SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY “Communication in environmental conflicts” by Mr. Enric Pol, Professor of Social and Environmental Psychology, University of Barcelona

1. Reciclatge i Energia
24 i 25 de març de 2011
BLOC VI: VALORITZACIÓ ENERGÈTICA I SOCIETAT
Màster en
Intervenció i Gestió
Ambiental:
Persona i Societat
Grup de R ecerca
Doctorat en
La comunicació en
Ciències i
Tecnologies del
Medi Ambient conflictes ambientals
Enric Pol,
Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental
Universitat de Barcelona
Xarxa de Recerca en
Educació
Educació per a la
Sostenibilitat
Source:
Carte des charges
environnementeaux de la
Catalogne. Traveaux
preparatoires. DPTOP
2002
E. Pol, A. Di Masso, A.
Castrechini, M.R. Bonet & T.
Vidal (2006)
PSYCHOLOGICAL
PARAMETERS TO
UNDERSTAND AND
MANAGE THE NIMBY
EFFECT European Review of
Applied Psychology 56 (43-51)

2. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Alguns factors comuns dels conflictes ambientals:
Dèficits de gestió de la comunicació,
Valors i creences contraposades...
-a vegades certes, a vegades errònies-,
la majoria de cops inexactes, però...
amb una base de veritat.
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Conficte Ambiental = NIMBY?
Rebuig total per raons ideològiques o de NIABY
model de societat
Necessari, però no aquí NIMBY
Desacord tècnic o correccions sobre la localització, però
No té nom específic
acceptació social del projecte
Altre gent no ho vol, però nosaltres si, ho volem YIMBY
El nostre background:
GRIGA-PSICOSAO 2001 Proposal to Catalan Government to create a MAP OF ENVIRONMENTAL LOADS OF
CATALONIA. Developed Phase I, REPORT OF THE SOCIO-ENVIRONMENTAL CONFLICTS during the last 15 YEARS
(Presentation at 18 IAPS-Vienna 2004 available at web PsicoSAO).
E. Pol, A. Dimasso, A. Castrechini, M.R. Bonet, & T.Vidal (2006) Psychological parameters to understand and
manage the NIMBY effect . European Review of Applied Psychology, 56 (2006) 43–51
EIA social impacts, acceptation and rejection: re-routing a river (1988, 1993); New motorway (1994-1996); High Speed
Train (1997-98); Wind Farm (2005 offshore, 2006 mountains); Waste management (1993-94, 1996-2008); others…
Social Representation of Environment in the Media (1988-2008) with A. Castrechini

3. Doctorat en
Ciències i
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del
Medi Ambient
Com intentem canviar els hàbits,
els comportaments i les visions?
Amb Informació?
Amb publicitat?
Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?
Posant els recursos des de la Gestió?
Forçant el comportament des de la prohibició?
21 Julio 1897.
Problema de salubridad
El doctor don César Chicote, jefe del Sólo queda un sistema que evita todo género de
Laboratorio municipal de San Sebastián, ha inconvenientes y resuelve la cuestión bajo el
publicado un interesante folleto acerca de punto de vista de la salud pública. Esta es la
«La destrucción de las inmundicias urbanas incineración.
por medio del fuego» en varios países de Tal sistema no es nuevo: las antiguas civilizacio-
Europa y de América… nes llegaron á la misma conclusión.
La mayoría de las poblaciones han dedicado
sus inmundicias como abono para la
fertilización de los campos cercanos; más Más no solamente se resuelve con la inci-
esta aplicación, muy racional sin duda, … neración de las inmundicias un gran problema
… materias infectantes y putrescibles, higiénico, sino que de la operación puede
pueden ser y realmente son causa de sacarse buen provecho utilizando los residuos
infección,… su vecindad es incómoda y por de la misma para diferentes aplicaciones, y
nadie aceptada, lo demuestra la serie el calórico para la producción de vapor; en
inacabable de reclamaciones… Inglaterra, más de cincuenta municipalidades
queman en todo ó en parte las inmundicias en
…inmundicias mal olientes y plagadas de 570 hornos incineradores que producen 10.000
cantidades innumerables de microbios, caballos vapor, utilizados como fuerza motriz
inmundicias que nadie quiere aprovechar y a para los caminos de hierro, elevación de aguas,
las que no puede darse ninguna salida, pues producción de luz eléctrica y calefacción de
los transportes …son imposibles… bajo el edificios.
punto de vista de la higiene,

4. 1909
Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA
Las basuras de Barcelona con el sistema actual de
aprovechamiento, se necesitan
Habiendo abierto el Ayuntamiento una quinientas cabezas de ganado caballar
Información pública sobre el servicio de y mular; que en los depósitos de
limpieza y recogida, y destino que se basuras hallan alimento unos 10,000
debe dar a las basuras (públicas y cerdos (destinados más tarde y en
domiciliarias), ha tomado parte en dicha otras circunstancias al engorde),
información el Instituto Agrícola Catalán siendo incalculable el número de aves
de San Isidro, presentando un de corral que, asimismo, en aquellos
documento en que se hace un detenido depósitos se mantienen.
estudio del problema. Empieza el Una parte de las basuras se destina á
Instituto aportando una serie de datos estiercol (387.000 toneladas, con un
para demostrar la importancia que tiene valor de 1.548,000 pesetas), con el
el servicio, por cuanto se recogen cual se abonan todas las tierras que
anualmente 420.000 toneladas de dan los productos que se expenden
basuras, que tienen el valor de cerca de en los mercados da Barcelona; de
tres- millones de pesetas. manera que, encareciéndose esta
Expone, además, el Instituto, que en el producción, se encarecerían
servicio de recogida y derivados, están considerablemente las subsistencias
empleadas unas dos mil personas; que en Barcelona.

5. Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIA
Las basuras de Barcelona (cont.) procedimiento de echar las basuras al
mar, como se ha, intentado en alguna
Demuestra el Instituto, aduciendo ciudad europea, de lo que se ha tenido
razones de distinto carácter, que las que desistir, porque en muchas
tierras en cuestión exigen precisamente ocasiones la basura se resiste á
el abono orgánico que proporcionan las sumergirse. Por todo ello, el Instituto
basuras de Barcelona, y concluye, por lo entiende que lo que procede es
tanto, manifestando que es de perfeccionar el sistema actual de
necesidad que las basuras puedan ser recogida son reformas en armonía con
destinadas á abono. la higiene y ornato, dándose, por lo
En su virtud, se muestra contrario del demás, á las basuras el mismo destino
sistema de cremación, toda vez que con que hoy, á cuyo efecto debe
él se destruye la materia orgánica y el desecharse toda idea que tienda al
ázoe que necesitan los vegetales, monopolio del servicio y á la
demostrando con varios datos sacados destrucción de las basuras.
de lo que ocurro en algunas ciudades Indica, finalmente, el Instituto, que tal
europeas, que la incineración de las vez podría pensarse en la creación de
basuras implicaría anualmente para, un Sindicato constituido por
Barcelona un gasto de más de mi millón propietarios agricultores que sin
y medio de pesetas. menoscabo de los intereses de la
Combate también el Instituto el ciudad, podría encargarse del servicio
de recogida de las basuras.
SÁBADO, 18 DE FEBRERO DE 1978
Cartas al Director
EL HOMBRE, ESE DESPILFARRADOR
… siempre he estado en contra de la
incineración, ya que no resuelve el
problema de las basuras, tanto por lo que,
no es una incineración, sino un
quemadero, ya que las cenizas tienen
hasta del 4 al 5 por ciento de materia
orgánica (según he analizado), así como
por las cenizas acumuladas que llegan del
40 al 60 por ciento de la basura bruta…
….
¿No sería lógico que nuestros caudales se
destinaran en transformar las basuras en
humus, y que este humus no, sólo
aumentara nuestras cosechas, sino que
sirviera para detener en lo posible la
erosión?
Prof. Dr. Lorenzo MARCO RARO
Cátedra de Análisis Químico-Agrícola y
Edafología. Escuela Universitaria de
Ingeniería T. Agrícola dé Barcelona

6. 1912
…los olores poco aromáticos de La incineración permite desembarazarse
algunas industrias. Luis Veuillot de las materias que no aceptan las
escribió los Olores- de París. Compañías ferroviarias y que desechan
los agricultores. Las cenizas pueden
¿Quién escribirá los de cada urbe? servir como abono potásico.
Contra el prejuicio vulgar se ha
observado que la lluvia no disipa estos Las triperías que tan infectas eran…
olores ni impide su propagación… se efectúan actualmente de una manera
Y aún no hemos hablado de la rápida y mecánica que evita la
industria que más celebridad goza en acumulación de substancias malolientes
este concepto, la de las basuras. Dos en grandes masas. …
sistemas se siguen modernamente …la industria de los traperos..,
para tratarlas y disminuir su nocividad:
la trituración y la incineración. La Llegamos por fin a uno de los amigos de
basura triturada se transforma en las grandes ciudades …: el humo. Se
inodora y queda convertida en pasta soportan más o menos estoicamente los
de bastante coherencia para cargarse ruidos fabriles o los olores industriales,
en los vagones… como estiércol para pero todo el mundo protesta del humo
el campo.

7. 20 LA VANGUARDIA CIUDADES MARTES, 20 AGOSTO 1996
Greenpeace juega fuerte contra la incineración
de basuras en Barcelona
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Macias, dice estar de acuerdo
con la campaña de la organización ecologista y emplaza a la administración
metropolitana a tomar una decisión sobre el cierre del vertedero del Garraf
…dos miembros de la organización Los ecologistas quieren que la incineración
ecologista ascendieron por la chi- sea sustituida por el reciclaje. Pero la
menea de la planta... y descolgaron…, realidad es muy tozuda: hoy por hoy, sólo se
una pancarta: “In cineración no”. La recicla el 3,5 por ciento de los residuos
campaña de Greenpeace en Cataluña generados en el área de Barcelona.
culminó ayer y tenía por objeto denunciar
la emisión de dioxinas (sustancias que La Unión Europea se ha fijado como objetivo
se liberan al aire con la combustión de para el año 2000 el reciclaje del 50 por
materiales elaborados con cloro, en ciento de los papeles, cristales y plásticos en
especial los envases de’ PVC). contenedores de basura doméstica.
LA VANGUARDIA El PSC tilda a Macias de irresponsable por
MIÉRCOLES, 21 AGOSTO 1996 sus declaraciones en apoyo de Greenpeace
LA VANGUARDIA VIERNES, 5 de JUNIO 1998
Iniciativa legislativa popular contra las plantas incineradoras
La Plataforma Cívica per la Reducció dels La Organización Mundial de la Salud
Residus, integrada por más de setenta incluye las dioxinas —producidas por
asociaciones ecologistas, vecinales y de reacción química en la incineración—
consumidores de toda Cataluña, junto a entre las sustancias declaradas
Greenpeace, ha iniciado una campaña para cancerígénas
recoger las 65.000 firmas que necesita al La incineración, afirman, no elimina
objeto de presentar una proposición de ley residuos sólidos, es incompatible con la
que prohíba la incineración de residuos en recogida selectiva y destruye materiales
todo el territorio catalán. recuperables.
…el próximo día 15, en que la plataforma…
entregará en el Parlament la friolera de cien mil
MARTES, 6 OCTUBRE 1998 firmas pretende forzar a la Cámara a aprobar una
ley que prohíba la incineración de residuos en
Otoño ciudadano caliente Cataluña
La respuesta de la población a la primera iniciativa legislativa popular que se promueve en
Cataluña ha desconcertado a los propios organizadores, que no esperaban tantas adhesiones
Sea porque la gente sabe que las dioxinas que desprenden las incineradoras producen graves
trastornos en la salud… la gran inversión que supone una de esas plantas la pagan con sus
impuestos piden al Ayuntamiento que se deje de titubeos y afronte de una vez la recogida
selectiva de residuos…

8. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Argument higiènics, sanitaris i de salut
Arguments ecològics i estètics
El residus com a recurs, per fer energia, per adob, per altres recuperacions
Arguments econòmics
Arguments basats en: la força associativa i acció participativa directa
versus
L’autoritat de la representativitat de la democràcia delegada
Recurs a l’autoritat científica i tècnica com a font de credibilitat del discurs
Recurs a l’experiència ‘nòrdica’ com a font de credibilitat
Utilització i manipulació política i interessada dels promotors de cada tecnologia
Arguments reversibles, ‘pro’ i ‘contra’ Confusió
Contribueix a l’ECO-FATIGA i per extensió,
cansament del ‘sostenibilisme’
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
QUINA ÉS, PERÒ LA REALITAT?
http://www.youtube.com/watch?v=Tq4nrmnqY9o
SOSTENIBILITAT S’HA CONVERTIT EN UN
NOU VALOR SOCIAL
POSITIU
Però…
http://www.youtube.com/watch?v=d5jsYuWLuhY&feature=PlayList&p=1C78577A8955B420&playnext_from=PL&playnext=1&index=21

9. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Ens podem també preguntar pel
nivell de coneixement i de
consciència dels ciutadans...
!!!
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y
Actitudes nº 67
Màster en
Intervenció i Ges tió
Ambiental:
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i Societat
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67

10. Doctorat en
Ciències i
Tecnologies del
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Medi Ambient
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
Xarxa de Recerca en
Educació
Educaci ó per a la
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Sostenibilitat
100,0%
Grup_edat
100,0%
(1-13)
(14-15)
(16-17)
Grup_edat
(1-13)
(14-15)
(16-17)
On va cada cosa
(18-99) (18-99)
80,0% 80,0%
el nivell de coneixement d’on
Porcen taje
va cada cosa és força elevat
Porcent aje
60,0% 60,0%
40,0% 40,0%
en totes les franges d’edat.
20,0% 20,0%
0,0% 0,0%
La recollida selectiva és
B lau Verd Groc Gris
29. El paper es t ira al cont enido r:
Cont enidor
especial
B lau Verd Groc Gris
31. Les llaunes es tiren al contenidor:
Cont enidor
especial
el comportament
100, 0%
Gru p_e dat
100,0%
(1-13)
Grup_ eda t
(1-13)
d’orientació sostenible
(14-15)
(16-17)
(18-99)
(14-15)
(16-17)
(18-99)
més comú i emblemàtic,
80, 0% 80,0%
alhora que pot ser una
via d’entrada per
Porcentaje
Porcentaje
60, 0% 60,0%
expandir valors, hàbits i
40, 0%
40,0% comportaments més
sostenibles.
20,0%
20, 0%
0, 0%
0, 0% Blau Verd Groc Gris Contenidor
Blau Verd Groc Gris C ontenidor espec ial
espec ial 32. E l vidre es tira al contenidor:
30. Les piles es tiren al contenidor:

11. Xarxa de Recerca en
Educació
Educaci ó per a la
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Sostenibilitat
Grup_edat G rup_edat
1 00 ,0%
( 1- 13) (1 -1 3)
60, 0%
( 14 -15 )
( 16 -17 )
( 18 -99 )
(1 4- 15 )
(1 6- 17 )
(1 8- 99 )
Una part no despreciable de
80 ,0%
la mostra, reconeix que a
casa no separen els residus.
Por centaje
60 ,0%
Porc entaje
40, 0%
40 ,0%
La consideració explícita de
20, 0%
20 ,0% que es considera una tonteria
és realment petita.
0 ,0% 0 ,0%
Ni hi e stic ge ns No ga ire d'a cor d Bast ant d'a cor d Tota lme nt d'a cor d
M ai Algu na v ega da Gair ebé sem pr e Sem pre d'a cor d
27. A ca sa separ en els res idus 10. A casa pensen que separar els residus és una
tont eria
Sembla més problema
l’escassesa d’espai 80,0%
Grup_e dat Grup_ eda t
(1-13) (1-13)
domèstic que la distància (14-15)
(16-17)
(18-99)
60,0%
(14-15)
(16-17)
(18-99)
de les àrees d’aportació. 60,0%
La gestió domèstica dels
Porcentaje
Porcentaje
40,0%
40,0%
residus, per tant, és un
tema que caldrà donar-li 20,0%
20,0%
certa rellevància per part
dels promotors i gestors, a
0,0% 0,0%
més dels programes Ni hi estic gens
d'acord
No gaire d'ac ord Bas tant d'acord
8. A casa NO separem els residus perquè els
Tot alment d'acord Ni hi est ic gens
d'a cord
No gaire d'acord B as tant d'acord
13. A casa, NO separem els residus perquè no
Totalment d'acord
contenidors estan massa lluny.
escolars. tenim espai suficient per posar totes les bosses,
cubells o recipients necessaris

12. Doctorat en
Ciències i
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del
Medi Ambient
Estudi IDESCAT:
INDICADOR SINCRÈTIC DE MEDI AMBIENT, LLARS DE CATALUNYA 2008
Puntuació promig: 6,4
Millors puntuacions: Residus 7,6
Estalvi aigua 6,7
Pitjors puntuacions: Pautes Consum 3,8
Transport i mobilitat 5,4
Perfils millors puntuacions:
Estudis alts, actius, europeus, entre 45 i 64 anys
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat. Xarxa EduSost.cat (2007-2009)
Disrupció
3,2
3,1
3
2,9 Puntuació 0-4
2,8
2,7
2,6
(8-13) (14-15) (16-17) (18-i més)
Edat
Figura 3 Comportament Disruptiu
Objectiu de l’estudi: corroborar la sospita de l’existència d’una disrupció en
l’educació per a la sostenibilitat entre la infància i l’adolescència i que, en certa
mesura, aquesta es recuperava amb l’edat.
Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat
www.edusost.cat edusost@edusost.cat

13. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat
Comportament Universitari 2007 - 2009
4
3,5
3
2,5
Mostra Universitària 2007
2
Mostra Universitària 2009
1,5
1
0,5
0
a
t
t
t
ts
ita
lita
a
ci
en
lit
èn
iv
na
na
m
ot
f lu
io
io
rt a
m
In
ac
nc
E
po
R
Fu
m
Co
Figura 5 Diferències temporals en el comportament universitari
Mostra de 2007: 415 alumnes - Mostra de 2009: 462 alumnes;.
Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat
www.edusost.cat edusost@edusost.cat
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Comunicació o actitud?
Missatges verbals i comportaments institucionals contradictoris
Missatge prou clar, però desconeixement de com fer el que se’ns demana
Sobre esforç excessiu per fer allò que creiem hem de fer
L’emissor no té el crèdit suficient i genera reactància o rebuig obert al
missatge en el ciutadà
Existeix ECO-FATIGA i per extensió,
cansament del ‘sostenibilisme’

14. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Canvis en la comunicació?
Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-
sostenibilitat
ONGs i Associacions cíviques
Utilització interessada (en un sentit o altre) dels Mass Media (encara que un
més que altres)
Efecte de la CRISI
Màster en
Intervenció i Ges tió
Ambiental:
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i Societat
Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y
Actitudes nº 67

15. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Canvis en la comunicació?
Administracions públiques, principals emissors de consignes pro-
sostenibilitat Obligacions en Residus, 80Km/h, Energia (energies alternatives,
xarxes elèctriques, etc)
ONGs i Associacions cíviques
Utilització interessada dels Mass
Debat tecnològic-credibilitat
Media
dels emissors dins el debat
Efecte de la CRISI
Cal ara afegir crisi Japó
Inestabilitat del missatge: Degradació ambiental?
Crisi petroli
Biodiversitat?
Forat Capa d’ozó?
Canvi Climàtic?
Energia?...
Més sobre els 80Km
Doctorat en
Ciències i
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del
Medi Ambient
Com intentem canviar els hàbits,
els comportaments i les visions?
Creem opinió, imatges i representacions compartides,
Amb Informació? valors socials
Amb publicitat? Creem o activem necessitats i comportaments puntuals,
passatgers, poc duradors si no hi ha continuïtat
Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)?
Creem hàbits i valors estables a mig i llarg termini
Posant els recursos des de la Gestió?
Facilitem els comportaments desitjats
Forçant el comportament des de la prohibició?
Incidim puntualment en comportaments mentre dura el càstig,
a vegades genera nous hàbits, si va acompanyat d’altres
estratègies... Però pot generar rebot

16. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Model de les 4 Esferes. Pol, 2000
La informació és necessària, però no suficient Remet als sentiments associats a:
La conducta humana té Vivències, llocs i situacions
una dimensió de reals o imaginàries
racionalitat i de
coherència interna, però Racionalitat Emocionalitat Positives: complaents,
el comportament no desitjades o fantasejades
sempre és racional i
coherent. Negatives: Experiències
doloroses passades. Por
al futur/risc percebut
•Recursos necessaris per Necessitat de pertenença,
facilitar la conducta afiliació, sentir-se part.
•Explicar com realitzar la L’ésser humà tendeix a
conducta desitjada; Funcionalitat Influència Social afavorir l’endogrup i
•M inimitzar esforç seguir la seva norma
adicional en relació a (en presència del grup, però
conductes actuals; no necesariament en la seva
absència).
No confondre el que correspon a un nivell normatiu i el que Accions necessàries: Detectar l’estructura associativa
correspon al nivell de responsabilitat del ciutadà; formal i informal; coneixer les Representacions Socials,
teories implicitas, valors i opinions compartides. Coneixer
Acció bàsica: Reduir inhibidors i facilitar la conducta i actuar amb i sobre els liders d’opinión; Ecofeedback
social
Màster en Intervenci ó i Gesti ó Ambi ental: Persona i Soci etat
Grup Recerca Consoli dad en Psi cologi a Soci al, Ambi ental i Organi tzaci onai onal-PSICOSAO Enric Pol
Activadors del comportament
Emotivitat
Persuassió Efecte boomerang info catastrofista
Reforçament
Influència social
Repte és com aconseguir:
Crear l’hàbit individual
Valor social carácterístic de grup (identitat de grup)
Hàbit social
Existeix ECO-FATIGA i per extensió,
cansament del ‘sostenibilisme’

17. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol
Màster en
Intervenció i Ges tió
Ambiental:
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i Societat
CONCLUSIONS
La tecnologia -la defensa de la tecnologia- es veu com una manipulació
interessada que respon més a interessos de tota mena que no pas a les seves
virtuds objectives, especialment les ambiental, d’extremada complexitat de
càlcul si no es vol caure en reduccionismes que solen acabar sent
‘intoxicadors’ de l’opinió pública.
Per l’evolució i les dinàmiques de canvi a les que la tecnologia també està
sotmesa, les millors tecnologies d’avui, seran necessariament demonitzades
demà; i per contra costarà admetre que les pitjors tecnologies d’un moment
donat poden acabar essent les millors d’un altre moment futur.
Però…
L’opinió pública acostuma a ser poc receptora de missatges complexos i
matissats. Un dilema.

18. Màster en
Intervenció i Ges tió
Ambiental:
La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i Societat
CONCLUSIONS
Cal un debat tecnològic transparent, en que s’aportin clarament:
El balanç ambiental de cada tecnologia disponible
Amb paràmetres comparables, a més dels
costos econòmics directes i indirectes
costos socials associables
Possibilitats reals i estratègiques de cadascuna.
Les imprecisions, les inconcrecions, les radicalitats en la presentació de les
virtud d’una tecnologia, acaben minant la seva credibilitat, generant
desconfiança i estimulant el conflicte. Cal una gestió correcte i creïble de la
informació.