2. La família és una institució social. És el grup de
socialització primari, allí on aprenem les regles
morals, el llenguatge i ens eduquen des del
moments del naixement.
Serà en el si de la família – normalment -on
prendrem mida d’allò que està bé o malament,
on ens habituarem a fer actes positius o
negatius.
3. És per tot això que diem que la família és
l’agent de socialització primer que trobem.
Quan comencem a socialitzar-nos fora de
l’àmbit familiar s’amplia el fet que ens portarà
a ser qui som.
Hem d’entendre que som – en principi – un
producte cultural fruit de la interrelació entre
els diferents agents socialitzadors.
4. De manera tradicional la família està formada
pels membres que conviuen junts en una
mateixa casa.
Això inclou pares, fills, i iaios.
Tot i que en l’actualitat la família és
bàsicament la unitat pares – fills.
5. L’estructura familiar podia incloure germans
casats, cosins...
Hi havia més connexió entre els membres
familiars. Més relació si vivien en la mateixa
zona.
Es retrobaven a les cerimònies socials per
excel·lència: batejos, bodes, comunions,
enterraments.
6. La composava el matrimoni que era religiós i –
normalment – convivia plegat.
El divorci a Espanya no estava permès.
Acollien els iaios, pares d’alguna de les parts.
La mare i la iaia s’estaven a casa a cura dels
fills i les tasques domèstiques.
L’home sortia a guanyar el jornal.
7. En l’actualitat l’estructura familiar és tan
variada que fins i tot podem parlar de la crisi
de la família.
El matrimoni, tal i com s’ha conegut per les
generacions dels actuals pares, està
desapareixent, amb noves fórmules:
. Casament civil.
. Convivència (relacions de fet).
. Relacions basades en les noves tecnologies.
8. La possibilitat del divorci fa que a la família
tradicional se li contraposi una nova forma d’unió,
on la base està formada per persones que no
sempre són, tots dos, pares dels fills.
La tendència sembla a apuntar a la dissolució de
la figura matrimonial com el que coneixem en
l’actualitat.
Unions entre persones del mateix sexe, persones
vingudes de relacions diferents amb fills...
9. La podem trobar en aquella unió sense vincle
jurídic on els membres decideixen juntar-se
separant absolutament els guanys econòmics.
Tot i això no sembla que això impedeixi que hi
hagi parelles que convisquin a la manera
tradicional.
La individualitat propicia tot això.
10. Hi ha estructures familiars diverses tant
geogràficament com temporalment.
L’estructura que més es repeteix es basa en el
patriarcat.
Diferents cultures mantenen formes més
tradicionals o menys.
El procés de globalització dóna a conèixer
semblances i diferències.
El mateix procés llima diferències en una mena
d’uniformització.