Estudi poligons industrials Antena Viladecans

ESTAT DE LA SITUACIÓ
I POTENCIALITATS
DELS POLÍGONS
INDUSTRIALS DE
L’ÀMBIT DE L’ANTENA
LOCAL VILADECANS

ANTENA VILADECANS

Estat de la situació i potencialitats dels polígons industrials de l’Àmbit de l’Antena Local Viladecans

Projecte d’estudi realitzat dins del marc de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona (IERMB) i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC)

Març de 2011

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Direcció de l’estudi:
Josep Maria Cabré (UPIC)

Autors:
Carles Donat (IERMB)
Albert Cónsola (IERMB)

Cartografia:
Francesc Coll (IERMB)

Supervisió lingüística:
Ampersand

Direcció editorial:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició:
Anglofort, S.A.

Impressió:

ISBN: 84-95829-82-7

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

Índex

5 PRESENTACIÓ

7 1. INTRODUCCIÓ

11 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA VILADECANS

13 Característiques territorials, socio-demogràfiques i del mercat de treball
19 Projectes i actuacions estratègiques

23 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:
EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES

25 Evolució dels polígons d’activitat econòmica a l’Antena Viladecans
29 Localització i característiques dels polígons d’activitat econòmica a l’àmbit
de l’Antena Viladecans
33 Begues
40 Castelldefels
52 El Prat de Llobregat
79 Gavà
100 Sant Boi de Llobregat
125 Sant Climent de Llobregat
132 Viladecans

147 4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

149 Infraestructures i serveis de Transport Públic Col·lectiu
156 Pautes de mobilitat

165 5. DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES

167 Mobilitat
164 Els serveis en els polígons
172 Relacions entre els agents
173 Llistat d’entrevistats

175 6. CONCLUSIONS

180 Epíleg
186 Bibliografia

ÍNDEX 3

Presentació

L’any 2008 es va inaugurar l’Antena Local de la Cambra de Comerç de Barcelona a Viladecans. La
seu de l ‘Antena es troba situada dins l’Edifici de Can Calderon de Viladecans, tenint com a àmbit
d’influència els municipis de El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Begues, Gavà, Sant
Climent de Llobregat, Castelldefels i Viladecans.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha mantingut des de sempre el compromís d’impulsar les
actuacions necessàries en el territori per tal de garantir el seu desenvolupament econòmic i social.
Aquest desenvolupament dependrà de la capacitat que tinguem, totes les institucions i agents
implicats, de crear les condicions de competitivitat apropiades per generar nova activitat econòmi-
ca i incrementar la productivitat de les empreses.

Actualment, l’Antena de Viladecans, és un referent per al món empresarial gràcies a les activitats i
serveis que es presenten des de la mateixa. Les empreses poden fer tots els tràmits pertinents,
rebre assessorament empresarial, assistir a jornades o a activitats formatives. Una de les funcions
fonamentals de l’Antena és l’Observatori Econòmic Local, constituït per agents empresarials, polí-
tics i socials de l’àrea d’influència de l’Antena. El seu objectiu principal és detectar les necessitats,
la situació i les problemàtiques especifiques del teixit empresarial i així, de forma progressiva, deter-
minar les possibles línies i estratègies d’actuació futures.

Una de les actuacions sorgides de l’Observatori ha estat l’elaboració d’aquest estudi, mitjançant el
qual la Cambra ha volgut impulsar la reflexió sobre la situació i potencialitats dels polígons indus-
trials de l’àrea d’influència de l’Antena de Viladecans.
El treball s’ha desenvolupat combinant, per un costat, les entrevistes amb els ajuntaments implicats
i amb els agents locals i, per l’altre, amb un treball de camp que ens ha portat a visitar sobre el ter-
reny un total de 41 polígons, identificant les potencialitats de cadascun d’ells, posant-los en relació
amb el conjunt del territori i extraient un seguit de conclusions que han de ser útils per al futur dels
polígons d’aquesta demarcació.

Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona

PRESENTACIÓ 5

Introducció

En les darreres dècades s’estan produint grans canvis en l’estructura econòmica: la terciarització de
la base econòmica, la fragmentació dels processos de producció, l’obertura de les economies dels
Estats i l’augment de les relacions comercials, són alguns dels processos més destacats que
defineixen aquests canvis.

Aquests processos, malgrat que tenen una naturalesa global, també tenen una clara incidència local,
tant pel que fa als mecanismes mitjançant els quals els sistemes productius locals s’adapten a les
noves condicions, com pel que respecta a les noves oportunitats que aquests reptes plantegen.

Els polígons industrials, en tant que espais especialitzats en activitats econòmiques, són un dels
àmbits on aquests processos es materialitzen amb més força. Així, els polígons, tradicionalment
considerats com a espais marginals on s’hi localitzaven activitats contaminants i incompatibles amb
altres usos, han evolucionat cap una concepció més integradora amb l’entorn i el medi, on s’hi
localitzen activitats cada cop més diverses, fins i tot en alguns casos compatibles amb usos
residencials.

El canvi en la concepció dels polígons es troba reflectida en observar les activitats que s’hi localitzen
i el nivell de qualitat urbana amb que es desenvolupen les promocions més recents. Tanmateix, en
el casos d’alguns polígons més antics, s’aprecien dificultats per engegar processos de regeneració
de l’espai i de l’entorn, que els dotin d’unes característiques més urbanes i menys marginals. Un
repte, aquest, que sens dubte s’emmarca en l’àmbit de la promoció econòmica i urbana que ha de
guiar les actuacions dels propers anys.

Juntament amb les actuacions adreçades a la millora de l’entorn dels polígons, en els darrers anys
prenen força aquelles accions encaminades a la millora dels serveis, tant els adreçats a les empreses,
com els adreçats a les persones que hi treballen. En aquest sentit, les dimensions de les empreses
que es localitzen als polígons fan, en la majoria de casos, inviable engegar accions aïllades, i pren
importància la idea de l’associacionisme i la prestació de serveis conjunta com a instrument d’acció,
sempre des d’una perspectiva de concertació entre els agents implicats.

Les infraestructures de comunicació i la mobilitat també són un element clau pels polígons d’activitat.
Per una banda, la proximitat a la xarxa viària principal millora el transport de mercaderies, i l’existència
de transport públic col·lectiu permet que els treballadors puguin fer ús d’aquests mitjans.

Qualitat de la urbanització i de l’entorn, serveis a les empreses i als treballadors, bona accessibilitat
en tots els modes de transport per a les persones i per a les mercaderies, tot plegat en un marc de
concertació entre agents i institucions. Són aquests els principals elements que permeten a les
empreses localitzades als polígons augmentar la seva competitivitat. L’objectiu de la proposta d’estudi
que aquí es presenta es fer una diagnosi de la situació dels polígons de l’Antena Local Viladecans
en relació a aquests factors, detectant les principals potencialitats del territori.

INTRODUCCIÓ 9

El treball s’estructura en 5 apartats. En el primer, es contextualitza l’àmbit d’estudi a partir d’una
descripció de les característiques territorials, socio-demogràfiques, del mercat de treball i dels
projectes estratègics en marxa. En el segon apartat, s’entra ja a tractar de manera especifica els
polígons d’activitat econòmica, definits com a àrees de més de 0,5 hectàrees amb usos industrials,
terciaris, comercials i/o mixtos. Primer es realitza una anàlisi de l’evolució històrica dels espais
productius a l’àmbit de l’Antena. En segon lloc, es realitza un descripció del conjunt de polígons amb
una visió supramunicipal. I per últim, es baixa en el detall per descriure les principals característiques
dels polígons de cada municipi. En el tercer apartat es realitza una anàlisi de la mobilitat. Primer es
descriu la xarxa viària i la del transport públic col/lectiu per després continuar amb una anàlisi de la
mobilitat generada. L’encreuament de tots dos elements, oferta i demanda, permet treure conclusions
sobre la mobilitat als polígons de l’Antena. En el quart apartat es presenten els resultats de les vint
entrevistes realitzades a les administracions, empreses i altres agents de l’Antena. Els continguts
s’agrupen en tres grans eixos temàtics: la mobilitat, els serveis als polígons i les relacions entre els
agents. Per últim, en el cinquè apartat es presenten les conclusions del treball.

10 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

Característiques territorials,
socio-demogràfiques i del mercat de treball

El territori de l’Antena Viladecans

L`àmbit de l’Antena Local Viladecans està localitzat a pocs quilòmetres al sud-oest de la ciutat de
Barcelona, en la zona del delta del riu Llobregat. Aquest territori es troba al bell mig de l’àrea central
de la regió metropolitana de Barcelona, una de les principals aglomeracions europees, que compta
amb 5 milions d’habitants. L’Antena està formada per 7 municipis del marge dret del riu: Sant Boi de
Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues
(vegeu figura 1). En total sumen una extensió de 178,2 km2 i hi viuen 327.459 persones (el 36,3%
de la superfície del Baix Llobregat i el 41,3% de la població). Les principals especificitats que el
diferencien de la resta de la comarca se’n deriven del seu emplaçament en relació al continu urbà
barceloní i de les característiques socio-ambientals.

Figura 1
Detall de la situació i delimitació dels municipis de l’àmbit de l’Antena de Viladecans

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic 1:50.000

L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 13

Tot i aquestes característiques comunes, a dins del territori de l’Antena Local Viladecans es poden
distingir 2 àmbits geogràfics molt diferenciats: per una banda, la plana deltaica, on es localitzen 5 dels
municipis estudiats (El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i on es concentra el gruix de
la població i de l’activitat econòmica. En segon lloc, els vessants del Massís del Garraf on es troben
els municipis de Begues i Sant Climent de Llobregat, i també algunes de les urbanitzacions de Gavà,
Viladecans i Castelldefels que també s’emplacen en el pendents de la serralada.

El Baix Llobregat, i en concret la zona de la llera del riu i de l’estret de Martorell ha esdevingut
històricament un dels principals corredors d’accés al litoral des de la Catalunya interior. Moltes de les
principals infraestructures viàries i ferroviàries segueixen aquest traçat de nord a sud fins a endinsar-
se en el continu urbà (A-2, AP-2, línia FGC de Barcelona a Martorell i Igualada, línies de Rodalies, de
llarg recorregut, i més recentment l’AVE). Aquestes infraestructures es connecten amb el territori de
l’Antena, sobretot pel que fa a la xarxa viària (C-31, C-32, C-31c), i el doten d’una gran accessibilitat
en el conjunt del territori català. Al mateix temps, uneixen amb la ciutat de Barcelona, passant
per Cornellà, Esplugues i L’Hospitalet, afavorint el procés d’integració metropolità tant pel que fa al
mercat de treball com residencial. Juntament amb les infraestructures que faciliten l’accessibilitat
interna, a l’àmbit de l’Antena es localitzen els dos principals nodes de connexió de Catalunya amb
l’exterior: el port i l’aeroport. Es tracta de dos equipaments d’interès general que segueixen lògiques
que van més enllà de l’àmbit de l’Antena, però que interactuen amb l’entorn, condicionant el seu
desenvolupament i dotant-lo d’avantatges.

El municipi del Prat de Llobregat està situat geogràficament en aquest àmbit, entre la desembocadura
del riu i les instal·lacions aeroportuàries. Es tracta d’un municipi amb una tradició agrícola i que
abastia de productes frescos la ciutat de Barcelona fins a la primera meitat del segle XX. A partir
dels anys cinquanta experimenta un creixement urbanístic i industrial amb la construcció de polígons
i la ubicació de grans empreses que es traslladen als afores de la ciutat de Barcelona. Durant la
primera dècada del segle XXI, es planifiquen diverses infraestructures que s’han d’ubicar en el
municipi i que donen servei a nivell metropolità: depuradora i dessaladora del riu Llobregat, la nova
terminal T1 de l’aeroport, l’estació intermodal de ferrocarril, la prolongació de diverses línies de metro,
el soterrament de la C-31 al seu pas pel municipi, etc. A més, està prevista l’expansió urbana del
municipi cap al nord-oest (El Prat-nord).

Deixant el nucli de El Prat, en sentit oest, es pot trobar una gran franja agrícola encaixada entre la
C-31 i la C-32 que inclou part dels termes municipals de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi,
i que té continuïtat riu amunt on s’estreteix. Aquesta zona forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat,
figura que protegeix aquest espai de les dinàmiques urbanitzadores. Juntament amb la funció agrícola,
el Parc realitza una funció important com a connector entre el sistema d’espais lliures metropolità, així
com una gran tasca d’educació ambiental. Des del punt de vista paisatgístic confereix a l’àmbit de
l’Antena unes característiques específiques, molt excepcionals en un context fortament urbanitzat.

Més enllà dels límits del Parc Agrari es troben els nuclis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà
i Castelldefels. Els tres primers municipis tenen en comú que provenen d’una tradició agrària que amb
el pas del temps, i com ha passat amb el Prat de Llobregat, ha perdut pes en favor del sector
industrial i de serveis. Tanmateix, cadascun d’aquests municipis ha evolucionat de forma diferent
amb unes especificitats pròpies que li permeten tenir entitat pròpia i distingir-se de la resta de
municipis de la demarcació.


En els vessants del Massís del Garraf, a l’oest de l’àmbit d’estudi, es localitzen els municipis de Sant
Climent de Llobregat i de Begues. Són els municipis de l’Antena amb menor població. Ambdós tenen
una forta tradició agrícola i forestal i estan relativament aïllats i mal comunicats amb la plana litoral
per la qual cosa s’han mantingut al marge de les dinàmiques urbanitzadores.

Característiques sociodemogràfiques

Pel que fa a la població, a l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans l’any 2009 viuen 327.459 persones,
el que suposa el 41,3% de la població total de la comarca del Baix Llobregat i el 4,3% de la de
Catalunya (vegeu taula 1). El municipi de Sant Boi, amb aproximadament 82.500 habitants, és el que
té més població dels set municipis de l’Antena. A continuació el segueixen Viladecans, El Prat de
Llobregat i Castelldefels amb una població entorn els 63.000 habitants. Gavà té una població d’uns
46.000 habitants i, finalment, Begues i Sant Climent són els nuclis amb menys població (6.200 i
3.800 habitants, respectivament).

Taula 1
Evolució de la població dels municipis de l’Antena Local Viladecans (1998-2009)

Variació %
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1998-2009

Begues 3.580 3.838 4.189 4.553 4.775 5.023 5.284 5.470 5.699 5.898 6.078 6.271 75,2
Castelldefels 41.194 43.307 45.091 46.786 48.982 52.405 53.964 56.718 58.663 58.955 60.572 62.080 50,7
Gavá 38.813 39.214 39.220 39.619 41.162 42.304 43.242 44.210 44.531 44.678 45.190 45.994 18,5
Prat de Llobregat, el 62.514 62.773 62.956 63.139 63.112 63.312 63.148 63.190 63.069 62.663 62.899 63.418 1,4
Sant Boi de Llobregat 78.632 79.050 79.337 79.463 80.041 80.738 80.636 81.181 81.368 80.727 81.335 82.428 4,8
Sant Climent de Llobrega 2.719 2.866 2.950 3.042 3.140 3.233 3.366 3.443 3.516 3.631 3.676 3.779 39,0
Viladecans 54.840 55.575 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168 61.718 62.573 63.489 15,8

Antena Local Viladecans 282.292 286.623 289.855 293.734 299.425 306.358 309.673 315.255 318.014 318.270 322.323 327.459 16,0
Baix Llobregat 654.958 666.173 678.724 692.260 710.612 730.111 741.024 757.814 767.967 771.516 781.749 793.655 21,2
Catalunya 6.147.610 6.207.533 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 21,6

Font: Idescat, padró continu de població

En el període de 1998 a 2009 a l’àmbit de l’Antena s’ha experimentat un creixement de població del
16,0%, per sota del increments mitjans de la comarca del Baix Llobregat (21,2% d’augment) i de
Catalunya (increment del 21,6%). L’evolució del conjunt de l’àmbit amaga, però, grans diferencies
entre municipis. En aquest sentit, cal destacar els increments, més que significatius, en Begues
(75,2%), Castelldefels (50,7%) o Sant Climent de Llobregat (39,0%), tots ells per sobre de la mitjana
de la comarca i de Catalunya.

Altre aspecte a considerar és el pes de la població estrangera, en un moment en el qual sembla que
s’hagi aturat el flux dels nouvinguts. El pes de la població estrangera l’any 2009 és força semblant
a tots els municipis a excepció de Castelldefels on hi té un pes molt destacat, i a Sant Climent, on
és més baix. Com es pot observar a la figura 2 Castelldefels té una elevada concentració de població
immigrant amb un 23,1% sobre el total de ciutadans, molt superior a la mitjana de l’àmbit d’estudi
(12,4%), de la comarca del Baix Llobregat (11,9%) i del conjunt de Catalunya (15,9%). Castelldefels
concentra un elevat percentatge de població procedent de països membres de la UE, així com de


l’Amèrica del Sud. Els municipis de Gavà, Sant Boi, Viladecans, El Prat de Llobregat i Begues tenen
un pes dels estrangers similars als que es donen pel conjunt de l’àmbit de l’Antena, al voltant del 10%.
Finalment, a Sant Climent de Llobregat la població estrangera tan sols representa el 3,3% del total
de residents.

Figura 2
Distribució de la població per nacionalitat. 2009

Espanyola Estrangera

100 3,3
8,2 12,1 9,8 9,9 9,0 12,4 11,9
90 15,9
23,1
80
70
60
50 91,8 96,7 91,0
87,9 90,2 90,1 87,6 88,1 84,1
40 76,9

30
20
10
0
s

els

à

el

at

t

s

s

at

ya
ga
ue

an

an
av

eg

eg
t,

lun
ef

re
G
g

ec

c
ga

br

br
lld

de
Be

b

ta
lad
e

Llo

Llo

Llo
e

Ca
ila
br
st

Vi
Llo

lV
Ca

e

e

ix
id

td

Ba
ca
de

Bo

en

Lo
at

im
nt

na
Pr

Cl
Sa

te
nt

An
Sa

Font: Idescat, Padró continu de població 2009

Pel que fa a l’estructura de la població de la demarcació cal destacar que és similar a la de la comarca
del Baix Llobregat i sensiblement més jove que la de Catalunya (vegeu figura 3). La població més jove,
la que té de 0 a 14 anys representa el 16,1% del total, i la de les edats compreses entre els 15 i els
64 anys, on es concentra la població en edat de treballar representa el 70,6%. Per últim la que té de
65 anys en endavant suposa el 13,3%. Per municipis Castelldefels té el percentatge major de població
en edats laborals (el 72,2% té de 15 a 64 anys). La resta de municipis es mouen en valors molt
semblants, al voltant del 70%. Les principals diferències es donen, doncs, en els extrems. En el tram
d’edat de 0-14 Begues i Sant Climent de Llobregat concentren entorn del 20% de la població total,
molt per sobre de la mitjana de l’àmbit (16,1%), del Baix Llobregat (16,4%) i de Catalunya (15,2%).
Castelldefels i Viladecans també tenen un pes de la població jove lleugerament superior (17% i 17,1%,
respectivament). Per contra, els municipis de El Prat de Llobregat (14,6%) i Sant Boi de Llobregat
(15,1%) presenten una estructura de població amb menys pes dels joves. Finalment, el percentatge
del grup de 0-14 en Gavà (16,3%) és el més similar al de l’Antena. Pel que fa a la població més gran
destaca Sant Boi i el Prat, on el 15% i el 14,7%, respectivament té 65 anys i més. Sant Climent (12,4%),
Castelldefels (10,8%) i, sobretot, Begues (9%), són els municipis on hi ha menys gent gran.

Altre dels elements analitzats està relacionat amb el capital humà, en concret al nivell d’estudis de la
població. Si s’atén a les dades del cens del 2001 (figura 4), les darreres que permeten desglossar la
població municipal segons el nivell d’estudis, s’observa com el pes de la població sense estudis


Figura 3
Distribució de la població per grans grups d’edat. 2009

0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més

Begues 21,2 69,8 9,0
Castelldefels 17,0 72,2 10,8
Gavà 16,3 69,9 13,9
Prat de Llobregat, el 14,6 70,7 14,7
Sant Boi de Llobregat 15,1 69,9 15,0
Sant Climent de Llobregat 19,1 69,6 11,3
Viladecans 17,1 70,6 12,4

Antena Local Viladecans 16,1 70,6 13,3
Baix Llobregat 16,4 69,9 13,7
Catalunya 15,2 68,2 16,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Idescat, Padró continu de població 2009

Figura 4
Nivell d’instrucció de la població. 10 anys i més. 2001

Sense estudis Estudis Obligatoris Estudis Mitjans Estudis Universitaris

Begues 7,4 43,2 29,8 19,7
Castelldefels 13,0 43,3 26,8 16,9
Gavà 15,5 52,3 22,0 10,3
Prat de Llobregat, el 18,3 53,8 20,6 7,2
Sant Boi de Llobregat 19,2 52,0 21,6 7,1
Sant Climent de Llobregat 9,2 53,0 26,8 11,0
Viladecans 17,2 52,8 22,6 7,4

Antena Local Viladecans 16,9 51,1 22,6 9,4
Baix Llobregat 15,8 51,0 22,9 10,3
Catalunya 13,7 51,8 21,7 12,8
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Font: INE, Cens de població i habitatges 2001

(16,9%) és superior a la de la comarca (15,8%) i sobretot a la del conjunt de Catalunya (13,7%). Per
l’altre extrem, la que té estudis universitaris (9,4%) és inferior tant a la de la comarca (10,3%) com,
sobretot, a la mitjana catalana (12,8%). Únicament les poblacions de Castelldefels, Begues i Sant
Climent de Llobregat presenten uns nivells d’instrucció superiors als de Catalunya. A Begues, gairebé
el 20% de la població tenia estudis universitaris i tan sols el 7,4% no tenia estudis. A Sant Climent


l’11% i el 9,2%, respectivament, i a Castelldefels el 16,9% i el 13%, respectivament. Per contra, Sant
Boi, El Prat i Viladecans, són els municipis amb un nivell d’instrucció més baix. Gavà es situa en una
posició intermèdia.

Mercat de treball

Pel que fa al mercat de treball, l’àmbit de l’Antena Viladecans s’ha caracteritzat els darrers anys per
tenir una evolució lleugerament més positiva que la del conjunt del Baix Llobregat i de Catalunya, tant
pel que fa a la desocupació com sobretot al nombre d’afiliats. A les darreries del 2009 el nombre
d’afiliats a l’àmbit de l’Antena era de 105.833, 10.000 menys que dos anys abans però encara amb
valors semblants als del 2005. L’atur es situava al mateix mes de desembre de 2009 en 26.010
persones que no tenien feina.

Si s’atén a la distribució per sectors de l’ocupació (vegeu taula 2) es pot observar el pes del sector
serveis a l’àmbit de l’Antena amb un percentatge que supera el del conjunt de Catalunya (73,3%) i
sobretot el de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). La indústria és el segon sector en importància
pel que fa a l’ocupació a l’Antena (14,6%). En aquest cas el pes és inferior tant al que es dona pel
conjunt de la comarca (20%) com a Catalunya (16,6%). També cal destacar el pes que té la construcció
a l’àmbit de l’Antena i en la comarca (10,4% en tots dos àmbits), molt per sobre del conjunt de
Catalunya (8,9%). Per últim, el sector primari té una presència molt reduïda pel que fa a l’ocupació.

Taula 2
Població ocupada. Desembre de 2009

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Afiliats

Begues 1,2 12,3 14,8 71,7 1.129
Castelldefels 0,1 7,4 11,6 80,9 14.151
Gavá 0,5 19,2 12,0 68,3 14.527
Prat de Llobregat, el 0,1 13,9 5,7 80,3 34.304
Sant Boi de Llobregat 0,2 16,9 11,9 71,0 25.606
Sant Climent de Llobregat 5,3 31,4 14,6 48,7 .898

Viladecans 0,3 13,9 15,4 70,5 15.218
Total Antena Viladecans 0,3 14,6 10,4 74,7 105.833
Baix Llobregat 0,2 20,0 10,4 69,3 273.959
Catalunya 1,2 16,6 8,9 73,3 3.001.191

Font: Departament de treball, a partir dels afiliats al règim general i autònoms

Els municipis on hi ha un pes major de la població ocupada en el sector serveis són Castelldefels
(80,9%), i el Prat de Llobregat (80,3%). Segueixen, tot i que a una distància de gairebé deu punts,
Begues (71,7%), Sant Boi de Llobregat (71%), Viladecans (70,5%) i Gavà (68,3%). En darrer lloc
hi ha Sant Climent (48,7%). Per la seva banda, els municipis amb més ocupació industrial són
Sant Climent (31,4%), Gavà (19,2%) i Sant Boi (16,9%). Els municipis amb més pes de la
construcció són Viladecans (15%), Begues (14,8%) i Sant Climent (14,6%). Pel que fa a
l’agricultura, destaca el pes d’aquestes ocupacions als dos municipis petits, sobretot a Sant
Climent on arriba al 5,3%.


Projectes i actuacions estratègiques

A l’àmbit de l’Antena s’estan desenvolupant un conjunt d’actuacions i projectes estratègics que
tenen vinculació amb els polígons d’activitat econòmica, bé perquè tenen una incidència directa en
la planificació i gestió d’aquests, o bé perquè considera a aquests espais com a elements clau per
a la millora de la competitivitat del territori. En aquest apartat es presenten de manera resumida
aquests projectes estratègics.

Clústers

S’entén per clúster una concentració geogràfica de companyies interconnectades, proveïdors
especialitzats, empreses de serveis i institucions associades (Institute for Strategy and Compe-
titiveness. Harvard Business school, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).
Aquestes interrelacions incrementen la productivitat, milloren la capacitat d’innovació i estimulen la
formació de noves empreses (Porter, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).

Segons Porter (1990), els determinants de la competitivitat dels clústers es poden organitzar en
quatre grans blocs: les condicions dels factors, les condicions de la demanda, els sectors de suport
i relacionats i, finalment, l’estructura del sector així com l’estratègia i rivalitat de les seves empreses.
Les característiques dels polígons d’activitat econòmica, les infraestructures de mobilitat, els centres
de recerca i tecnològics, i el suport de les organitzacions públiques i privades, entesos com factors
de competitivitat, són, doncs, elements a tenir en compte.

El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 identifica 17 focus o sectors. Un d’ells és el
sector de la mobilitat, altre el de la Salut. Dins del sector de la mobilitat, el programa ACC1Ó de la
Generalitat de Catalunya ha identificat 7 clústers: Clúster automoció, Clúster motocicletes, Clúster
Aerospacial de Catalunya, Clúster Carrossers de Catalunya, Clúster ferroviari de Catalunya, Clúster
Marítim de Catalunya i Clúster 6M, sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat. Tots set clústers tenen
presència a l’àmbit de l’Antena Viladecans, fins i tot, alguns d’ells estan liderats per empreses i
ajuntaments d’aquest territori i reben el suport de les administracions locals i associacions empresarials.

El Clúster 6M té com agents dinamitzadors als Ajuntaments de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant
Boi i El Prat de Llobregat. L’objecte del clúster són les tecnologies i sistemes de mobilitat aplicades
a àmbits com: TIC’s, Fotònica, Logística, Geomàtica, Aeronavegació i Telemàtica. Es calcula que
actualment hi ha una gran demanda en aquest sector i que en el futur creixerà. A l’àmbit de l’Antena
hi ha centres de recerca especialitzats en aquestes camps (Parc Mediterrani de la Tecnologia de la
UPC) i altres espais adreçats a la instal·lació d’empreses i agents del sector (Parc de Negocis de
Viladecans, Parc Aerospacial i de la Mobilitat).

En el sector de la Salut el programa ACC1Ó identifica 3 clústers: El clúster BIOTEC, el clúster
Tecnologies Mèdiques i el clúster Salut de la Conca de Ripoll i Terrassa. El clúster BIOTEC té


presència a l’àmbit de l’Antena, sobretot al municipi de Sant Boi de Llobregat, que s’ha incorporat
al Fòrum de BioRegió de Catalunya (Biocat). El sector de la Biotecnologia representa un ampli conjunt
de tecnologies relacionades amb la biologia molecular i cel·lular, la bioquímica, la immunologia, la
bioenginyeria i la bioinformàtica. Aquest conjunt de tecnologies és un ventall d’eines d’aplicació en
diversos sectors com el farmacèutic, la medicina, l’agroalimentari, el sector químic i el mediambiental.
La implicació de Sant Boi en aquest projecte està lligat a l’aposta del municipi per consolidar-se com
un referent a nivell estatal i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària. L’àmbit de l’Antena
disposa d’espais, centres de recerca i Parcs Tecnològics per desenvolupar el sector Biotec com són
l’Hospital de Sant Boi i el Parc Mediterrani de la Tecnologia.

Per altra banda, la associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) lidera el Clúster de Logística.
BCL és una plataforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona,
l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. El seu objectiu és consolidar
Catalunya com la gran plataforma del sud d’Europa. A l’àmbit de l’Antena es localitza algun dels
principals pols logístics com són l’aeroport i la ZAL (tots dos al Prat de Llobregat), a més del port de
Barcelona. Alguns dels polígons d’activitat econòmica estan estretament vinculats a la logística,
(Prologis Park de Sant Boi de Llobregat), i també a l’accessibilitat internacional que dona la proximitat
a l’aeroport (polígon Mas Blau).

Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat. Delta BCN

Barcelona Economic Triangle forma part del programa Invest in Catalonia de la Generalitat de
Catalunya. Amb aquest nom es recullen tres grans àrees de la regió metropolitana de Barcelona que
són motors d’activitat i que formen un gran triangle. Cadascun dels vèrtex (Àrea del Llobregat, Àrea
del Besòs i Àrea del Vallès) és una àrea d’activitat econòmica consolidada, amb importants projectes
en marxa i amb moltes oportunitats d’inversió.

Les principals potencialitats que es destaquen en l’Àrea Llobregat són la proximitat al port, a
l’aeroport, a la ciutat de Barcelona, a la Fira de Barcelona i a la Zona Franca (com a gran reserva de
sòl per a activitats de la indústria del coneixement). També es destaca la presència de centres
universitaris, centres tecnològics i centres de recerca.

En l’Àrea del Llobregat es destaquen dues grans zones i quatre parcs empresarials:

• Delta BCN. Amb tres actuacions estratègiques: Parc de Negocis de Viladecans, Parc Aerospacial
i de la Mobilitat, Parc Mediterrani de la Tecnologia.

• BZ Barcelona Zona Innovació, amb l’actuació estratègica del mateix nom.


Figura 5
Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat

Font: Generalitat de Catalunya. Programa Invest in Catalonia

En l’Àrea del Llobregat es destaca la Tecnologia i la mobilitat com a motors de desenvolupament i
s’apunten els següents sectors econòmics: aerospacial, alimentació, mobilitat, biotecnologia, òptica
i fotònica.

Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat
(INNOBAIX)
L’Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat es va constituir el 3 de novembre de 2009.
Innobaix està impulsada pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat i té per objectiu
liderar la transformació de la comarca i el seu model a través de la innovació, el coneixement i l’esperit
emprenedor. En formen part, a banda dels Ajuntaments, empreses, agents socials i altres agents del
territori.

Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic
i la cohesió social de la comarca del Baix Llobregat

El Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca del Baix
Llobregat és un acord signat el desembre del 2009 per les institucions que formen el Consell


Econòmic i Social del Baix Llobregat: Consell Comarcal, PIMEC Baix Llobregat, CCOO del Baix
Llobregat i UGT del Baix Llobregat.

El Pacte recull 47 mesures agrupades en tres àmbits: Mesures per al desenvolupament econòmic i
social i la garantia de la cohesió social de la comarca; Mesures per a la millora de la capacitació,
l’ocupabilitat i les condicions laborals de les persones; Mesures per a la dinamització del teixit
empresarial i la qualitat de l’ocupació. El Pacte és el marc estratègic de concertació entre els
ajuntaments de la comarca i els actors econòmics i socials més representatius.

Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació formada per institucions
públiques i privades vinculades al desenvolupament econòmic i a la promoció de l’ocupació.
Actualment són socis ordinaris del Pacte Industrial quatre ajuntaments de l’àmbit de l’Antena (Gavà,
El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans), organitzacions empresarials i organitzacions
sindicals.

L’associació va néixer a finals de 1997, fruit d’una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità amb
la voluntat d’agrupar en un espai comú de treball i de debat, els principals agents implicats en la
dinàmica econòmica, la formació i l’ocupació a la regió metropolitana.

Entre les línies de treball del Pacte n’hi ha que afecten als polígons d’activitat econòmica com el
SIMAE (Sistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació). També destaquen les
anàlisis i propostes realitzades pel que fa a la mobilitat i la gestió dels polígons.


3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:
EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS
CARACTERÍSTIQUES

Evolució dels polígons d’activitat econòmica
a l’Antena Viladecans

El moment de major creixement del sòl destinat a activitats econòmiques a l’àmbit de l’Antena
Viladecans és un procés relativament recent, centrat sobretot en la dècada dels anys vuitanta i
noranta. Abans, però, ja hi havia espais dedicats a la industria segregats dels nuclis urbans (el que
s’entén per polígon industrial).

Els primers polígons estan molt vinculats a alguna gran empresa. L’any 1930 aquesta forma
d’ocupació de l’espai està concentrada en quatre punts: El primer d’ells a les fàbriques de La
Papelera (instal·lada l’any 1917) i de La Seda (l’any 1926) al Prat; el segon a la zona que ara es coneix
com polígon Fonollar-sud, al marge esquerre de la riera que porta aquest nom; el tercer a Gavà amb
l’empresa Roca Radiadores S.A, instal·lada el 1917 al polígon que ara s’anomena La Roca; i el quart
amb l’empresa Roncalla a Castelldefels. Vint anys després, el 1950, l’espai dedicat a la indústria ha
variat poc, amb el creixement del polígon de la seda i algunes naus més als polígons de Fonollar sud
i de la zona al sud del nucli de Gavà.

Figura 6
Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1950

Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità

ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 25

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX les activitats industrials creixen a un ritme més
intens.

És un període de gran augment demogràfic a la regió metropolitana de Barcelona que es veu
acompanyat també de processos d’ocupació del sòl per usos industrials en els entorns dels
municipis. A la figura 7 es pot observar com en l’àmbit de l’Antena es produeix un fort creixent al
voltant dels punts originaris, al que ara es coneix com Sector Centre de Gavà, als polígons de
Fonollar-sud i al de la Seda al Prat (ara descatalogat com a polígon i en procés de transformació
d’usos). A més, hi ha nous creixements al polígon Fonollar nord de Sant Boi que pràcticament
assoleix la seva configuració actual, al polígon Salines, a l’entrada a Sant Boi des de la carretera del
Prat i al polígon Sales. Els polígons Enkalene i Mas Mateu al Prat també adquireixen la seva ocupació
màxima, i al Fondo d’en Peixo, a Ca l’Alaió i al polígon Pratenc s’instal·len les primeres naus. Aquests
processos d’ocupació de l’espai per activitats industrials situarà a aquests municipis en unes
condicions de cert equilibri entre les funcions residencials i productivoindustrials. Unes caracte-
rístiques que els allunyarà de l’especialització residencial i de convertir-se en «ciutats dormitori» (Font,
A.; Llop, C.; Vilanova, J.M, 1999, p. 76).

Figura 7



El major creixement del espais industrials a l’àmbit de l’Antena es produeix a la dècada dels vuitanta
i dels noranta del segle XX. El fort creixement de les dècades anteriors referma la necessitat de
directrius normatives d’ordenació del territori. La recuperació de la democràcia i les primeres
eleccions municipals donen peu a la seva aplicació. Sobre la base de les primeres industries, el Pla
General Metropolità (PGM) del 1976 proposa una ordenació dels espais d’activitats econòmiques
que dona lloc al mapa de polígons actual. Així doncs, el període de major creixement dels polígons
es realitza en un marc territorial de referència definit pel PGM i amb uns ajuntaments democràtics
preocupats per l’urbanisme.

A principis dels noranta, a més dels polígons que estaven ocupats per una empresa (La Roca a Gavà,
Sector Urgoiti-Ponsich i Enkalene al Prat), les primeres àrees on s’havia instal·lat la indústria ja estan
gairebé plenes (vegeu figura 8): Sector Centre a Viladecans, Fonollar sud, Fonollar Nord i Salas a
Sant Boi; Fondo d’en Peixo, Polígon Pratenc i Mas Mateu al Prat. A més, s’inicia la urbanització de
nous polígons (sector est de les Massotes, Sector el Regàs, Barnasud a Gavà; Camí Ral a
Castelldefels i Gavà; Can Calderon a Viladecans i Sant Boi; Abat Oliva a Sant Boi; Estruch i Mas Blau
I al Prat) que en pocs anys estan pràcticament ocupats.

Figura 8



A començaments del segle XXI la major part del sòl exclusivament industrial de l’àmbit de l’Antena
està exhaurit. És el període en el qual es promouen noves tipologies d’espais productius. El primer
de tots és el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), que inicia la seva urbanització el 2001. També
Gavà Park a Gavà, que actualment està ja gairebé tot edificat; el Parc de Negocis de Viladecans, on
la part industrial ja està construïda i la fase 1 de la part d’oficines també, i per últim el Parc Aerospacial
i de la Mobilitat, també a Viladecans, on la primera fase de la urbanització s’ha finalitzat a les darreries
del 2010. Juntament amb el desenvolupament de noves tipologies de polígons també s’estan
produint processos de renovació urbana en àrees industrials o que tenien aquesta qualificació i que
estan transformant-se per barrejar altres usos (comercial, residencial, terciari...). Aquest és el cas de
l’àrea nord del Prat i que afecta als polígons de Sector Urgoiti-Ponsich, Centre Direccional-Prat Nord,
Ca l’Alaió i Enkalene.


Localització i característiques dels polígons
d’activitat econòmica a l’àmbit de l’Antena
Viladecans

A l’àmbit de l’Antena Viladecans hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfície
total de 1.540 hectàrees. Això representa el 42% de la superfície de polígons que hi ha a la comarca
del Baix Llobregat i el 10% del total de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta, doncs, d’un
àmbit que disposa de sòl per a activitats econòmiques i on, a més, encara hi ha peces de sòl
pendents d’executar o en procés de transformació.

Figura 9
Localització dels Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans

Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000


Dels 41 polígons, 15 es troben en El Prat de Llobregat, que és el municipi amb més sòl destinat a
aquests usos (870,5 ha) . En el Prat els polígons estan localitzats entre la C-31 i el teixit urbà, per una
banda (Polígon Ca l’Alaio, Polígon Enkalene, Mas Blau...), i a les proximitats del riu, per altra (Polígon
Estruch, Poligon Pratenc, ZAL...). Cal destacar, en aquest municipi el desenvolupament del Prat-
Nord (Centre Direccional) com un espai mixt d’usos residencials i d’activitats. A Sant Boi, el segon
municipi amb mes sòl destinat a polígons, els 8 que n’hi ha sumen 241 ha. Segueixen Viladecans i
Gavà, amb 177,1 ha i 157,7 ha, respectivament. Castelldefels compta amb 3 polígons que ocupen
83,3 ha. Els polígons dels municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels es localitzen a
l’espai entre la C-32 i la C-245 (vegeu figura 9). En alguns casos els polígons són compartits entre
dos municipis com és el cas del Polígons Can Calderon entre Sant Boi i Viladecans, La Roca entre
Gavà i Viladecans, i El Recinte industrial Pla de Carat, Sector indústria Resintex i Camí Ral, tots tres
entre Gavà i Castelldefels (vegeu taula 3). Per últim, als municipis de Begues i Sant Climent de
Llobregat hi ha dues petites zones d’activitats que ocupen 5,6 ha i 5,4 ha, respectivament.

La superfície mitjana per polígon és de 38,6 ha., que és pot considerar gran en el context metropolità
i català. Per exemple a la comarca del Baix Llobregat la dimensió mitjana és de 24,3 ha. i a la regió
metropolitana de 21,9 ha. Aquesta és una de les peculiaritats de l’àmbit de l’Antena Viladecans i un
element que en termes generals es pot considerar positiu. De fet, tal i com s’ha constatat en altres
estudis realitzats a Catalunya, la dimensió dels polígons és un factor que facilita les economies
d’escala a l’hora de gestionar-los, també per a la instal·lació d’equipaments i serveis, i per millorar la
seva accessibilitat1. La dimensió dels polígons, a més, es veu potenciada pel seu emplaçament. Com
s’observa a la figura 6, els polígons de l’Antena presenten en molts casos continuïtat entre ells la qual
cosa configura grans àrees d’activitats econòmica que venen a reforçar la possibilitat del sorgiment
de les economies d’escala que s’han apuntat més amunt.

Aquests trets (grandària dels polígons i agrupació en grans àrees d’activitat) no són fruit de l’atzar,
ans al contrari, són el resultat d’un procés de planificació supramunicipal i de gestió urbanística, que
té com a punt de referència el Pla General Metropolità aprovat l’any 1976. Com s’ha pogut constatar
en altres àmbits de Catalunya, l’absència d’aquestes característiques és un dels principals factors que
minven l’eficiència dels espais productius. Doncs bé, a l’Antena Viladecans, aquestes característiques
hi són presents, i en termes generals es poden considerar com a factors territorials que milloren la
competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.

Altre dels resultats que se’n deriven de la planificació urbanística vigent és la proximitat entre els
polígons i el teixit residencial, un element que en el context actual es pot considerar també com un
factor de competitivitat. Durant moltes dècades les activitats industrials s’han caracteritzat per la
seva incompatibilitat amb els usos residencials. Soroll, contaminació, transit de vehicles pesants,
riscos per a la salut en general, eren característiques associades a l’activitat industrial. En con-
sonància amb aquest tipus d’indústria els processos de planificació tenien com a principal objectiu
la separació entre espais productius i residencials.

Aproximadament des de la dècada de 1980 s’han produït un conjunt de processos que han
transformat les activitats productives (fragmentació dels processos de producció donant lloc a una
externalització i terciarització de funcions dins de les empreses industrials, relocalització d’activitats
en el territori metropolità i també a nivell mundial, flexibilització de la producció orientada a la
demanda, etc.). Sense voler entrar amb més detall amb aquests canvis i amb d’altres que es

1. Vegeu Miralles, C., Donat, C. (2007); Illa, D., Cónsola, A., Donat, C., Medina, T. (2009) (2010).


Taula 3
Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans

Nom polígon Municipi 1 Municipi 2 Superfície (ha)

Petita Indústria Begues 3,3
Zona Industrial la Barceloneta Begues 2,4
Parc Mediterrani de la Tecnologia Castelldefels 34,4
Recinte Industrial del Pla de Carat Gavá 4,4
Sector Industrial Resintex Gavá (3,2) Castelldefels (4,6) 7,8
Camí Ral Gavá (36,1) Castelldefels (44,3) 80,5
Gavá Park Gavá 11,2
Sector Industrial Camí del Regás-AGIP ESPAÑA, S.A Gavá 2,5
Sector Les Parets Gavá 7,0
Polígon Industrial Massotes Gavá 35,9
La Post Gavá 37,2
Sector Industrial El Regás Gavá 15,2
La Roca Gavá 5,0
Centre Direccional El Prat 114,5
Polígon Mas Mateu El Prat 33,4
Polígon Enkalene El Prat 26,0
Polígon Ca l'Alaio El Prat 13,7
Polígon Fondo d'en Peixo El Prat 13,0
Sector Urgoiti-Ponsich El Prat 15,0
Polígon Estruch El Prat 33,1
Polígon Cal Saio El Prat 4,9
ZAL-Prat El Prat 157,3
Polígon Pratenc El Prat 63,6
Parc Tecnológic de l'Aeroport i Ciutat Aeroportuária El Prat 323,1
Zona Ribera Baixa El Prat 4,0
Ciutat Esportiva del RCD Espanyol-Districte la Ribera El Prat (8,5) Cornellá (13,6) 22,0
Parc de Negocis Mas Blau II El Prat (35,5) Sant Boi (6,3) 41,9
Parc de Negocis Mas Blau I El Prat 25,0
Polígon Can Calderon Sant Boi (29,7) Viladecans (21,7) 51,4
Polígon Prologis Park Sant Boi 31,7
Polígon Bullidor-Fonollar Sud Sant Boi 44,5
Polígon Salas Sant Boi 27,3
Polígon Fonollar Nord Sant Boi 22,7
Polígon Abat Oliva Sant Boi 5,4
Sector Comercial Alcampo Sant Boi 29,1
Polígon Salines Sant Boi 44,3
Roquetes SantCliment 3,1
El Salom SantCliment 2,3
Parc Empresarial d'Activitats Aerospacials i de la Mobilitat
(Ca n'Alemany) Viladecans 51,8
Sector Centre Viladecans 70,8
Parc de Negocis de Viladecans Viladecans 32,7
Subtotal Begues 5,6
Subtotal Castelldefels 83,3
Subtotal Gavá 157,7
Subtotal El Prat 870,5
Subtotal Sant Boi 241,0
Subtotal Sant Climent 5,4
Subtotal Viladecans 177,1

Total Antena Local Viladecans 1540,7

Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya


poguessin afegir, la principal conseqüència territorial d’aquestes dinàmiques és que moltes de les
activitats productives han deixat de ser incompatibles amb el teixit residencial. F¡ns i tot, la localització
de l’espai de treball en un entorn on es pugui gaudir dels serveis i equipaments urbans però també
de l’intercanvi entre els residents i de la bona accessibilitat, resulten factors decisius. Doncs, de nou,
aquesta característica es pot trobar a l’Antena Viladecans on la majoria dels polígons estan agregats
als nuclis residencials (vegeu figura 10).

Figura 10
Antena Viladecans. Grans àrees d’activitat agregades al teixit residencial

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic de Catalunya 1:50.000; UPIC, Mapa àrees industrials de Catalunya i IERMB, (2011),
Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya

S’ha vist en aquest apartat una descripció general dels polígons de l’àmbit de l’Antena Viladecans,
posant èmfasi en el territori en conjunt. A continuació es presenten els polígons d’una manera detallada.
Primer, es fa una descripció a nivell municipal i a continuació s’entrà en cadascun dels polígons.

L’anàlisi dels polígons consta de tres parts.

• En la primera es descriuen els principals trets pel que fa a localització del polígon, descrivint el
seu emplaçament al terme municipal i les distàncies al centre de la ciutat de Barcelona, a l’aeroport
i al port, que com s’ha vist són les infraestructures que connecten l’àmbit de l’Antena a nivell
mundial. La descripció s’acompanya d’un mapa de localització del polígon.

• En la segona part es presenten les característiques generals relatives als següents temes: la
superfície, la disponibilitat de sòl, l’antiguitat, les empreses localitzades i els treballadors que hi ha,
les branques d’activitat d’aquestes empreses, serveis i, per últim, l’existència o no d’alguna
associació que representi a tot el polígon.

• En la tercera part s’analitza l’estat general del polígon en tres grans àmbits: accessibilitat (en
vehicle privat, en transport públic col·lectiu i en modes no motoritzats), estat de la urbanització
(vialitat, pavimentació, voreres) i senyalització (interna amb els carrers i les senyals de circulació
i externa per accedir-hi). En alguns punts s’apunten propostes d’actuació.


BEGUES

Begues té dos polígons d’activitat econòmica: Zona Industrial Petita Indústria i Zona Industrial
Barceloneta, que van ser creats amb l’objectiu d’ordenar i oferir un espai als petits tallers i empreses
ubicades dins del nucli urbà. Tanmateix també s’han instal·lat algunes altres empreses de fora de
Begues atretes per uns preus de lloguer i de compra de naus industrials més baixos que en altres
indrets propers. Amb aquests dos polígons, el municipi ha exhaurit el sòl industrial i no hi ha
possibilitat de creixement amb el planejament vigent. Els dos polígons ocupen una superfície total
de 5,6 ha.

Figura 11
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Begues


A Begues no hi ha aparcament condicionat per a vehicles pesants ni tampoc es disposa d’un cens
actualitzat de les empreses del municipi. Pel que respecta a l’associacionisme empresarial, hi ha
l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) que promou l’associacionisme i la
realització d’accions conjuntes de promoció del comerç i del teixit industrial del municipi.

BEGUES 33

PETITA INDÚSTRIA
LOCALITZACIÓ

El polígon «Petita indústria» de Begues està localitzat a tocar de la BV-2041, entre el teixit residencial
i aquesta infraestructura, que connecta el municipi amb la resta del territori de l’Antena. La distància
a la ciutat de Barcelona és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de
29,5 km.

Figura 12
Localització del polígon «Petita indústria»



CARACTERITZACIÓ GENERAL

El polígon «Petita indústria» té una superfície de 3,3 hectàrees, el que representa el 58% de la
superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.

Figura 13
Ortofotomapa del polígon «Petita indústria»

Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya

El polígon és de recent construcció (any 2004). L’any 2007 hi ha 15 empreses on predominen tres
branques d’activitat: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció; i Indústria de fusta
i suro1. No hi ha cap associació de tot el polígon.

ESTAT GENERAL DEL POLÍGON

Accessibilitat

El polígon Petita Indústria té accés des de la BV-2041, carretera que connecta amb els altres
municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la línia 902 (Gavà-
Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. El polígon Petita Indústria té la parada de bus més
propera a uns 400 metres.

1. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.

BEGUES - PETITA INDÚSTRIA 35

Urbanització

L’estat del polígon és correcte pel que fa als elements de l’espai públic: voreres, asfalt. No presenta
problemàtiques relacionades amb l’apar-cament.

Figura 14. Polígon «Petita indústria»

Senyalització

La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les
empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulación ben visibles. La senyalització
externa és bona.


ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA
LOCALITZACIÓ

La Zona industrial la Barceloneta està localitzada a l’oest del nucli urbà de Begues, entre la ronda sud
del municipi i l’antiga carretera que passa pel centre del poble. La distància a la ciutat de Barcelona
és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de 29,5 km.

Figura 15
Localització de la Zona industrial la Barceloneta


BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 37


La Zona industrial la Barceloneta té una superfície de 2,4 hectàrees, el que representa el 42% de la
superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.

Figura 16
Ortofotomapa de la Zona industrial la Barceloneta


El polígon es va començar a construir l’any 1982. L’any 2007 hi ha 5 empreses corresponents a dues
branques d’activitat: comerç, reparació d’equips i articles; construcció2. No hi ha cap associació de
tot el polígon.


Accessibilitat

El polígon Petita Indústria té accés des de la carretera BV-2411. Des d’aquí, per la BV- 2041 connecta
amb els altres municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la



línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. La parada d’autobús està situada
just davant del mateix polígon. Aquest polígon permet l’accés en bicicleta, ja que disposa d’un carril-
bici que connecta el centre del municipi amb aquesta zona.

Urbanització

L’estat del polígon és correcte pel que fa a les voreres i a l’estat de la pavimentació. No presenta
problemàtiques relacionades amb l’aparcament.

Figura 17. Zona Industrial (La Barceloneta)

Senyalització

La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les
empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulació ben visibles. La senyalització
externa és bona.

BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 39

CASTELLDEFELS

A Castelldefels hi ha 3 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície de 83,3 hectàrees.
Dos d’aquests polígons són compartits amb el municipi de Viladecans (Cami Ral i Sector Industrial
Resintex), mentre que el Parc Mediterrani de la Tecnologia, de 34,4 ha., està integrament localitzat
al municipi. El polígon Cami Ral té una extensió total de 80,5 ha., de les quals 44,3 estan a
Castelldefels. El Sector Industrial Resintex té una superfície total de 7,8 ha, de les que 4,6 ha. estan
a Castelldefels.

Figura 18
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Castelldefels


Entre les principals línees de promoció econòmica del municipi que afecten a l’activitat dels
polígons cal destacar la del centre de suport a l’economia La Guaita (Carretera de la Sentiu, 1;
Tel. 936 352 575; promocio.economica@castelldefels.org). Es tracta de la institució que planifica i
desenvolupa serveis, programes, fires, activitats diverses de dinamització econòmica, per tal que els
actors socioeconòmics del municipi s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions que es
produeixen en el món del treball i de l’economia. Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial
local cal destacar que la Federació de Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot
agrupant el col·lectiu de comerç i d’empresa sota un mateix grup.


CAMÍ RAL
LOCALITZACIÓ

El polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies de
tren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i les
urbanitzacions del litoral. El polígon està proper al nucli urbà i també al Parc Mediterrani de la
Tecnologia, que es troba més al sud. La distància a la ciutat de Barcelona és de 21,5 km, a l’aeroport
del Prat de 11,4 km i al port de Barcelona de 18,6 km.

Figura 19
Localització del polígon Camí Ral


CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 41


El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 44,3 ha. estan al terme
de Castelldefels. Això representa el 53% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques
a aquest municipi.

Figura 20
Ortofotomapa del polígon Camí Ral


El polígon es va iniciar el 1991, ara fa vint anys, tot i que s’ha anat emplenant d’activitats durant tot
el període. Actualment hi ha un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Va estar promogut des de
l’Incasòl amb l’objectiu de poder ubicar-hi la petita indústria i tallers que estaven situats dins del nucli
urbà, tot i que al llarg del temps també ha anat atraient altres tipus d’activitats. Actualment destaquen
dues branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció i manufactures3.

No hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan constituïts com a junta
de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les despeses pròpies de
manteniment de l’edifici. El polígon disposa d’una àrea comercial (Ànec Blau), d’hotels i d’un centre
de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera de camions.


Accessibilitat

El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 (sortida 46) i des de la C-245 per l’Avinguda del
Canal Olímpic.



Hi ha una bona permeabilitat entre les zones comercials i el polígon. És possible l’accés a peu ja
que les voreres estan en bon estat i hi ha passos de vianants.

Les línies d’autobús interurbà que passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen parada
en un dels extrems del polígon Camí Ral, de manera que deixa sense servei gran part d’aquest.

Propostes: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.

Urbanització

L’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. La vialitat de
la zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles també és excel·lent. L’amplada dels carrers és bona.

Figura 21. Estat de la urbanització del poligon Camí Ral

Senyalització

La senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i la
senyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és molt
bona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.

Figura 22. Senyalizació al polígon Cami Ral

CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 43

PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA
LOCALITZACIÓ

El Parc Mediterrani de la Tecnologia està localitzat al sud-est del terme municipal de Castelldefels.
Entre l’espai que hi ha entre la C-32, el Canal Olímpic i les urbanitzacions del litoral. Dista 21,5 km
de Barcelona, 11,4 km de l’aeroport i 18,6 km del port.

Figura 23
Localització del Parc Mediterrani de la Tecnologia




El polígon Camí Ral té una superfície total de 34,4 hectàrees, el que representa el 41% de la superfície
actual i prevista per a activitats econòmiques a aquest municipi.

Figura 24
Ortofotomapa del Parc Mediterrani de la Tecnologia


El Parc va entrar en funcionament l’any 2001 i des d’aleshores ha anat creixent. És un parc tecnològic
impulsat des de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Llobregat,
Ajuntament de Castelldefels i Universitat Politècnica de Catalunya amb l’objectiu de concentrar en un
espai empreses d’alt valor tecnològic, facultats universitàries i centres de recerca.

El Parc està gestionat des d’una gerència, que és la figura encarregada del manteniment i promoció
dels espais. Encara hi ha sòl i espais disponibles que es poden adaptar a les necessitats de les
empreses. L’any 2010, segons dades facilitades per la gerència del parc, n’hi havia 16.

El Parc té tots els serveis i equipaments propis d’un centre d’aquest tipus: Residències d’estudiants
i personal investigador; restauració, serveis de manteniment, jardineria i seguretat; internet d’alta
capacitat; laboratoris d’anàlisi i assaig; biblioteca; sales d’actes i reunions.


Accessibilitat

El Parc Mediterrani de la Tecnologia té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 per l’Avinguda
del Canal Olímpic. Des d’aquesta avinguda també té connexió amb la C-31.

Tot i La distància respecte l’estació de Renfe, el camí per anar a peu es troba ben urbanitzat la qual
cosa facilita l’ús del transport públic. A banda del transport ferroviari, també hi ha connexió amb
autobús: La línia L95 (Ronda Universitat – Castelldefels) té parades properes al PMT.

CASTELLDEFELS - PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA 45

Urbanització

L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a l’estat de les voreres, a les zones verdes i espais
d’ús públic, com als carrers. El trànsit de vehicles està limitat i hi ha un aparcament a l’entrada del
Parc.

Figura 25. Entrada al Parc Mediterrani de la Tecnología

Senyalització

La senyalització interna és correcta. En localitzar-se tants centres i facultats es troba a faltar una
millor indicació a dins del recinte. Tanmateix disposa d’un planol de localització a l’entrada.


EL PRAT DE LLOBREGAT

Al Prat de Llobregat hi ha 15 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície total de 870,5
hectàrees, configurant-se com el municipi amb més sòl destinat a activitats econòmiques de l’àmbit
de l’Antena. El polígon més gran és el del Parc Tecnològic de l’Aeroport i la Ciutat Aeroportuària
(323,1 ha), tot i que la part més propera al polígon Mas Blau està pendent d’executar. Segueix la
ZAL-El Prat (157,3 ha) i el Centre Direccional (114,5 ha.). Aquest darrer espai ha estat objecte d’una
transformació en els seus usos adaptant-los per a la localització d’activitat econòmica de manera
combinada amb usos residencials. Els polígons Enkalene i el sector Ugoiti-Ponsich estan en fase de
renovació.

Figura 26
Localització dels polígons d’activitat econòmica de El Prat de Llobregat


El Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat està situat al polígon Estruch (C/ Moreres,
48; Tel. 934 786 878). Aquest centre és l’instrument municipal per a portar a terme polítiques de
desenvolupament econòmic adreçades al foment de l’activitat empresarial, la creació de noves
empreses, la qualificació de recursos humans i la seva inserció en el mercat de treball. El centre
disposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i assessorament a
emprenedors, creació d’empreses, d’un Servei de Creació i Consolidació d’Empreses i d’un Servei
Local d’Ocupació.

EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC 47

Una de les activitats que en destaca per la seva incidència en la promoció i el coneixement de
l’activitat dels polígons és la realització del Mapa de l’Activitat Econòmica des del 2004 que
s’actualitza bianualment. A més, l’Ajuntament disposa d’un cens d’empreses actualitzat que es pot
consultar des de la pàgina web. Des de l’Ajuntament també es fomenta la posada en valor dels actius
agrícoles i naturals del territori i es desenvolupen polítiques de promoció i foment de l’activitat
econòmica adreçades -prioritàriament- als sectors industrials de més valor afegit, la logística i el
comerç a l’engròs. Entre aquestes actuacions de promoció cal esmentar el Primer Fòrum Delta de
l’Emprenedoria (realitzat al Prat a la primavera del 2010 i que tindrà una continuïtat bianual), els
Premis Delta a les millors iniciatives empresarials, les Jornades del Clúster 6M (Sistemes de Suport
a la Mobilitat), i les Trobades de les associacions de comerciants del delta (trobada anual, setena
edició).

Pel que fa a l’associacionisme del teixit productiu, cal esmentar a l’Associació d’Empresaris del Prat
(ACIP), que promou la interlocució del món empresarial amb l‘ajuntament i la realització de campanyes
informatives, conferències, seminaris i sessions de treball adreçades als seus associats i al conjunt
del teixit empresarial del municipi.


Estudi poligons industrials Antena Viladecans

Estudi poligons industrials Antena Viladecans

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Viewers also liked

Viewers also liked (18)

Similar to Estudi poligons industrials Antena Viladecans

Similar to Estudi poligons industrials Antena Viladecans (20)

More from Cambra de Comerç de Barcelona

More from Cambra de Comerç de Barcelona (20)

Estudi poligons industrials Antena Viladecans