA I SOCIETAT CORAL DE L’ALIANÇA
TROBADA DE CORS DE CLAVÉ
Societat Coral La Lira (Sant Cugat del Vallès)
Es fundà el 1882 i de seguida formà part de l’Agrupació Euterpense de Cors de Clavé. Des del
1950 és membre de la Federació de Cors de Clavé. Malgrat els daltabaixos polítics i l’evolució
dels costums des del 1882, la Lira va aconseguir celebrar el seu 125è aniversari l'any 2007 i
avui dia, amb 131 anys de vida, en continua amb una activitat més intensa que mai.
Formada íntegrament per homes santcugatencs, al llarg de la seva trajectòria ha volgut
fomentar la cultura catalana i preservar-ne les tradicions, com les cantades de Caramelles en
les diades de Pasqua de Resurrecció. El seu repertori inclou valsos de caramelles, sardanes i
havaneres. Cal esmentat les seves actuacions al Palau de la Música Catalana de Barcelona i
Teatre Auditori de Sant Cugat. Cal esmentar les seves actuacions a la Catalunya Nord, al país
Basc, arreu de Catalunya, al Teatre Auditori de Sant Cugat i al Palau de la Música Catalana de
Barcelona. Al llarg de la seva història la coral ha estat dirigida per prestigiosos directors com
Lluís Millet, Xavier Azqueta, Andreu Recasens i actualment per Eloi Jover.
Societat Cora L’Aliança (La Garriga)
A finals de 1910, al desaparegut cafè de can Bot, es formà el “coro” i el 18 de juliol de 1911
s’esdevingué la primera actuació amb assistència de grans personalitats com la del mestre Enric
Morera, que féu ofrena a la Societat Coral L’Aliança d’una partitura inèdita, Nostra Senyera. El
22 d’agost de l’any 1912 s’aprovà en Junta la incorporació del mestre Josep Aymerich, fill
il·lustre de la Garriga, i el 18 de juliol de 1936, en un dia de tant tristos esdeveniments
històrics, la Societat Coral l’Aliança, celebrà les noces de Plata. Avui en dia, aquest cor d’homes
està dirigit pel mestre Enric Roca i Torndelacreu i el componen trenta tres cantaires.
Les seves interpretacions d’obres tan populars com Les flors de maig, La maquinista, Lo pom de
flors, L’Empordà, Girona m’enamora, Aliança centenària i d’altres, sempre aconsegueixen
arrencar els aplaudiments d’aquells que estimen la musica feta des de el cor.
L’any 2011 han commemorat el seu centenari i han estat guardonats amb la Medalla d’Honor de
La Garriga.
Cal destacar que el 24 de juny del passat 2012, l’Aliança va participar en las d’Homes de la
Federació Catalana de Cors de Clavé en un multitudinari concert al Palau de Las Música
Catalana de Barcelona.
Societat Coral La Lira (foto: Jaume Foto Grup) Societat Coral L’Aliança (foto: Jaume Foto Grup)

6. 6
PROGRAMA
Societat Coral La Lira de Sant Cugat del Vallès
Diego Lahuerta, acordió
Eloi Jover, direcció
Un cant festiu Josep Voltas (text de P.Català)
El saltiró de la cardina Vicenç Bou (text de Josep M. Francès)
La Maria de les trenes Josep Saderra
Damunt la sorra daurada Vicenç Olivé
Els pescadors Joan Anselm Clavé
Societat coral L'Aliança
Enric Roca, direcció
Cant de primavera Joan Pedrerol
Flor de la Garriga Ramon Pascual (text de Mn. Turc)
Per tu ploro Pep Ventura
Nostres cançons Josep Voltas
Evocació del Pirineu Ricard Martínez Valls
La mare cantora Vicenç Bou
Cant Comú
A Montserrat Joan Anselm Clavé
Lo pom de flors Joan Anselm Clavé
Les flors de maig Joan Anselm Clavé
La maquinista Joan Anselm Clavé

7. 7
Divendres 5 de juliol, 22 h
ÒPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT
VERDI VS WAGNER
Daniel Gil de Tejada, direcció
L’Òpera de Cambra de Sant Cugat juntament amb el Cor de Cambra Dyapason i el Cos de
Dansa de l’Esbart Sant Cugat, celebra amb aquest concert el bicentenari del naixement de dos
dels màxims representants del gènere operístic com són Giuseppe Verdi i Richard Wagner. Ens
fa molta il·lusió celebrar aquest aniversari dirigits pel director de l’Escola d’Òpera de Sabadell,
Daniel Gil de Tejada.
Daniel Gil de Tejada després de llicenciar-se en direcció d’orquestra en el Royal College of Music
de Londres, debuta a Itàlia dirigint L’Elisir d’Amore i Il matrimonio segreto. És també en aquell
país on ha estat guardonat amb el Primer Premi del Concorso per giovani direttore d’ópera
Franco Capuana d’Spoleto.
Verdi (1813-1901) va ser el més notable i influent compositor d’òpera italiana del segle XIX. Les
seves òperes es representen contínuament arreu del món. Alguns dels seus temes estan molt
arrelats a la cultura popular, com La donna è mobile de Rigoletto, el brindis de La Traviata, o el
Va pensiero de l’òpera Nabucco, relacionat amb el domini austríac sobre Itàlia...i que avui
cantarem...
Wagner (1813-1883), a diferència de la majoria de compositors d’òpera, va escriure el llibret i la
música de cadascuna de les seves òperes. Va revolucionar l’òpera a través del seu concepte
“obra d’art total” tractant de sintetitzar les arts visuals, musicals poètiques i dramàtiques.
Reconegut per la seva rica harmonia i orquestració i per l’ús del leitmotiv, frase associada a un
personatge, lloc o idea de la trama.
Òpera de Cambra de Sant Cugat
Cor de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat i Cor de Cambra Dyapason

8. 8
Verdi Vs Wagner
VVW
Intèrprets:
Mariona Benet, soprano
Carles Cremades, tenor
Toni Marsol, baríton
Cor de l'Òpera de Cambra
Cor Dyapason (direcció: Teodor Roura)
Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat (direcció: Laia Martínez)
Pere Bardagí, violí
Josep Bracero, viola
Manuel del Fresno, violoncel
Daniel Garcia, piano i arranjaments
Daniel Gil de Tejada, direcció
Organitza: Òpera de Cambra de Sant Cugat

9. 9
Dissabte 6 de juliol, 20.30 h
X CURS INTERNACIONAL DE CANT SANT CUGAT
PREMI DE CANT CAMERATA SANT CUGAT I CONCERT DE CLOENDA
Camerata Sant Cugat
La finalitat de Camerata Sant Cugat és promoure la confluència de les diferents disciplines
escèniques: la música, la dansa, el teatre i les arts plàstiques interpretatives. La música és
l’element central sobre el que es conjuguen les altres disciplines, prioritzant el
desenvolupament i formació de la veu com a element fonamental d’expressió.
Curs Internacional de Cant
Està dirigit a alumnes de cant i a professionals de la veu. Les activitats que es realitzen
responen a criteris de qualitat i excel·lència artística. Com a complement de les classes de cant
líric, s’imparteixen sessions de tècnica Alexander, moviment i expressió corporal, afinació
dinàmica i interpretació escènica. El professorat consta de dotze professors i destaquen les
classes magistrals de Carme Bustamante i Francesca Roig.
Concert de cloenda
Hi participen els alumnes inscrits al curs, optant tots ells a diversos premis i mencions atorgats
per un jurat format per membres dels Amics de L’Òpera de Sabadell, la Fundació Jaume Aragall
i la Fundació Clarós, entre d’altres. Compta amb la participació especial de la soprano Eugènia
Montenegro, guanyadora del Premi Camerata Sant Cugat de Cant l’any 2011.
Eugènia Montenegro, soprano
Nascuda a Barcelona. Ha cursat cant al Conservatori Municipal de Barcelona tot obtenint el
Premi d’Honor. L’any 2011 guanyà el Premi Camerata Sant Cugat de cant. Ha col·laborat amb
l’òpera de Sabadell com a “sacerdotessa d’Aida” en l’òpera Aida, de G. Verdi i recentment com a
“Abigaille” en el paper principal del Nabucco, també de G. Verdi, amb un gran èxit per part de
la crítica.
Professorat, direcció i coordinació:
Classes Magistrals: Carme Bustamante (soprano) i Francesca Roig (mezzosoprano)
Professors: Rosa M. Conesa (soprano), Anna Ollet (soprano) i Xavier Baulies (baríton)
Professor de teatre: Lluís Parera (actor i director teatral)
Professors de Tècnica Alexander: Nica Gimeno i Guillem Delclòs
Pianistes: Lluís Avendaño, Josep Buforn, Elena Kolesnikova i Manel Ruiz
Conferenciants convidats: Dr. Pedro Clarós i Marcel Gorgori
Director del curs: Xavier Baulies
Coordinació: Lluïsa Lucas (Camerata Sant Cugat)

10. 10
Divendres 12 de juliol, a les 22 h
SYMFONIA JONG TWENTE
DVORÁK: SIMFONIA DEL NOU MÓN
Symfonia Jong Twente
Creada l’any (1973) és una fundació independent amb dues orquestres de joves al seu càrrec:
Symfonia junior, per a nens i nenes de set a catorze anys (40 membres) i l’orquestra Symfonia
Jong Twente, per a joves músics d’entre catorze i vint-i-cinc anys (55 membres), orquestra que
tindrem el plaer d’escoltar aquesta nit. La finalitat de l'orquestra es proporcionar en un ambient
acollidor per fer música i motivar els joves a continuar la seva formació musical i alhora assolir
un alt nivell musical.
La Symfonia Jong Twente interpreta tan obres simfòniques d'alt nivell, òpera i ballet com
bandes sonores, de compositors famosos i no tan famosos. Ha actuat en els escenaris més
grans d’Holanda i Alemanya i ha dut a terme gires a l’estranger. També participa en concursos
arreu d’Europa, entre els que destaquen els de les ciutats de Copenhaguen a València,
Florència, Cracòvia, Praga, Viena, Rotterdam i Londres. L'èxit més recent i important va ser
guanyar el concurs Viena Summa Cum Laude amb un concert en el famós Saló Daurat de la
Musikverein a Viena.
Alexander Geluk, direcció
Estudia direcció d'orquestra amb Taijiro Limori i violoncel amb
Robert Dispa als conservatoris de Arnhem i Enschede (Holanda),
on es gradua amb èxit. També és llicenciat en Direcció Coral.
Actualment és el director titular de l'Orquestra Simfònica de
Arnhem, el Van Wassenaer Consort, l’Arnhem Oratorio Cor i la
Symfonia Jong Twente. Des de l’any 2007 ha estat el director
convidat de la Beethoven Acadèmia Orchestra de Cracòvia.
També treballa com a director assistent de la Reisopera i ha estat
durant vuit anys convidat a dirigir l'Orquestra de Nairobi (Kènia).
A més de dirigir concerts amb el repertori estàndard simfònic,
òpera i ballet, l’inquiet Geluk aposta per la fusió de la música rock
amb l’orquestra simfònica i també treballa repertori d’autors desconeguts pel gran públic com
Kilar, Eremenko i Moniuszko, obres orquestrals del rus Sviridov i les desconegudes obres de
Glazounov.
Com a compositor, destaca la seva obra Montferland la Ballade, que va rebre molt bones
crítiques com “una obra d'art intel·ligentment escrit, amb molta imaginació" i ". .. Geluk és un
dibuixant mestre de l'impressionisme ambiental ... "

11. 11
PROGRAMA
Part I
Simfonia núm. 9 en mi menor, op. 45 “Simfonia del Nou Món” Antonín Dvorák
- Adagio - Allegro molto
- Largo
- Scherzo - Molto vivace
- Allegro con fuoco
Part II
Selecció d’ Els Miserables Claude Michel Schonberg
El món perdut John Williams

12. 12
Divendres, 19 de juliol, 22 h
EMILI BRUGALLA, PIANO
ARABESC
LA PETJADA D’AL-ÀNDALUS EN EL PIANO MODERN
Emili Brugalla, piano
Inicia els estudis musicals en el Conservatori Superior de Música del Liceu on es diploma
en els graus superiors de Piano i de Música de Cambra. El 1982 rep el primer premi del
"Concurs de Joves Intèrprets" que atorga Joventuts Musicals de Catalunya. El 1995 fa
coneixença amb Maria Joao Pires qui, des d’aleshores l’ajuda a definir millor els seus
propis mitjans per fer arribar la música al públic.
Com a solista o formant part de grups de cambra, ha actuat en festivals tan prestigiosos
com el Festival Internacional de Música de Granada, Festival de Peralada, Festival
Internacional de Torroella de Montgrí, Festival Internacional de Santander, Festival
Internacional Pau Casals del Vendrell, Quincena Musical de San Sebastián, Temporada
1996 del Auditorio Nacional de Madrid, etc. Ha col·laborat regularment amb els grups de
cambra Barcelona 216 i Solistes de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya i des del 1998 és membre fundador del Trio Kandinsky, amb qui desenvolupa
una intensa carrera internacional. La seva presentació com a solista amb l’OBC esdevé el
1997 tot interpretant el Concert Ibèric de M. Blancafort, obra de la qual ha realitzat la
revisió crítica per l’Editorial Boileau (Barcelona). Ha actuat també com a solista amb
l’Orquestra Nacional d’Andorra i amb la Orquestra de Cambra de Granollers.
La seva discografia inclou obres del repertori català del s. XX per a piano sol (Etnos), la
integral de Danzas Españolas i altres obres d’E. Granados per al segell La Ma de Guido i
la primera edició de les Variacions per a piano i orquestra de J. Serra, amb l’ Orquestra
Simfònica del Vallès per a segell Naxos.
Actualment es professor al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels de Sant Cugat del
Vallès i del Conservatori Superior de Musica del Liceu.
ARABESC, La petjada d’Al-Ándalus en el piano modern
... En aquest recital he volgut unir imatges sonores molt diverses que tenen en comú la
gran herència de la cultura andalusí a través dels segles en la música de piano del segle
XXI. Des de l'evocació pictòrica de les gitanes de Mompou, passant per la inspiració
alhambrista de Debussy que, des de França, ens transporta al Petit Orient ; tot seguint
amb l'alè tràgic del cante i la saeta del Jondo de Guinjoan i les imatges castisses de
Granados; i acabant amb el remolí impetuós de guitarres i de quejíos flamencs d'aquest
gran fresc que és la Fantasia Baetica de Falla...
Emili Brugalla

13. 13
PROGRAMA
ARABESC
La petjada d’Al-Ándalus en el piano modern
Part I
Suburbis Frederic Mompou
1. El carrer, el guitarrista i el vell cavall
2. Gitanes I
3. Gitanes II
4. La cegueta
5. L’home de l’aristó
Cançó i dansa núm. 6 Frederic Mompou
Quatre preludis Claude Debussy
(… La Puerta del vino)
(… La sérénade interrompue)
(… La terrasse des audiences du clair de lune)
(… Feux d´artifice)
Part II
Jondo Joan Guinjoan
Tres danzas españolas Enric Granados
- Villanesca
- Zambra
- Arabesca
Fantasia Baetica Manuel de Falla

14. 14
Divendres 6 de setembre, 22 h
COBLA JOVENÍVOLA DE SABADELL
DE VERDAGUER AL MODERNISME. PASSIÓ PER LA NATURA
Joan Lluís Moraleda, direcció
La Cobla Jovenívola de Sabadell es fundà l’any 1974. De llavors ençà, la Jovenívola ha dut a
terme més de 3.500 actuacions, entre elles unes 2.200 ballades, més 300 concerts i més de
800 aplecs, a més d’acompanyar ballades d’esbarts i sessions de balls per a cobla. Ha actuat al
costat de les principals cobles del país. Tantes són les actuacions rellevants al llarg de la seva
trajectòria que es fa difícil destacar-ne una. Tot i això, cal esmentar actuacions emblemàtiques
al Palau de la Música de Barcelona, als Festivals de Música Pau Casals del Vendrell, al Cicle de
Música d’Estiu de Joventuts Musicals, al Cicle Nits de Música al Claustre de Sant Cugat del
Vallès i a molts pobles i ciutats de Catalunya. També als Aplecs Internacionals d’Amsterdam,
París, Zuric, Tolosa, Brussel·les i Florència. La seva discografia editada consta de quatre discos
i diversos CD. La Jovenívola en els seus concerts, interpreta sardanes tradicionals, però inclou
força sardanes d’autors contemporanis que mostren la vitalitat de la música de cobla.
Joan Lluís Moraleda (1943), director de la cobla, és un prestigiós músic, compositor i director, i
una de les persones més qualificades i guardonades en l’àmbit de la música per a cobla. Amb
ell, la Jovenívola ha dut a terme un nou salt qualitatiu que, a més, ha fet augmentar la
presència de la cobla als escenaris concertístics més prestigiosos i ha propiciat nous
enregistraments discogràfics.
De Verdaguer al modernisme. Passió per la natura
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902), conegut popularment com a
mossèn Cinto, va contribuir decididament a la modernització de la llengua i la literatura
catalanes, i a l’obtenció d’un prestigi nacional i internacional que va resultar fonamental per la
recuperació de la consciència lingüística del català i la projecció de la nostra literatura.
Verdaguer, un poeta arrelat a la terra, és el màxim exponent de la Renaixença i una de les
figures més apassionades de la literatura catalana moderna.
De Verdaguer al modernisme. Passió per la natura és un viatge per la geografia vital catalana
en el qual la cobla acoloreix els versos del Príncep dels poetes catalans, tal com el va batejar
Josep Torres i Bages. A la primera part, es posa en comú les diferents visions artístiques que,
d’uns territoris simbòlics, han tingut diferents compositors, i el mateix Verdaguer. L’itinerari
acabarà, a la segona part, amb la recreació de l’ambient modernista de principis de segle.

15. 15
PROGRAMA
Part I. Els paisatges de Verdaguer
Solemnitat Conrad Saló i Ramell
La vall de Calonge Ricard Viladesau i Caner
La reina de les flors Josep Serra i Bonal
Ofrena a mossèn Cinto Joan Lluís Moraleda i Perxachs
Empordanesa Joaquim Serra i Corominas
Part II. El Modernisme
L’auca del senyor Esteve Jordi León i Royo
L’ocell i les roses Eugène Damaré (arr. Bernat Castillejo)
Sitges 1900 Joan Jordi Beumala i Sampons
Tenora solista: Marc Isan, tenora solista
Tible solista: Oriol Oller, tible solista
Flabiol solista: Denis Rojo, flabiol solista
Valentí Maymó i Cusidó, rapsode
Joan Lluís Moraleda, direcció

16. 16
Divendres 13 de setembre, 21h
COR INFANTIL SANT CUGAT
COR AGLEPTA
Esther Piñol, arpa
Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, direcció
COR INFANTIL SANT CUGAT
L’any 1991, el professor de música Martí Marín funda el Cor Infantil que compta actualment amb la
direcció d’Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer. L’educació des de l’art i la música, com a via de
comunicació universal, són els dos preceptes fonamentals d’aquest cor, el qual formen cantaires
d’entre 8 i 18 anys.
La formació ha actuat pels grans teatres d’arreu de Catalunya i ha rebut crítiques força elogioses.
L’any 1995 inicià la seva projecció internacional amb concerts i gires per Europa i va viatjar fins al
Canadà. Al llarg dels seus quasi 20 anys de trajectòria, ha enregistrat nou CDs entre els quals
destaquen Fantasia de Nadal, La volta al món amb les nostres cançons, Música religiosa, Perfect
Songs i Música del s. XX. En els darrers anys ha interpretat l’òpera per a infants Brundibár, de H.
Krása, a l’Auditori de Barcelona; El petit escura-xemeneies, de B. Britten, al Teatre Auditori Sant
Cugat i al Gran Teatre del Liceu; i també ha actuat amb Les Choristes (Los Chicos del Coro) en el
Festival del X Mil·lenni, al Palau de la Música Catalana.
COR AGLEPTA
El Cor Aglepta neix l'octubre de 2001 amb la voluntat de crear un nou estil de fer música coral, amb
produccions atrevides, amb un treball vocal acurat i amb un sentit professional i engrescador de fer
música. Juntament amb el Cor Infantil Sant Cugat ha interpretat concerts a Bèlgica i al Canadà. Ha
col·laborat amb l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, interpretant el Somni d'una nit d'estiu de F.
Mendelssohn i juntament amb el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat ha presentat l’espectacle
CorcumDansa. Amb l’ojectiu de donar a conèixer obres per veu blanques, també ha interpretat
l’obra A Ceremony of Carols de B. Britten i la Missa in A, de M. Koscár. El 2009 guanyen guardonat
amb el 2n premi al Concurs Internacional de Cant Coral de Malgrat de Mar i el 2012 publiquen el seu
primer disc, Anima nostra, dedicat a la música religiosa per a cor de veus blanques de compositors
de tots els temps. Des de la seva fundació, està dirigit per Oriol Castanyer.

17. 17
ESTHER PIÑOL, ARPA
Ha cursat els estudis superiors d’arpa a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on
actualment estudia el màster d’estudis avançats en interpretació amb Magdalena Barrera, arpista
titular de l’OBC i també rep classes de Micaela Serracarabasa.
Ha col·laborat amb nombroses orquestres d’arreu de Catalunya com l’Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la companyia d’Òpera
Mosset (França) i la Mahler Chamber Orchestra (Alemanya). Compagina l’activitat orquestral amb
concerts de cambra amb el trio Artemps , el trio Dewart (de flauta, viola i arpa) i amb el Duo
Blooming (arpa i marimba). Com a solista col·labora amb el Cor Madrigal, Camerata impromptu, la
Coral Canigó, etc. i amb diferents formacions instrumentals de l’ESMUC. Ha enregistrar diferents
discs amb la Jove Orquestra de Figueres i amb el Cor infantil Amics de la Unió sota la firma de Mà
de Guido. Fora de l’àmbit de la música clàssica ha enregistrat la cançó Aniversari del grup Manel i
també ha col·laborat en el programa Òpera amb texans del Canal 33.
PROGRAMA
COR INFANTIL SANT CUGAT
Pater Noster Xabier Sarasola
Nigra sum Pau Casals
Assumpta est Maria Miklós Kocsár
Jubilate Deo Xabier Sarasola
El mariner Popular catalana. Harm. X. Pastrana
Water of Tyne Michael Neaum
For the beauty of the Earth John Rutter
Aizu Bandai San Hiroshi Ishimaru
Keren or Achinoam Nini
Maquerule Popular colombia. Arr. J. Giraldo
COR AGLEPTA
Two eastern pictures Gustav Holst
- Spring
- Summer
Choral Hymns from the Rig Veda (III) Gustav Holst
- Hymn to the Dawn
- Hymn to the Waters
- Hymn to Vena
- Hymn of the Travellers
Ave Maria Gustav Holst
COR INFANTIL SANT CUGAT I COR AGLEPTA
Las Amarillas Trad. mexicana. Arr. S. Hatfield
Esther Pinyol, arpa
Oriol Castanyer, piano i direcció
Elisenda Carrasco, direcció

18. 18
Dissabte, 14 de setembre, 22 h
JOAN CHAMORRO TRIO & EVA FERNÁNDEZ
JOAN CHAMORRO, saxo baix, baríton, tenor, alt i soprano; clarinet, clarinet baix, flauta i
corneta
Estudia la carrera clàssica de saxofon al Conservatori de Barcelona amb el professor Adolfo Ventas i
paral·lelament obté el títol de Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona. La trajectòria d’aquest
veterà del jazz català com a saxofonista (entre altres instruments) és tan brillant i dilatada que és
difícil de copsar en unes breus línies. Ha format part de la Big Band del Taller de Músics, amb la qual
actua en diversos festivals europeus. Ha col·laborat amb la Big Band de Bellaterra, la Big Band de
John Dubuclet, la Big Band Jazz Terrassa, el Supercombo d’Eladio Reinon-Tete Montoliu i l’Orquestra
de Radio Televisión Espanyola. També acompanyà a Manhattan Transfer i a Steve Wonder. Ha
participat en diversos projectes amb l’Orquestra del Teatre Lliure i també ha col·laborat amb el grup
de teatre Els Comediants amb qui actua en festivals a Nova York, Santiago de Xile, París, Venècia,
etc. També ha tocat en els festivals jazzístics més importants del país (Barcelona, Terrassa, Donosti i
Madrid). Ha treballat amb musics de gran renom com ara Slide Hampton, Tete Montoliu, Frank
Foster, Gary Smulyan, Dick Oatts, Bebo Valdés, Ralf Lalama, Nicholas Payton, Teddy Edwars, Frank
Wess, Jessy Davis, Dennis Rowland, Perico Sambeat, Lluís Vidal, Randy Brecker, Carmen Lundy,
David Mengual i David Xirgu, entre d’altres.
Actualment lidera un quartet a on s’homenatja el genial saxofonista baríton i compositor Gerry
Mulligan i treballa de forma estable a la Big Band de Terrassa, la Barcelona Jazz Orquestra, la B. A.
B. d’Alfons Carrascosa, la Fumanchu Jazz Servents, al Lluís Coloma septet, al supercombo de Dani
Alonso i al multijazz quartet de Pau Bombardo. També esta molt interessat en la musica dels anys
vint i trenta (Bix Beiderbecke, Louis Amstrong, Sydney Bechet, Adrian Rollini etc.)
Cal remarcar la seva fantàstica tasca docent en el Taller de Musics i sobretot en l’Escola Municipal de
Musica de Sant Andreu. El treball que està fent des de la Sant Andreu Jazz Band, la big band més
jove d'Europa, és sensacional, i juntament amb una de les seves antigues alumnes, Andrea Motis,
són considerats la revelació del jazz català.
Eva Fernández
Es una jove promesa del jazz català que ja destaca com a saxofonista, clarinetista i cantant. Tot i la
seva joventut, i com a membre de la Sant Andreu Jazz Band, dirigida pel poliinstrumentista Joan
Chamorro, ha actuat amb grans figures com Perico Sambeat, Dick Oatts, Ken Peplowski, Ignasi
Terraza, Bobby Gordon, Jesse Davis, Terell Stafford, Wycliffe Gordon, Josep M. Farràs, Scott
Robinson, Josep Traver, Matthew Simon, Llibert Foruny, Carles Benavent o Jordi Bonell. També ha
actuat amb l’Andrea Motis & Joan Chamorro Group.
Ha participat als festivals de jazz de Barcelona, Terrassa, Porta Ferrada, Menorca, Roses, Vic i Xàbia
(València), entre d’altres.

19. 19
Diumenge 22 de setembre, a les 21 h
EL MÀRTIR CUGAT, LECTURA DRAMATITZADA
De Josep M. Jaumà
Salvador Fité, direcció
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 vam celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la ‘Laia’, és a dir,
la laietana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el
cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys després de la seva execució, que
menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs
Vallicrosa, el llatí Cucufas deriva del mot berber ‘estel’. La llegenda els fa, a ell i a sant Feliu,
provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica, on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus,
les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers
sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres
segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent
socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides
de miracles i fets fantasiosos. Les pedres, en canvi, ens parlen més clar: farà uns vint anys, durant
les obres de restauració del monestir, van ser descobertes dues tombes pintades de vermell (senyal
dels màrtirs) just a la dreta de l’altar, a l’absis del segle V que hi ha dins del claustre. És a dir,
només un segle després de la mort del sant; per tant, com el monestir posterior, ja devia dur el seu
nom. No és lògic pensar que els qui ho van construir recordessin encara (només tres o quatre
generacions enrere) el lloc de la seva mort? Es trobava dins el castrum, que és el lloc on, des de
sempre, són executats els militars rebels.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades
al lloc d’honor, també a la dreta de l’altar, de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló
dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i
França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Josep M Jaumà
EL MÀRTIR CUGAT, DE JOSEP M. JAUMA
REPARTIMENT A DETERMINAR
ROMANS
Cugat, oficial
Muller de Cugat
Pretor Dacià
Soldat
Valeri, soldat
ÍBERS LAIETANS
Ancià Octavià
Inoa, filla d’Octavià
Tor, fill d’Octavià
Medir, pagès vell
Jafra, noia
Noi
Dona
Direcció Salvador Fité

20. 20
Visites de nit amb
notes musicals
DEL 15 DE JUNY AL 16 DE SETEMBRE DE 2013
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT CUGAT
INFORMACIÓ I RESERVES
Oficina de Turisme (Pl. d’Octavià, s/n. Tel. 93 675 99 51)
PREU: 15 €
Durada: 1h i 30 minuts

21. 21
Dissabte, 15 de juny, 22 h
Jordi Claret, violoncel
Nascut a Barcelona. Obté la llicenciatura superior de violoncel amb menció d'honor a l'Escola
superior de música de Catalunya el 2008 amb el professor Michel Poulet. Al mateix temps estudia
amb el violoncel·lista Lluís Claret al Curs de Perfeccionament del Violoncel, a Sant Cugat del Vallès.
Formant part d’orquestres actua a diferents auditoris d'Europa, Japó, EUA i Argentina, entre els que
destaca el Carengie Hall de Nova York en un homenatge al reconegut J. Antonio Abreu. Com a
solista actua amb la Jove Orquestra d'Andorra (JONCA), l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra
(ONCA), l'Orquestra di San Remo (Itàlia), l'Orquestra de la Universidat Rovira i Virgili (Tarragona),
l'Orquestra de cambra Terrassa 48 (OCT48) i l'Orquestra Camera Musicae (OCM). En altres camps
musicals també actua amb el reconegut guitarrista flamenc Chicuelo en una gira de concerts al Japó
el novembre de 2011 i el setembre de 2012.
Actualment col·labora habitualment amb l'ONCA, l'OCT48, de l'Orquestra Nacional de Barcelona i
Nacional de Catalunya (OBC), de la Camerata de la Schubertíada, l'OCM i la Camerata XXI.
PROGRAMA
Suite núm. 1 en sol major, BWV 1007 Johann Sebastian Bach
- Prélude
- Courante
- Sarabande
- Menuett I & II
- Gigue
Suite per a violoncel sol Gaspar Cassadó
- Preludi
- Fantasia
Sonata per a violoncel sol, op.8 Zoltán Kodály
- Allegro maestoso ma appasionato

22. 22
Dissabte, 5 d’octubre, 21 h
Júlia Farrés, soprano
Teresa Espuny, arpa
Júlia Farrés, soprano
Neix a Sant Cugat. Estudia cant amb Maty Pinkas, catedràtica de l’Acadèmia Estatal Superior de
Sofia (Bulgària) i obté el Títol Superior de Cant pel Conservatori Superior Municipal de Barcelona. Es
perfecciona amb Renata Scotto a l’Opera Studio de l’Accademia Santa Cecilia de Roma. És premiada
en el Concours International de Belcanto Vincenzo Bellini (París) i en el Premio Internazionale di
Santa Chiara (Nàpols). En l’àmbit operístic, interpreta els rols de “Poussette” (Manon, de Massenet),
“Stéphano” (Roméo et Juliette, de Gounod), “Erste Dame” (Die Zauberflöte, de Mozart), “Bastiana”
(Bastiano e Bastiana, de Mozart), “Hélène” (Der Häusliche Krieg, de Schubert), “Rowan” (Little
Sweep, de Britten), “Cossette” (Bohemios, de Vives), “Francina” (Cançó d’amor i de guerra, de
Martínez Valls), “Frasquita” (Carmen, de Bizet), “Woglinde” (Das Rheingold, de Wagner) i “Inés” (Il
Trovatore, de Verdi). Entre els seus pròxims compromisos destquen una gira amb el grup Esclats
Quartet de Percussió i una altra amb el Neruda-Quartett per Alemanya i Xile.
Teresa Espuny, arpa
Cursa estudis d’arpa al Conservatori de Barcelona sota la direcció de Rosa Balcells i M. Lluïsa
Ibáñez. Posteriorment realitza estudis amb el professor Eduard Witsenburg i assisteix a les classes
magistrals de Susann McDonald, Eveline Haut-Labourdette, Bernard Andrès i Park
Stickney, entre altres. Actua com a solista i també formant part de nombrosos grups de
música de cambra. Igualment col·labora amb diverses formacions orquestrals, com ara l’Orquestra
de Cambra del Teatre Lliure, l’OBC, l’Orquestra del Liceu, l’Orquestra Simfònica de les Balears o
l’Orquestra Simfònica del Vallès. És l’arpista habitual de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de
Lleida.
PROGRAMA
Festeig Eduard Toldrà
Canticel Eduard Toldrà
Damunt de tu només les flors Frederic Mompou
Pièce en forme de Habanera Maurice Ravel
Les berceaux Gabriel Fauré
Cançó de Solveig Edvard Grieg
(de Peer Gynt)
Morgen Richard Strauss
Widmung Robert Schumann

23. 23
Dissabte, 26 d’octubre, 21 h
Joan Espina, violí
Neix a Mollerussa. Estudia al Conservatori de Barcelona per a estudiar amb Agustín León Ara, amb
qui obté els Títols Superiors de Violí i de Música de Cambra amb les més altes qualificacions i el
Premi d'Honor de violí de Grau Superior per unanimitat. Amplia els seus estudis amb José Luis
García Asensio i Vicente Huerta a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid.
Realitza nombrosos recitals amb piano i concerts amb diferents formacions cambrístiques per tot el
territori nacional i també a França, Bèlgica, Bulgària, Estats Units, Haití, Gabón, Palestina, Sud-
àfrica, Zimbabwe, Emirats Àrabs Units, El Salvador, Argèlia, etc. A més, du a terme realitzant una
important tasca de difusió de la música espanyola contemporània, raó per la qual compositors com
J. L. Turina, F.Panisello o P. Vilaroig, li dediquen algunes de les seves obres.
Ha estat concertino de nombroses orquestres, actuant de solista en sales com el Palau de la Música
Catalana, L'Auditori de Barcelona, Auditori Enric Granados, Auditorio Nacional de Madrid.
Actualment és membre de l’Orquesta Nacional de España i solista de Violins Segons. També és
membre habitual dels grups de música contemporània Plural Ensemble (Madrid) i Zahir Ensemble
(Sevilla) i col·labora regularment amb els grups de música antiga Zarabanda i Looking Back amb
violí barroc. És sovint convidat com a concertino de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de
Lleida.
PROGRAMA
Partite sopra diverse Sonate Giovanni Battista Vitali
-Toccata
- Bergamasca per la lettera B
- Ruggiero per la lettera B
- Cappriccio sopra li cinque passi
- Cappriccio di Tromba
- Furlana
- Passo, e mezzo per la lettera E
- Barabano per la lettera E
Sonata del Rosari núm. 16 en sol menor “Passacaglia”, H. I. F. von Biber
per a violí sol “L’àngel de la guarda que vetlla pels homes”
Ciaccona de la Partita Johann Sebastian Bach
per a violí sol en re menor, BWV 1004

24. 24
Dissabte, 16 de novembre, 21 h
Montserrat Gascón, traverso
Neix a Barcelona i estudia flauta travessera amb Salvador Gratacós a Barcelona i amb Willy
Freivogel a Stuttgart (Alemanya). Assisteix a nombroses cursos impartits per prestigiosos flautistes
com Jean-Pierre Rampal i Alain Marion. Posteriorment estudia traverso barroc amb Alain Polak, tot
aprofundint en la interpretació de música antiga amb criteris històrics amb Jordi Savall, Wilbert
Hazelzet, Rolf Lislevand, Hopkinson Smith i Ton Kopman.
Realitza concerts per tota Europa, Amèrica i Orient Mitjà i obté una gran èxit de crítica: "...una
exhibició de força expressiva, virtuosisme i musicalitat..." EL PAÍS, Barcelona; “una extraordinària
flautista de so cristalí, emotiu vibrato i fogosa musicalitat..." Bündner Zeitung, Zürich; "Montserrat
Gascón, amb una tècnica brillant, és una flautista extraordinària, la puresa de les seves notes i la
bellesa de la seva expressió fan la seva interpretació perfecte i fascinant" Le Progrés Egyptien, El
Caire ; “La flautista Montserrat Gascón en el Auditorio Nacional, ha venido a traer un soplo de aire
diferente. Pone amor en su trabajo y comunica con el público en esa transmisión misteriosa que
rinde voluntades y anima corazones" El Mundo, Madrid.
Com a solista té enregistrats sis dics. En l’àmbit pedagògic, és professora de l’Escola Superior de
Música de Catalunya (ESMUC).
PROGRAMA
Fantasia per a flauta sola Johann Joachim Quantz
Rondeau Michel Blavet
Fantasia per a flauta sola Georg Philipp Telemann
Adagio sobre la Primavera de Vivaldi Jean Jacques Rousseau
Les Folies d’Espagne Marin Marais

25. 25
LECTURES A LA
FRESCA
DEL 4 AL 18 DE JULIOL

26. 26
LECTURES A LA FRESCA 2013
MONOGRÀFIC DEDICAT A SALVADOR ESPRIU
Dolors Vilarasau, direcció i dramatúrgia
9a edició d'un cicle de lectures dramatitzades amb vestuari, utilleria, il·luminació teatral i
sonorització a places santcugatenques, enguany dedicat a Salvador Espriu amb motiu del centenari
del seu naixement. I en homenatge, també, a Ricard Salvat, l'home de teatre que va portar al gran
públic l'obra d'Espriu.
JULIOL
Dijous 4, a les 22 h
Plaça de Barcelona
Monogràfic dedicat a Salvador Espriu
COMPANYIA LES SINERES
SINERAMA
Dolors Vilarasau, dramatúrgia i direcció
Muntatge en format de cabaret literari a partir de textos narratius i poètics de Salvador Espriu. Les
components de la Cia Les Sineres interpreten quatre monòlegs de dones de l'imaginari de Sinera
(Arenys) amanits amb música i cançons: Ariadna, Teresa Vallalta, Ulrika Thöus, Esperanceta
Trinquis..., en una de les més emblemàtiques places de la ciutat.
Dijous 11, a les 22 h
Plaça de l’alcalde Magí Bartralot
Monogràfic dedicat a Salvador Espriu
AMICS DE PEDRA I SANG
CONVERSIÓ I MORT D'EN QUIM FEDERAL
PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER
Dolors Vilarasau, dramatúrgia i direcció
Doble programa amb la divertida farsa de Quim Federal i un muntatge amb titelles i actors a partir
de "Primera història d'Esther" de Salvador Espriu, representat en la petita i acollidora plaça dels
pintors.
Dijous 18, a les 22 h
Jardins del Monestir- Espai dels castanyers
Monogràfic dedicat a Salvador Espriu
AMICS DE PEDRA I SANG
ANTÍGONA
Dolors Vilarasau, direcció
La versió de Salvador Espriu del mite clàssic de la dona que prefereix fer cas a la seva consciència
abans que obeir les ordres del tirà o dels déus, representada en un espai singular de la muralla del
Monestir.

27. 27
BALLADA NOCTURNA
DE SARDANES
17 DE JULIOL, 22.30 h PLAÇA D’OCTAVIÀ

28. 28
Dimecres, 17 de juliol, a les 22.30 h
BALLADA NOCTURNA DE SARDANES
COBLA CONTEMPORÀNIA- SARDAXOU
La Cobla Contemporània es creà el 1995 amb l’ànim de fer noves i diferents aportacions a la
música de cobla. Al llarg de tota la seva història ha difós una manera de fer música del tot
innovadora àmpliament acceptada pels programadors i pel públic en general. Gràcies al seu caràcter
d’innovació i d’aportació festiva al món de les sardanes, la cobla ha rebut diferents premis com el
Premi a les Iniciatives Renovadores (2004) i el Premi Rotllana (2011).
Cal destacar que La Contemporània és també una cobla solidària. Des de 2007 col·labora
estretament amb l’ONG Mans Unides i els guanys de la venda dels enregistraments dels seus discs
compactes (en tenen més de 25 autoeditats) es destinen finançament de projectes humanitaris per
al tercer món.
Pel que fa al seu repertori, inclou diversitat d’estils i procedències, així com obres de joves
compositors i compositors desconeguts, que sovint són grans troballes. La cobla ha creat diferents
concerts en els que adapten a la forma de la sardanes tot tipus de música, ja sigui òpera, sarsuela i
tradicionals napolitanies (+ Lírics), bandes sonores de cinema (Més Films), cançons de l’estiu (Stius i
Més Stius), música dels espectacles de circ (Circum!) i melodies que formen part de la cultura
universal (Sardafòrum).
En aquesta ballada de sardanes, la cobla ens oferirà Sardaxou, un concert on la sardana es
converteix en una veritable festa, amb coreografies ballades, barrets, disfresses, bombolles, pilotes
de platja, confeti, globus de diferents que ben segur engrescarà tot el públic.
PROGRAMA
Violins i teulades Daniel Gasulla i Porta
Una de clàssics Jordi Paulí i Safont
Un lloc a la Zarzuela Martí de Joan
Gat i gos Mercè Navarro i Galindo
Mans enlaire! Martí Villegas i Pons
Anem-la a ballar Xavier Ventosa i Molner
La Lambamba Gerard Pastor i Lopez
Roure vell a Mallorca Agustí Serratacó i Costa
SardaRumba Jeroni Velasco i Corzo

29. 29
NIT DE
MÚSICA LOCAL
19 DE JULIOL, 22 h- PLAÇA DE BARCELONA

30. 30
Nit de música local
Divendres 19 de juliol, a les 22 h
Plaça de Barcelona
ORIOL CORS, LA PORTA DELS SOMNIS, BLUE VELVET BAND
La nit del 19 de juliol, la plaça de Barcelona s’omplirà de ritmes locals amb la música d’Oriol Cors, La
porta dels somnis i Blue Velvet Band
ORIOL CORS
El músic santcugatenc s’aventura amb la guitarra i la veu per a donar forma als temes del seu
primer treball Dit a dit, publicat el passat Sant Jordi. L’acompanyaran Claes Magnet al teclat,
Andreu Marquès a la bateria i Pol Barbé al baix. La seva música és rítmica i directa i les seves lletres
es mouen entre paraules suggestives, personals i íntimes, entre visions oníriques, però sempre amb
un transfons humà, irremediablement humà.
LA PORTA DELS SOMNIS (ACÚSTIC)
Formació molt reconeguda en el panorama musical català. Han aconseguit fites importants en la
seva trajectòria com participar a la Marató de TV3, tocar davant de milers de persones o editar cinc
treballs amb èxit. En aquests moments continuen ensenyant en directe ‘Un far encès’, el seu últim
llarga durada.
BLUE VELVET BAND
Aquest trio femení de pop-jazz, amb una formació poc habitual com a punt de partida, aposta per
l’experimentació tímbrica i d’estils. Les influències són moltes: jazz, música pop, blues, flamenc i la
inevitable influència de la formació clàssica de les tres components. El trio continua presentant el
seu primer llarga durada Érase una vez...la curiosidad a la seva ciutat. En aquesta ocasió
complementen el seu so íntim amb baix i percussió.
Oriol Cors La Porta dels Somnis
Blue Velvet Band

31. 31
RENEIX A
SANT CUGAT
INFORMACIÓ I RESERVES
Museu de Sant Cugat- Monestir (Pl. De l’Om, 1. Tel. 93 675 99 51)
CONCERT DEL DECAMERÓ-
PREU: 10 €

32. 32
Dissabte 12 d’octubre, a les 21 h
Sala capitular del claustre del Monestir
COR AULOS
CONCERT DEL DECAMERÓ: UN PASSEIG ENTRE LA MORT I L’AMOR
David Folch, direcció
COR AULOS
Es creà com a iniciativa del llavors joveníssim músic Jordi Piccorelli amb l’objectiu de “fer música i
passar-ho bé”. Jordi Piccorelli n’ha esdevingut el director i impulsor al llarg de quasi vint anys però
des del passat mes de novembre, David Folch n’ha pres el relleu.
Al llarg de la seva trajectòria de quasi cinc lustres han interpretat nombrosos concerts tant a
Catalunya com a l’estranger (Eslovàquia i Alemanya) i han actuat en els teatres i auditoris més
representatius de Catalunya, com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori
de Barcelona, el Teatre Auditori de Sant Cugat i l’Espai de Música i Dansa de la Generalitat de
Catalunya, entre d’altres.
Una de les característiques més remarcables del cor és seva inquietud i ganes d’emprendre reptes
diferents. Sempre han estat oberts ha interpretar peces de totes les èpoques, estils i procedències,
des de música antiga fins a obres compositors contemporanis, tan a capella com en concerts
simfónico-corals. Cal destacar la seva participació com a cor en les òperes La viuda alegre de F.
Lehár, Le Villi de G. Puccini i Il Campanello de G. Donizetti. Altres magnes obres que han cantat
han estat Catulli Carmina de C. Orff, Welcome Ode de B. Britten, Kantate BWV 150 i Kantate BWV
78 de J. S. Bach, Gloria i Magnificat d’A. Vivaldi, Requiem de G. Fauré, El somni d’una nit d’estiu de
F. Mendelsohn, Funeral Sentences for Queen Mary II, d ‘H. Purcell, El pessebre de P. Casals, Ein
deutsches Messe de J. Brahms, Ode for the Birthday of Queen Anne, de G. F. Händel i Chichester
Psalms de L. Bernstein.
L’Aulos també és un cor que ha experimentat amb diferents formats escènics multidisciplinars en
espectacles de producció pròpia (Llibre Vermell de Montserrat) o amb grups de teatre
(Verdeguerianes i Pedra i sang, ambdós amb la companyia Tetrateatre) i músics com Toni Xuclà i la
Companyia Elèctrica Dharma.
CONCERT DEL DECAMERÓ: UN PASSEIG ENTRE LA MORT I L’AMOR
Un viatge musical acompanyats de els temàtiques que sorgeixen en els diferents contes del
Decameró a través de compositors de l’època. Obres d’autors italians, francesos, flamencs, catalans
que van ser influenciats per l’obra de Boccaccio i que van esdevenir els màxims exponents de la
música del seu temps.