Bloc ciutadania

1. I N S T I T U T D E L A S É N I A
C U R S 2 0 1 2 – 2 0 1 3 @ R H
EDUCACIÓ PER A LA
CIUTADANIA I ELS DRETS
HUMANS

2. Què és l’Educació per a la ciutadania?
 És una matèria en la qual veurem perquè els humans
som animals socials – gregaris -, i perquè, una
vegada fet el primer pas, hi ha unes normes, lleis,
moral, etc. que regeixen els nostres agrupaments.
Agrupaments que són de molts tipus. Del grup
d’amics, del grup d’alumnes pertanyents a un
institut, clans, tribus, pobles, ciutats, països, etc.
R.H. 2010

3. Per què Educació per a la Ciutadania?
 Perquè com a ciutadans que som hem d’entendre el
perquè de les nostres organitzacions socials.
 Perquè només sabent com funciona la societat, la
nostra en particular i el món en general podrem
pensar altres formes potser més positives i
col·laborar, com animals socials que som, en aquesta
organització.
 Per a entendre que només participant-hi la societat
millora i pot fer-se millor.
R.H. 2010

4. UNITAT DIDÀCTICA 1
R.H. 2010
 Paraules clau: gregari, humà, autoconsciència, autoestima, hàbit, benestar,
felicitat, empatia, assertivitat, resiliscència, ètica, moral, sociologia, filosofia,
bona vida, vida preferible.
 GUIÓ
 INTRODUCCIÓ
 ANIMALS GREGARIS
 BENESTAR I FELICITAT. LES NECESSITATS
 NOSALTRES I ELS ALTRES
 LA CÀRREGA GENÈTICA. EL GENE I EL MEME
 ELS HÀBITS I LA BONA VIDA
 DOCUMENTALS: SUBSTÀNCIES NOCIVES I AUTOESTIMA

5. 1. Animals socials.
 Ja Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea,
Grècia, 322 aC) va dir de l’ésser humà que era social
per naturalesa. També va dir que posseïa la raó
(logos).
R.H. 2010

6. Què vol dir que posseeix el logos?
 Logos és una paraula grega que significa raó, parla,
narració. Per extensió apareix com a sufix en el nom
de les ciències: Psicologia, Biologia, Geologia...
 Aristòtil s’hi refereix perquè l’home és
 L’únic animal que parla (articuladament).
 L’únic animal que pensa.
 Un animal gregari per naturalesa.
R.H. 2010

7. Què vol dir gregari ?
 Significa que per naturalesa som animals socials.
 Hem de viure en societat si volem tenir èxit.
 Tenir èxit significa sobreviure i ser feliç.
 I també, contribuir activament, al benestar de la
nostra societat que és semblant a parlar del benestar
de la nostra espècie.
R.H. 2010

8. Per què animals gregaris ?
 Som gregaris perquè ens necessitem els uns als altres
per a poder sobreviure.
 Si mirem el nostre cos veurem que difícilment
podríem viure en estat salvatge.
 Necessitem manipular objectes, fer eines, buscar
llocs on viure, protegir-nos de les feres i d’altres
grups humans. Això només ho podem fer amb l’acció
cooperativa.
R.H. 2010

9. Què és l’acció cooperativa?
 És l’acció feta entre dues o més persones amb la
intenció de construir, o aconseguir alguna cosa o fet
que ens beneficiï a tots.
 L’acció cooperativa necessita d’un cap, d’algú o
alguns que disposen què s’ha de fer i com.
 La societat és l’acció cooperativa per excel·lència.
Ens interessa que la societat funcioni perquè
d’aquesta manera tots ens beneficiem.
 Una societat on no hi ha dirigents ni acció
cooperativa desapareix.
R.H. 2010

10. La societat
 La societat es composa d’individus.
 Aquests individus estableixen unes relacions entre
ells.
 Hi ha relacions familiars.
 Grups d’amics.
 Clans.
 Tribus.
 Pobles
 Ciutats...
R.H. 2010

11. El ciutadà.
 Però la peça clau de tot l’engranatge social, el que fa
que les coses funcionin per a de bé de tots és el
ciutadà.
 El ciutadà és qui habita la ciutat, hi paga tributs, hi
treballa, gaudeix d’hospitals, d’escoles,
d’universitats, participa activament en ella perquè li
afecta de manera molt important. La societat també
és cosa nostra i a tots ens interessa que funcioni.
 En una comunitat de veïns, en un casal jove, en un
institut... Totes en una escala més petita necessiten
la col·laboració d’aquells que la fan possible.
R.H. 2010

12. El ciutadà 2.
 En la societat, com en tots els grups socials, hi ha
individus que col·laboren, que fan el que han de fer,
que coneixen els seus drets i els seus deures, saben
com fer-los efectius i saben també, perquè estan
interessats en el lloc on viuen, com manifestar les
seves idees si estan en contra de l’ordre establert. En
una democràcia, el que s’anomena estat de dret hi ha
els mecanismes per a canviar el que sigui.
R.H. 2010

13. El ciutadà 3.
 Tots sabem quins són els nostres drets i deures.
Sabem que tenir dret a que se’ns tracti amb respecte,
a tenir un sistema de salut, un sistema
d’ensenyament, una policia que ens protegeixi i
protegeixi els nostres béns.
 I els nostres deures... Hem de treballar, estudiar,
col·laborar en definitiva.
 Hi ha ciutadans que així ho fan i d’altres que no. Si
aquests últims són la majoria la societat s’acaba.
R.H. 2010

14. LA PIRÀMIDE DE MASLOW
R.H. 2010

15. AUTOPERCEPCIÓ
R.H. 2010

16. Aquí no hi ha qui visqui.
 El bloc de pisos del carrer del colom verd número 4.
R.H. 2010

17. Solució activitat 1
 Suposo que tots quedeu d’acord en els drets i deures
que contrauen els veïns pel sol fet de ser-ho.
 L’acció cooperativa és treballar plegats per al bon
funcionament de la finca i això vol dir:
• - No fer actes que vagin en contra de l’edifici o la resta de veïns.
• - Pagar les quotes de la comunitat.
• - Ajudar els altres veïns en la mesura del possible.
• - Anar a les reunions escoltant i participant en elles.
R.H. 2010

18. La persona.
 El ciutadà és una persona, ets tu, sóc jo, els nostres
pares... Com que la ciutadania està composada de
persones, anem a veure com som, què sentim, què
pensem de nosaltres mateixos i del que ens envolta.
 La nostra fita, no només fita, sinó el que ha de
representar un continuum en la nostra vida ha de ser
la felicitat.
R.H. 2010

19. SER CIUTADÀ
 Pertànyer a una comunitat significa ser-ne ciutadà.
Això és tenir uns drets i uns deures que garanteixin
un modus de vida el més benestant possible que farà
més fort el sistema basat en la justícia i en la
democràcia.
 L’etimologia de la paraula l’hem de buscar en el llatí.
Ciutadà prové de cives que ens portarà civilització i
ciutadania. En grec la paraula era polis. D’aquí en
deriva el polític, que és aquell qui mira per la seva
ciutat.
R.H. 2010

20. Persona.
 L’etimologia sembla venir del llatí i el “personare”, al
seu torn, aquest del grec “prosoion”, que era una
trompeteta que tenien les màscares del teatre antic.
 Podem fer una mica de gresca amb això de persona =
màscara.
 Podem plantejar-nos si tots els humans són
persones.
 O si no és redundant dir “persones humanes”.
R.H. 2010

21. Teatre grec de Barcelona. Màscares de teatre.
Màscares
R.H. 2010

22. Pintures africanes Tatoo actual
Màscares 2
R.H. 2010

23. Maquillatge femení Maquillatge femení
Màscares 3
R.H. 2010

24. Solidaritat
 La solidaritat ha de ser un dels pilars clau a l’hora
d’entendre la ciutadania. Una ciutat sense ciutadans
solidaris no funciona o bé està marcada per un règim
de lleis i càstigs molt estrictes.
 El millor és saber què hem de fer com a ciutadans, no
és bo que hi hagi tantes lleis que ens restringeixen la
llibertat.
 Però només fent un bon ús de la llibertat es podran
anul·lar algunes lleis que ens obliguen i ens
sancionen.
R.H. 2010

25. UNITAT DIDÀCTICA 2. CIUTADANIA
R.H. 2010
 Paraules clau: ciutadà, policia, responsabilitat, llibertat, dret,
solidaritat, deure, consciència cívica, judici de valor, empatia,
assertivitat.
 GUIó
 Introducció. La societat.
 La bona ciutadania.
 Consciència i consciència cívica.
 Llibertat i responsabilitat.
 La justícia
 Solidaritat. La necessitat recíproca.
 Motivació.
 La decisió.
 Documental: La conducció responsable i la igualtat de sexes.

26. Què és la solidaritat ?
 La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix
conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus
membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.
 És un concepte relativament nou, que abans quedava
englobat dins altres termes, com el de caritat o
benevolença. Es distingeix de la caritat perquè el que
ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació.
 S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que
mou les persones a intentar compensar les injustícies
socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a
través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.
R.H. 2010

27. Per què la solidaritat ?
 Activitat 2
• Redacta en el teu quadern perquè creus que la clau
de volta d’una societat ha de ser la solidaritat.
• Imagina’t la història d’un ciutadà i una ciutadana.
Escriu les seves obligacions quotidianes, els deures,
els drets que gaudeixen, com passen el temps
d’oci...
• Tens temps fins la setmana vinent. Apa, ànim !
R.H. 2010

28. Què són els valors?
 El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan
estimable. Segons l'escola que els agrupi, es poden dividir els
valors en absoluts o relatius, essent els absoluts universals i
els relatius els que depenen de cada persona o comunitat.
 Valor ètic
 En ètica es diu que suposen un imperatiu d'acció, és a dir,
obliguen a actuar d'una manera determinada segons es
tinguin uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de
tota moral. Cada persona té uns valors determinats, al igual
que cada cultura.
 La ciència dels valors és l'axiologia, que és una part de l'ètica.
Determina quins criteris fan que una persona tingui uns
valors o uns altres, quina jerarquia de valors existeix en cada
comunitat i com influencia en l'acció.
R.H. 2010

29. Els valors
 Alguns dels valors tradicionals són:
 amor
 honestedat
 justícia
 llibertat
 respecte
 responsabilitat
 solidaritat
 tolerància
R.H. 2010

30. ELS DRETS HUMANS
 Estem acostumats a tenir drets, és a dir, estem en la
pitjor condició possible per valorar-los. Cada matí quan
ens llevem, anem al lavabo i, amb el simple fet de girar
o prémer l’aixeta, l’aigua surt de manera clara i
abundant. Això, si més no és el que ens sembla. Les
famílies que cada estiu acullen a casa seva nens
saharians descobreixen que la il·lusió més gran que
tenen és precisament l’aixeta de la que brolla aigua amb
tanta facilitat, quan en els seus arenys l’aigua és un bé
tan preciós, tan difícil d’obtenir. El mateix ens passa
amb els drets humans. Acostumats a gaudir-ne ens
sembla que és “el normal”.
R.H. 2010

31. Text per a comentar – activitat 3
 Però els drets no tenen res de “naturals”, han estat
conquestes històriques, fruit de lluites, esforços i
tenacitats. Fruit de l’esforç, la valentia i el sacrifici
de persones concrets, dels quals ara ens en
aprofitem.
 A) Explica què ens vol dir l’autor en aquest
fragment.
 B) Creus que els autors tenen raó.
R.H. 2010

32. TEMA 1
 LA IDENTITAT PERSONAL
R.H. 2010

33. LA IDENTITAT PERSONAL
 Som dones i homes, tenim noms i cognoms, tenim
adreces, documentació, números de telèfon, de la
seguretat social, de l’institut. Tot plegat una sèrie de
paraules i números. Però, qui som, qui sóc.
 De moment podem dir que estàs “en projecte”, això
què vol dir ? Doncs que ara, quan somnies, et
projectes en el futur, un futur que vols ben bo.
 Això és el teu PROJECTE DE VIDA
R.H. 2010

34. Característiques
 El pensament teòric i pràctic.
 Afectes i desafectes. Sentiments.
 Som éssers socials
 Aquesta última part l’hem vista a bastament, també
cal afegir que els humans tenim, es atorguem pel fet
de ser-ho i ningú ens la pot treure, dignitat.
R.H. 2010

35. CONCEPTES QUE ENS FARAN FALTA
R.H. 2010

36. LA DIGNITAT
 La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de
manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És
objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de
l'ètica.
 La història del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme
clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'home per a les
religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix
ànima, a diferència d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració
Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els
altres.
 La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui
en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les
condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar.
Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona
com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de
l'Estat sobre l'individu.
R.H. 2010

37. INTROSPECCIÓ
 Els humans podem fer un moviment cap al nostre
interior en un intent de conèixer-nos millor i poder
canviar allò que de nosaltres no ens agrada.
 Un altre punt és que per entendre els demés és força
important, entendre’s un mateix.
R.H. 2010

38. ASSERTIVITAT
 Abans de continuar, i una vegada corregit el còmic
del tema 2, valdria la pena deturar-nos en unes
quantes consideracions. Hi ha tres conceptes que
han de quedar clars, el primer d’ells és el concepte
d’ASSERTIVITAT.
 És la capacitat de dir allò que pensem i sentim sense
por a la reacció de l’altre/ s.
 És important perquè aquí hi ha una de les bases de la
comunicació, la sinceritat amb un mateix que és
capaç de mostrar-se als demés, tot i entenent que
aquests tenen el mateix dret.
R.H. 2010

39. EMPATIA
 Molt de moda, és la capacitat de compartir les
emocions dels demés. Pors, alegries, fòbies,
tristeses... És una capacitat que la podeu trobar
definida com “la capacitat de posar-se al lloc d’un
altre per així comprendre’l millor i poder ajudar-lo.
 En l’acte comunicatiu que pretén ser empàtic ha
d’haver-hi també l’assertivitat.
 La reciprocitat és fonamental en tot el procés.
R.H. 2010

40. EL PROJECTE
 Aquest projecte inclou tots els teus somnis, les
il·lusions, allò que vols ser quan siguis gran, els èxits,
reconeixements, amics, amors...
 El projecte, però, inclou esforços. No hi ha res que
sigui fàcil. Tot costa dedicació. No se’ns regala res.
 En el camí què tenim: fets i gents
 Pares desamors...
 Amics caps d’empresa...
 Professors policia...
 Enemics veïns...
 Amors gent anònima...
R.H. 2010

41. FETS I GENTS
 I hem de conviure.
 I intentar viure bé.
 Estar com a mínim en cert benestar.
 Benestar que ens proporcioni allò que podem
anomenar felicitat.
R.H. 2010

42. ACTIVITAT 4
 Redacta un escrit en el qual expliquis què penses tu
que és la felicitat i com es pot, si es pot, aconseguir.
 Apa, ànim !
R.H. 2010

43. EL PROJECTE DE VIDA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
PODER
DINERS
AMOR
R.H. 2010

44. R.H. 2010

45. ACTIVITAT 5 - AUTOPERCEPCIÓ
 COM EM VEIG ?
TRETS POSITIUS TRETS NEGATIUS
amable Borde
Amic dels teus amics despistada
Simpàtica “exigent”
alegre egoista
Sinceritat mandra
Feliç
Divertida
R.H. 2010

46. ACTIVITAT 6
 Els homes i les dones del segle XXI s’enfronten a una
realitat ben diferent de la de les generacions
precedents. Tot i entendre que no en tot el món, sí
podem dir que, al menys l’anomenat 1r món,
gaudeix d’unes condicions de vida impensables fa
100 anys.
 Establir el debat de per què aquest canvi ens ha de
portar immediatament a la constatació de l’adopció
com a règim polític de la democràcia, que tot i les
seves ombres, resulta ser el sistema menys dolent i
el que garanteix més les llibertats dels individus.
R.H. 2010

47. Comentari de text
 Explica quina raó dóna l’autor per a explicar el
benestar de certes parts del món en aquest segle
XXI.
 Quines altres raons hi afegiries?
 Quan parla de llibertats, quines llibertats garanteix
la democràcia?
 Quines creus que són les ombres de la democràcia?
 Per què els ciutadans han de participar en política?
 Quines conseqüències pot tenir l’abstencionisme a
l’hora d’anar a votar?
R.H. 2010