1. Presentació del Portfoli de Raül Pons Chust
Millorar l’avaluació per a millorar
l’aprenentatge (novembre de 2011-gener de 2012)

2. Al principi, tot era molt borrós per a mi…

3. …Però van arribar ells i ella i tot va començar
a canviar…
 El seu treball, el seu esforç i la seua iniciativa ens
obria les portes a una concepció de l’avaluació
diferent… i ho feien amb molta força

4. … encara que després de la primera sessió
ja ho veia un poc més clar…

5. … amb el Cicle de Millora…
… l’entorn moodle…
 La millor manera d’animar l’alumnat a engegar
canvis és, precisament, utilitzant eixos canvis en
la tasca docent (educació proactiva)

6. … però, sobretot,
 Pel debat plantejat sobre el vertader propòsit de
l’avaluació:
 Funció social (marcada per una necessitat que imposa
la societat de qualificar i seleccionar l’alumnat);
 Funció formadora (la vertadera dimensió de la tasca
docent: aquella que contribueix a l’aprenentatge de
l’alumnat engegant tasques d’autogestió i
autoregulació).

7. Al final, una bicicleta faria que la
nostra vista fera una nova millora…

8. Es notava que el grup tenia motivació
 El video de José Luis Castillo va despertar noves
preguntes i vaig engegar un nou fòrum de discussió (poc
existòs, la veritat): Reinventar la qualificació…
 La resposta de Reina i Manolo avançaven temes que
tractariem en futures sessions: rúbriques i “currículo por
TAREAS”. I això, precisament, me va animar més i més…

9. Per tant, més claredat…

10. La segona sessió (avaluació diagnòstica) va
aportar-me tres aspectes claus:
 1) Quanta més informació de l’entorn de l’alumnat
sapiguem, millor serà el diagnostic de partida, que millorarà el seu
aprenentatge.
 2) La nota haurà d’informar sobre l’aprenentatge que l’alumnat ha
experimentat durant un període. Per tant, la nota no és el resultat
únicament d’un examen sinó d’una sèrie d’indicadors que informen
sobre un procés i no sobre un moment puntual.
 3) Aquestos indicadors ens informen sobre com fem la nostra
avaluació i ens han d’ajudar a millorar-la, només pensant en millorar
l’aprenentatge de l’alumnat. Per exemple, si incorporem les TIC a
l’aula estarem més prop de la realitat de l'alumnat, ja que ells (i
elles) ja utilitzen les TIC fóra a casa. Per tant, ens posem a la seua
altura si complim amb les seues expectatives i facilitem que milloren
el seu aprenentatge... Per això requereix canvis... generalitzats.

12. La tercera sessió… extraordinària
 Els canvis generalitzats comencen per utilitzar la imaginació, concepte clau per
a treballar per competències. El professorat ha d’exercitar la seua capacitat
creativa per a proposar activitats que l'alumnat ha de resoldre.
 No obstant això, aquestes propostes han d'estar ben prop dels interessos i
preferències de l'alumnat.
 Si plantegem situacions reals, de la vida quotidiana estem integrant l'aula en la
vida real, estem obrint les portes de l'escola i estem eliminant barreres i
obstacles perquè el professorat també s'ha d'integrar, assumint un rol més de
coordinador i facilitador que de transmissor de coneixements.
 Aquest aprenentatge significatiu requereix molta implicació i molta dedicació. I
la pregunta clau és: estem disposats?
 Després, la forma de "qualificar" que tant ens preocupa (a uns més que a uns
altres) també s'ha de centrar en els paràmetres que vulguem. La metodologia de
la nostra acció educativa ha de superar ja els clàssics exàmens.
 Per això és molt important transmetre a les famílies i a l'alumnat les nostres
intencions; contràriament, la nostra metodologia naufragarà.

13. Ja veia més clarament…

14. … però molt més…

15. La cuarta sessió: el moment clau del curs
 Elaborar un esquema conceptual del tipus que siga no és fàcil perquè requereix
un esforç immens d'anàlisi, síntesi, autoavaluació i "propósito de enmienda" i
això no tothom està preparat a fer-ho... Però Reina ens va demostrar com es fa i
què hauríem de fer nosaltres:
 - PLANIFICAR la nostra autoavaluació. Amb això, sabem que primer haurem
de dibuixar el mapa conceptual; després dissenyar un esborrany de la nostra
rúbrica; posteriorment, reestructurar el mapa per a ajustar-lo a la rúbrica i,
finalment, executar la rúbrica (o perpetuar el procés fins...). Per tant, en aquesta
primera fase de planificació, haurem de pensar i posar sobre el paper tot allò
que fem per a avaluar.
 - ACTUAR segons el pla establert. És a dir, dibuixarem el mapa i dissenyarem
la rúbrica.
 - AVALUAR el nostre mapa conceptual segons la rúbrica. Amb això,
necessàriament, haurem de millorar el mapa i ajustar la rúbrica abans de
 - REFLEXIONAR sobre els canvis i adaptacions que ens pertoca realitzar
 I vaja si ho va aconseguir: mentre Reina compartia amb nosaltres la seua pròpia
experiència no vaig deixar de pensar com faria jo el meu mapa conceptual. Vaig
tardar uns quants dies en solucionar-ho...

17. L’esquema conceptual em va deixar veure
ja quasi tot clar…

18. Només faltava una empenta i ens la va fer
l’inspector…
 Tot i que no anava predisposat a esperar res, la veritat és
que l'inspector em va sorprendre molt favorablement.
 De tot el que ens va comunicar m'he quedat amb un
missatge clar: hem d'intentar superar el sistema
d'avaluació tradicional basat únicament en l'examen.
 La inspecció ens anima a utilitzar altres eines més
avantguardistes sempre ben fonamentades i ben
comunicades a les famílies i a l'alumnat...
 Ni més ni menys: el que hem treballat durant tot el curs.
 És a dir: la inspecció educativa, que moltes vegades
veiem amb mals ulls, avala les noves propostes i, amb
això, les nostres ulleres esta ja ben graduades.

19. ...

20. Finalment, faltava la pràctica dels barrets
 Amb la qual he sabut que:
 El meu sistema d’avaluació era marginal i poc clar en
la meua Programació Didàctica i això provocava
indecisió, inseguretat i incoherències.
 A més a més, la intenció no era certament millorar
l’aprenentatge de l’alumnat sinò jutjar de manera
imparcial els continguts assimilats i tampoc pretenia
avaluar les competències (almenys no conscientment).
 Però tenia coses positives: l’avaluació sumativa era el
resultat de diferents indicadors no només d’un examen i hi
havia una vocació autoavaluativa.
 No tinc dades empíriques perquè no tinc experiència.

21.  I també que tinc moltes possibilitats:
 1. Situar l’avaluació en l’eix principal de la meua
Programació Didàctica.
 2. Desenvolupar la metodologia d’acord amb el sistema
d’avaluació.
 3. Dissenyar rúbriques que faciliten l’avaluació de
l’alumnat.
 4. Imaginar estratègies que ens permeten retroalimentar
el procés.
 5. Planificar el sistema d’avaluació del procés amb la
previsió de tots els moments autoavaluatius.
 6. Basar el sistema en el Cicle de Millora de l’Avaluació
i en el disseny per competències.

22. … I, per fi, vaig veure…

23. … I, per tant, hauré de modificar la meua
programació…
 … de dalt a baix.
 De moment, per a mi, això és suficient: haver estat
capaç de reconèixer les debilitats i amenaces que
tenia el meu sistema d’avaluació (i també les
fortaleces i oportunitats).
 Ara, comença un nou temps en què hauré d’adequar
tot el meu projecte a les noves idees que aquest curs
del CEFIRE m’ha ajudat a imaginar i el resultat,
quan estiga tot enllestit, el podrem avaluar des d’una
nova perspectiva, ara sí, més concordant amb les
noves avantguardes pedagògiques del segle XXI.