Preparats pel meravellós món dela formulació en química inorgànica

1. FORMULACIÓ
INORGÁNICA

2. NÚMERO D’ OXIDACIÓ
• En un element en estat pur el número d’oxidació és cero.
• La suma dels números d’oxidació de cadascun dels
àtoms que constitueixen un compost neutre és zero.
• En un ió monoatòmic, el número d’oxidació coincideix
amb la seva.
• El número d’oxidació de l’hidrogen és +1 (Excepte en
hidrurs, on l’hidrògen actúa com -1)
• El número d’oxidació de l’oxigen és -2 ( Excepte en
peròxids e hiperoxids on és -1 i -1/2 respectivament)

3. Estats d’ oxidació

4. COMPOSTOS BINARIS
• En primer lloc es col·loca l’element electropositiu (catió) I en segon
lloc l’element electronegatiu (anió) indicant mitjançant subíndex la
proporció entre els dos.
- Així, en els compostos entre metall i no metall (compostos iònics)
el metall (més electropositiu) es situarà en primer lloc.
• En els compostos entre no metalls (compostos covalents) es
col·locarà en les fórmules en primer lloc el símbol del component que
apareix primer en la següent llista.
B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F.
• S’observa que, excepte l’H i l’O, segueixen un ordre invers dels grups
dels elements no metàl·lics del sistema periòdic.

5. COMPOSTOS BINARIS
• L’element més electronegatiu o no metall es
nombra primer i acabat en –UR.
• HCl → Clorur d’hidrogen (El H actua amb
+1 i el Cl només pot actuar amb -1)
• MgCl2→Clorur de magnesi (El Mg
únicament té valència 2)
• CaS → Sulfur de calci (El Ca solament
actúa amb +2 I el S amb -2)

6. NOMENCLATURES
• Nomenclatura Sistemàtica : S’utilitzen els
prefixes grecs (mono-, di-, tri-, tetra-,
penta-, hexa-, hepta-, ...) com prefix de
l’element al que es refereixen. El prefix
mono- s’omiteix en el segon element. Ex:
CO Monòxid de carboni
CO2 Diòxid de carboni

7. NOMENCLATURES
• Nomenclatura d’ Stock. S’expressa el
número d’oxidació de l’element més
electropositiu (metall) mitjançant números
romans entre parèntesi.
FeCl2 Clorur de ferro(II)
FeCl3 Clorur de ferro(III)
V 2O 3 Òxido de vanadi(III)

8. NOMENCLATURES
• Nomenclatura tradicional. Aquest és el mètode més ambigu i el
seu ús únicament es deu a estar establert pel costum. Es basa en
els prefixes PER- e HIPO- i en els sufixes –ICO i –OSO. Aquests
afixs indiquen quin dels números d’oxidació possibles d’un element
és el que s’ha de tenir en compte.
• La valència o número d’oxidació queda determinat segons
l’esquema següent:
- Si hi ha una valència: -IC.
- Si hi ha dos valencies: -IC, -ÓS.
- Si hi ha tres valències: -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS.
- Si hi ha quatre valències: : PER-... -IC, -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS.
Ferro (valències s 2 i 3) FeO Òxid ferròs.
Fe2O3 Òxid fèrric
Brom (valències 1,3,5 I 7)
Br2O Òxid hipobromós
Br2O3 òxid bromós
Br2O5 òxid bròmic
Br2O7 òxid perbròmic

9. COMPOSTOS BINARIS DE
L’HIDROGEN
• HIDROGEN AMB NO METALLS.
El seu nom és diferent si el compost està en forma de
gas o dissolt en aigua.
Fòrmula Nom sistemàtico (gas) En dissolució aquosa.
HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric.
HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric
HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric.
HI Iodur d’hidrogen Àcid iohídric.

10. COMPOSTOS BINARIS DE
L’HIDROGEN.
• HIDROGEN AMB NO METALLS.
Fòrmula Nom sistemàtic Nom tradicional
NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac
PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina
AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina
SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina
CH4 Tetrahidrur de carboni Metà

11. COMPOSTOS BINARIS DE
L’HIDROGEN.
• HIDRURS METÀL.LICS.
L’hidrogen, que aquí actua amb valéncia
-1, es col.loca darrera el metall, es nombren
com Hidrur de… i s’utilitza alguns dels
mètodes exposats per indicar la proporció.
LiH Hidrur de Liti.
NiH2 Dihidrur de níquel o Hidrur níquel(II) ó Hidrur niquelós.

12. COMPOSTOS BINARIS DE
L’OXIGEN
• ÒXIDS. L’Oxigen actúa amb valència -2
• Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
• FeO Monòxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós
• Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric
• Al2O3 Triòxid de dialumini Òxid d’alumini Òxid alumínic
• Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi Òxid sòdic
• N2O5 Pentaòxid de dinitrògen Òxid de nitrogen (IV) Òxid nítric
• Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Òxid hipoclorós.

13. HIDRÒXIDS
• La seva fòrmula és M(OH)m on m és la
valència del metall. L’ió OH es diu hidròxid
i té una càrrega total de -1.
Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional
Fe(OH)2 Hidròxid ferròs Hidròxid de ferro (II) Dihidròxid de ferro
NaOH Hidròxid sòdic Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi
Al(OH)3 Hidròxid alumínic Hidròxid d’alumini Trihidòxid d’alumini
Pb(OH)4 Hidròxid plúmbic Hidròxid de plom (IV) Tetrahidròxid de plom

14. ÀCIDS
• ÀCIDS. Els àcids, de forma aproximada, són
compostos que en dissolució aquosa cedeixen protons
al medi. Per això, tots els àcids en la seva fòrmula
contenen hidrogen amb valència +1.
Si no porten Oxigen són Hidràcids y si sí que porten
Oxigen s’anomenen Oxoàcidos.

15. HIDRÀCIDS
• Els ions –UR en dissolució aquosa
s’anomenen com àcid ... -hídric
HF Àcid fluorhídric o fluorur d’hidrogen.

16. OXOÀCIDS
•Els elements s’ ordenen sempre així: H X O
•NOMENCLATURA SISTEMÀ TICA És la més senzilla. Els
.
noms sistemàtics dels oxoàcids es formen indicant el número
d’ àtoms d’ Oxigen a través del numeral grec di, tri, tetra, penta,
etc., seguit del sufix – OXO, del noom de l’ element característic
acabat en – AT i de l’ estat d’ oxidació d’ aquest segons el sistema
Stock.
H2SO4 Tetraoxosulfat(V d’ hidrogen.
I)
H2SO3 Trioxosulfat(IV d’ hidrogen.
)
HNO3 Trioxonitrat(V) d’ hidrogen.
H3PO4 Tetraoxofosfat(V d’ hidrogen.
)

17. OXOÀCIDS
• NOMENCLATURA“TRADICIONAL”.
• Els acabaments -OSO, -ICO, HIPO- i PER- s’utilitzen de la
manera explicada per indicar el número d’oxidació de l’àtom
característic
H2SO4 Àcid sulfúric.( e.o. SOFRE: +6 ,+4,+2)
H2SO3 Àcid sulfurós
HNO3 Àcid nítric. (e.o. Nitrogen; +5 ,+3,+1)
• Es necessiten tants oxigens com per neutralitzar la càrrega de
l’element central I de l’hidrogen. (Càrrega total =0)
H2SO4 2 H x (+1) + 1S x (+6) + 4O x (-2) = 0

18. OXOÀCIDS
•Els prefixos ORTO- y META- indiquen, respectivament, major i menor contingut
d’aigua de la molècula, encara que el número d’oxidació de l’element central coincideixi.
L’assignació del prefix META– s’assigna a l’oxoàcid simple I el prefix ORTO- al
polihidratat
•Pels elements , B ,Si, P , As ,Sb , es solen posar els prefixos. En la resta, es sol ometre o
sols es considera el ORTO- a efectes de nombrar la fòrmula. Ej.: HBO2 Ácido
metabórico.
• H3BO3 Àcid ortobòric o àcid bòric.
• H2SiO3 Àcid metasilícic.
• H4SiO3 Àcid ortosilícic o àcid silícic.
• HPO3 Àcid metafosfòric.
• H3PO4 Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric. (Idem. As i Sb)

19. Exemples d’oxoàcids

20. SALS TERNÀRIES O OXISALS
• Per formular-es només es substitueixen els
hidrogens de l’oxoàcid per un metall.
• La valència del metall es col.loca com subíndex
del grup (anió) que queda després de treure
l’hidrogen. Com subíndex del metall es posa el
número d’hidrogens substituïts:
HMnO4 → Ca(MnO4) 2
H2SO4 → Fe2(SO4) 3

21. OXISALS
• La formulació és igual a la dels àcids,
variant lleugerament els prefixos i sufixos
sense afegir el terme “àcid”.
Àcids Oxisals
per-…-ic per-…-at
-ic -at
-ós -it
hipo-…-ós hipo-…-it

22. OXISALS
• En la notació TRADICIONAL, que és la usada pels àcids més comuns, es
canvia la terminació -ÓS per –IT i la terminació –IC per –AT. A més es
suprimeix la paraula “àcid” I darrera es col.loca el metall que ha substituit
l’hidrogen, indicant, la valeència amb sufixos.
CuCO3 Carbonat cúpric.
Cu2CO3 Carbonat cuprós.
Els dos provenen de l’àcid carbónic: H2CO3.
Ca3 (PO4)2 Fosfat de calci.
De l’àcid fosfóric: H3PO4
CuNO2 Nitrit cuprós.
De l’àcid nitrós: HNO2

23. OXISALS
• En la notació SISTEMÀTICA (recomenada por la IUPAC)
es nombren com l’àcid però canviant l’hidrogen pel metall
corresponent.
CaSO4 Tetraoxosulfat(VI) de calci.
Fe(ClO4) 3 Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).
NaNO3 Trioxonitrat(V) de sodi.

24. OXISALS
FÓRMULA TRADICIONAL SISTEMÁTICA STOCK
Fe2SiO4 Silicat ferrós Tetraoxosilicat(VI)de ferro(III).
NH4NO3 Nitrat amònic Trioxonitrat(V) d’amoni.
Fe(ClO4)3 Clorat fèrric Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).

25. SALS ÀCIDES
• Resulten de la substitució parcial dels hidrogens. Es
nombren igual que les sals neutres anteposant el prefix:
-HIDROGEN i el numeral grec que indica el número
d’hidrogens no substituits.
KHS Hidrogenosulfur de potassi . De l’àcid sulfhídric: H2S.
NaHCO3 Hidrogenocarbonat de sodi. De l’àcid carbònic: H2CO3
LiH2PO4 Dihidrogenofosfat de liti. De l’àcid fosfòric: H3PO4
Ni(HSO3)2 Hidrogenosulfit niquelós. De l’àcid sulfurós.: H2SO3